dilluns, 31 de gener de 2011

Som Piris! Tri Piris!: Bosco Pineda




Companys!!
Com que fa poc temps que formo part dels piris i no sabeu molt de mi, us faré cinc cèntims de qui sóc.
Em dic Bosco (sí sí, Bosco de nom) nascut el 8/3/1979 a Barcelona. Sóc enginyer de camins i treballo en el despatx d’arquitectura que vaig formar amb el meu pare i tres dels meus germans a Barcelona ara farà set anys.
Sempre he viscut a Barcelona, he passat els estius a Cabrera de Mar i actualment hi estic instal·lat.
Fa dos anys (i 15 kilos més!) vaig començar a córrer i d’aquí que comencés a fer totes les curses que hi havia i més. 10km, mitjes maratons i després..la muntanya. Vaig treure la pols a la BTT, i, després d’un parell de curses, per què no combinar-ho? a per les duatlons de muntanya...i si ja fas una duatló, per què no un triatló? en fi, a dia d’avui estic totalment enganxat a aquest esport i amb molts reptes per assolir al respecte.
Després de la Burriac Atac 10 vaig decidir conèixer els bojos que muntaven aquesta cursa i ser un més, fet del que n’estic més que content ja que em vau causar molt bones impressions i des del primer dia em sento com un més.
Ara ja fa tres mesos que estic incorporat al grup i amb més motivacions que mai. Si aquest any, amb la vostra ajuda i la del David (gran entrenador, enorme persona!) acabo fent duatlons, triatlons, maratons i no esdevenen esquerdes a la meva relació de parella(jaja!!) podré dir que ho he aconseguit i no descartaré continuar anant més enllà i començar a preparar-me per un Ironman. Tot i que això ja són paraules majors …


Bé, ara ja sabeu una miqueta més de mi i desitjo poder compartir amb tot vosaltres molts grans moments.
Salutacions a tots els piris!
Bosco Pineda Lleó

divendres, 28 de gener de 2011

Sortida bici 29/01/2011

Demà dissabte toca la primera sortida de regeneració en carretera de l'any així que, com sempre, ens veiem a les 08:30h a les piscines per arribar "xino xano" fins a Malgrat de Mar i tornar "petant" la xerrada....

dijous, 27 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys... Tino Llagostera!!!

Avui es l’ aniversari d’en Tino Llagostera, The Doctor, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dilluns, 24 de gener de 2011

Ponencias 28 de Enero

El 28 de Enero a las 19:30 haremos en la Sala social de Caixa Layetana las siguientes presentaciones:
- Neus Caylá Nutrición
- Power Gym Complementos alimenticios
- Ficab osteopatía y fisioterapia
- Presentacion del Stage que haremos en la Cerdanya en Semana Santa
- Show Room donde prodeís ver toda la ropa de nuestra uniformidad
- Nuevo programa de entrenamientos y entrenamientos específicos Duatlon.
Podeís traer acompañantes.
¡NO PODEIS FALTAR!

Anys i anys per molts anys... Gloria Mongay!!!

Avui es l’ aniversari de la Gloria Mongay, una gran promesa de les piri-nenas, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

divendres, 21 de gener de 2011

CONFERÈNCIES

Aquest mes de febrer i primer divendres de març, els makis organitzem unes conferències del món de l'esport, Ultrafons - Maratons i BTT.

Us anirem informant de cada conferència.

Dies: Divendres
Hora: 21.30h
Lloc: Sala La Laguna

Us hi esperem

--
makissils@gmail.com
http://makissils.blogspot.com/
http://picasaweb.google.com/makissils

Anys i anys per molts anys... Pere Bossa!!!

Avui es l’ aniversari d’en Pere Bossa, un bon amic del Piri, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

Anys i anys per molts anys... Llorenç Navamuel!!!

Avui es l’ aniversari d’en Llorenç Navamuel, un crack, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dijous, 20 de gener de 2011

La crónica del Trail Blanch (42km, D+1750m):

L'entrenament previ havia sigut just en quilòmetres (degut als compromisos de Nadal), malgrat intentar que fos de qualitat (entrenaments en alçada i neu i amb el material en que preveiem fer la cursa: paraneus, motxilla, roba d'abric...). Prèviament, tot feia pensar més en un ritme i estratègia de Trail que en una marató. El fet de no haver fet abans cap cursa amb aquestes característiques tant canviants segons el medi (molta neu o poca, neu profunda, gel) , feien que tot plegat estigués ple d'una incertesa constant fins al mateix dia de la cursa (quina roba agafo? Ronyonera vs motxila? pals? crampons? 6h o 10h?frontal?...). De fet, fins 5' abans de la sortida, encara estavem decidint.

