dimecres, 30 de març del 2011

Les PIRInenes a la Cursa dels Mussols de Sant Quirze del Vallès

El passat dissabte 26 de març era el tercer aniversari de la cursa dels mussols de St Quirze del Vallès. L’any passat em va quedar un bon regust de boca i enguany m’havia proposat córrer de nou i aconseguir millorar el meu temps. Aprofitant l’entreno que porto des que formo part de la STP vaig decidir apuntar-m’hi i liar a dues companyes més del club (Marina i Txell). El mateix dissabte a les sis de la tarda ja estem al cotxe de la Marina i anem cap a Sant Quirze, perquè la sortida és a les 19.30. Arribem a les 18.50. Tot i ser una cursa poc multitudinària (375 inscrits) i no molt coneguda (pel moment) noto una millora considerable respecte l’any passat: Molta més gent animant, un grup de música tocant els timbals i molta alegria. Nosaltres ens posem a to ràpidament, agafem els dorsals, ens posem les samarretes d’equip, el buff a conjunt i… Quina patxoca que fem!!!! Decidim trotar una miqueta per escalfar motors, tot i que fa una temperatura ideal. Serà una bona cursa: Bona companyia i moltes ganes. L a gent està neguitosa i tots estem esperant el moment de sortir, ben col•locats i el tret de sortida és a les 19.35. Comencem a córrer per una pista de baixada i poc a poc ens porten per un corriol força ampli que no permet que s’hi facin embuts. La cosa va bé. La Txell aquesta nit vol anar tranquil•la i em diu que em portarà. Genial! Serà l’excusa perfecta perquè jo m’esforci, i estigui a l’alçada… Jo no em separo d’ella, anem fent , bon ritme i els corriols són com una muntanya russa, pugen i baixen lleugerement, ens permeten rodar d’una manera còmoda. Gaudim de la cursa. El camí és net i només hi ha alguns matolls pels costats i reguerols que de tant en quan hem de trepitjar amb seguretat per no fer un fals moviment de turmell… Jo no perdo de vista (literalment) el cul de la Txell. Ella contínuament m’anima i l’escolto en tot moment. Jo li dic que sí de tan en quan . Només parlo a les rectes i a les baixades perquè és quan aprofitem i avancem. És quan jo tinc més força i recupero després de les pujades contínues però poc verticals (d’aquelles que vas fent senseproblema però que a mi em maten poc a poc perquè no acaben mai). Ella em diu que m’ho agafi com un dels nostres entrenos… “je,je” penso per dins, i quan parem per fer un glopet…. “mecagüenla”.

Avancem a força gent i ella em marca el ritme. Anem corrent per corriols, passem per un habituallament, trobem molts infants i ens animen fort perquè som dones i de les primeres ( jo no m’ho crec!!!). Cada vegada que passem per davant dels espectadors que ens anem trobant per la muntanya ens diuen coses maques i això ho val tot! Quins ànims!!! Nomes per això val la pena estar corrent un dissabte per la nit quan podríem estar a caseta al sofà tapadetes amb una manta i un bon sopar. Nomes qui gaudeix d’aquestes sensacions, entén que el sacrifici ha valgut la pena!! De fet, em sento orgullosa i m’omple molt aconseguir aquests petits, però grans i valuosos moments. Estem a punt d’arribar al final, però abans ens trobem una pujada vertical. La Txell se m’escapa pero no la perdo de vista. Sé que a ella li xiflen les pujades com aquesta, mentre penso: “m’esforço per pillar-la??” I mentre va pujant l’escolto parlant i animant-me. Es pensa que estic just darrera seu, però qui l’està seguint és un grupet de nois que fa estona que vénen amb nosaltres. De fet, crec que ella és la culpable que hagin agafat aquest bon ritme que portem perquè m’anima a mi i de retruc a ells. Em pixo de riure perquè me n’adono de la situació i ella no té ni idea de l’energia que està aportant a tota la tropa. Arribem a dalt i ja ens diuen que tot el que queda és recte i baixada fins l’arribada. Recupero l’alè sense deixar de trotar i en 30 segons decidim córrer ràpid fins la meta. Non-stop. Tenim dues contrincants davant i decidim avançar i no parar. Ara les tenim al darrera i no ens passaran. Ho tenim clar. Quin és el nostre crit de guerra? Doncs que si una cosa sabem fer millor que la resta les PIRI-nenes és baixar. O sigui que… “Sabem baixar i hem d’aprofitar el moment!!!”. I sense parar arribem a l’arribada entre crits de la gent: “Vinga noies ho esteu fent molt bé”, “Sou de les primeres”, “Nenes Spiridon”, “Va que ja esteu a la recta final”… Increïble!!! La Txell es gira i em dóna la mà. Arribem plegades i emocionades ens abracem molt fort per celebrar la nostre cursa. Gràcies Txell! He millorat el meu temps en escreix!!! I vist això, ara em repeteixo a mi mateixa que SI JO M’HO PROPOSO, JO PUC. Una Cola per celebrar-ho i esperem la PIRInena que falta per arribar. La Marina apareix contenta I amb un gran somriure. Un gran final i una cursa més al sac! Aquí teniu el link dels resultats i el perfil de la cursa: http://www.cursadelsmussols.cat/Resultats/Result.html


L’any que ve repetim. I quants més serem, més la liarem!


Olga Monràs

dimarts, 29 de març del 2011

Anys i anys per molts anys... Jordi Pocurull!!!

