diumenge, 30 de maig de 2010

QUE HAURÀ FET EL NOSTRE EQUIP?


Avui es disputava el Campionat de Catalunya d´Orientacio per Relleus a Vallgorguina. Entre ells tres PIRI-O, l´Eduard, el Jaume i el Pere defensaven els colors del club en la categoria veterans masculí (majors de 35 anys). 25 equips a la línia de sortida. Com haurem quedat?

El desenllaç el trobare en el blog del PIRI-O.



CRONICA TRAVESIA NOCTURNA

Buenas noches PIRIS y no Piris.

Tanto que decir, que nada de que hablar. Un acontecimiento sencillo que nos haga reflexionar. Tan dificil és encontrar esencias que nos hagan unir y no separar? Pues las tenemos y las queremos.
Una insignificante travesia, unos insignificantes artilugios luminosos y varios componentes de un ROTO equipo de triatlon... si, si, ROTO y hablo desde mi mas modesta e imperiosa posición como componente del equipo, nos decidimos a unir, dinamizar, garantizar y expresar lo facil que es trabajar a este equipo. Tan solo un detalle..... sus SONRISAS.



Cierta incertidumbre por los diferentes eventos que corrian este viernes, la Asamble Extraordinaria, el entreno de running de la tarde, la familia,en mi caso el trabajo, pero nada hizo cambiar los planes. Alas 21:30 alli firmes.
No tenia un planteamiento claro de la distancia, pendiente de la luna, las nubes la claridad, la vision de las boyas harian mas larga o mas corta tal travesia. Una cosa estaba clara... la seguridad, grupos muy reducidos (3 nadadors maximo por grupo). Sin cayacs, sin luz alterna pero si con un guia excepcional... Carles que nos hizo chocar con cada una de las 8 boyas que recorrimos. Vaya ORCA nos hemos ganado en el equipo.
El artifice del evento.... PANDA, llegaba tarde, mis nervios, los de la gente, el de las familias empezabamos mal. Asi lo pensaba yo y los que me rodeaban, una llamada y firmes como una zanaoria. Por fin llego las lucecitas y todos saltamos de alegria. Por fin ibamos a nadar.


Todos con los respectivos trajes, menos Rita que mas chula que un 8 decide ir a pelo, jejejejeje. Una campeona si señorita. Se crean varios grupos, decidimos realizar 6 boyas de ida direccion BARCELONA con salida en PALOMARES, lo habitual en nuestros entrenos en el mar. A la 3 boya habia compromiso de reajuntarnos, no hizo falta ya que todos vimos que le ritmo no era lo mas importante, la seguridad y el COMPAÑERISMO reino. Felicidades a todos por tener en cuenta tal factor. Fuimos consumiendo boya tras boya, cada uno era responsable del otro y asi llegamos a consumir 5 boyes de ida y 3 mas de vuelta. El chiringuito nos esperaba.

Grácias Andoni por facilitarnos esa duchita en pelotitas en el Club Nautic, reina la alegria como en esos inicios del PIRI, reina el buen rollo de ver que el trabajo se esta realizando muy bien, reina el saber que el agua moja pero no ahoga, reina el saber que la gente tiene ganas de mantener lo que tanto nos costo tener, reina el elogio hacia las personas que trabajan bien, hagamos entre unos cuantos que el reino siga REINANDO.
Agradecer especialmente a Fran Aréchaga por tal idea, sin él nada hubieramos hecho, agradecer Andoni por el servicio de duchas, agradecer a Laura por el servicio fotografico, Marga, Sol y Jordi x socorresnos al chiringito. Mi mas sincera enhorabuena a todos: Fran Arechaga, Fran Perez, Andoni Rodriguez, Xavi Garcia, Juanjo Sanchez, Ramon Llibre, Rita, Barbara, Jordi Abril, Ramon Oriol, Carles y supongo que yo tambien debo incluirme, David Verges.
SALUT I FORÇA PIRI.

dijous, 27 de maig de 2010

Ascens a Montserrat

Ei Piris!!! Una altra proposta pel cap de setmana...

Està bé el perfil, no?


