divendres, 31 de juliol del 2009

EN DAVID... NO TANCA PER VACANCES

Bona tarda companys.

Com els deures s'hanfet a mitjes, jejejejeje, proposo no tancar per vacances. Els entrenaments seran a la piscina i la convocatoria com fins ara, a les 20:00 hores a la piscina. Si tothom estem d'acord podriem convina un dia piscina i un dia al mar.
Així dons.... no vui escuses, els entrenaments continuen i jo també. Els que heu fet els deures que passeunes bones vacances i la resta a treballar.
Ànims a tots i molta SALUT.

VACANCES

Hola a tots!

Ja arriben les vacances, de ben segur que tots les necessitem i ens les mereixem!!

El dimecres 4 d'agost i 16 d'agost el Santi Pellejero estarà de vacances, així que no vindrà als entrenos de carrera de la STP.

Els entrenos de piscina falta encara concretar quins dies farà festa el David Vergés.

En qualsevol cas, els entrenos continuen i les convocatòries es mantenen.

MOLT BONES VACANCES A TOTHOM!

Salut i Força!

Àlex

dijous, 30 de juliol del 2009

Som Piris! Tri Piris!: Xavi Garcia Torras (XGT)

Aquest soc jo…



Vaig néixer el juliol del 67, d’això ja fa més de 40 anys, casat amb la Mònica i amb un fill, el Ricard.


Encara que en el triatló i com acertadament diu l’Àlex, soc tot un juvenil, (Gracies per treure’m anys, saps que em fa molta gracia) durant tota la meva vida he practicat esport amb més o menys intensitat; trial, bike-trial, descens amb BTT, windsurf, vela lleugera, parapent, snowboard, he estat profe d’esquí i alguna cosa més que ara no em ve al cap. En fi, tot un seguit d’activitats que he anat deixant per diversos motius (avorriment, lesions, edat, temps lliure....) Ara mateix i a part del que fem plegats, navego amb kite-surf (la meva passió) i segueixo esquiant (l’esport que practico desde fa més temps i que comparteixo amb el Ricard i la Mònica).

Com a esportista; Sempre m’han cridat l’atenció els esports on, principalment, un competeix contra si mateix ja sigui en tècnica, temps, distancia, dificultat, etc i on un es el seu principal rival a superar per sobre del que facin els demés. Per això, molts pensen que son poc competitiu però en realitat soc molt exigent amb mi mateix i tossut com un ruc (Català, es clar...). Crec que aquesta filosofia pot encaixar força be en aquest esport.

Com em vaig fer PIRI? No se perquè em vaig apuntar al duatló de Cabrils, potser perquè veient el Burriac Atac, vaig pensar que preferiria ser protagonista en lloc d’espectador, potser perquè necessitava nous reptes que m’adonguessin una renovada il·lusió per l’esport, encara que tampoc ho sé del cert. Ni havia corregut regularment en la meva vida i feia més de 10 anys que vaig deixar d’anar amb BTT, així que vaig començar a entrenar tot sol fins que no se com, vaig contactar amb l’Àlex i fins ara.....

Quins objectius tinc? Intentar passar de “Juvenil”. Se que es un objectiu força ambiciós veient el que he vist arreu però espero aconseguir-ho, al menys m’esforçaré en intentar-ho. El temps ja ho dirà, tinc clar que això es un esport de fons. Encara que l’objectiu principal es passar-ho bé, em coneix-ho de fa força anys i se que altre plantejament seria equivocat i això que cada cop que estic en una proba i en més d’un entrenament em pregunto.... “Que carai faig aquí?” Quan acabo em dic que “mai més” i al cap d’una estona, “Que satisfet estic, a veure si a la pròxima puc pujar una miqueta el meu llistó..“ Us ha passat alguna vegada?

Un instant per recordar; l’arribada del Half amb el meu fill a braços. Potser no es una proba reina però per a mi va significar molt, moltes emocions juntes que em van costar de contenir i segurament, trobar un sentit a tants i tants anys anant a dormir aviat sense saber el perquè.

Per finalitzar, aprofito per donar les gracies a tots/es per fer-me sentir com un PIRI més desde el primer dia tot i no poder aportar res a canvi.



Xavier García Torras XGT

Triatló Sprint de la Vila Olímpica, la crònica

26 de juliol-Port Olímpic de Barcelona, 8.00h AM.


Tot i les altes temperaturas de l’època, i que molta gent està de vacances o pràctimanet en elles, quasi 2.000 triatletes ens vam aplegar el passat diumenge per a disputar aquest triatló.

Entre ells 3 Piris: en Jose Maria Mendiolea (amb la seva xicota, la Marta, i que també participà), en Mikel Peña i jo mateix (Frank Alonso).

Un triatló especialment indicat per aquells que volen mantenir ritme de competició en dates d’estiu, o per aquells que volen tenir una bona marca en la categoría, ja que és un triatló molt ràpid –sense pendents ni en el tram de bicicleta ni en el de córrer-.

Per aquest motiu també, i per les nombroses sortides que es donen, és un triatló indicat per a debutants i aficionats que no s’atreveixin a probar en un triatló on la majoria de participants són federats, precisament en aquest la gran majoria eren no federats i aficionats que volen aproximar-se a l’esplèndid món del triatló.

Les sortides es donaven esglaonadament, pero sortosament els 3 Piris vam poder sortir en la primera de les 4 sortides que es van fer. La part dolenta d’això va ser que la sortida es va donar amb uns 7 minuts de retard i en els que no es va permetre escalfar, pero la part bona va ser que vam poder córrer en la bicicleta sense tràfic ja que en la segona volta de bicicleta (dues voltes de 10km) encara no havien arribat els de la següent sortida, amb poc tràfic de ciclistes i facilitant encara més un ritme molt ràpid.

En el tram de córrer tot i ser als volts de les 9h del matí, la calor ja començava a apretar, pero el circuit també pla i amb doble habituallament inclòs, va ajudar a paliar-ho.

Tanmateix, a part del petit retràs en la sortida destacar una bona organització i amb un elevat nombre de voluntaris, i el fet que el tram de bicicleta fos totalment urbà i sense tràfic la qual cosa suma un plus de singularitat respecte moltes altres traitlons.

Els 3 Piris vam acabar amb temps similars (del meu temps de natació millor no dir res... el proper dia millor que em porti ‘els manguitos’), pero en línea general els 3 satisfets del nostres rendiments i de gaudir un triatló a la ciutat.






I ara si a gaudir de les vacances i començar a mirar de reüll el Burriac que ens espera, impassible i desafiant, el 5 de setembre.





Fins aleshores,



Bones vacances esportives!



Frank Alonso



dimarts, 28 de juliol del 2009

ENTRENAMENTS NATACIÓ

Bon dia companys.

Comunicació d'últim hora calenteta.... els entenaments de natació dirigits per mi mateix, canvien de horari. Queda feta la convocatoria a les 20:00 a la PISCINA. Els entrenamentsal mar queda en el mateix horari, 20:00 a PALOMARES.
Per els més valents ús proposo una travessia de 4 milles, es a dir 7.700mt a Sant Carles de la Rapita, TARRAGONA. Os deixo el enllanç per si algú en vol acompanya amb aquesta aventura que pot servir de molt bon entreno per els que participeu al CHALLENGE DEL MARESME.
Ànims i molta Salut.

