divendres, 31 de juliol del 2009
EN DAVID... NO TANCA PER VACANCES
VACANCES
Ja arriben les vacances, de ben segur que tots les necessitem i ens les mereixem!!
El dimecres 4 d'agost i 16 d'agost el Santi Pellejero estarà de vacances, així que no vindrà als entrenos de carrera de la STP.
Els entrenos de piscina falta encara concretar quins dies farà festa el David Vergés.
En qualsevol cas, els entrenos continuen i les convocatòries es mantenen.
MOLT BONES VACANCES A TOTHOM!
Salut i Força!
Àlex
dijous, 30 de juliol del 2009
Som Piris! Tri Piris!: Xavi Garcia Torras (XGT)
Vaig néixer el juliol del 67, d’això ja fa més de 40 anys, casat amb la Mònica i amb un fill, el Ricard.
Com a esportista; Sempre m’han cridat l’atenció els esports on, principalment, un competeix contra si mateix ja sigui en tècnica, temps, distancia, dificultat, etc i on un es el seu principal rival a superar per sobre del que facin els demés. Per això, molts pensen que son poc competitiu però en realitat soc molt exigent amb mi mateix i tossut com un ruc (Català, es clar...). Crec que aquesta filosofia pot encaixar força be en aquest esport.
Com em vaig fer PIRI? No se perquè em vaig apuntar al duatló de Cabrils, potser perquè veient el Burriac Atac, vaig pensar que preferiria ser protagonista en lloc d’espectador, potser perquè necessitava nous reptes que m’adonguessin una renovada il·lusió per l’esport, encara que tampoc ho sé del cert. Ni havia corregut regularment en la meva vida i feia més de 10 anys que vaig deixar d’anar amb BTT, així que vaig començar a entrenar tot sol fins que no se com, vaig contactar amb l’Àlex i fins ara.....
Quins objectius tinc? Intentar passar de “Juvenil”. Se que es un objectiu força ambiciós veient el que he vist arreu però espero aconseguir-ho, al menys m’esforçaré en intentar-ho. El temps ja ho dirà, tinc clar que això es un esport de fons. Encara que l’objectiu principal es passar-ho bé, em coneix-ho de fa força anys i se que altre plantejament seria equivocat i això que cada cop que estic en una proba i en més d’un entrenament em pregunto.... “Que carai faig aquí?” Quan acabo em dic que “mai més” i al cap d’una estona, “Que satisfet estic, a veure si a la pròxima puc pujar una miqueta el meu llistó..“ Us ha passat alguna vegada?
Un instant per recordar; l’arribada del Half amb el meu fill a braços. Potser no es una proba reina però per a mi va significar molt, moltes emocions juntes que em van costar de contenir i segurament, trobar un sentit a tants i tants anys anant a dormir aviat sense saber el perquè.
Per finalitzar, aprofito per donar les gracies a tots/es per fer-me sentir com un PIRI més desde el primer dia tot i no poder aportar res a canvi.
Xavier García Torras XGT
Triatló Sprint de la Vila Olímpica, la crònica
Tot i les altes temperaturas de l’època, i que molta gent està de vacances o pràctimanet en elles, quasi 2.000 triatletes ens vam aplegar el passat diumenge per a disputar aquest triatló.
Entre ells 3 Piris: en Jose Maria Mendiolea (amb la seva xicota, la Marta, i que també participà), en Mikel Peña i jo mateix (Frank Alonso).
Un triatló especialment indicat per aquells que volen mantenir ritme de competició en dates d’estiu, o per aquells que volen tenir una bona marca en la categoría, ja que és un triatló molt ràpid –sense pendents ni en el tram de bicicleta ni en el de córrer-.
Per aquest motiu també, i per les nombroses sortides que es donen, és un triatló indicat per a debutants i aficionats que no s’atreveixin a probar en un triatló on la majoria de participants són federats, precisament en aquest la gran majoria eren no federats i aficionats que volen aproximar-se a l’esplèndid món del triatló.
Les sortides es donaven esglaonadament, pero sortosament els 3 Piris vam poder sortir en la primera de les 4 sortides que es van fer. La part dolenta d’això va ser que la sortida es va donar amb uns 7 minuts de retard i en els que no es va permetre escalfar, pero la part bona va ser que vam poder córrer en la bicicleta sense tràfic ja que en la segona volta de bicicleta (dues voltes de 10km) encara no havien arribat els de la següent sortida, amb poc tràfic de ciclistes i facilitant encara més un ritme molt ràpid.
En el tram de córrer tot i ser als volts de les 9h del matí, la calor ja començava a apretar, pero el circuit també pla i amb doble habituallament inclòs, va ajudar a paliar-ho.
Tanmateix, a part del petit retràs en la sortida destacar una bona organització i amb un elevat nombre de voluntaris, i el fet que el tram de bicicleta fos totalment urbà i sense tràfic la qual cosa suma un plus de singularitat respecte moltes altres traitlons.
Els 3 Piris vam acabar amb temps similars (del meu temps de natació millor no dir res... el proper dia millor que em porti ‘els manguitos’), pero en línea general els 3 satisfets del nostres rendiments i de gaudir un triatló a la ciutat.