Doncs aquest diumenge uns quants Piris marxem a veure La Moreneta per demanar-li que ens acompanyi en l'últim tram de la temporada i allò que a cadascú li rondi pel cap.

La intenció és trobar-nos amb la família allà i fer un dinar tots plegat, per aquest motiu haurieu deixar un comentari a aquesta notícia indicant quants serieu i si hi ha Piri Kids....

Convocatòria: (li he copiat al Fran però no li digueu)
Dia: diumenge 30 de maig 2010
Lloc: Piscines de Vilassar
Convocatoria: 07:45 h
Sortida: 08:00 h
Distància: uns 100 km

Destí:


Ànims que ja queda poc!!!!!!!
Jimbo








dimecres, 26 de maig de 2010

Assamblea Extraordinària de Socis

Com vam comunicar a l'última Circular, el proper divendres 28 de maig  a les 20:45h en primera convocatòria i a les 21:00h en segona convocatòria, es celebrarà una Assamblea extraordinària. 


El motiu és que passat la darrera assamblea general, es va constituir una comissió amb la missió de treballar en una possible nova ubicació de l'espai que actualment ocupa el centre, i que com sabeu està afectat per un pla urbanístic i en una situació delicada.


La comissió està definint una proposta, que demana ser aprovada en assamblea extraordinaria abans de seguir avançant, i per tant la vostra assistència és molt important.


Us hi esperem!!!.

MATERIAL OCASIÓ, llantes HED 90


Es ven llanta de darrera HED 90, muntada mab tubular i adaptada per canvi Campagnolo.


La roda té una sortida i es canvia perquè no va bé en una ORBEA ORDU.


PREU: 500 EUROS


Interessats trucar a: 606.947.149


Gràcies.


Sintu

dimarts, 25 de maig de 2010

Ironman Lanzarote, la crònica

Las dudas de siempre. Me aparece un pseudoresfriado que me preocupa y que parece que me va a dejar fuera de combate antes de empezar. Nervios y incertidumbre. El llegar unos días antes a Lanzarote me ha venido bien para recuperarme de esa fatiga post viaje y recordarme que el sol de Lanzarote es implacable y el viento sopla un día sí y el otro también. Llego con ciertas dudas sobre mi bicicleta. Tantos días de lluvia y unas molestias en poplíteo de mi rodilla izquierda no me han dejado en el punto de forma en la bici que me hubiera gustado llegar aquí. Sin darnos cuenta ya estamos en la playa con el neopreno puesto. Salida multitudinaria de más de 1500 triatletas. Empieza la fiesta!!!! Hay que dar dos vueltas de 1.900 metros con una salidita de unos 50 metros entre vuelta y vuelta. Intento salir fuerte hasta la primera boya…imposible!!! No se puede nadar!! Cuanta gente por favor!!! Golpes, patadas…joder cuantos nervios!!! La gente está muy fuerte, con muchas ganas, con la adrenalina a tope y voy recibiendo palos a saco. Intento abrirme pero hay gente por todos lados, aplicando mucha fuerza en la brazada pero con poco control. Hasta en la segunda vuelta y solo en algunos tramos consigo nadar y coger un buen ritmo. Intento mantener la calma en todo momento y salgo con poco desgate del agua.

Tiempo natación: 1:01’28’’ dentro del caos he intentado mantener la calma y desgastarme lo menos posible.

T1: 6’24’’ Transición de café, copa y puro.

Cojo la bici y salgo muy tranquilo. Mi apuesta en el tramo de bici ha sido un poco arriesgada. Este segmento es muy importante en cualquier IM pero quizá algo más en Lanzarote. Un desnivel de 2.550 metros, es mucho desnivel. Todos sabemos que una salida de bici de un sábado cualquiera con ese desnivel acumulado nos deja las piernas temblando…como para correr luego una maratón!!! No llevo en la bici ni aerodrink ni porta bidones trasero ni ningún otro bidón, solo uno en el que llevo disuelto 6 geles. Como llevo además unas ruedas de tubular llevo un “pit stop” un pequeño espray con espuma, que en caso de pinchazo puede que sirva o no. Con todo consigo una máquina muy ligera que creo que con un circuito tan exigente me va a venir muy bien. En el km 104 del recorrido tengo otro bidón con otros 6 geles y durante toda la carrera intento no dejar de beber agua en los 10 avituallamientos que prevé la organización. El circuito es muy ameno. Subidas y bajadas permanentes. Timanfaya, Los Miradores,…circuito exigente. Intento acoplarme siempre que puedo. He empezado más suave y acabo algo más fuerte. Acabo subiendo a San Bartolome a plato. Exceptuando algún tramo ha hecho poco viento.