En qualsevol cas, res anteriorment feia preveure les condicions en que finalment es va celebrar el Trail: terreny molt gelat i molt poca neu. Aquestes condicions van permetre als organitzadors de crear un recorregut molt ràpid i rodador de 42 km (ells deien 40km) i 1750m amb 16 km en alçada (pujant fins l'últim llac del Carlit) amb neu molt inconsistent i feixuga per correr que s'enfonsava al trepitjar-la . En definitiva, el que havia d'esdevenir un Trail sobre neu, acaba essent una marató de muntanya força ràpida. Canvi altre cop de mentalitat. Agafo 3barretes i 1 gel de NUTRISPORT, canviem la Camelbag per un bidonet i ronyonera.

Els primers 15 km aprox són per força ràpids per les pistes d'esquí de fons. Agafem un bon ritme, tot i guardar cartutxos a la reserva. El camí va enfilant a poc a poc i el matí es lleva assolellat amb vistes immillorables sobre la Cerdanya. De cop, agafem un pista negra d'esquí de l'estació de Font Romeu que mica en mica va accentuant la seva baixada. Els quàdriceps que fins ara anaven bé, deixen d'anar bé en tot el que queda de cursa per culpa d'aquesta baixada. Aquí perdo el meu company Jordi Palouzié que ha aconseguit baixar més còmode que jo.

Habituallament i bucle de 15km pels estanys de sota el Carlit. Neu i més neu. Molt bonic però molt trencador. Quan arribo a les Bulloses estic força petat de cames. Ens trobem als companys que estan fent el Trail de 20km (com els anirà als Piris? amb lo forts que està?) Em trobo el Carles (un amic que avui ens acompanya de suport ) que m'ha dit m'acompanyaria uns quilòmetres (com s'agraeix!). Altre cop remuntada per la pista negra (aquest cop de pujada) i baixada llarga fins a FontRomeu. El gel del matí, està desgelat i ara és fang!!!

Arribada content però cansat. La neu ha sigut molt trencadora.

Al final un 66 ena posició (de 233) amb 5h23'. Content però força millorable.

JORDI FERRER

Anys i anys per molts anys... Xavier Fornés!!!

Avui es l’ aniversari d’en Xavier Fornés, una de les últimes incorporacions que be fotent canya, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

CRONOESCALADA EN BTT “ELS COSTERS DE L’OLI”

Última setmana per poder inscriure’t a la primera edició de la Cronoescalada en BTT “ELS COSTERS DE L’OLI”, tindrà lloc el dissabte 22 de Gener a les 10 hores, amb sortida del Passeig del Terrall de la població de les Borges Blanques i arribada al cim dels Marquesos.

En aquesta primera edició, s’ofereix un recorregut de 11,5 km amb un desnivell positiu de 420 metres. La tornada cap a les Borges Blanques es seguirà per un recorregut també senyalitzat de 15km aprox.

En finalitzar la Cronoescalada hi haurà un aperitiu de cloenda i entrega de premis per a totes les categories!!!
Trobareu més informació sobre els recorregut, categories, premis, inscripcions, etc... a la web de la cursa: http://www.esportextremevents.blogspot.com
La Cronoescalada forma part dels actes de la XIVa fira de l’Oli Verge Extra de Les Garrigues, on podreu degustar el millor Oli del Món. Més Informació. http://www.firaoli.com/
No t’ho pots perdre.... t’esperem.

Associació Esportiva Catalunya Aventura
esportextremevents@yahoo.es
Tel. 627436996

Salutacions

dimecres, 19 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys.. Dani Ballestero!!!

Avui es l’ aniversari d’en Dani Ballestero, un gran company, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

Crónica: Duatlón de Mataró 2011

Si tuviera que resumir este segundo duatlón que hago diría:
- UUUUAAAA!!