dilluns, 27 de juliol del 2009

IRONMAN SWITZERLAND, Nacho Pujol, una altra crònica

Todo comenzó el 10 Abril cuando en un momento de valentía, osadía o inconsciencia me apuntaba al Ironman que se celebraba en Zurich el 12 Julio. No puedo decir que fuese una de esas cosas que siempre había querido hacer porque no, de hecho y para ser sincero, sabía que era un triatlón (nadar, bici y correr) pero no sabía las distancias (3.8 km/180 km/ 42km) y cuando las supe pensé que era imposible, de zumbados y un reto inalcanzable para mi. Pero nunca se puede decir nunca y en quince días un cúmulo de circunstancias lo cambió todo. Me encontré rodeado de la gente adecuada, los Piris del Centre Excursionista de Vilassar de Mar, en el momento personal adecuado y sobre todo con la ilusión y motivación necesaria que llevaron a dar el paso.
Me quedaban 16 semanas para la cita, me tenía que poner de inmediato. Me pasaron los entrenamientos que hacían los Piris, aluciné y enseguida pude constatar que no podía seguir el ritmo no ya por motivación sino por tiempo. No podía cuadrarlos con mis horarios así que me dediqué a hacer lo que podía. Básicamente nadaba al mediodía, por las tardes/noches corría o hacía bici, si podía, y los fines de semana hacía tirada larga o entrenaba transiciones, todo ello descansando 1/2 días por semana.
Intenté hacer hincapié en la bicicleta de carretera. Aunque había hecho mountain bike, no la tenía por la mano, es otro mundo, más constante, mucho más dura, no conocía el desgaste, los ritmos...menudas pájaras pillaba al principio por no saber regularme, hidratar, comer...pero fui aprendiendo a base horas de entreno, carreras cicloturistas...
La natación no me preocupaba en exceso. Nunca había nadado más de 2.000 m pero sabía que nadaba bien y tenía facilidad, el reto era entrenar por primera vez, coger velocidad y resistencia haciendo series y alguna tirada larga.
Correr era lo que a priori llevaba mejor. Digo a priori, porque sí que había hecho ya 3 maratones, una decena medias, conocía mis ritmos y entreno necesario para maratonear. Pero nunca, claro está, después de nadar 3.800 m y pedalear 180 km. Aún así decidí priorizar la bici, y no apreté el correr hasta las 2/3 semanas antes, de mientras rodaba sin apretar, para tener el punto, me concentraba en mejorar mi pedaleo y no me cascaba de piernas.
Al final había sumado un total de 99 km en el agua, 2.774 km en bici y 409 km corriendo en las 16 semanas de preparación. Se dice rápido pero es un largo camino de perseverancia, sacrifico y persistencia, donde hay momentos de bajón y desánimo que hay que superar. Esto es lo más duro del ironman. Me había ganado el derecho a estar en la línea de salida, el premio a participar, tocaba disfrutar del día y conseguir acabar, mi único objetivo.

El día 12 comenzó a las 4 de la mañana, durísimo levantarse a esas horas más sabiendo el día que te queda por delante. El peor momento del día sin duda. Desayunamos en abundancia para luego desplazarnos a la zona de competición. Una vez llegamos, cada uno a su box (donde se guarda bicicleta y todo el equipo necesario para la carrera) preparamos el material y nos enfundamos el neopreno y hacia la zona de salida. Quedaban 5 minutos y nos encontrábamos todos juntos, deseándonos suerte y animándonos. Por fin había llegado el momento.



Nos ponemos en posición, rodeados de 2.500 atletas más, en primera fila, en el centro, gran error que en breve pagaríamos caro, y nos tiramos al agua cuando dieron la salida…llevábamos 150m y de repente todo el mundo para, levanto la cabeza y veo una canoa delante nuestro, estoy en segunda fila…entiendo que no hemos salido y que hay salida neutralizada desde el agua [lo que pasa cuando haces campana del briefing], pasa 1 minuto largísimo y a tope de pulsaciones y entonces sí, salida! El primer tramo fue durísimo, recibí por todos lados, intenté ir fuerte pero no conseguía mantener la velocidad, no podía respirar con ritmo ni concentrarme en pasar bien los brazos, deslizarme, patear bien. Era un caos, intentaba ir directo a boya, me ayudaba con alguna marca, casa, montaña en altura, pero al momento me venía uno por la derecha o la izquierda y nos dábamos un par de guantazos amigables, cuando no una torta en la cara justo en el momento que cogía aire. Yo me acordaba de sus familias, como no. También venían los choques por delante, si iba más lento, o por atrás si me pillaban y se subían por la espalda, a lo que me resistía pateándoles, me tenía que hacer respetar. Pensé que sería sólo al principio, pero no, fue una constante casi todos los tramos, en algún momento pude nadar limpio y recuerdo unos 5 minutos en los que íbamos 10 tíos en línea, estirando el brazo a la vez y al fondo se veían los Alpes nevados. El único momento que disfruté.

Salí del agua sin mirar el crono, no quería, me iba a desanimar y me quedaba mucha cursa por delante. Tenía la sensación que había hecho 1h10 o peor y mi objetivo estaba en 1h/1h5, los 29min en el half de Balaguer demostraban que podía estar por ahí. Hice la transición sin prisa pero sin pausa y al ponerme encima la bici no pude evitar no mirar el reloj, 1h9, no está mal, con las collejas que he recibido pensé, restando la transición, 3/4 min, encajaba con lo esperado. A pedalear!
La bici comenzaba con 30 km planos bordeando el lago en los que ya desde el principio me puse a 37/38 km/h, pasé a Nacho Campmany que había hecho un natación brutal, me hizo pensar si iba muy rápido pero era el ritmo que me salía, nos deseamos suerte y tiré. No paraban de pasarme tíos enormes, su sillín comenzaba donde mi cabeza, oía llegar sus ruedas lenticulares o espaciales, parecían tanques y me pasaban a 40 km/h o más, qué bestias. Yo iba a lo mío, miraba el perfil del circuito que enganché en el cuadro y sabía en todo momento lo que me esperaba. También tenía enganchado la chuleta de los km donde tenía los avituallamientos pues era vital ir comiendo y bebiendo [al final de la bici me habría zampado 3 barras energéticas, 3 gels power bar, un bocadillo jamón y 3/4 bidones de agua/coke]. Las dos chuletas me mantuvieron centrado en la estrategia de la bici y a la vez disfrutaba del paisaje, las múltiples orquestas y suporters que animaban exclamando “hop, hop, hop…” pensaba que era una especie de hipo que les había pillado, o que estaba en medio de un anuncio de Ricola, pero cuando llevaba un rato y visto y oído miles de helvéticos, finalmente acepté que animan así. Hubiese preferido el bramido triatrevido de los almogávers de Niza “por tus cojooooooones, jodíooooooo, no hay doloooor, por espartaaaaaa” pero era lo que había en medio de los Alpes.




En el km 30 comenzamos un tramo ondulado donde Alex me pasó, nos animamos, iba como una flecha. A continuación un par de puertos que cascaban y que encadenaban con una fuerte pero corta bajada (3-4 km y pillé 75 km/h por primera vez en bici y me frenaba) después otro plano por el lago hasta el final del circuito donde había una subida corta pero brutal, Heart Break Hill, inundada de aficionados hasta el punto que pasábamos en fila de uno, increíble, como el en mismo Tour de France, me subieron los ánimos de golpe y vuelta a repetir el circuito de 90 km.
Los primeros 30 km planos fueron duros, entró viento en contra y no pasaba de 30/32 km/h. Además fui sólo todo el rato, me pasó algún que otro grupo de 5/10 corredores, tuve la tentación de engancharme pero no quería ganarme una posible descalificación. Ya comenzaba a notar el cansancio, me lo tomé con calma, mucha, me quedaba casi toda la 2ª vuelta y fui haciendo. Iba pensando en reservarme para la maratón y no quemarme. Estaba bajando la media, la 1ª vuelta fue por encima de 33 km/h i la segunda estaba por debajo de 31km/h, pero me repetía a mi mismo que no valía la pena ganar 10 minutos en la bici para dejarme 30 min en la maratón. Me lo habían recalcado bastante y había que ser prudente. Además comenzaba a sentir molestias en la rodilla derecha, me tomé un Felderen Flas [voltaren sublingual de efecto inmediato] que me había recomendado mi farmacéutico y pareja de Triatreves, tocayo de nombre y apellido, un tío cojonudo como no.
Antes del último puerto me pilló Juanjo que iba contentísimo, sólo le faltaba bajarse de la bici y bailar cuando veía una orquestra, comentamos la jugada 5/10 min y tiró pero también se iba frenando. Al llegar al final de la segunda vuelta la rodilla me pellizcaba más y me tomé mi segunda dosis de Felderen Flas y afronté por última vez la Heart Break Hill, donde Nacho Campmany a buen ritmo, me pasó. Acabé la bici en 5h41 con una media de 31.65 km/h. Contentísimo.