Tiempo bicicleta: 5:57’41’’ A una media de 30 km/hora con tanto desnivel, solo puedo estar contento.

T2: 6:05 lo de siempre…lento, Lorenzo…muy lento!!!

Empieza la hora de la verdad. Calor implacable. Empiezo a correr con las piernas tocadas. Intento forzar y meter un poco el ritmo para no dormirme. Adelanto gente. Voy cocido, pero los hay que van muertos. Veo a Iván, me dice que llevo un buen ritmo que lo aguante. No tengo la sensación de ir muy rápido pero voy adelantando gente sin parar. A partir del km 25 empieza la cosa a complicarse. Esto es muy duro. Mi mujer apoyándome a tope. Veo a Toni Peris dándolo todo, buscando esa ansiada plaza para Hawai, a Jordi entregado en su esfuerzo, a Cristina Prat con su slot bajo el brazo sabiendo que lleva mucho colchón y su cara ya refleja esa confianza de saber que lo va a conseguir, a Jordi Vilà que nos cruzamos y nos animamos mutuamente. Mucho sufrimiento. Al espartano Francesc Velado aguantando a buen ritmo. Que calor!! Otro gel. Agua, cocacola, esponjas por la cabeza…a partir del 30 km empiezo a parar en los avituallamientos para beber. Iván me canta posiciones de mi grupo de edad. Me dice que estoy recuperando posiciones que aguante el ritmo. Veo a Xescu, compañero incombustible del PIRI. Al empezar a parar en lo avituallamientos mi ritmo de carrera baja irremediablemente. Pero en el 34 me espera Iván, el jefe. Con su dorsal puesto, y su sonrisa cómplice, me dice que me va acompañar hasta el final. Metemos algo más de ritmo. Aguanto. Sé que es el esfuerzo final y hay que echar el resto. Me para el viento, no para de animarme, me dice que voy a hacer un marcote y que hay que darlo todo. No te pares en este avituallamiento, sigue, sigue!!! Y yo detrás de él, corriendo todo lo que puedo. Estoy contento, muy contento. Lo doy todo. Que mejor final que este!!! Veo la meta. Por fin!! Judith emocionada, mucha gente aplaudiendo. La entrada en una prueba de este tipo es una experiencia única. El éxtasis. Cojo la cinta de la entrada y la levanto.

Tiempo maratón: 3:30’18’’ Muy contento con este parcial. Ahora mismo la carrera a pie es mi mejor disciplina.

Tiempo total: 10:41’53’’ El 173 de la general y el 16 de mi grupo de edad de 248 inscritos y 194 acabados. Muy contento con la marca realizada. El poco viento en el segmento de bici ha ayudado a conseguir un buen tiempo.