Un circuito que mola: para correr el circuito de creoss, mola correr sobre verde; y para la bici unos senderos divertidos, sobretodo de bajada .

Pero empecemos por el principio. 5 Piris nos pusimos el dorsal para competir en esta decimotercera edición del duatlón de Mataró: XaviGT, Gloria, Ricard, Juanjo y un servidor (el crusán).

La salida a las 9.30 por lo que viviendo en Mataró, me levanté con suficiente tiempo por delante. Así mola ir a competir: al ladito de casa. Ya desayunado y vestido para la ocasión salí de casa dirección el circuito de cross, aunque con la sensación que se me olvidaba algo… repasemos

- Casco? Sí. Dorsal? Sí. Dorsal bici? Sí. Pulsómetro? Sí. Zapatillas de correr? Sí. Ummm…. el chip? NOOO!!!

Venga para casa de nuevo, a subir las escaleras como un poseído y remover todos los cajones buscando el maltido xip: tras dejarlo todo patas arriba lo encuentro. Ahora sí lo tenemos todo.

Llego con tiempo al circuito, con 45 minutos por delante da tiempo a saludar a Ricard y a Iván que nos ha venido a ver. Al paso del tiempo y ya con sólo 25 minutos, Ricard sugiere ir a calentar un poco. La primera idea que me viene es buscar una carpa bar con el café o chocolate calentito, pero en un plis me doy cuenta que se refería a moverse e ir a trotar. De camino se nos une Juanjo.

A falta de 10 minutos nos vamos para el arco, estiramos y comentamos la jugada.

- Yo a muerte desde el principio y hasta petar! – sí sí, mi táctica es así de simple.

De fondo oímos al speaker, no sé qué de dos vueltas, no sé qué de senderos… Bah!!! Nosotros a seguir a los borreguillos de delante y ya las veremos venir

Salida del duatlón
PUM!!! Salida puntuales y como siempre la gente como loca! Ricard, Juanjo y yo salimos juntos pero a los 100 metros ya empezamos a dispersarnos. Que si ahora adelanto a Ricard, que si ahora me adelanta Juanjo, que si al giro nos cruzamos y nos damos ánimos: chocando las manos como los grandes!!

Como siempre, los 15 primeros minutos son agónicos y me hacen reflexionar porqué me apunto a esto si sólo hago que sufrir y pasarlo mal… algún día espero saber la respuesta, de mientras a correr que se me escapan.

Voy mirando el pulsómetro, y sólo veo cifras altas, 170ppm para arriba, vamos bien…

Concentrado corriendo
La primera vuelta al circuito es corta y al paso por meta nos animan como locos Iván y compañía. A la segunda vuelta ya veo a Xèflis (no recuerdo el nombre) que nos graba con su iPhone (quiero el vídeo ), y a Jordi Babra que también se ha pasado.

Al segundo paso por meta pido relevo a Iván, pero se hace el longuis y no quiere correr por mí. Sin remedio deberé hacerlo yo mismo .

Con la tontería llegamos a la transición antes de lo esperado, unos 25 minutos, y en menos de un minuto consigo salir con la bici. ¡Cuidao! Mucho tiempo no pierdo en las transiciones , lo que me permite salir por delante de otros piris jejeje.

Ya con la bici bajamos un poquito para luego empezar a subir. Aquí yo ya me pongo a mi ritmillo para intentar no quemarme como en Cabrils y poder terminar entero. Aquí ya me atrapan Ricard, Juanjo y Gloria que me pasa como una bala. Menudas piernas tiene!

Llevamos un buen rato dándole a los pedales y a unos 500 metros de coronar la primera de las grandes subidas, me siento pájaro pájaro. Me paro, respiro y me tomo mi primer gel. De nuevo a darle a los pedales.

Por fin con bajada, empieza lo divertido: senderillo ratonero para empezar y cerrado en su gran mayoría. Problema: engancho por delante un grupo de 6 que no me deja pasar. Son malos de cojones bajando y pierdo unos minutos preciosos para intentar atrapar a Ricard, sin ellos por delante me hubiera resultado fácil ganar tiempo en este circuito.