I ara si a gaudir de les vacances i començar a mirar de reüll el Burriac que ens espera, impassible i desafiant, el 5 de setembre.
Fins aleshores,
Bones vacances esportives!
Frank Alonso
dimarts, 28 de juliol del 2009
ENTRENAMENTS NATACIÓ
dilluns, 27 de juliol del 2009
IRONMAN SWITZERLAND, Nacho Pujol, una altra crònica
Me quedaban 16 semanas para la cita, me tenía que poner de inmediato. Me pasaron los entrenamientos que hacían los Piris, aluciné y enseguida pude constatar que no podía seguir el ritmo no ya por motivación sino por tiempo. No podía cuadrarlos con mis horarios así que me dediqué a hacer lo que podía. Básicamente nadaba al mediodía, por las tardes/noches corría o hacía bici, si podía, y los fines de semana hacía tirada larga o entrenaba transiciones, todo ello descansando 1/2 días por semana.
Intenté hacer hincapié en la bicicleta de carretera. Aunque había hecho mountain bike, no la tenía por la mano, es otro mundo, más constante, mucho más dura, no conocía el desgaste, los ritmos...menudas pájaras pillaba al principio por no saber regularme, hidratar, comer...pero fui aprendiendo a base horas de entreno, carreras cicloturistas...
La natación no me preocupaba en exceso. Nunca había nadado más de 2.000 m pero sabía que nadaba bien y tenía facilidad, el reto era entrenar por primera vez, coger velocidad y resistencia haciendo series y alguna tirada larga.
Correr era lo que a priori llevaba mejor. Digo a priori, porque sí que había hecho ya 3 maratones, una decena medias, conocía mis ritmos y entreno necesario para maratonear. Pero nunca, claro está, después de nadar 3.800 m y pedalear 180 km. Aún así decidí priorizar la bici, y no apreté el correr hasta las 2/3 semanas antes, de mientras rodaba sin apretar, para tener el punto, me concentraba en mejorar mi pedaleo y no me cascaba de piernas.
Al final había sumado un total de 99 km en el agua, 2.774 km en bici y 409 km corriendo en las 16 semanas de preparación. Se dice rápido pero es un largo camino de perseverancia, sacrifico y persistencia, donde hay momentos de bajón y desánimo que hay que superar. Esto es lo más duro del ironman. Me había ganado el derecho a estar en la línea de salida, el premio a participar, tocaba disfrutar del día y conseguir acabar, mi único objetivo.
El día 12 comenzó a las 4 de la mañana, durísimo levantarse a esas horas más sabiendo el día que te queda por delante. El peor momento del día sin duda. Desayunamos en abundancia para luego desplazarnos a la zona de competición. Una vez llegamos, cada uno a su box (donde se guarda bicicleta y todo el equipo necesario para la carrera) preparamos el material y nos enfundamos el neopreno y hacia la zona de salida. Quedaban 5 minutos y nos encontrábamos todos juntos, deseándonos suerte y animándonos. Por fin había llegado el momento.
Nos ponemos en posición, rodeados de 2.500 atletas más, en primera fila, en el centro, gran error que en breve pagaríamos caro, y nos tiramos al agua cuando dieron la salida…llevábamos 150m y de repente todo el mundo para, levanto la cabeza y veo una canoa delante nuestro, estoy en segunda fila…entiendo que no hemos salido y que hay salida neutralizada desde el agua [lo que pasa cuando haces campana del briefing], pasa 1 minuto largísimo y a tope de pulsaciones y entonces sí, salida! El primer tramo fue durísimo, recibí por todos lados, intenté ir fuerte pero no conseguía mantener la velocidad, no podía respirar con ritmo ni concentrarme en pasar bien los brazos, deslizarme, patear bien. Era un caos, intentaba ir directo a boya, me ayudaba con alguna marca, casa, montaña en altura, pero al momento me venía uno por la derecha o la izquierda y nos dábamos un par de guantazos amigables, cuando no una torta en la cara justo en el momento que cogía aire. Yo me acordaba de sus familias, como no. También venían los choques por delante, si iba más lento, o por atrás si me pillaban y se subían por la espalda, a lo que me resistía pateándoles, me tenía que hacer respetar. Pensé que sería sólo al principio, pero no, fue una constante casi todos los tramos, en algún momento pude nadar limpio y recuerdo unos 5 minutos en los que íbamos 10 tíos en línea, estirando el brazo a la vez y al fondo se veían los Alpes nevados. El único momento que disfruté.
Salí del agua sin mirar el crono, no quería, me iba a desanimar y me quedaba mucha cursa por delante. Tenía la sensación que había hecho 1h10 o peor y mi objetivo estaba en 1h/1h5, los 29min en el half de Balaguer demostraban que podía estar por ahí. Hice la transición sin prisa pero sin pausa y al ponerme encima la bici no pude evitar no mirar el reloj, 1h9, no está mal, con las collejas que he recibido pensé, restando la transición, 3/4 min, encajaba con lo esperado. A pedalear!