Y lo de Hawai?? Jejejejeje. Había 7 plazas en mi grupo de edad. En la entrega de los 7 slots, 3 no se presentaron. Total que hasta el 10 se llevaron el slot a Hawai. Me he quedado a 12 minutos, el corte ha estado en 10:29’. Ahora si lo he visto posible. Hasta ahora la verdad es que lo no veía, ni cerca ni lejos, simplemente no lo veia.
Esos 12 minutos,… 2 ó 3 en las transiciones,… me paré 2 veces en la bici, …otros 2 ó 3 minutos… joder, el año que viene vuelvo!!!!
Y esta vez, ya pueden entrenar esos alemanes de 2 metros por dos metros, esos daneses de pelo amarillo,…porque un triatleta de patas largas pero peleón de Cabrils les va a dar guerra... mucha guerra!!!! Que se preparen!!!
No quiero acabar esta crónica sin agradecer a tanta gente su apoyo y su interés en mi participación en el IM de Lanzarote, a mis amigos de siempre y a los de ahora, a mi mujer, a mis compañeros del Rayoteam y a los de PIRI…y a todos los que habéis compartido conmigo esos momentos únicos.
Felicitar a todos los finishers. A Toni Peris decirle que estoy seguro que algún día lo conseguirá y felicitarle por su pódium. A Jordi, agradecerle que comparta conmigo tantos entrenamientos y madrugones y felicitarle por su segundo IM. A Cristina por su slot a Hawai y que lo disfrute a tope. A todos los integrantes del Gavá que han encontrado su sueño en la isla.
Una mención especial a mi amigo y entrenador Iván, que a pesar de no estar en un buen momento personal debido a su lesión, ha sabido motivarme y sacar lo mejor de mi mismo. Gracias jefe. El año que viene lo conseguiremos juntos. Ya lo verás.
Gracias a todos.

Llorenç
P.D. A tan solo 12 minutos…vamooooooossss!!!!!!

TRAVESSIA NOCTURNA

Bona tarda companys...

Fa temps que volem fer alguna cosa fora de lo normal.... primer va ser travessia de CAP D'ANY i ara os donarem una agradable i misteriosa sorpresa. Nedar al mar, amb lluna plena i amb les medusses enllumenant el fons, jijijijijiji.

Com no podia ser d'altre manera el nostre amic i company, Fran Aréchaga, en va tornar a propossar cosetes tant interessat com aquesta i com no... el primer en donar-li llum verde vaig ser jo. La proposta és atractiva:

Dia: divendres 28 de maig 2010
Lloc: Palomares.
Convocatoria: 21:30h.
Sortida: 22:00 h.
Distància: uns 1500mt.

Només necessitem que confirmeu la vstre presència per tal de comprar els reflectants pertinents i calcular la xocolata a fer. Cal dir que si estàs interessat en col.laborar també seres benvingut.


SALUT I FORÇA PIRI.

dimarts, 18 de maig de 2010

Anys i Anys, Per molts anys! Ramon Fuste

Avui és l'aniversari del Ramon Fuste, Triatleta i Piri incondicional.



Desitjar-te una temporada plena de grans èxits.
Per MOLTS ANYS!

dijous, 13 de maig de 2010

Anys i Anys, Per molts anys! Xavi Puig (siempre positivo)

Avui és l'aniversari del Xavi Puig, Triatleta
Bon amic dels seus amics, Piri incondicional.



Desitjar-te una temporada plena de grans èxits.
Per MOLTS ANYS!

dimarts, 11 de maig de 2010

TERRA REMENCES, la crònica

Hola a tots!
Aquest diumenge es va disputar un clàssic de les cicloturistes de Catalunya, TERRA REMENCES.
Molts Piris hi van prendre part, encara que no va haver-hi una concentració unitària. La cursa era una bona prova per comprobar el nostre estat de forma ara que entrem a la recta final preparatòria dels triatlons de llarga distància.
Hi havia 2 circuits, el curt de 90 km i el llarg de 170. La sortida a Sant Esteve d'en Bas, la Garrotxa, un ambient de bicicleta impressionant, 3.000 aficionats a aquest esport es preparaven per enfilar-se pels diferents ports que té la prova.
El Jimbo, el Xavi Puig, el Nacho Pujol, el Frank Alonso i jo vàrem sortir junts i el primer port ja el vam agafar a un fort ritme, estava plovent una mica i no voliem pensar que aniria a més, però ens va agafar un xàfeg que tela!!! Xops i gelats, el vent acabava de restar-nos les poques forces que no destinavem a escalfar el cos, van ser uns 30 km de passar-ho malament de veritat, fem el segon port i pensem que si fem la curta ja haurem acabat, molt prudents a les baixades, el terra estava perillós ens plantem al punt on escollir si fer la llarga (80 km més) o acabar ja el dia i fer-ne 90, però som PIRIS, així que Bracons amunt, 7 km duríssims, a dalt el Jimbo arriba amb uns dolors als bessons que el van fer tirar avall cap a la sortida i els altres (Xavi, NAcho, Frank i jo) vàrem continuar, tornant a caure cap a Osona per començar al cap de pocs km un port llarguíssim, de bon pujar però molt llarg que ens deixava ja a l'últim descens que ens portava a la meta.
Personalment no puc dir que hagués disfrutat, la pluja, el vent i el fred van fer que ho passes una mica malament, no obstant, l'objectiu que era fer un bon entreno el vam aconseguir en escreix, i com deia Caissus Clay, i també Ramon G.: UN ENTRENO EN PLUJA VAL PER 3!!
Salut i Força!
Àlex