Desesperado, me resigno a llevar un ritmo de bajada lento e ir haciendo poco a poco. De todos modos, a estas horas, los de cabeza ya deben estar duchándose, jejeje

Segunda subida del día, empezando por sendero para arriba. Y segundo gel del día, ummm delicious! Pero me quedo sin agua al tomarme el gel. Subir por las porqueras es un poco… bufff solo deciros que el que sudaba como un cerdo era un servidor con esas subidas. Por fin llegamos a la cota más alta y sendero de bajada.

El circuito de bici: brutal!!! Divertido y duro a la vez.

Llego a la transición, dejo a la bici y en poco menos de un minuto, el cansancio se nota, salgo con las piernas hechas trizas en una última vuelta al circuito, pero con unas ganas de correr notables. No me noto las piernas agarrotadas de modo que voy tirando a ritmillo adelantando a alguno que otro duatleta. Me cruzo con Ricard y Gloria en medio del circuito, y con Juanjo hacia el final. Un último esfuerzo y llego a meta corriendo. Esta vez sí, corriendo!!!

Contento por haber terminado, aunque con el circuito de running y bici creía que se haría más corto la verdad.

Los entrenos se notan, aunque aún me falta chispa en la bici.

Esta vez subo un poco en la clasificación hasta la posición 254 de 288 que terminaron en sólo 2h 48min 18s. Más datos de la clasificación en triatlo.org.

Hace poco me di de alta en strands.com, aprovecho y pongo los tres links del duatlón:

•Running 6km http://www.strands.com/xfornesa/posts/23887340
•BTT 22km http://www.strands.com/xfornesa/posts/23887342
•Running 2.5km http://www.strands.com/xfornesa/posts/23887337

Xavier Fornés

dimarts, 18 de gener de 2011

CRONICA DEL TRAIL DE FONT ROMEU – LA ROMEUFONTAINE

Aquest passat diumenge 16 de gener, un grup de Piris; La Sol, La Mònica Isern, L’Andoni, el Fran Arechaga, el Jordi Llibre, el Francois Peytral, el Jordi Ferrer i el Xavi G.T, es varen deixar caure pels Pirineus per tal de fer el Trail de Font Romeu o la Romeufontaine, cursa que pertany al Circuit Saloman Endurance. Tots, excepte el Jordi Ferrer, varem fer la distancia de 25 Km que al final varen ser 27,5 !! El Jordi va fer la cursa de 37 km i penso que es mereix una crònica individual. Felicitats Jordi, va ser un plaer veure’t arribar cansat però satisfet. Una gran cursa.


El Trail de Font Romeu, es una cursa un tant peculiar perquè el recorregut passa pel ben mig dels Pirineus, amb trams sobre neu i que puja fins els 2250 m. A més el paisatge es imponent i el recorregut força exigent, no només per l’alçada sinó per el perfil de la proba en si mateixa.

A les 9 en punt es donava la sortida de la cursa al carrer principal de Font Romeu i al cap d’uns pocs metres, cap a munt. Primer per un prat que ens portava a un corriol que ja ens donava pistes del que trobaríem pel camí, poca neu però forçà gel traïdor que feia que les caigudes fossin freqüents. També veiem que tindríem un gran dia; clar, sense cap núvol i gens de fred. Magnífic !!!!


Només a poca estona de la sortida, molta gent ja es va adonar que no corria a peu de platja i que patiria més de lo normal. Alguns de nosaltres també però afortunadament tots varen superar aquest inconvenient i poder arribar fins al final.


Aquest primer corriol pel mig del bosc, ens deixava en una pista més ample que seguia pujant fins al primer avituallament on enllaçàvem amb un altre tram de pista que ja era coberta de neu i que ens portava a la part més alta de l’estació d’esquí de Font Romeu a 2250 m per fer-nos baixar per la pista negre més llarga que te l’estació. Una baixada d’infart, on uns anaven a poc a poc, altres patinant i uns altres corrents a tope i que no paraven de riure i cridar, suposo que per l’adrenalina de baixar a menys de 4 saben que era impossible parar i que en qualsevol moment podria venir “la patinada”. Espectacular !!!


Un cop a peu de telecadira, començava un terreny totalment diferent tipus tundra, on tenies que anar saltant de planta en planta per tal de no caure a l’aigua o al gel…. Recordeu aquella sèrie de “Humor amarillo” on els participants saltaven de pedra en pedra i de tant en tant queien a l’aigua? Doncs semblant però durant varis kilòmetres. Força dur per les cames.