La bici comenzaba con 30 km planos bordeando el lago en los que ya desde el principio me puse a 37/38 km/h, pasé a Nacho Campmany que había hecho un natación brutal, me hizo pensar si iba muy rápido pero era el ritmo que me salía, nos deseamos suerte y tiré. No paraban de pasarme tíos enormes, su sillín comenzaba donde mi cabeza, oía llegar sus ruedas lenticulares o espaciales, parecían tanques y me pasaban a 40 km/h o más, qué bestias. Yo iba a lo mío, miraba el perfil del circuito que enganché en el cuadro y sabía en todo momento lo que me esperaba. También tenía enganchado la chuleta de los km donde tenía los avituallamientos pues era vital ir comiendo y bebiendo [al final de la bici me habría zampado 3 barras energéticas, 3 gels power bar, un bocadillo jamón y 3/4 bidones de agua/coke]. Las dos chuletas me mantuvieron centrado en la estrategia de la bici y a la vez disfrutaba del paisaje, las múltiples orquestas y suporters que animaban exclamando “hop, hop, hop…” pensaba que era una especie de hipo que les había pillado, o que estaba en medio de un anuncio de Ricola, pero cuando llevaba un rato y visto y oído miles de helvéticos, finalmente acepté que animan así. Hubiese preferido el bramido triatrevido de los almogávers de Niza “por tus cojooooooones, jodíooooooo, no hay doloooor, por espartaaaaaa” pero era lo que había en medio de los Alpes.
En el km 30 comenzamos un tramo ondulado donde Alex me pasó, nos animamos, iba como una flecha. A continuación un par de puertos que cascaban y que encadenaban con una fuerte pero corta bajada (3-4 km y pillé 75 km/h por primera vez en bici y me frenaba) después otro plano por el lago hasta el final del circuito donde había una subida corta pero brutal, Heart Break Hill, inundada de aficionados hasta el punto que pasábamos en fila de uno, increíble, como el en mismo Tour de France, me subieron los ánimos de golpe y vuelta a repetir el circuito de 90 km.
Los primeros 30 km planos fueron duros, entró viento en contra y no pasaba de 30/32 km/h. Además fui sólo todo el rato, me pasó algún que otro grupo de 5/10 corredores, tuve la tentación de engancharme pero no quería ganarme una posible descalificación. Ya comenzaba a notar el cansancio, me lo tomé con calma, mucha, me quedaba casi toda la 2ª vuelta y fui haciendo. Iba pensando en reservarme para la maratón y no quemarme. Estaba bajando la media, la 1ª vuelta fue por encima de 33 km/h i la segunda estaba por debajo de 31km/h, pero me repetía a mi mismo que no valía la pena ganar 10 minutos en la bici para dejarme 30 min en la maratón. Me lo habían recalcado bastante y había que ser prudente. Además comenzaba a sentir molestias en la rodilla derecha, me tomé un Felderen Flas [voltaren sublingual de efecto inmediato] que me había recomendado mi farmacéutico y pareja de Triatreves, tocayo de nombre y apellido, un tío cojonudo como no.
Antes del último puerto me pilló Juanjo que iba contentísimo, sólo le faltaba bajarse de la bici y bailar cuando veía una orquestra, comentamos la jugada 5/10 min y tiró pero también se iba frenando. Al llegar al final de la segunda vuelta la rodilla me pellizcaba más y me tomé mi segunda dosis de Felderen Flas y afronté por última vez la Heart Break Hill, donde Nacho Campmany a buen ritmo, me pasó. Acabé la bici en 5h41 con una media de 31.65 km/h. Contentísimo.
Por fin me bajaba de la bici y me dirigí a mi box. Me despeloté, me cambié de arriba abajo, me puse mis pantalones de tenis que acompañaron en mi 1ª maratón, dile superstición, la camiseta con el logo de los clubes de mis amores Piris/TriAtreves, mis NewBalance, visera por si aparecía el sol que quemaba de lo lindo y me dispuse a correr. Los primeros 500 metros la rodilla me petaba, sentía un dolor agudo, enseguida busqué en el bolsillo mi tercera dosis de Felderen Flas en 4 h, viva la automedicación! de tener otra también me la habría zampado y tiré. El dolor fue enseguida a menos, quizá por la sobredosis de Felderenes, por entrar en calor [como si no hubiera tenido tiempo!!] o por la diferente mecánica de la rodilla al correr y me tranquilicé. Los primeros km fui a ciegas, esperando que las piernas se pusieran a tono y los cuadriceps acostumbraran al trote. No miraba pulsaciones ni velocidad, me dejé llevar por sensaciones y me puse al ritmo que me pedía el cuerpo. Sobre el km 4 comencé a mirar mi suunto/ ordenador de a bordo y estaba en 145 pulsaciones marcando parciales de 4min40/km y 4min55/km, claramente por debajo de 5min. Iba muy bien!! Pensé si no era mejor aflojar, pero decidí no hacerlo y meter minutos, hacer colchón para cuando me viniera en bajón, que me vendría, lo único que esperaba era no arrastrarme. Pasé a Nacho Campmany y Juanjo, los dos iban justo por encima de 5 min/km y me hizo pensar si estaba arriesgando demasiado, pero tenía buenas sensaciones y tiré. Me concentré en la carrera, marcar los parciales cada km, seguir la rutina en los abundantes avituallamientos, cada 2/3 km, [esponja, vaso coca-cola, agua, esponja] y cada 5 km me zampaba un gel power bar, al final serían 7 en la maratón, y no pensar en nada más.