Por fin me bajaba de la bici y me dirigí a mi box. Me despeloté, me cambié de arriba abajo, me puse mis pantalones de tenis que acompañaron en mi 1ª maratón, dile superstición, la camiseta con el logo de los clubes de mis amores Piris/TriAtreves, mis NewBalance, visera por si aparecía el sol que quemaba de lo lindo y me dispuse a correr. Los primeros 500 metros la rodilla me petaba, sentía un dolor agudo, enseguida busqué en el bolsillo mi tercera dosis de Felderen Flas en 4 h, viva la automedicación! de tener otra también me la habría zampado y tiré. El dolor fue enseguida a menos, quizá por la sobredosis de Felderenes, por entrar en calor [como si no hubiera tenido tiempo!!] o por la diferente mecánica de la rodilla al correr y me tranquilicé. Los primeros km fui a ciegas, esperando que las piernas se pusieran a tono y los cuadriceps acostumbraran al trote. No miraba pulsaciones ni velocidad, me dejé llevar por sensaciones y me puse al ritmo que me pedía el cuerpo. Sobre el km 4 comencé a mirar mi suunto/ ordenador de a bordo y estaba en 145 pulsaciones marcando parciales de 4min40/km y 4min55/km, claramente por debajo de 5min. Iba muy bien!! Pensé si no era mejor aflojar, pero decidí no hacerlo y meter minutos, hacer colchón para cuando me viniera en bajón, que me vendría, lo único que esperaba era no arrastrarme. Pasé a Nacho Campmany y Juanjo, los dos iban justo por encima de 5 min/km y me hizo pensar si estaba arriesgando demasiado, pero tenía buenas sensaciones y tiré. Me concentré en la carrera, marcar los parciales cada km, seguir la rutina en los abundantes avituallamientos, cada 2/3 km, [esponja, vaso coca-cola, agua, esponja] y cada 5 km me zampaba un gel power bar, al final serían 7 en la maratón, y no pensar en nada más.
Pasé los primeros 10 km en 49min (casi 5min/km) y los 11 siguientes en 52 min(4min44/km), la mediamaratón en 1h41, tiempazo. Me quedaba “sólo” la mitad y comenzaba a ver el final. En el circuito me iba cruzando con todos los Piris e iban bien, tocados todos, pero íbamos a acabar, un motivo más de alegría.
El cansancio era ya evidente y los parciales subían por encima de 5min/km pero aguantaba. Sobre el km 25 se me fue la cabeza de la emoción, de ver que ya casi estaba, que lo estaba consiguiendo y que iba acabar por debajo de 11h, pero volví a meterme en carrera como pude. Los siguientes 10km los hice en 5min25/km, persistía!. Los últimos 11 km fueron, como no, duros, pero no agonicé, se me iba la concentración, pensaba en el camino recorrido, los madrugones, los duros y buenos momentos que me habían llevado a ese momento…quería comenzar a disfrutar, tiraba de cabeza y emociones para aguantar el esfuerzo final. Tenía que aguantar el ritmo y acabaría en 10h35 más o menos, aunque me daba igual, era mi estreno, no tenía presión de marca, tanto era 10h25, que 10h30, que 10h45. Era ya el último km había conseguido mantener el ritmo de los 5min25/km los últimos 11 km y me disponía a acabar la maratón en 3h35, no me lo creía. Mi objetivo era no pasar de 4h y lo había rebajado en 25 min.
Entraba en la recta final, con gradas a derecha e izquierda llenas de gente, visualicé 10h28, en la puerta de llegada, me quedaban 50 metros, el speaker dijo mi nombre, me paré, hice el gesto al público como que no les oía, animé a la gente, volví a trotar y crucé levantando los brazos en 10h29min08seg. Era mi momento de gloria. Ya era un iroman. No había ni hay palabras. Tenía la piel de gallina, sentí un escalofrío de golpe, acto seguido me fundí con Alex en un largo abrazo, uno de los grandes culpables de mi iroman. Después Manel, Bárbara, Judith y Gerard.
Tocaba el cielo. Comenzaba a disfrutar del después. Ya me cuadraba todas las horas de entrenamientos, kms, piscinas, todo el sacrificio...todo había merecido la pena.


Agradecimientos:

Mi familia: madre, padre, Gloria, Víctor, Lluís, Ingrid, Lluís jr y Mar. Todos menos tres, a una en breve le toca, medio-maratonianos. Por inculcarme el valor del deporte desde pequeño y aguantarme en el camino al iroman. También es vuestro.
Nico Lloret: por introducirme en el mundo de la STP de los Piris sin los que nada esto hubiese sido posible.
Sintu Vives: por meterme el ironman en las venas en la Trineu de Triatreves.
Alex Rebés: presi de la Secció Triatló Piri dentro del Centre Excursionista de Vilassar de Mar, y fundador de este grupo desafiador constante de retos. Por darme el visto bueno y dejarme sumar a la marea Piri que ha conquistado el IM de Zurich. No sería un ironman hoy sin él.
Familia Piri: a todos por la buena acogida que me habéis dado. A los supporters que vinieron a Zurich y nos animaron sin cesar. A Manel Nogueras, Gerard Rebés y Barbara Vives por el reportaje fotográfico que nos hicieron.
Triatreves: a los fundadores por el proyecto, que habéis iniciado con tanto acierto y que nos mantiene ilusionados a todos.
Triatrevidos: a todos ellos. Por los momentos vividos en la Trineu, Kalakabis, en los runs de crtra. De la aigües, en las salidas de bici…sin vosotros en mi último mes de entreno en Barcelona habría desfallecido.

IRONNACHO PUJOL



dimecres, 22 de juliol del 2009

CRONICA FESTRICAP

El passat cap de setmana (17-18-19 de Juliol) es va celebrar a la localitat de Matemale, a peu de l’estació d’esquí dels Angles, el Festival de Triatló de Capcir – FESTRICAP



L’esdeveniment consistia en tot un seguit de probes; una travessa al llac, un parell de triatlons de “Decouverte” per iniciar-se a l’esport, un “Iron Kids”, un Sprint, un Olímpic, un Half i la proba reina, l’ALTRIMAN del que diuen es l’ Ironman més dur del mon i segurament serà veritat, no només pel perfil de la proba (monstruós) sinó també per l’alçada i en aquesta edició pel fort vent de nord i el fred que va fer. Com a referència, el primer en arribar va tardar unes 13 hores i l’últim classificat en va tardar 20... Entre totes les probes érem uns 800 participants.

Jo vaig participar en la distancia Olímpica i en aquest ocasió, el meu únic objectiu era gaudir de la proba, com així va ser.

La natació es feia al llac de Matemale i consistia en un recorregut a fer en dos passades, sortint entre volta i volta per fer una carrera d’uns 100 metres.


Transició sobre gespa, per fer un recorregut en bici en el que no estava permès el “Drafting”, cosa que vaig trobar genial, amb un traçat força exigent amb uns 20 km inicials “tremendos” per carreteres secundaries amb un asfalt granulat i pujades constants. Això si, el paisatge espectacular i amb un tram de baixada de “vertigen”

Per finalitzar, carrera a peu vorejant el llac per sobre de la presa i en trams per dins del bosc on cada dos km et trobaves un avituallament força complert.

Tot plegat en un temps de 2:54:38

Un triatló bastant dur i diferent on vaig gaudir moltíssim, tant de la proba com de l’entorn i que espero repetir de nou.