Raid Garraf 2010, la crònica

ALTRE COP, CASI, CASI PODI. RAID GARRAF 2010

Primer raid de la temporada de Copa Catalana i estreno amb un nou equip, veterans en aquest tipus de curses (noves dinàmiques, ritmes,...). L'Eric i el Jeroni seran les persones amb les que faré equip avui. Estic una mica nerviós però intento no demostrar-ho. Sé que també estic en un moment bo de forma però el dubte... sempre hi és. Així que intento concentrar-me i ser el màxim d'útil en pugui en els preparatius previs a la sortida.


La sortida de l'orientació urbana ha sigut ràpida. Massa ràpida tenint en compte tot el que quedava per davant. L'hem acabat en molt bona posició i hem agafat les bicis dels primers. Bon auguri i una bona manera de començar bé el raid. Confii en la bona orientació de l'Eric i sé que aquest és el nostre put més fort (altres van a ritmes més ràpids però es perden més fàcilment). El raid és llarg i hi ha molt a guerrejar.Segon tram: 15 km de btt per pista on cometen un dels únics errors d'orientació i que ens costa algun posició. De totes maneres seguim en cursa, tercer tram, 17 km de correr (i vam correr també molt) fins a Olérdola on ens espera el 4rt tam de 3 km de patins (on vam trencar dos pals i vam haver de fer-los caminant) i 2km a peu on et trobaves un ràpel i una prova d'escalada. A la prova d'escalada em tocava demostrar les meves dots a mi. Escullo la via més difícil(6a) i tot i els dubtes inicials, em sento cómode i encadeno (20' de bonificacio al sac).


Seguim en cursa i a un bon ritme, els canvis són ràpids (Jo que portava un tuper de pasta, no el vaig poder ni olorar). El 5è tram és de btt, 25 km, fins St Pere de Ribes. Tram molt exigent per les dures rampes i camins estrets molt tècnics (Pedres del garraf). En un d'aquests trams, després de unes 6h de cursa i en un dels baixons que habitualment van anant i tornant, veig desapareixer els meus dos companys en un tram tècnic. Intento solventar-ho tan bé com puc però la poca agilitat fa que caigui just de cara amb una pedra i per sobre de la bici. Durant el salt tinc temps de pensar si poso la cara, el nas, el pòmul,... decideixo que l'afectat sigui el pómul i xoco.


Tinc contusions per tot el cos, crido al Jeroni i l'Eric que han sentit la caiguda i em netejen la ferida de la cara amb l'aigua. Per la cara que fan veig que no és molt greu mica en mica em restableixo me n'adono que només em baixa sang per la cara i tinc un fort cop a l'abdomen. Així que, continuem!!!


Els trams tècnics se succeixen i a mi em ve alguna baixada d'ànims però la cursa és oberta. Arribem al final del tram i començem una orientació específica de 7km (1h on ens en sortim bastant bé). Ara ja tot fa olor a final de cursa i acabem la cursa amb un últtim tram de 10 km amb alguna rampa sorpresa.Sprint final per dins el poble i entrem a meta.


Paro el rellotge en 9h12'. Els tercers ens han tret 20'. Un altre cop, casi,casi,podi!!

Resultat de la caiguda, 2 punts a la cara i unes bones fabes per tot el cos. Avui no em puc moure gaire però demà ja surtiré a correr...