Pasé los primeros 10 km en 49min (casi 5min/km) y los 11 siguientes en 52 min(4min44/km), la mediamaratón en 1h41, tiempazo. Me quedaba “sólo” la mitad y comenzaba a ver el final. En el circuito me iba cruzando con todos los Piris e iban bien, tocados todos, pero íbamos a acabar, un motivo más de alegría.
El cansancio era ya evidente y los parciales subían por encima de 5min/km pero aguantaba. Sobre el km 25 se me fue la cabeza de la emoción, de ver que ya casi estaba, que lo estaba consiguiendo y que iba acabar por debajo de 11h, pero volví a meterme en carrera como pude. Los siguientes 10km los hice en 5min25/km, persistía!. Los últimos 11 km fueron, como no, duros, pero no agonicé, se me iba la concentración, pensaba en el camino recorrido, los madrugones, los duros y buenos momentos que me habían llevado a ese momento…quería comenzar a disfrutar, tiraba de cabeza y emociones para aguantar el esfuerzo final. Tenía que aguantar el ritmo y acabaría en 10h35 más o menos, aunque me daba igual, era mi estreno, no tenía presión de marca, tanto era 10h25, que 10h30, que 10h45. Era ya el último km había conseguido mantener el ritmo de los 5min25/km los últimos 11 km y me disponía a acabar la maratón en 3h35, no me lo creía. Mi objetivo era no pasar de 4h y lo había rebajado en 25 min.
Entraba en la recta final, con gradas a derecha e izquierda llenas de gente, visualicé 10h28, en la puerta de llegada, me quedaban 50 metros, el speaker dijo mi nombre, me paré, hice el gesto al público como que no les oía, animé a la gente, volví a trotar y crucé levantando los brazos en 10h29min08seg. Era mi momento de gloria. Ya era un iroman. No había ni hay palabras. Tenía la piel de gallina, sentí un escalofrío de golpe, acto seguido me fundí con Alex en un largo abrazo, uno de los grandes culpables de mi iroman. Después Manel, Bárbara, Judith y Gerard.
Tocaba el cielo. Comenzaba a disfrutar del después. Ya me cuadraba todas las horas de entrenamientos, kms, piscinas, todo el sacrificio...todo había merecido la pena.
Agradecimientos:
Mi familia: madre, padre, Gloria, Víctor, Lluís, Ingrid, Lluís jr y Mar. Todos menos tres, a una en breve le toca, medio-maratonianos. Por inculcarme el valor del deporte desde pequeño y aguantarme en el camino al iroman. También es vuestro.
Nico Lloret: por introducirme en el mundo de la STP de los Piris sin los que nada esto hubiese sido posible.
Sintu Vives: por meterme el ironman en las venas en la Trineu de Triatreves.
Alex Rebés: presi de la Secció Triatló Piri dentro del Centre Excursionista de Vilassar de Mar, y fundador de este grupo desafiador constante de retos. Por darme el visto bueno y dejarme sumar a la marea Piri que ha conquistado el IM de Zurich. No sería un ironman hoy sin él.
Familia Piri: a todos por la buena acogida que me habéis dado. A los supporters que vinieron a Zurich y nos animaron sin cesar. A Manel Nogueras, Gerard Rebés y Barbara Vives por el reportaje fotográfico que nos hicieron.
Triatreves: a los fundadores por el proyecto, que habéis iniciado con tanto acierto y que nos mantiene ilusionados a todos.
Triatrevidos: a todos ellos. Por los momentos vividos en la Trineu, Kalakabis, en los runs de crtra. De la aigües, en las salidas de bici…sin vosotros en mi último mes de entreno en Barcelona habría desfallecido.
IRONNACHO PUJOL
dimecres, 22 de juliol del 2009
CRONICA FESTRICAP
L’esdeveniment consistia en tot un seguit de probes; una travessa al llac, un parell de triatlons de “Decouverte” per iniciar-se a l’esport, un “Iron Kids”, un Sprint, un Olímpic, un Half i la proba reina, l’ALTRIMAN del que diuen es l’ Ironman més dur del mon i segurament serà veritat, no només pel perfil de la proba (monstruós) sinó també per l’alçada i en aquesta edició pel fort vent de nord i el fred que va fer. Com a referència, el primer en arribar va tardar unes 13 hores i l’últim classificat en va tardar 20... Entre totes les probes érem uns 800 participants.
Jo vaig participar en la distancia Olímpica i en aquest ocasió, el meu únic objectiu era gaudir de la proba, com així va ser.