Si voleu més informació, la podeu trobar a www.festricap.com

Xavi García Torras - XGT

dilluns, 20 de juliol del 2009

PEDALS DE FOC 09 NON-STOP, la crònica

Encara que tard aquí teniu una crònica de Pedals de foc.Com ja sabeu la cursa que es va celebrar el passat 27 de Juny a la Vall d'Aran és una marató de btt amb llibre de ruta de 220km amb uns 6000m de desnivell positiu.Tots els Piris apuntats varem optar per la opció non-stop or, és a dir , del tirón!.
Divendres ens varem trobar a Viella el Pedro, el Santi, el Nacho Irurtzun, el Fran ,l'Alejandro el Juanma i jo.Gràcies a que el Pedro coneix a mig poble vam poder menjar com uns senyors ,distreure'ns un bon rato i passar una tarda sense gaires nervis.Per la tarda recollida de dorsals,llibre de ruta ,etc...,briefing explicatiu de la prova ,sopar a l'hotel amb la resta de participants i a la piltra ja que a l'endemà ens llevàvem a les 4:00h per esmorzar i prendre la sortida a les 5:00.
Òbviament de nit prenem la sortida amb un fred suportable uns 240 participants, 170 dels quals érem or i la resta plata(2 díes).
Per començar, un tram de pujada contínua d'uns 12km en grup fins passar l'antic túnel de Viella, a partir d'aquí comença un tram de baixada amb molta pedra que feia impossible mirar el llibre de ruta i marcar els temps i on et deixaves portar pel grup.Després uns 20 km senzills que et permeten familiaritzar-te amb el tema orientació i arribem al primer avituallament(km 34).Seguidament el primer port, Saserres, d'uns 4km i senzill.
Un cop a dalt baixem fins agafar un corriol molt maco que va seguint la llera del riu , el Camí de l'aigua, on alguns trams no són ciclables.Tot seguit pujem el coll de Sant Salvador, uns 4km per carretera per després baixar fins al avituallament de Gotarta (km 60).
A partir d'aquest punt comença la part forta de la prova on s'encadenen la pujada a Erta, el coll de Sas i el coll de l'Oli.Aquest últim especialment pesat però que un cop a dalt i amb unes vistes espectaculars et tirava per una trialera llarga i molt tècnica on t'ho podies passar molt bé sinó queies.Tot plegat uns 1200m de desnivell positiu en 30km que et deixaven a l'avituallament de torre de Capdella(km 106), al peu del famós coll del Triador.A partir d'aquí 1110m de desnivell positiu en 16km.La pujada al coll es fa per un curt tram de carretera i després una pista de 11km que quant portes 100km de cursa es fa realment llarga.Un cop arribes a dalt i passes un altre avituallament agafes una pista seguint la carena ,amb més vistes espectaculars, i fas uns 20km de pujada constant que et porten a la cota més alta de la pedals, coll de la Portella 2268m.D'aquí agafes la baixada a Espot ,llarga, ràpida i fàcil que et deixa al km 150 de cursa ,control de pas on els plata passaran la nit i els que facin or i hi arribin més tard de les 20:00h també s'hi quedaràn.Desde Espot queden 70 km relativament fàcils.Els 20 primers són una mica trenca-cames i transcorren per uns camins i corriols que passen per uns boscos de pins alucinants i que acaba amb el Camí del Calvari.Un cop arribes a Sorpe i passes l'avituallament d'Isil ,comença la pujada a Montgarri, uns 30 km de pujada contínua però suau que et deixen al pàrking de Beret.D'aquest punt només queden uns 20km de baixada per trialeres on ja costa molt agafar-se al manillar i amb un control sorpresa a 10km del final per evitar que la gent es tiri per la carretera.L'arribada és al mateix lloc de la sortida al centre de Viella davant la seu de Pedals de Foc.

Al final dues baixes Piri , el Santi per problemes al genoll i el Nacho per problemes mecànics.La resta de Piris varem anar entrant entre l'hora 15 i la 19 de cursa.Els resultats oficials es poden veure a
www.chiptiempo.com
Ho sento que no tinc fotos però podeu trobar fotos que altre gent ha penjat i on es veu de que va tot això.

El millor sens dubte és el recorregut , els paisatges i el fartar-te de bici i el pitjor és que si ets finisher et donen un mallot i si et caus , trenques la bici o et segresten i no ets finisher et fots, això va així .Per la resta l'organització va fer una molt bona feina.

He intentat fer una crònica curta i sintetitzar lo més important perquè no es faci llarg i pesat ,però ho sento, la cursa no dona per més.
És una pedalada 100% factible i recomanable per a qualsevol PIRI on tens la opció de fer-la fins en 6 etapes.També és molt recomanable quant tornes cap a casa aturar-te desprès del túnel de Viella i tirar-te al pantà sense vacilar.L'aigua està molt bona en ple desglaç ,et queda la tita com un pistatxo però en general senta molt bé i és un bon final de cap de setmana amb els amics.

Titi.

diumenge, 19 de juliol del 2009

CRONICA IRONMAN SWITZERLAND



Bona tarda companys.
Qui no s'enrrecorda del HOOP, HOOP, trencant el teu ritme de córrer i pensant que aixó ja estava fet. Quins records després de 7 dies, encara tenim en ment els bons records i no tant els més dolents.
La meva crónica, un tant especial i després de parlar amb molta gent... diria que peculiar. Si és cert que algú va nedar sense neopré, però no hi ha per tant. L'únic va estar poder sortir de tot el mogollon de gent que tenia al meu costat i treure'l ,va ser molt fàcil. L'angoixa era patent, però la calma va superar tot l'imprevist. Després de 100 mt. nedant els nervis, les osties, la falta d'oxigen era patent, el fet de apretar-mer si cal una mica més la part del darrera va provocar una falta de respiració, una angoixa indiscreptible per un nedador com jo. NO podia ser veritat que a tal sols 55" de la sortida ja teniem greus problemes. TRANQUILITAT vaig pensar, però os puc garantir que en tinc molta però en aquell moment es va acabar del tot. CRITS molts de crits invadien la meva rabia, casquets de bany de color groc a la dreta, a la esquerra i al darrera. Trovo a POPOV, ostiat per tota reu, li dono ànims els que jo no trobava, però continuem. Abans de la primera boya, 600 mt trovo una barca i apartant a tot deu que venbia per la meva dreta arrivo fions ella. Els hi dic que tingin el traje, la jutge hem diu OK? ARA SI OK. L'aventura IRONMAN començava de nou. TRANQUIL vaig pensar, en NAXETE està molt lluny només queda la resignació de acabar amb dignitat. I així va ser, PIM PAM vaig poder superar la primera prova. HEM FELICITAVA A MI MATEIX, i anava creixent per moments, algun suporter vaig sentir, aixó si que era especial.

Desprès d'una transició tranquileta, un altre PIRI, torna a ser POPOV, el tinc justament al devant, possem peu a la bici junts i....................... ADEU ÀLEX. Va sortir com una moto, era evident el seu temps no habia estat del tot bo. Inici del 30km en plà super bé, acoplatamb casco inclós la mitja supera les espectatives, la primera volta fantàstica, però començen els primers problemes seriossos. El genoll dret, que nomé habia donat problemes al correr donaba les senyals d'alarma. Quina merda, enfonsat acabo els ùltims 15 kilometres de plà enfonsat, pensant el la meva feina, lessions i possibles recuperacions. No estic bé mentalment per afrontar la segona volta. PERÒ aqui entenc la importància del SOPORTER i el gran paper que desemvolupa. Al final de l'ùltima pujada HEAVY estavan allà, animant a tots les sensacions indiscreptible. REACCIÓ immedita de superació, animació, fora dolors a buscar la segona volta, no pots abandonar estan esperant la teva arrivada a meta. Vamos a buscar els següents 90 km. La veritat que el cap es immensament poderós en companyia del RAMONET, ens dediquem a fer el plà, la pujada ja no hi ha ningú hem quedo sol a meu ritme i a disfrutar del paisatge. PATIMENT una mica.

Un cop finalitzat el tram de bicicleta i amb XAVI COTET trepixant-me els talons, penso en fer una primera volta de correr. Vui sentir les sensacions, vui veure com respon el genoll. Evidenment els miracles no sé, però allà no succeien. Fatal al final de la primera volta, mai penso en abandonar però si que fer 3 voltes més caminant no era lo més propici. Penso i decideixo canviar la forma de correr, trepixar amb els talos, carregar els PSOAS ILIACOS i estrategia a seguir: 1km caminant, 1km correns, 1km caminant, 2km correns, 1km caminant, 4km correns. Les sensacions fantàstiques he trovat la manera de correr, i la estrategia idonea. Després de la mitja marató estaba a gust, pensant en les voltes que faltaven i consient que aixó estava a la meva mà. Passen en XAVI COTET, MARC ORRIOLS, EN POPOV, EN NAXETE, NACHO PUJOL, JUANJO, RAMONET, a tots ells els felicito per el seu gran paper, en GUS no vaig tení l'oportunitat però ho teniem.

Només quedava arrivar, sense gran celebracions, només una engoixa invadia els meus ulls, la no presencia del meu pare, que va ser el que hem va apoya sempre ens els meus inicis al TRIATLÓ i aquells dia no estava amb mi, o si qui sap. Els meus fills que son lo més gran que tinc ara mateix i no precisament al meu costat i les persones que més admiro que tampoc estaven amb mi.
Desvordat per la il.lusió, POPOV hem posa la medalla de finisher i desvodament total, no tinc paraules només admiració per el que hem aconsegit, tots els PIRIS i per saber que sempre hi ha algú que vol i desitja el millor per a tú.

