Pre Crònica Niça: GO! Xesco! GO!

Hola Piris,
El IM de Niça ja està aquí!!!!

Per motius diferents, tots els que vam decidir el seu dia disfrutar el proper dia 22 d'aquesta triatló, hem estat durant els últims mesos entrenant per estar o sentir-nos preparats. Crec que tots entrenem una mica més del que podem o hauriem, robem temps a altres activitats que sovint son més importants que el nostre objectiu esportiu, com son la feina i la familia.

L'autodisciplina que hem d'imposar-nos és per a molts com una obsessió malaltissa, però crec que no n'hi ha per tant.

Lo realment divertit, és l'essència del propòsit i el poder gaudir durant mesos de la bici, del córrer, de la natació, amb dies bons i millors, no hi ha dies dolents, quan un gaudeix dels entrenaments.

La complicitat dels companys et fa sentir en familia i per a mi aquest fet és gairebé lo més important.

Aquest any repeteixo el IM de Niça, en Marcel m'hi va convèncer i li estic agraït, crec que era la millor opció per a mi, i afortunadament juntament amb emb en Manel, Sintu i David, compartirem aquesta experiència única.

Crec que a l'Àlex i a mi ens hagués agradat que tots anéssim al mateix IM, és important per a nosaltres, esperem que en un futur poguem repetir una altra experiència amb el màxim de Piris.

El IM es una carrera llarga, lo millor és que tens tot el dia per endavant, des que surts de l'hotel fins que hi tornes, saps que acumuluràs una quqntitat gran de sensacions irrepetibles. És el que més m'atrau d'aquesta disciplina, estàs molta estona competint i en conseqüència et dóna temps per a quasi tot.....

Niça té l'atractiu del mar ( si està en calma clar), ja que sempre està molt bé orientat en carrera, l'aigua sol estar molt neta, encara que no molt transparent, (sirenes mai he vist ara com ara).

La bici m'encanta ja que passes per pobles molt bonics i, sempre penses aquí vindria a menjar o a prendre una cervesa... Els ports no són molt durs però si llargs i una mica solitaris, després sempre estàs entre boscos i pobles, l'asfalt no és molt bo així que no et deixa descansar en les baixades un poc irregulars i sinuoses ... qüestió de valor.

La carrera a peu, no està mal. Això de ficar-te en un aeroport és una mica especial, però fa que puguis fer un càlcul molt bo de les teves possibilitats. Aquí ens trobem tots altra vegada i veiem on estem i la cara que se'ns ha posat. L'última recta és especial saps que arribes i que t'espera el millor segur.

Personalment ara estic feliç perquè sento aquell nerviosisme,ansietat, o com li vulgueu dir, que fa que estiguis o et sentis viu, diferent. És increïble tenir aquestes sensacions abans de competir. Clar aquestes tot l'any erre que erre, i ara arriba l'hora de la veritat. Crec que podré acabar que és el meu objectiu , i deixar el pavelló piri alt. Si ho assoleixo serà també gràcies a molts de vosaltres que sempre heu tingut una actitud molt positiva cap a la meva. El simple fet de saludar-se i fer un petit comentari abans d'anar a córrer o amb bici, t'ajuda a enfrontar-te al repte diari del teu entreno. Estàs sol però no tant eh?

Especialment he de donar les gràcies a Marcel,Manel,Sintu, Alex i Jordi Ripoll, per poder compartir els entrenos més durs de bici amb vosaltres, no heu deixat que em despisti ni un dia. En un any dur per a mi amb la bici sempre m'heu esperat que arribés dalt dels ports. Gràcies altra vegada per la vostra paciència.

Com sabeu Marcel finalment no s'ha recuperat de la seva lesió en el genoll (o per allí prop). Ha entrenat com cap i personalment crec que estava per a fer una cosa important. És un cop molt dur per a ell, ja que no és fàcil assimilar que has de parar, i que les teves il·lusions s'esfumen. El buit és important ja que estàs acostumat a viure dia després de dia amb el teu objectiu, i a la qual aquest no està... Estic un poc trist per això, l'il·lusionat que estava, i com s'estava preparant. Crec que això el farà més fort de cara als seus reptes del futur. No m'agradarà veure'l a Niça sense competir com al ell no li hagués agradat, de qualsevol forma des d'aquí i en nom de tots els piris, esperem que aviat voli altra vegada.


Bé Alex ja veus com estem... Salut i sort a tots, us ho mereixeu