La natació es feia al llac de Matemale i consistia en un recorregut a fer en dos passades, sortint entre volta i volta per fer una carrera d’uns 100 metres.
Transició sobre gespa, per fer un recorregut en bici en el que no estava permès el “Drafting”, cosa que vaig trobar genial, amb un traçat força exigent amb uns 20 km inicials “tremendos” per carreteres secundaries amb un asfalt granulat i pujades constants. Això si, el paisatge espectacular i amb un tram de baixada de “vertigen”
Per finalitzar, carrera a peu vorejant el llac per sobre de la presa i en trams per dins del bosc on cada dos km et trobaves un avituallament força complert.
Tot plegat en un temps de 2:54:38
Un triatló bastant dur i diferent on vaig gaudir moltíssim, tant de la proba com de l’entorn i que espero repetir de nou.
Si voleu més informació, la podeu trobar a www.festricap.com
Xavi García Torras - XGT
dilluns, 20 de juliol del 2009
PEDALS DE FOC 09 NON-STOP, la crònica
Òbviament de nit prenem la sortida amb un fred suportable uns 240 participants, 170 dels quals érem or i la resta plata(2 díes).
Per començar, un tram de pujada contínua d'uns 12km en grup fins passar l'antic túnel de Viella, a partir d'aquí comença un tram de baixada amb molta pedra que feia impossible mirar el llibre de ruta i marcar els temps i on et deixaves portar pel grup.Després uns 20 km senzills que et permeten familiaritzar-te amb el tema orientació i arribem al primer avituallament(km 34).Seguidament el primer port, Saserres, d'uns 4km i senzill.
Un cop a dalt baixem fins agafar un corriol molt maco que va seguint la llera del riu , el Camí de l'aigua, on alguns trams no són ciclables.Tot seguit pujem el coll de Sant Salvador, uns 4km per carretera per després baixar fins al avituallament de Gotarta (km 60).
A partir d'aquest punt comença la part forta de la prova on s'encadenen la pujada a Erta, el coll de Sas i el coll de l'Oli.Aquest últim especialment pesat però que un cop a dalt i amb unes vistes espectaculars et tirava per una trialera llarga i molt tècnica on t'ho podies passar molt bé sinó queies.Tot plegat uns 1200m de desnivell positiu en 30km que et deixaven a l'avituallament de torre de Capdella(km 106), al peu del famós coll del Triador.A partir d'aquí 1110m de desnivell positiu en 16km.La pujada al coll es fa per un curt tram de carretera i després una pista de 11km que quant portes 100km de cursa es fa realment llarga.Un cop arribes a dalt i passes un altre avituallament agafes una pista seguint la carena ,amb més vistes espectaculars, i fas uns 20km de pujada constant que et porten a la cota més alta de la pedals, coll de la Portella 2268m.D'aquí agafes la baixada a Espot ,llarga, ràpida i fàcil que et deixa al km 150 de cursa ,control de pas on els plata passaran la nit i els que facin or i hi arribin més tard de les 20:00h també s'hi quedaràn.Desde Espot queden 70 km relativament fàcils.Els 20 primers són una mica trenca-cames i transcorren per uns camins i corriols que passen per uns boscos de pins alucinants i que acaba amb el Camí del Calvari.Un cop arribes a Sorpe i passes l'avituallament d'Isil ,comença la pujada a Montgarri, uns 30 km de pujada contínua però suau que et deixen al pàrking de Beret.D'aquest punt només queden uns 20km de baixada per trialeres on ja costa molt agafar-se al manillar i amb un control sorpresa a 10km del final per evitar que la gent es tiri per la carretera.L'arribada és al mateix lloc de la sortida al centre de Viella davant la seu de Pedals de Foc.
Al final dues baixes Piri , el Santi per problemes al genoll i el Nacho per problemes mecànics.La resta de Piris varem anar entrant entre l'hora 15 i la 19 de cursa.Els resultats oficials es poden veure a www.chiptiempo.com
Ho sento que no tinc fotos però podeu trobar fotos que altre gent ha penjat i on es veu de que va tot això.
El millor sens dubte és el recorregut , els paisatges i el fartar-te de bici i el pitjor és que si ets finisher et donen un mallot i si et caus , trenques la bici o et segresten i no ets finisher et fots, això va així .Per la resta l'organització va fer una molt bona feina.
He intentat fer una crònica curta i sintetitzar lo més important perquè no es faci llarg i pesat ,però ho sento, la cursa no dona per més.
És una pedalada 100% factible i recomanable per a qualsevol PIRI on tens la opció de fer-la fins en 6 etapes.També és molt recomanable quant tornes cap a casa aturar-te desprès del túnel de Viella i tirar-te al pantà sense vacilar.L'aigua està molt bona en ple desglaç ,et queda la tita com un pistatxo però en general senta molt bé i és un bon final de cap de setmana amb els amics.