Només quedava sortir del aquells esdeviment esportiu, que tants mals de cap havia supossat, només quedava gaudir dels companys amb un bon sopar, només quedava buscar el PUTO neopré. Tornaré a fer un IRONMAN però aquesta vegada entrenat, asmb kilometres a les cames tant de bici com de correr i es demostra que el CAP SUPERA LA FORMA FÍSICA i que en l'esport amateur hi han esportistes MOLT BONS, BONS I YO.
GRÀCIES A TOTS ELS MEUS COMPANYS PERQUE EN QUALSEVOL MOMENT DE LA CURSA HAN ESTAT AL MEU COSTAT. GRÀCIES TAMBÉ A TOTS ELS SOPORTERS PERQUE SENSE LA VOSTRE ENTUSIASME NO HAGES COMENÇAT LA SEGONA VOLTA DE BICICLETA I MÉS ENCARA NO HAGES SIGUT FINISHER.
Així dons gràcias a tots per tant. SALUT.

divendres, 17 de juliol del 2009

IRONMAN ZURICH, Nacho C, una altra crònica

A vegades, quan el lògic és recular i deixar passar, un agafa empenta i fot un salt endavant. A vegades, quan la sensatesa, et diu que ja has arribat prou lluny, la inconsciència, et fa anar més enllà. El seny i la rauxa. Doncs el Piri (a més d’un “realitzador de somnis”) és un increïble multiplicador de inconsciència, de rauxa. Ben mesurada i planificada, entrenada, però inconsciència al cap i a la fi. Com es pot explicar sinó que em planti en un Ironman, a l’altre punta d’Europa, disposat a prendre part, amb uns quants inconscients més, en una prova que tot just farà un any veia com només a l’abast d’autèntics atletes, bojos de l’esport que no deuen fer res més que entrenar i amb una motivació a prova de bombes.


Doncs el fet és que allà estàvem; i sense saber gairebé com ni sent-ne del tot conscients encara, ens plantem el neoprè, el casquet, les ulleres i a l’aigua. Unes 10h33m52s després, la J. em posava una medalla que em reconeixia com a un d’aquells bojos atletes hipermotivats sense altres ocupacions que entrenar. En aquesta estona va haver-hi temps per passar-ho realment malament als primers 10 minuts, rebre cops, començar a nadar de veritat al final de la primera volta, barallar-me amb els manguitos a la transició, sortir en bici tranquil·lament, prenent un gel, mentre et passa déu i sa mare acoplat, creure’m Induráin a l’Alpe d’Huez al primer pas per Heartbreak Hill, acabar la bici desitjant posar-me les bambes i començar a córrer, quan en realitat és el que un més tem, fer la pixada més llarga de la meva vida, sentir en un avituallament l’Stairway to Heaven de Led Zeppelin i saber llavors que això aniria bé, preguntar-me al veure el crack Noé (63 anys!!!) si jo en seria capaç, respondre’m que em conformaria amb fer-ne el Popular de Malgrat, compartir alguns km i creuar-me amb altres Piris i supporters que no feien més que empentar-nos, recordar el vídeo “motivador” del J. cridant “Piri Piri!!!” (llagrimeta), estar com en un núvol, sense veure absolutament res ni ser capaç de reconèixer algú als 50 encatifats metres previs a l’entrada, saludar a ma mare i picar l’stop al Garmin.





A les 10h33m53s podia agrair-li a la persona que més m’ha ajudat a aconseguir ser finisher tots els seus sacrificis. Al veure’m arribar va saber que no seran els últims.




Força Piri!!!


Nacho C

Inscripcions Ironman Series

Després de les positives experiencies dels Piris participants a l'Ironman 2009 de Niça i Zurich i l'entusiasme dels que faran el Challenge Maresme a l'Octubre, sembla que hi ha un interés creixent entre un nombre més ampli de Piris en debutar o repetir en un Ironman el proper any.



Al respecte cal dir que cada cop resulta més dificil trobar plaça per inscriure's, alguns events com els de Frankfurt (IM Piri pel 2010) o Klagenfurt van trigar només unes hores en esgotar les places o sense anar més lluny el de Zurich mateix en dos dies ja ha sobrepassat més de la meitat de places. Fins i tot alguns IM ja no admeten ni llista d'espera!

Aqui sota teniu un llistat de tots el IM que es celebren a partir d'avui amb l'estat d'inscripcions segons la web de IM de cada pais.


Ironman Lake Placid (USA) July 26, 2009 Lake Placid, New York USA Ultimes places
Ironman UK August 2, 2009 Bolton Regne Unit Esgotades
Ironman Canada August 30, 2009 Penticton Canada Esgotades
Ironman Louisville (USA) August 30, 2009 Louisville, Kentucky USA Ultimes places
Ironman Wisconsin (USA) September 13, 2009 Madison, Wisconsin USA Ultimes places
Ironman Hawaii World Champ October 10, 2009 Kona, Hawaii USA Per qualificacio
Ironman Florida (USA) November 7, 2009 Panama Beach, Florida USA Ultimes places
Ironman Arizona (USA) November 22, 2009 Tempe, Arizona USA Ultimes places
Ironman Cozumel November 29, 2009 Cozumel, Quintana Roo Mexic Esgotades
Ironman Western Australia December 5, 2009 Busselton Australia Places disponibles
Ironman Malaysia February 27, 2010 Langkawi Malasia Places disponibles
Ironman New Zealand March 6, 2010 Taupo Nova Zelanda Places disponibles
Ironman Australia March 28, 2010 Port Macquarie Australia Places disponibles
Ironman China April 14, 2010 Haikou, Hainan China Places disponibles
Ironman South Africa April 25, 2010 Port Elizabeth Sudafrica Places disponibles
Ironman St. George (USA) May 1, 2010 St. George, Utah USA Ultimes places
Ironman Lanzarote May 22, 2010 Lanzarote Espanya Places disponibles
Ironman Brasil May 30, 2010 Florianopolis Brasil Esgotades
Ironman Japan June 13, 2010 Goto, Nagasaki Japo Places disponibles
Ironman Coeur d'Alene (USA) June 27, 2010 Coeur d'Alene, Idaho USA Ultimes places
Ironman France June 27, 2010 Nice França Places disponibles
Ironman Austria July 4, 2010 Klagenfurt Austria Esgotades
Ironman European Champ July 4, 2010 Frankfurt Alemanya Esgotades
Ironman Switzerland August 1, 2010 Zurich Suissa Ultimes places


Molta sort a tots els que estan disposats a fer un IM el proper any. No val a badar!

Marc.O

dijous, 16 de juliol del 2009

Anys i Anys! Per molts Anys!!!: Sol Torralba

Avui dijous dia 16 es l'aniversari de la Sol, un del "peixos" del Piri pero a qui tambe li agrada la muntanya com podeu veure a la foto de la Burriac-Argentona.
Per molts anys Sol!

dimecres, 15 de juliol del 2009

SORTIDA NOCTURNA BTT

Hola a tots/es.

Aquest Divendres es farà una sortida BTT NOCTURNA, organitzada pel JuanMa (nova i gran incorporació al Piri).
La sortida es un pel Técnica però es un circuit molt i molt divertit. Aprox uns 40 Km de pujades i baixades a ritme molt tranquil.
Horari 19:30 a Cabrils, pels que som de Vilassar 19:15 a les Piscines per estar puntuals a Cabrils (amb cotxe).
Explico una mica com anirà; Sortida desde Cabrils a les 19:30, farem el recorregut (sin prisa pero sin pausa), soparem a Cal senyor (portar diners), baixarem a Cabrils i farem un bany a la Piscina comunitaria d´en JuanMa (dic això perque hem de ser una mica civics), dutxa i copa qui vulgui.
IMPORTANT COFIRMAR AVUI, MÀXIM DEMÀ AL MATÍ PER FER LA RESERVA.
Pedro

dimarts, 14 de juliol del 2009

IRONMAN SWITZERLAND, la crònica




Hola a tots!!

Avui és dia de crònica, la crònica d'una jornada molt especial per molts de nosaltres, la crònica de l'IRONMAN DE ZURICH.

La història comença fa un any, quan de pressa i corrents (per no quedar-se sense plaça) ens apuntem un bon grup de PIRIS a l'Ironman de Suissa.

A partir d'aleshores, entreno, dedicació, constància, moments més alegres i moments més dolorosos marquen una temporada on la il·lusió per aconseguir UN SOMNI ens acompanya per superar-ho.

Cada entreno de natació amb el David i de running amb el Santi, així com les competicions que hem anat fent durant l'any ens anava preparant pel gran dia, com diuen allà: EL DIA MÉS LLARG...

L'últim mes sempre és el més difícil, el cap ja no aguanta més, la sensació de que no estàs prou preparat t'assalta i els dubtes es multipliquen, a més les baixes de Piris com el Lluís Mª, el Jaume i la Silvia i el Xavi Puig, fan una mica més dura aquesta última apretada per arribar a l'IM.

Al final, però, no te'n adones i ja estàs viatjant cap a Suissa...

La movilització Piri va ser impressionant, al final 9 triatletes i 15 supporters preparats per fer del 12 de juliol de 2009 una data per recordar.


Un munt d'anècdotes i sensacions marquen els dies previs a la cursa.