Aquesta planícia ens tornava a portar a un altre pujada fins a arribar al Llac de les Bulloses que varem travessar per la presa, molt xulo.... Desprès venia un tram que alternava pujades i baixades fins a tornar a peu del telecadira de la pista negra que havíem fet abans i on un es preguntava,” i ara per on anirem?” I després et deies “No s’atreviran?” Doncs si…. Ens tocava pujar per la mateixa pista negra que havíem baixat abans. Una pendent brutal i a estones relliscosa i on no et podies agafar a res. Era còmic veure a algú que en lloc de pujar tornava a baixar rodolant uns metres, sempre que no fossis tu, es clar …. Perquè us feu una idea, una pujada com 3 Turons de l’Infern seguits, nevats i a més de 2000 m.


Un cop a dalt de la “pujadeta”, ja era pràcticament tot baixada fins a la meta, primer per les pistes d’esquí i desprès per corriols que no acabaven mai perquè cada cop que et deien la distancia per finalitzar, quedaven 5 km per a desesperació de més d’un i d’una, i als últims 3 sempre en quedava un, d’això es va encarregar un Piri malintencionat......

Finalment, baixada de gespa fins a la meta amb força gent animant i amb banda de musics inclosa. Banda que senties de ben lluny mentre alguna deia “On collons està la pu.. banda” Doncs a 1 km..... com no.

El primer en arribar va ser el Fran que va fer un últim km quasi a sprint i no per guanyar posicions, sinó perquè arribava tard a buscar les nenes i va treure forces d’on va poder. Uns segons més tard, la Mónica i el Xavi G.T agafats de la ma.... uixxxx que maco. Felicitar a la Mònica per el seu 11 lloc en noies i la tercera espanyola de la general tot i haver patit al principi per adaptació a l’alçada i a l’últim tram. Una estona més tard arribaven la Sol, l’Andoni, el Francois i el Jordi Llibre que varen fer la cursa junts tirant els uns dels altres en els moments difícils i sobretot gaudint del recorregut i al cap de res arribava el Jordi Ferrer que havia sortit a les 7:30 de matí per fer la cursa dels 37 km i malgrat lo cansat que estava va tenir paraules per a tots els que l’esperàvem.

Us deixo link de la classificació dels 25 km.

http://www.toutrail.com/modules/course/uploads/574/resultat_653.pdf

Un gran dia que estic segur que tots els que hem participat recordarem; uns per haver superat els moments de feblesa i els obstacles que anaven trobant i tirar endavant amb força e il•lusió. Altres, per el companyerisme viscut que es el que fa gran aquest nostre grup. Altre, per haver gaudit l’aventura al costat dels més propers i tots plegats per el magnífic dia viscut entre un paisatge impressionant ple de 1000 matisos diferents.

Crec que tots, sense excepció, hem dit “Fins l’any proper Font Romeu” i esperem que molts de vosaltres ens hi acompanyeu.

dilluns, 17 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys... Manel Nogueres!!!

Avui es l’ aniversari d’en Manel Nogueres, gran esportista, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dissabte, 15 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys... Cristian Cofiné

Avui es l’ aniversari d’en Cristian Cofiné "la jove promesa" desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dijous, 13 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys... Raquel Gutierrez

Avui es l’ aniversari de la Raquel Gutierrez una de les últimes incorporacions al piri, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

Anys i anys per molts anys... Jordi Abril

Avui es l’ aniversari d’en Jordi Abril rapid on sigui, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dimecres, 12 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys... Pili Prats

Avui es l’ aniversari de la Pili Prats, una personana que despren simpatia vagi on vagi, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dimarts, 11 de gener de 2011

Som Piris! Tri Piris!: Javi Guerrero




hola piris,

Me llamo Javi Guerrero, nací el 19/9/80 en Mataró y desde entonces vivo
aqui.

Estoy casado con Paty desde hace 3 años aunque llevamos juntos 10 años,
trabajo en una empresa textil, Dedal1939, como encargado de producción.
en lo deportivo, llevo toda mi vida haciendo deporte, empecé en el
mundo del fútbol y termine el año pasado en el mundo del balonmano, en
el club de la Roca del Valles,(el mejor club que conozco) club donde aun
juega mi mujer y sigo vinculado.