Titi.
diumenge, 19 de juliol del 2009
CRONICA IRONMAN SWITZERLAND
Qui no s'enrrecorda del HOOP, HOOP, trencant el teu ritme de córrer i pensant que aixó ja estava fet. Quins records després de 7 dies, encara tenim en ment els bons records i no tant els més dolents.
divendres, 17 de juliol del 2009
IRONMAN ZURICH, Nacho C, una altra crònica
A les 10h33m53s podia agrair-li a la persona que més m’ha ajudat a aconseguir ser finisher tots els seus sacrificis. Al veure’m arribar va saber que no seran els últims.
Inscripcions Ironman Series
Al respecte cal dir que cada cop resulta més dificil trobar plaça per inscriure's, alguns events com els de Frankfurt (IM Piri pel 2010) o Klagenfurt van trigar només unes hores en esgotar les places o sense anar més lluny el de Zurich mateix en dos dies ja ha sobrepassat més de la meitat de places. Fins i tot alguns IM ja no admeten ni llista d'espera!
Aqui sota teniu un llistat de tots el IM que es celebren a partir d'avui amb l'estat d'inscripcions segons la web de IM de cada pais.
Ironman Lake Placid (USA) July 26, 2009 Lake Placid, New York USA Ultimes places
Ironman UK August 2, 2009 Bolton Regne Unit Esgotades
Ironman Canada August 30, 2009 Penticton Canada Esgotades
Ironman Louisville (USA) August 30, 2009 Louisville, Kentucky USA Ultimes places
Ironman Wisconsin (USA) September 13, 2009 Madison, Wisconsin USA Ultimes places
Ironman Hawaii World Champ October 10, 2009 Kona, Hawaii USA Per qualificacio
Ironman Florida (USA) November 7, 2009 Panama Beach, Florida USA Ultimes places
Ironman Arizona (USA) November 22, 2009 Tempe, Arizona USA Ultimes places
Ironman Cozumel November 29, 2009 Cozumel, Quintana Roo Mexic Esgotades
Ironman Western Australia December 5, 2009 Busselton Australia Places disponibles
Ironman Malaysia February 27, 2010 Langkawi Malasia Places disponibles
Ironman New Zealand March 6, 2010 Taupo Nova Zelanda Places disponibles
Ironman Australia March 28, 2010 Port Macquarie Australia Places disponibles
Ironman China April 14, 2010 Haikou, Hainan China Places disponibles
Ironman South Africa April 25, 2010 Port Elizabeth Sudafrica Places disponibles
Ironman St. George (USA) May 1, 2010 St. George, Utah USA Ultimes places
Ironman Lanzarote May 22, 2010 Lanzarote Espanya Places disponibles
Ironman Brasil May 30, 2010 Florianopolis Brasil Esgotades
Ironman Japan June 13, 2010 Goto, Nagasaki Japo Places disponibles
Ironman Coeur d'Alene (USA) June 27, 2010 Coeur d'Alene, Idaho USA Ultimes places
Ironman France June 27, 2010 Nice França Places disponibles
Ironman Austria July 4, 2010 Klagenfurt Austria Esgotades
Ironman European Champ July 4, 2010 Frankfurt Alemanya Esgotades
Ironman Switzerland August 1, 2010 Zurich Suissa Ultimes places
Molta sort a tots els que estan disposats a fer un IM el proper any. No val a badar!
Marc.O
dijous, 16 de juliol del 2009
Anys i Anys! Per molts Anys!!!: Sol Torralba
dimecres, 15 de juliol del 2009
SORTIDA NOCTURNA BTT
dimarts, 14 de juliol del 2009
IRONMAN SWITZERLAND, la crònica
diumenge, 12 de juliol del 2009
PLENO AL 15
Laura i Pere
FORÇA PIRI
PREVISIONS
KM 31 MARATÓ
Àlex: 48´41" - 52´24" - 55´40"
Nacho Pujol: 49´52" - 52´06" - 54´19"
Juanjo: 50´23" - 58´43" - 1h 07´06"
Nacho: 53´08" - 56´40"- 56´49"
Xavi: 53´21" - 1h 07´21" - 1h 12´36"
Ramon: 56´00" - 1h 00´45 - 1h 03´49"
Marc: 56´48"- 1h 02´59"- 1h 08´33"
Gus: 1h00´27" - 1h 07´49 "- 1h 13´06"
CLASSIFICACIÓ PIRI PROVISIONAL
1º Alex: 8h 24´39"
2º Nacho Pujol: a 9´34"
3º Nacho: a 16´10"
4º Juanjo: a 16´55"
5º Ramon: a 41´38"
6º Xavi: a 55´43"
7º Marc: a 1h 07´06"
8º David: a 1h 07:51"
9º Gus:
MITJA MARATÓ