DIA D! El despertador sona a les 4:15! ja ho tenim tot a punt, esmorzem, unes paraules per motivar als Piris i a la FURGO-PATERA que ens va portar a tots fins a la zona de sortida.

El dia estava tapat, preparem el box i ens col·loquem per sortir. Aquí vam tenir la primera sorpresa, la sortida era desde dins de l'aigüa, no us podeu imaginar els cops i empentes que hi havia, tot i així, res en comparació a el que ens esperava...


Donen la sortida i comença el combat, mai havia rebut tants cops, en 5 segons ja no veig a cap Piri, només rebo cops i feines a respirar, nedo molt malament i de sobte veig un triatleta sense traje davant meu, m'hi fixo i porta el mallot del PIRI!! Era el David, la sensació d'ofeg de tots era molt gran, i ell va optar per treure's el traje, potser era la millor opció... els Nachos, el Juanjo, el David i jo ho podem constatar.

Poc a poc els Piris anavem sortint de la 1a volta per començar la segona, una mica més tranquil·la...

Al sortir de l'aigüa els supporters animaven i els Piris ja anavem superant una de les 3 disciplines, personalment vaig sortir molt enfonsat del temps que havia fet nadant, i això em va condicionar tota la prova...

La transició 1, super ràpida, al punt on pots començar a pedalar, el David em saluda, el tinc just a darrera, començo a tirar, em trobo bé, cauen 4 gotes però no fa fred, em concentro per recuperar el temps perdut a l'aigüa. Poc a poc vaig agafant els Piris que tinc davant, m'alegra veure que s'ho estan passant tant bé, ens animem i seguim. Al km 85 hi havia una altra sorpresa, una pujada estil la primera rampa de Can Bordoi desde Llinars, però plena de gent, rotllo Tour de France que t'ajudaven, amb els seus ànims, a pujar. Era un dels punts més emocionants de la prova. Com no podia ser d'una altra manera, allà hi havia un grup nombrós de Piris animant.

El circuit era més difícil del que em pensava, la primera volta molt ràpida, però a la segona ja no podia mantenir el ritme i a més sabia que després encara tocava la marató...

A la segona volta els 30 km primers, plans però amb vent en contra, es van fer molt llargs, després tocava una espècie de Collsecreu desde Arenys de mar i un seguit d'ondulacions d'aquelles que només sembla que pugis! La baixada era molt ràpida, 74 km/h, però només durant 3 o 4 km... Al km 170 tornavem a arribar al Breakheart hill, i després ja planejavem per tornar al box.

Deixar la bici ràpid, posar-se les bambes i començar la disciplina que marca l'Ironman, la MARATÓ.

4 voltes a un circuit una mica enrebassat, amb continus canvis de sentit però molt ben repartits els avituallaments i amb els supporters sempre a punt per donar-te l'empenta quan més la necessites.

Vaig agafar un bon ritme i el vaig intentar mantenir tota la marató, m'ajudava veure els altres Piris que apretaven fort i que tenien molt a l'abast el seu objectiu, jo no volia ser menys!!


L'arribada com sempre espectacular, els últims metres plens de gent animant i al fons, passat l'arc de meta, els "meus" supporters, els més especials, els més fidels, un amb la bandera del Piri, un amb la màquina de fotos a punt i l'altra amb la medalla per posar-me-la i poder ser finisher per 4a vegada! Gràcies, sense vosaltres tot hauria estat diferent!!

Poc a poc, bé, molt de pressa!! arribaven els Piris, són uns moments indescriptibles, l'emoció i les llàgrimes de satisfació, orgull i de fer la feina ben feta, compensa tot el patiment i sacrifisis.

Nacho Pujol, Nacho Campmany, Juanjo Sanchez, Ramon Fuster, Xavi Cotet, Marc Orriols, David Vergés i Gustau Barredo JA SOU FINISHERS, HO HEU ACONSEGUIT!

DISFRUTEU-HO!!!!!

No puc acabar sense dir que de cada cursa s'aprenen coses, que n'hi ha que surten més bé i altres pitjor, però que de tot se'n ha de treure allò positiu i aplicar-ho a la pròxima per millorar.

A Zurich he aprés que la il·lusió mou muntanyes, que la força que ens donen els nostres supporters, tan els que estan animant a peu de cursa, com els que ho segueixen per internet (Pere i Laura una feina impecable! FELICITATS i MOLTES GRÀCIES), els companys d'entreno, els entrenadors, en definitiva, la FAMÍLIA PIRI, és la nostra veritable força!


MOLTES GRÀCIES A TOTS!!

Salut i Força!

Àlex.

diumenge, 12 de juliol del 2009

PLENO AL 15

Enhorabona a tots. Tots els PIRIS presents a Zurich han aconseguit ser FINISHERS i amb unes marques impresionants. Felicitar-vos a tots per la feina feta al llarg de l´any: avui heu recollit els fruits d´aquest treball.
També felicitar especialment al DAVID com a entrenador de natació, al SANTI com a entrenador general i a l´ALEX com a responsable de tot plegat.
Dir-vos que jo avui també he sigut Finisher. He estat davant de l´ordinador des de la sortida per posar-vos al dia de tot l´esdeveniment. 13 hores davant l´ordinador que han valgut la pena.
Ara us toca descansar i disfrutar del moment. Estarem a l´espera de les vostres cròniques.
Moltíssimes felicitats

Laura i Pere

FORÇA PIRI

GUSTAU BARREDO FINISHER


12 hores 52 minuts 13 segons



Moltíssimes felicitats Gus. Ja ets finisher
DAVID VERGÉS FINISHER
12 hores 12 minuts 28 segons

Felicitats finisher
MARC ORRIOLS FINISHER

11 hores 49 minuts 15 segons


Moltíssimes felicitats MITJETES
XAVI COTET FINISHER


11 hores 49 minuts 13 segons



Moltíssimes felicitats
RAMON FUSTER FINISHER
11 hores 18 minuts 49 segons

Benvingut al club dels finishers. Enhorabona.
JUANJO SANCHEZ FINISHER
10 hores 59 minuts 59 segons

Moltíssimes felicitats sub´11. Un altre finisher en el PIRI
NACHO CAMPMANY FINISHER

10 hores 33 minuts 52 segons



Moltíssimes felicitats. Un altre que ingressa en el club dels finishers en el seu primer IRONMAN
NACHO PUJOL FINISHER

10 hores 25 minuts 18 segons



Moltíssimes felicitats per entrar al club dels FINISHERS
ALEX FINISHER
10 hores 18 minuts 01 segons

El nostre president finalitza el seu 4rt IRONMAN després de Lanzarote, Niça i Klagenfurt.
Moltíssimes felicitats

PREVISIONS

Tot i que encara queda un món (10 km de cursa a peu), de tot seguir així sembla ser que l´Alex estarà sobre les 10 hores 15 minuts, el Nacho Pujol sobre les 10 hores 25 minuts, el Nacho Campmany 10 hores 30 minuts i el Juanjo sub´11

Va campions, la última apretada.

KM 31 MARATÓ

Temps de pas en el km 31 de la marató. Ànims companys, ja falta poc:

Àlex: 48´41" - 52´24" - 55´40"
Nacho Pujol: 49´52" - 52´06" - 54´19"
Juanjo: 50´23" - 58´43" - 1h 07´06"
Nacho: 53´08" - 56´40"- 56´49"
Xavi: 53´21" - 1h 07´21" - 1h 12´36"
Ramon: 56´00" - 1h 00´45 - 1h 03´49"
Marc: 56´48"- 1h 02´59"- 1h 08´33"
Gus: 1h00´27" - 1h 07´49 "- 1h 13´06"

CLASSIFICACIÓ PIRI PROVISIONAL

En el km 21 de la marató, la classificació PIRI provisional és la següent:

1º Alex: 8h 24´39"
2º Nacho Pujol: a 9´34"
3º Nacho: a 16´10"
4º Juanjo: a 16´55"
5º Ramon: a 41´38"
6º Xavi: a 55´43"
7º Marc: a 1h 07´06"
8º David: a 1h 07:51"
9º Gus:

MITJA MARATÓ

La majoria de Piris ja han passat el km 10 i alguns d´ells ja han fet la mitja (km 21). Sembla ser, que tot i baixar el ritme inicial, tots ells faran molt bones marques.