El mundo del triatlon me empezó a gustar cuando ví a varios amigos
practicarlo y muchas revistas ojeadas, y pensé probar por mi cuenta y
ver si era apto para practicarlo, estuve entrenando durante 3 meses,por
mi cuenta y solo. Entonces decidí apuntarme a una duatlón,y así lo
hice,me apunte a la de viladrau.
Mi objetivo era terminarla y despues de un día muy duro,lo pude
conseguir(aunque creía que no podría).

De camino a casa fue cuando pensé en tomármelo un poco mas en serio y
entrenar bien, entonces fue cuando Ramon Fuster
me comentó de ir a entrenar con vosotros y la verdad es que ni me lo
pensé dos veces, me comentó el buen ambiente que tenían los piri y ese
mismo día le dije que con quien tenia que hablar, y por la tarde ya
estaba con Xavi diciéndole que cuando empezaba.

El tema de natación es lo que creo que peor llevo, David es testigo de
ello;) pero bueno con unos 5 años de entrenos espero poder ser finisher
en algún triatlón, y quien sabe alomejor un ironman??

gracias por aceptarme como futuro piri!!!


PD: LAS FOTOS SON LAS UNICAS QUE TENGO DECENTES, IMAGINAROS EL
RESTO,JAJAJAJA

diumenge, 9 de gener de 2011

Som Piris! TriPiris!: Jordi Marsal




Com a preàmbul dir-vos que refaig la meva presentació ja que sóc Piri des del setembre del 2009 però només m’he deixat veure pels entrenaments un mes (novembre 2009), ¿Es que aneu tant forts?. Bé, la feina i unes inoportunes lesions que no acaben de remetre són les que em frenen una mica per venir a entrenar.

Hola, sóc en Jordi Marsal, d’ara en endavant en Marsal que no Marcel, ji, ji, ji,... ¿Hi ha una gran diferència, oi??? Tinc 37 anys i sóc de Barcelona però des de fa cosa de 7 anys que tinc fixada la meva residència a Vilassar de Mar. Tota la vida he estiuejat a Vilassar, aaaaaaah !!!! i a tot això cal afegir un avantpassat que va ser alcalde del poble, ¿Us sona el carrer Jeroni Marsal?

Tractaré de conciliar la meva vida laboral amb la esportiva sempre i quan la feina (viatges, reunions,...), ja que treballo en una multinacional americana: PepsiCo, ¿Qui no coneix la Pepsi, Gatorade, Lays, Matutano, Alvalle, Sunbites,...?, ¿Publicitat subliminal? No, home, no !!!! s’ha d’aprofitar l’avinentesa en aquests moments de crisi.

Bé, m’agrada practicar esport i principalment BTT. Ara mateix no tinc bici, he fet un encàrrec als Reis Mags i a veure si ...També practico moto de muntanya (enduro) i he començat amb la “flaca”. M’agrada la mar, la natura, la muntanya i de tant en tant viatjar, però per sobre de tot sóc un enamorat de la família. Tinc tres nebots que són un luxe i als quals m’estimo molt, mooooolt i mooooooolt !!!!

La veritat és que sóc conscient dels meus límits i per tant de fins on puc arribar però només espero seguir passant-m’ho bé fent esport i si pot ser envoltat de gent com vosaltres, doncs millor que millor, el problema és que no hi ha qui us pugui seguir (pel que recordo), ¿Hi ha secció de “veteranus”?

¿Objectius? Mentre no hi hagi pressió, com a la feina, doncs els que es posin per davant: raids, maratons, duatlons, BTT, triatlons, ¿Com? ¿Què he dit? No, no estic “cuerdo”, primer començarem pel principi, és a dir venint a entrenar, mica en mica, amb seny com a bon català.

Vinga, fora romanços i espero d’ara endavant anar-vos coneixen a tots i a veure si compleixo amb el propòsit d’any nou, vida nova. Per poc que millori em veureu pels entrenaments.