Jordi Ferrer

divendres, 7 de maig de 2010

EL PIRI EDGAR AZNAR EN LA TITAN DESERT 2010

Podeís seguir a Edgar en directo con http://www.teambike.gassorsm.com/

Los PIRIS estamos en todas partes :)

dijous, 6 de maig de 2010

TRI ENDURANCE MARESME, una crònica

Fa uns mesos enrere, tot just quan es començava a gestar l'idea del Tri endurance Maresme, jo encara somiava amb fer triatlons, però fer un d’aquesta dificultat, era un gegant que veia incapaç de superar.

Entrenament darrera entrenament, la meva confiança anava agafant força, només la part de nedar se’m feia impossible. Mai havia entrenat la natació i pensar que a l’estiu quan nedava fins la boia s'em feia etern i per tornar havia d’esperar una estona, no veia clar això de fer 1,2km. Els primers dies d’entrenaments amb el David es van fer duríssims i el desànim anava guanyant la partida, però als pocs dies vaig notar una millora i poc a poc vaig trobar-me més i més còmode.

La Tri endurance s’apropava i encara no ho tenia molt clar, però els simulacres proposats per l’Alex i en Pedro van ser els detonants finals per acceptar el repte. Sí! vaig poder comprovar a les meves carns la dificultat "endurance" de la prova, tant de bicicleta com la cursa a peu. L’únic simulacre fet de la natació es va fer amb un mar agitada amb onades de més de 1,5m on la meitat dels participants van tindre serioses dificultats per poder començar, tot i així va ser una experiència sanadora pel meu patiment, vaig veure que el miracle de acabar la Tri endurance es feia cada vegada més palpable i fins i tot començava a assaborir el patiment recompensat en l’arribada.

El gran dia s’apropava, la previsió del temps no era del tot bona però no en va treure l'il.lusió. El Dissabte, va ser un dia de reflexió, els voluntaris prenien posicions i instruccions pel matí, una quadrilla de Piris STP s’encarregaven de marcar els recorreguts, els participants, famílies, amics i gent curiosa es van apropar a la Plaça de l’era on es va donar lloc a la fira del triatleta, on es van poder disfrutar d’un ambient deliciós i on ha havien l’organització, per resoldre
dubtes, els espònsors i una sèrie de tendes relacionades amb el sector, es va poder veure material i acabar de comprar les últimes coses necessàries per la competició.

La nit s'em va fer llarga, no vaig dormir gaire, l'inquietut i els nervis per com aniria tot em feia patir, finalment arribava el dia final, el dia de la realitat.

Es va passar tota la nit plovent, aquest fet em mortificava, el tram de bicicleta es faria més dur i el córrer per les roques que teníem que passar, dur i perillós.

Al matí els boxes eren un caos, no per l’organització però a mi no poder posar les coses en ordre i preparades ja que la pluja no ho permetia no em va agradar, finalment tot en una bossa per evitar que no es mullés molt.

Nerviós amb el neoprè posat, la gorra i les olleres a la mà ens va m' encaminar cap a la sortida a la platja del Palomares. La mar en un falç repòs m’hipnotitzava. A la platja un munt de gent esperant la sortida, uns ens coneixíem, d’altres no però hi podies veure un ambient d’alegria i esport.

Tots es desitjaven sort i per fi tot va començar, les últimes instruccions avanç de sortir i la Tri endurance va començar.

La sortida una de les parts més competitives i per tant especialment complicada ja que tothom surt amb força i els cops són freqüents, no va ser tant traumàtica com esperava, es veritat que em vaig sentir una mica aclaparat. Jo volia agafar un ritme constant de nedar i així arribaria més o menys bé al final del tram de natació, la cosa no va ser tan fàcil primer per què hi havia molta gent al meu voltant i no trobava el meu espai personal i després la situació del marítima no va ajudar gaire, el mar estava mogut i en cada intent de respirar, feia un glop de mar. No vaig estar còmode fins arribar a prop de la segona embarcació, tot així al arribar a la sorra estava mig estabornit, caminava per sota el pas remugant i amb arcades.