Alex: 48´41" i 52´24" = 1h 41´05"
Nacho Pujol: 49´52" i 52´06" = 1h 41´58"
Juanjo: 50´23" i 58´43" = 1h 49´06"
Nacho: 53´08" i 56´40" = 1h 49´48"
Xavi: 53´21" i 1h 07´21" = 2h 00´42"
Ramon: 56´00" i 1h 00´45"= 1h 56´45"
Marc: 56´48" i 1h 02´59" = 1h 59´47"
David: 56´54" i 1h18´02" = 2h 14´56"
Gus: 1h 00´27" i 1h 07´49"= 2h 08´16"


Ànims, cada cop falta menys.

KM 10 MARATO

Després de l´arribada a boxes del gus (6:28:54 en la bici), els nostres PIRIS han començat a un ritme fort la marató. El parcial en el Km 10 és el següent:
Alex: 48´41" a 4´52" el km
Nacho Pujol: 49´52" a 4´59" el km
Juanjo: 50´23" a 5´02" el km
Nacho: 53´08" a 5´18" el km
Xavi: 53´21" a 5´20" el km
Ramon: 56´00" a 5´36 el km
David: 56´54" a 5´41 el km
Marc: 56´48" a 5´40" el km
Gus: 1h 00´27" a 6´02" el km


Ànims, cada cop falta menys.

INICI MARATÓ

Classificació PIRI després de la segona transició a falta del Gus
1º Alex: 6h 43´34"
2º Nacho: 6h 51´01"
3º Juanjo: 6h 52´28"
4º Nacho Pujol: 6h 53´15
5º Ramon: 7h 09´32"
6º David 7h 17´34"
7º Xavi: 7h 19´40"
8º Marc: 7h 31´58"
9º Gus: 8h16´58"


Ànims PIRIS

ELS PIRIS VAN ACABANT LA BICI

Ja només queda el Gus. La resta de Piris ja es troben en la cursa a peu:
Alex: 2:35:10 i 2:51:37= 5h 26´47"
Juanjo: 2:39:43 i 2:54:41= 5h 34´34"
Nacho: 2:47:52 i 2:53:09= 5h41´01"
Nacho Pujol: 2:43:59 i 2:57:13= 5h41´12"
Ramon: 2:47:27 i 3:00:20= 5h4 7´47"
Marc: 2:52:41 i 3:01:37= 5h 54´18"
Xavi: 2:52:41 i 3:03:07= 5h 55´48"
David: 2:47:27 i 3:06:39= 5h 57´52"
Marc: 2:52:41 i 3:01:37= 5h5 4´18"
Gus: 3:09:03 i 3:19:51 = 6h 18´54"

COMENÇA L´HORA DE LA VERITAT

Tots els que ja heu fet un Ironman ja ho sabeu, però pels que no, en la cursa a peu comença l´hora de la veritat. Ara es veurà qui ha entrenat de valent aquest hivern, qui ha sabut dosificar les seves forces en el sector ciclisme, qui ha menjat bé, qui s´ha hidratat suficient, .....
Per davant 42 km que marcaran el final dels nostres triatletes. Els 4 primers PIRIS estan en "un pañuelo" al començar la marató:
Alex: 6h 43´34"
Nacho: 6h 51´01"
Juanjo: 6h 52´28"
Nacho Pujol: 6h 53´15"

Força Piri

FINAL 180 KM BICI

Els primers PIRIS van acabant el sector ciclisme. Us adjunto els dos parcials de la bici
Alex: 2:35:10 i 2:51:37= 5:26:47
Juanjo: 2:39:43 i 2:54:41= 5:34:34
Nacho: 2:47:52 i 2:53:09= 5:41:01
Nacho Pujol: 2:43:59 i 2:57:13= 5:41:12

Les transicions, de nou super-ràpides:
Àlex: 1´57"
Nacho: 2´30"
Nacho Pujol: 3´52"
Juanjo: 4´47"

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL PIRI

Amb el pas per línia de meta del Gus (3h09´03" en els primers 90 km de bici, a 28.56 km/h) aquí teniu la classificació provisional entre els PIRIS després del km 90 de ciclisme:
Primer classificat: Romain Guillaume 3h07´21"
1º Alex: 3h50´00"
2º Nacho Pujol: 3h52´10"
3º Juanjo: 3h53´00"
4º Nacho: 3h55´22"
5º David: 4h06´05"
6º Ramon: 4h06´21"
7º Xavi: 4h12´15"
8º Marc: 4h19´20"
9º Gus: 4h50´14"

Com podeu observar estan tots en un "pañuelo"

Força PIRIS

KM 90 DE CICLISME

Alex: 2h35´10" a 34.8 km/h
Juanjo: 2h39´43" a 33.81 km/h
Nacho Pujol: 2h43´59" a 32.93 km/h
Ramon: 2h47´23" 0 32.25 km/h
Nacho: 2h47´52" a 32.17 km/h
David: 2h51´13" a 31.54 km/h
Xavi: 2:52:41 a 31:27 km/h
Marc: 2h52´41" a 31.27 km/h
Gustau: no ha passat encara pel km 90

FORÇA PIRI!!!

ELS PIRIS, COM UNA BALA

Alguns PIRIS ja han completat la primera volta en bici (90 km). Han sortit molt forts, esperem que mantinguin el ritme en els 90 següents. De moment:
Alex: 2h35´10" a 34.8 km/h
Juanjo: 2h39´43" a 33.81 km/h
Nacho Pujol: 2h43´59" a 32.93 km/h
Per què tingueu alguna idea, el millor parcial en bici en aquests moments és de 2h16´30" a 39.56 km/h.
Des de Zurich ens informen que durant la bici han caigut quatre gotes i que el cel segueix ennuvolat.

ÚLTIMA HORA DES DE ZURICH

El Manel m´acaba de trucar des de Zurich amb les últimes noticies, fresquetes com el temps (14 graus a les 8 del matí).
El nostre entrenador de natació, el David, després de ser el primer Piri en la primera volta de natació ha sortit de l´aigua en finalitzar la segona SENSE NEOPRÉ. No sabem el que li pot haver passat i esperem que no li afecti en el desenvolupament final de la prova.
Potser li molestava i se´l´ha tret, potser se li ha baixat la cremallera i dins l´aigua no s´ha vist en cor de cordar-se´l de nou, ....
Ànims DAVID.

El GUS SURT DE L´AIGUA

Finalment el Gus ha acabat la natació. Ho ha fet amb 1h35´11", en el lloc 1951. Ara ja tots els PIRIS estan a la bici.
Seguirem informant.
Pere

TRANSICIÓ NATACIÓ CICLISME

El primer de la cursa ho ha fet en 1´37". Els nostres piris també han sigut ràpits:
Alex: 1´57"
Ramón: 3´27"
Nacho Pujol: 3´56"
David: 4´02"
Nacho: 4´56"
Xavi: 5´21"
Juanjo: 5´33"
Marc: 8´06"
Gus: 8´06"

dissabte, 11 de juliol del 2009

IRONMAN ZURICH: NATACIÓ

Puntualment a les 7 tots els triatletes han començat a nedar. Per davant 3800 metres de natació. El primer ho ha fet en 49´02". Els nostres piris mica en mica van sortint de l´aigua:

Nacho Campmany: 1h02´34" EL 276 de l´aigua
Nacho Pujol: 1h04´15" el 386
Juanjo Sànchez: 1h07´44" el 608
David Vergés: 1h10´50" el 807
Alex Rebés: 1h12´53" el 939
Xavi Cotet: 1h14´13" el 1033
Ramón Fuster: 1h15´27" el 1139
Marc Orriols: 1h18´33" el 1355
Gus Barredo: 1h35´11" el 1951

Ara una ràpida transició i a volar

PREPARATS?

Dema diumenge 12 de juliol a les 7:00 hores es donarà l´inici de l´Ironman de Zurich. Entre els més de 2000 participants hi haurà 9 Piris, alguns d´ells ja finishers (Alex tres Ironmans), altres debutants. Trobarem a faltar al Xavi Puig (ja està començant a entrenar, tremoleu tots pel setembre).
Les previsions metereològiques són d´entrada bones: no plourà, no farà vent, la temperatura oscilarà entre els 14 i els 27 graus i el cel estarà mig ennuvolat.
Us faré cinc cèntims de la prova:
Natació: en el llac que porta per nom el mateix que la ciutat (Zurich) els triatletes hauran de fer 3800 metres en dues voltes.


Ciclisme: 180 km en dues voltes amb un desnivell de 630 metres per volta, és a dir, un total de 1260 metres de desnivell positiu.



Cursa a peu: 42 km en quatre voltes amb gairebé sense desnivell (es va quasi sempre pel voltant del llac)

Dilluns passat vaig tenir privilegi de poder sopar amb algun d´ells a la Concòrdia on planificaven els últims detalls de l´Ironman. Tot i que va costar, els hi vaig poder arrencar els seus objectius.