Ens veiem (quan pugui i em trobi millor, ji, ji,...), salutacions,

Jordi Marsal

dissabte, 8 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys... Marc Orriol

Avui es l’ aniversari d’en Marc Orriol tambè conegut com "mitxetes", desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dimecres, 5 de gener de 2011

Anys i anys per molts anys... Juan José Hita

Començem anquest 2011 amb l’aniversari d’en Joan Jose Hita una de les últimes incorporacions al piri desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dilluns, 3 de gener de 2011

Crónica duatló de Cabrils: Xavier Fornés

El domingo 2 de Enero hice mi primer duatlón: VI Duatlón de Cabrils. Como lo organizaba mi club no podía faltar, de modo que nos levantamos a las 6 de la mañana para estar en Can Barba a las 7 de la mañana para ayudar a montarlo todo.

Durante dos horas estuvimos ayudando a montar la zona de boxes, cerrando calles, la zona bar, el arco de salida y el arco de llegada. A poco más de las nueve ya monté mi Gary la dejé en boxes dejándolo todo preparado.

El recorrido era sencillo: una vuelta corriendo, un paseo en bici y otra vez corriendo para terminar de estirar las piernas. ¿Fácil verdad? ¡Pues no! Alguien se inventó no sé qué de un tiempo de corte de cuando el primero pasara por cierto punto kilométrico en bici, los que no hubieran llegado quedarían eliminados. Pero están locos o qué? Que el primero tira mucho, pero mucho mucho, que más que piernas tienen motor a reacción. La sugerencia de los compañeros fue:

Vosotros sólo debeís ir a muerte en el primer segmento a pie, luego en bici subir la Mutua a muerte… luego ya habréis pasado el punto de control y podéis ir a vuestro ritmo.

Así así, dando ánimos!

A medida que se acercaban las 10, ya vi al resto de piris que participaban; mucho naranja había suelto por ahí . Con los nervios a flor de piel llegaron las 10 y se dio la salida.

Dirección a Cabrils, que hace bajada, empezamos corriendo a toda leche, dimos una vuelta por el centro y en menos que canta un gallo nos vimos subiendo la primera de muchas subiditas. Pero qué subiditas se gastan estos piris!!! A ratos caminando y a ratos trotando llegué a la cima. Por el camino me fueron pasando muchos piris: Ian, Lluis, Fran, Sol, Ricard…

En poco más de media hora recorría los primeros 5,3km, a un ritmo de unos 6min/km, lento lento pero dándolo todo. Llegué a boxes y una rapidez sorprendente en mí, me cambié rápido las zapatillas de bici, el casco y en poco más de un minuto abandonaba boxes en dirección la Mutua ahora ya en btt.

Ya en la pista asfaltada de subida a la Mutua encontré un ritmo con el que alcancé a Ricard, aunque Lluis que se le veía muy cómodo subiendo me pasó a pocos metros de coronar la primera subida importante del tramo btt.

En la bajada recuperaba alguna posición, cazando a Lluis, pero al volver un pequeño repechón, tanto Lluis como Ricard me alcanzaron de nuevo.

Llegué a la primera gran bajada del circuito btt, bajamos hasta Órrius en una pista rápida con algún sendero divertido. Aquí volví a cazar a los piris, esta vez arrancándoles las pegatinas al pasar junto a ellos .

Aunque lo divertido se terminó y empezó de nuevo la subida. Como ya iba un poco cansado el plato pequeño se quedó fijo definitivamente y los piñones iban subiendo gradualmente hasta quedarse en el 34 casi hasta finalizar la última larga y gran subida. Me sentía con las piernas sin fuerza, tiraba de molinillo y con la impresión que un calambre aparecería en cualquier momento. Por suerte, los últimos kilómetros eran de bajada. Llegué a boxes en un pésimo tiempo de casi dos horas para no hacer más que 23 tristes kilómetros. Ya no soy lo que era .

Con ganas de terminar me calcé las zapatillas de correr y terminar con los dos últimos kilómetros de la duatlón. Salí de boxes y sólo 100 metros más tarde los calambres aparecieron. Por partida doble los cuádriceps dijeron basta. ¡Qué dolor! Tuve que parar a estirar. De nuevo y con los ánimos del público volví a trotar pero en nada tuve más calambres, esta vez en el femoral. Aquí terminó mi carrera y no fui capaz de volver a correr. Caminando y trotando como pude, esto es: arrastrándome como un gusano, conseguí recorrer esos 2km en un fantástico tiempo de 25 minutos. Qué mal que se me da correr!

Por fin llegué a meta tras 2 horas y 52 minutos en mi primer duatlón.

La clasificación en triatlo.org