Alex: 48´41" i 52´24" = 1h 41´05"
Nacho Pujol: 49´52" i 52´06" = 1h 41´58"
Juanjo: 50´23" i 58´43" = 1h 49´06"
Nacho: 53´08" i 56´40" = 1h 49´48"
Xavi: 53´21" i 1h 07´21" = 2h 00´42"
Ramon: 56´00" i 1h 00´45"= 1h 56´45"
Marc: 56´48" i 1h 02´59" = 1h 59´47"
David: 56´54" i 1h18´02" = 2h 14´56"
Gus: 1h 00´27" i 1h 07´49"= 2h 08´16"
KM 10 MARATO
Alex: 48´41" a 4´52" el km
Nacho Pujol: 49´52" a 4´59" el km
Juanjo: 50´23" a 5´02" el km
Nacho: 53´08" a 5´18" el km
Xavi: 53´21" a 5´20" el km
Ramon: 56´00" a 5´36 el km
David: 56´54" a 5´41 el km
Marc: 56´48" a 5´40" el km
Gus: 1h 00´27" a 6´02" el km
INICI MARATÓ
1º Alex: 6h 43´34"
2º Nacho: 6h 51´01"
3º Juanjo: 6h 52´28"
4º Nacho Pujol: 6h 53´15
5º Ramon: 7h 09´32"
6º David 7h 17´34"
7º Xavi: 7h 19´40"
8º Marc: 7h 31´58"
9º Gus: 8h16´58"
ELS PIRIS VAN ACABANT LA BICI
Alex: 2:35:10 i 2:51:37= 5h 26´47"
Juanjo: 2:39:43 i 2:54:41= 5h 34´34"
Nacho: 2:47:52 i 2:53:09= 5h41´01"
Nacho Pujol: 2:43:59 i 2:57:13= 5h41´12"
Ramon: 2:47:27 i 3:00:20= 5h4 7´47"
Marc: 2:52:41 i 3:01:37= 5h 54´18"
Xavi: 2:52:41 i 3:03:07= 5h 55´48"
David: 2:47:27 i 3:06:39= 5h 57´52"
Marc: 2:52:41 i 3:01:37= 5h5 4´18"
Gus: 3:09:03 i 3:19:51 = 6h 18´54"
COMENÇA L´HORA DE LA VERITAT
Per davant 42 km que marcaran el final dels nostres triatletes. Els 4 primers PIRIS estan en "un pañuelo" al començar la marató:
Alex: 6h 43´34"
Nacho: 6h 51´01"
Juanjo: 6h 52´28"
Nacho Pujol: 6h 53´15"
Força Piri
FINAL 180 KM BICI
Alex: 2:35:10 i 2:51:37= 5:26:47
Juanjo: 2:39:43 i 2:54:41= 5:34:34
Nacho: 2:47:52 i 2:53:09= 5:41:01
Nacho Pujol: 2:43:59 i 2:57:13= 5:41:12
Les transicions, de nou super-ràpides:
Àlex: 1´57"
Nacho: 2´30"
Nacho Pujol: 3´52"
Juanjo: 4´47"
CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL PIRI
Primer classificat: Romain Guillaume 3h07´21"
1º Alex: 3h50´00"
2º Nacho Pujol: 3h52´10"
3º Juanjo: 3h53´00"
4º Nacho: 3h55´22"
5º David: 4h06´05"
6º Ramon: 4h06´21"
7º Xavi: 4h12´15"
8º Marc: 4h19´20"
9º Gus: 4h50´14"
Com podeu observar estan tots en un "pañuelo"
KM 90 DE CICLISME
Juanjo: 2h39´43" a 33.81 km/h
Nacho Pujol: 2h43´59" a 32.93 km/h
Ramon: 2h47´23" 0 32.25 km/h
Nacho: 2h47´52" a 32.17 km/h
David: 2h51´13" a 31.54 km/h
Xavi: 2:52:41 a 31:27 km/h
Marc: 2h52´41" a 31.27 km/h
Gustau: no ha passat encara pel km 90
ELS PIRIS, COM UNA BALA
Alex: 2h35´10" a 34.8 km/h
Juanjo: 2h39´43" a 33.81 km/h
Nacho Pujol: 2h43´59" a 32.93 km/h
Per què tingueu alguna idea, el millor parcial en bici en aquests moments és de 2h16´30" a 39.56 km/h.
Des de Zurich ens informen que durant la bici han caigut quatre gotes i que el cel segueix ennuvolat.
ÚLTIMA HORA DES DE ZURICH
El nostre entrenador de natació, el David, després de ser el primer Piri en la primera volta de natació ha sortit de l´aigua en finalitzar la segona SENSE NEOPRÉ. No sabem el que li pot haver passat i esperem que no li afecti en el desenvolupament final de la prova.
Potser li molestava i se´l´ha tret, potser se li ha baixat la cremallera i dins l´aigua no s´ha vist en cor de cordar-se´l de nou, ....
Ànims DAVID.
El GUS SURT DE L´AIGUA
Seguirem informant.
Pere
TRANSICIÓ NATACIÓ CICLISME
Alex: 1´57"
Ramón: 3´27"
Nacho Pujol: 3´56"
David: 4´02"
Nacho: 4´56"
Xavi: 5´21"
Juanjo: 5´33"
Marc: 8´06"
Gus: 8´06"
dissabte, 11 de juliol del 2009
IRONMAN ZURICH: NATACIÓ
Nacho Campmany: 1h02´34" EL 276 de l´aigua
Nacho Pujol: 1h04´15" el 386
Juanjo Sànchez: 1h07´44" el 608
David Vergés: 1h10´50" el 807
Alex Rebés: 1h12´53" el 939
Xavi Cotet: 1h14´13" el 1033
Ramón Fuster: 1h15´27" el 1139
Marc Orriols: 1h18´33" el 1355
Gus Barredo: 1h35´11" el 1951
Ara una ràpida transició i a volar
PREPARATS?