Alex: baixar de 9 hores 50 minuts

Juanjo: 1o hores 45 minuts

Ramón Fuster: 11 hores 11 minuts

David Vergés: 11 hores 40 minuts

Nacho: baixar de 12 hores

Marc Orriols: baixar de 13 hores

Xavi Cotet: baixar de 13 hores

A les 21:51 hores d´avui dissabte acabo de parlar amb l´Alex i diu que tots estan a punt, supermotivats i amb molta il.lusió. Des del Maresme els hi enviem el nostre suport.

Podreu anar seguint el desenvolupament de la prova amb parcials inclosos en el blog del PIRI.

FORÇA PIRI!!!

Crònica de Pere Bossa

SORTIDA BTT

Hola a tots/es.

Demà Diumenge, tot i estar pendents dels nostres Piris al IM, no podem parar d´entrenar. Així doncs alguns de nosaltres farem sortida BTT, ( a ritmillo, jejejeje). A les 8:00 a les Piscines (8:05 sortida) i a les 8:15 al Pont de la Vela, Cabrils (8:20 sortida).
Si hi esteu interessats deixeu comentari o envieu un e-mail.
Molta sort als IM demà.

divendres, 10 de juliol del 2009

IRON MAN ZURICH online...

Hola a tots!!
La marea Piri ja esta a Zurich, aquest mati ja hem recollit els dorsals i amb els nervis a flor de pell de la majoria dels debutants i amb algunes llagrimes d'emocio, ja ens estem preparant per deixar-ho tot lligat, tenir les bicis a punt i deixar el nom PIRI ben amunt!!
Gracies a tots per les mostres d'anim i trucades de suport!!
Salut i forca desde Zurich
FORCA PIRI
Alex

dimarts, 7 de juliol del 2009

VI Triatló Olímpic El Pont de Suert.La crònica

Entre Niça i Zúrich, la ST PIRI també va tenir representació al triatló Olímpic de El Pont de Suert,

En principi, havíem de tenir 4 representants a la sortida, però una de les trombes d´ aigua més fortes que he vist mai, va inundar l´ habitació d´ en Llorenç i en Ramon fent impossible la seva participació. No van poder prendre la sortida, però sí que van animar de valent, fent-se sentir el nom del Piri als Pirineus.

Nosaltres, en Frank i jo –Pepe- també vàrem tenir una pèssima nit de sorolls i incomoditats a causa de la tormenta, però a les 09:15 i després de passar per la segona de les dues transicions on hi havíem de deixar les sabatilles de córrer, preniem la sortida a l'embassament.


Una sortida on la gran majoria de participants era d´ alt nivell. El tram d´ aigua, fet al bellíssim embassament de les Escales, consistia en dues voltes a un circuit amb la peculiaritat que s’havia de sortir de l´ aigua per a tornar-hi a entrar per fer una segona volta.

No tenia bones sensacions, però vaig anar de menys a més, el temps dels 1500m va ser força bo per mi: de 25:05 encara que amb una molt lenta transició, i un temps de 25:43 d´ en Frank feia que comencéssim junts el tram de bici de carretera.
El circuit va ser força dur i consistia en un circuit de 3 voltes en el que l´ anada pujava constantment per baixar de tornada. Anàvem bé i patint junts, quan a la baixada de la segona volta el Frank va punxar roda. Quanta mala sort acumulada! En aquell moment, jo no sabia si ell podria continuar, i sent l’únic representant havia d’acabar com fos. Finalment el Frank i perdent només 10 minuts es va reincorporar a la cursa. Temps del ciclisme de 1:17:35 meus i 1:26:56 d´ en Frank.


La cursa a peu, va ser molt maca i tot per corriols tipus BurriacAtac, però es va fer duríssima tant pel perfil com per la calorada que feia, per acabar el tram en 52:49, i 52:22 el Frank.
El meu temps final 2:35:29, i de 2:45:21 el Frank.

Llàstima dels incidents, però la proba va ser molt divertida, és molt recomanable i en definitiva ho vam passar molt bé, que és del que es tractava.
Ara bé, aquest és un triatló de nivell alt especialment indicat per triatletes habituats en l’entrenament per intervals, donats els constants canvis de desnivell en la bici i el córrer. Això si, un gran entreno de cara a la Burriac 2.009
Menció especial per l’Alexia Basso que, a més de donar-nos suport durant tota la Triatló, ens va fer un esplèndid reportatge fotogràfic.

Pepe

Dorsals Piris a l'Ironman de Suissa

Hola a tots!
Aquest diumenge 12 de juliol es cel·lebra a Zurich l'IRONMAN de Suissa, 9 Piris prendran part en aquesta prova.
Podeu seguir les evolucions dels Piris a través de la pàgina web: www.ironmanlive.com o bé des del blog del Piri, on hi haurà un seguiment especial.
Per qui vulgui consultar els temps dels Piris, aquests són els dorsals que tindrem a Suissa:
426 Gustau Barredo
465 Nacho Campmany
478 Xavi Cotet
649 Nacho Pujol
655 Àlex Rebés
678 Juanjo Sanchez
941 Ramon Fuster
1132 Marc Orriols
1262 David Vergés
Objectiu: DISFRUTAR!!!
MOLTA SORT A TOTS!!
Salut i Força!
Àlex

dilluns, 6 de juliol del 2009

Som Piris! Tri Piris!: Sergi Tàrrega

Hola a tots,


Em dic Sergi, soc de Mataro, tinc 31 anys, i fa pocs mesos que soc de la STP, aixi que amb una mica de retard em presento a tots vosaltres!Des de sempre m´agradat el esport, sempre he anat en bici, corrent curses de mitja distancia, alguna de muntanya, mitges maratons, he practicat atletisme desde ben jovenet, encara que he tingut alguna ratxa una mica murri que, bueno..., suposo que tothom hem tingut. Vaig entrar en contacte amb la STP "xafardejant" per internet pagines de triatlo, esport que sempre m´havia cridat la atencio, i sorprenentment em vaig trobar amb un blog anomenat "NO HAY RECOMPENSA SIN SACRIFICIO...", que estaba escrit per un crack de persona i esportista, ja sabeu de qui estic parlant, d´en Pedro, un antic company de la EGB, que no va dubtar en convidar-me a passar un dia pels entrenaments, i em vaig decidir a probar.En fi, espero poder assistir mes als entrenos (1er dels grans objectius de la temporada), i de cara a la temporada seguent, poder coneixer-vos a tots i fer totes les curses possibles amb vosaltres.


Una abraçada per a tots.


Sergi Tàrrega

divendres, 3 de juliol del 2009

IRONMAN FRANKFURT, IRONMAN PIRI 2010!



Hola a tots!!

Ara que estem en plena època d'Ironman, toca espavilar-se per trobar plaça per fer-ne un l'any vinent.

Hem escollit l'ironman de Frankfurt pel 2010!! Ja hi ha Piris apuntats!!

Qui vulgui apuntar-se ha de fer-ho dilluns 6 de juliol a partir de les 14:00, a través de la pàgina web: www.ironman.de

Les places s'acabaran molt ràpid, així que qui vulgui apuntar-se que no s'esperi massa!!

Salut i Força!

Àlex

Anys i Anys! Per molts Anys!!!: Jordi Martinez

Avui divendres es l'aniversari d'en Jordi Martinez, que en pocs mesos s'ha posat com un toro de lo fort que esta.


Per molts anys Jordi!

dijous, 2 de juliol del 2009

SORTIDA "BOTIFARRERA" BTT

Hola a tots/es.
Després d´un cap de setmana passat pleesdeveniments, (IM, Pedals de Foc, etc........), ara ja toca fer alguna cosa mes que no sigui nomes entrenar jejejeje. Així doncs hi ha prosposta de sortida BTT+Esmorzar.
La sortida estarà orientada a fer corriols, baixades guapes i sobre tot..... sortida "sin prisa, per sin pausa", el mes important vindrà després com no podria ser d´una altre manera a Can Xeflis.
Horari a les 8:00 a les Piscines per el Piris que som de Vilassar, 8:15 al Pont de la Vela (per els Piris de Cabrils).
Si hi ha alguna proposta mes que deixi comentari o a pedrohidalgo.btt@gmail.com.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Anys i Anys! Per molts Anys!!!: Santi Lopez

Avui dijous dia 2 de juliol es l'aniversari del Santi, conegut carinyosament com Jimbo, el tio esta molt fort.

Per molts anys Jimbo!