La transició de la bicicleta va ser tranquila i la pluja ens va deixar una treva, ¡ tot anirà més bé! em deia.

El tram de bicicleta connectava el poble i la muntanya, els primers 9 km eren una pujada constant sense descans, sort que el temps no va apretar, ni massa sol ni massa pluja ja que hagués estat un infern. A cada pedalada en veia més a prop del final, intentava portar un ritme dinàmic però no massa fort, volia guardar forces per la cursa a peu que creia que seria la part més dura de la prova.

Per sort el terreny no es va enfangar, si es veritat que costava més del normal avançar i els participants que em trobava em preguntaven quant quedava i estaven preocupats per si havia alguna pujada més, anaven per la pujada dels burros, i la resposta era sempre -sí, es clar encara queda la meitat-.

El traçat de la bicicleta es feia entre camins i corriols molt bonics però no massa tècnics, això feia que l’esforç es diluís amb la natura. Finalment va arribar la baixada fins la platja, amb va donar l’oportunitat de relaxar les cames i preparar-me mentalment per la cursa a peu, estava molt content amb el temps fet, dins els meus càlculs, no tenia molt clar el temps de la natació però estava motivat per córrer amb força. Al arribar a boxes em va semblar que era dels últims i em va baixar la moral, però encara tenia tota la cursa per intentar recuperar, no vaig perdre temps, vaig posar-me les bambes, un glop d’aigua i cap el turó del infern.

El primer cop que vaig escoltar aquest nom vaig tremolar i al fer-lo correns per primera vegada vaig entendre que era del tot encertat el nom, ja el coneixia així que vaig començar primer agafant un ritme de carrera còmode, i intentant guiar-me per les sensacions, aquestes eren bones i vaig apretar una mica el ritme, sempre pensant en el final. Les fites estaven molt bé marcades tot així vaig veure algun personatge que es sortia del traçat per un lloc que la veritat encara em faig creus, segurament l’esforç i el sol va influencià a més d’un. Un cop a dalt del turó de l'infern tot semblava fàcil, ara faltava baixar per tornar a pujar i a baixar i a pujar...... Pel camí cap al castell vaig trobar-me a participants aturats agafant aire avanç d’afrontar la pujar a Burriac on la Tri endurance prenia el nom com a propi i ho feia amb verticalitat. Des de dalt del castell com sempre es podia veure la vall fins al mar, encara quedava una bona estona però -lo pitjor ja havia passat- em deia.

Un cop conquistat el castell de Burriac és on vaig començar a disfrutar més de la cursa, el camí recargolat i sinuós entre el bosc s’anava obrint al meu pas i només pensava que ja ho havia aconseguit, pas rere pas ,m’apropava a l’arribada i tot es tornava pla i les cames que ja feia estona em molestaven es tornaren lleugeres i la marxa més alegre. Al arribar a la platja no m’ho podia creure els últims metres fins la meta eren dignes de l'endurance, per la sorra de la platja!.

Al creuar l’arc d’arribada en vaig sentir lliure i content, havia acabat la prova i el temps ers dins del meu objectiu més ajustat. L'Alex, la meva dona l'Amy, els meus pares i tots el piris que ja havien arribar em van felicitar. Vaig agafar aire amb força i em vaig omplir de goig i motivació.

L’organització va ser bona, segurament com passa en tot esdeveniment, es millorable, els avituallaments correctes i molt bé distribuïts, el servei post-cursa, menjar i massatges, necessaris. La cursa INOLVIDABLE i m’ha ensenyat dues coses, primer que tot el que et proposis és possible si hi poses les ganes necessàries per a aconseguir-ho i dos ara sóc un nou addicte al triatló i si és "endurance" millor.

Avui quan fan tres dies que va acabar la cursa ja estic pensant en la temporada que ve, i en les coses que vull fer i els entrenaments que haure de fer.

Entrenament-esforç-cursa-satisfacció-entrenament-esforç-cursa-satisfacció, tot és un cicle que al final sempre torna a tu en forma de plaer.

Ara només desitjo que l’any que ve puguem gaudir de la prova i segurament tot anirà millor.

Força i entreno

Ivan Teba