Ciclisme: 180 km en dues voltes amb un desnivell de 630 metres per volta, és a dir, un total de 1260 metres de desnivell positiu.
Cursa a peu: 42 km en quatre voltes amb gairebé sense desnivell (es va quasi sempre pel voltant del llac)
Dilluns passat vaig tenir privilegi de poder sopar amb algun d´ells a la Concòrdia on planificaven els últims detalls de l´Ironman. Tot i que va costar, els hi vaig poder arrencar els seus objectius.
Alex: baixar de 9 hores 50 minuts
Juanjo: 1o hores 45 minuts
Ramón Fuster: 11 hores 11 minuts
David Vergés: 11 hores 40 minuts
Nacho: baixar de 12 hores
Marc Orriols: baixar de 13 hores
Xavi Cotet: baixar de 13 hores
A les 21:51 hores d´avui dissabte acabo de parlar amb l´Alex i diu que tots estan a punt, supermotivats i amb molta il.lusió. Des del Maresme els hi enviem el nostre suport.
Podreu anar seguint el desenvolupament de la prova amb parcials inclosos en el blog del PIRI.
FORÇA PIRI!!!
Crònica de Pere Bossa
SORTIDA BTT
divendres, 10 de juliol del 2009
IRON MAN ZURICH online...
dimarts, 7 de juliol del 2009
VI Triatló Olímpic El Pont de Suert.La crònica
En principi, havíem de tenir 4 representants a la sortida, però una de les trombes d´ aigua més fortes que he vist mai, va inundar l´ habitació d´ en Llorenç i en Ramon fent impossible la seva participació. No van poder prendre la sortida, però sí que van animar de valent, fent-se sentir el nom del Piri als Pirineus.
Nosaltres, en Frank i jo –Pepe- també vàrem tenir una pèssima nit de sorolls i incomoditats a causa de la tormenta, però a les 09:15 i després de passar per la segona de les dues transicions on hi havíem de deixar les sabatilles de córrer, preniem la sortida a l'embassament.
Una sortida on la gran majoria de participants era d´ alt nivell. El tram d´ aigua, fet al bellíssim embassament de les Escales, consistia en dues voltes a un circuit amb la peculiaritat que s’havia de sortir de l´ aigua per a tornar-hi a entrar per fer una segona volta.
No tenia bones sensacions, però vaig anar de menys a més, el temps dels 1500m va ser força bo per mi: de 25:05 encara que amb una molt lenta transició, i un temps de 25:43 d´ en Frank feia que comencéssim junts el tram de bici de carretera.
El circuit va ser força dur i consistia en un circuit de 3 voltes en el que l´ anada pujava constantment per baixar de tornada. Anàvem bé i patint junts, quan a la baixada de la segona volta el Frank va punxar roda. Quanta mala sort acumulada! En aquell moment, jo no sabia si ell podria continuar, i sent l’únic representant havia d’acabar com fos. Finalment el Frank i perdent només 10 minuts es va reincorporar a la cursa. Temps del ciclisme de 1:17:35 meus i 1:26:56 d´ en Frank.
La cursa a peu, va ser molt maca i tot per corriols tipus BurriacAtac, però es va fer duríssima tant pel perfil com per la calorada que feia, per acabar el tram en 52:49, i 52:22 el Frank.
El meu temps final 2:35:29, i de 2:45:21 el Frank.
Llàstima dels incidents, però la proba va ser molt divertida, és molt recomanable i en definitiva ho vam passar molt bé, que és del que es tractava.
Ara bé, aquest és un triatló de nivell alt especialment indicat per triatletes habituats en l’entrenament per intervals, donats els constants canvis de desnivell en la bici i el córrer. Això si, un gran entreno de cara a la Burriac 2.009
Menció especial per l’Alexia Basso que, a més de donar-nos suport durant tota la Triatló, ens va fer un esplèndid reportatge fotogràfic.
Pepe
Dorsals Piris a l'Ironman de Suissa
dilluns, 6 de juliol del 2009
Som Piris! Tri Piris!: Sergi Tàrrega
divendres, 3 de juliol del 2009
IRONMAN FRANKFURT, IRONMAN PIRI 2010!
Hola a tots!!
Ara que estem en plena època d'Ironman, toca espavilar-se per trobar plaça per fer-ne un l'any vinent.
Hem escollit l'ironman de Frankfurt pel 2010!! Ja hi ha Piris apuntats!!
Qui vulgui apuntar-se ha de fer-ho dilluns 6 de juliol a partir de les 14:00, a través de la pàgina web: www.ironman.de
Les places s'acabaran molt ràpid, així que qui vulgui apuntar-se que no s'esperi massa!!
Salut i Força!
Àlex
Anys i Anys! Per molts Anys!!!: Jordi Martinez
Per molts anys Jordi!