Avui es l’ aniversari d’en Jordi Pocurull, en "Pucu", desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

diumenge, 27 de març del 2011

MITJA VALL DEL CONGOST

Tot va començar a les 5:45 del mati quan va sonar el despertador.” Esos locos que corren”. Tot preparat , solament era salta del llit esmorzar i cap Aiguafreda que falta gent. Un cop allà els preparatius d’última hora, que si màniga curta o llarga, paravent, pantalons curts o llargs.. aquelles hores del matí feia fred . Mentre acabàvem de decidir, molta gent escalfant, carrer amunt carrer avall, això hem posa nerviosa, l’hora de la sortida s’acosta. Ens col•loquem sota l’arc de sortida a primera fila, com els professionals; quatre , tres, dos, un TOP, comencem a corre i en el meu cas a escalfar, tenim 21 kms per endavant; “Calma Mònica acabes de començar.” Davant tinc un número gros de PIRIS, ni em plantejo seguir-los, era la primera carrera que feia al meu ritme sense seguir a ningú . Tenia por de desmotivar-me , de sentir-me sola, però en cap moment va passar això. Els corredors que anava trobant em donaven ànims i això et dona ales per seguir corrents. Un cop varem sortir del poble, comencem a enfilar muntanya amunt, ens esperen uns kms durs, pujada i pujada, en alguns tram pots corre , es comencen a fer grups, ara tiro jo ara tires tu, i arriba el km.11 , prova superada. Comencem a baixar , corriols, camps, vistes impressionats, els Pirineus nevats , rius i més corriols fins al km.17, on ens espera l’ultima pujada. Començo a notar les cames i sobretots els lumbars, tant puja que puja es nota i al km.18 baixada de pedres, un trenca cames, recta de 2km, amb un petit terraplé que ens porta directament a la plaça d’Aiguafreda. De lluny veig la gent i els nens que ens esperen aixeco els braços, “ja soc aquí” i passem tots junt l’arc d’arribada. Ja està , una més , contenta i satisfeta amb un temps de 2:57:01 i 2ona dona de la general. Monica Isern

dissabte, 26 de març del 2011

Anys i anys per molt anys... Jose Antonio Ciercoles!!!

Avui es l’ aniversari d’en Jose Antonio Ciercoles, triatleta, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dijous, 24 de març del 2011

Crònica de la Mitja Marató de la Vall del Congost

El diumenge es va celebrar la Marató i la Mitja Marató de muntanya de la Vall del Congost amb sortida a Aiguafreda i que discorre per la Vall del mateix nom formada pels Cingles de Berti a un costat i el turó del Tagamanent a l’altre i dins del Parc natural del Montseny.


Un grup força números de Piris hi varem prendre part tant a la Mitja com a la Marató, encara que aquesta es la crònica de la Mitja. De ben segur, en breu tindreu la crònica dels valents que varen fer la Marató.

El dia començava ben aviat amb els preparatius i els típic nervis abans de la sortida, sobretot per la roba a dur (curt, llarg....) Tots érem conscients de la dificultat del circuit amb pujades molt exigents, baixades tècniques i rius per entravessar, ens quedava el dubte de com baixarien i el terreny que podríem trobar després de les ultimes pluges.

Una mica de calentament tots plegats, ens col•loquem a la sortida i en marxa….. Ja es veia que la cursa seria dura perquè el ritme inicial era bastant conservador i això ja feia sospitar que alguna cosa “divertida” ens esperava més endavant. Els 1.900 m de desnivell + anunciat per l’organització i la fama que te aquesta proba per la seva duresa fa que passin aquestes cosetes....


Enseguida sortim del poble, primer anem per una pista, pugem un corriol, en baixem un altre, agafem un altre pista.... res de particular en una cursa de muntanya però de sobte, una cinta talla el camí i ens indiquen que ens hem d’enfilar cap a dalt, muntanya a través i comencem a pujar i a pujar i més i més….. bàsicament fins el km 10 !!! Per “sort”, abans de la pujada ja ens trobem el primer rierol dels 4 que hem de entravessar i anem pujant amb els peus ben fresquets i aquella sensació tant agradable de tenir els mitjons ben xops. A partir d’aquest moment, començava la cursa de debò; pujades dures, baixades d’infart, pedres amb una molsa verda i relliscosa, fang vermellós on t’enfonsaves sense remei, aigua, arrels, tallafocs, boscos espessos i humits, rumor d’aigua i olor de natura, poques paraules i només el teu respirar i un únic pensament, anar endavant, amunt i amb força..... brutal !!!!

Al principi, el ritme el marcava la gent ja que es feia difícil avançar (diguem que es com pujar al Turo de l’Infern que tots coneixem, potser dos o tres de seguits...) però després el camí, per dir-ho d’alguna manera, es feia més ample i es on es varen començar a marcar les diferencies entre els que caminen, els que caminen a “ritme de pastor” i els que poden trotar…. Un cop al cim, una breu mirada a l’horitzó per contemplar uns Pirineus nevats sota un cel ben blau, agafar aire i tornar a corra per un seguit de baixades camp a través, corriols molt tècnics i pistes ràpides fins a arribar a la cota inicial però qui s’havia mirat el perfil sabia que, encara que faltava poc en distancia per arribar a Aiguafreda, quedava un altre tram de pujada per a desesperació de qui no se l’havia mirat. Cal destacar que a pesar d’haver-hi un bon tram de baixada, tampoc et donava temps a descansar molt, per una banda els corriols eren exigents i no et permetien recuperar-te físicament, més aviat el contrari i quan arribes a la pista vols guanyar el màxim temps possible o no perdran gaire perquè sempre hi ha algun “graciós” que fa tirar del grupet, després de tot es una cursa, no?


Aquesta segona pujada, tot i ser més curta, tènia la seva dificultat al ser un corriol força estret, amb un bon desnivell i força humit, a més les forces ja no son les mateixes que al principi i això fa que la sensació de duresa sigui més acusada. Lo bo, es que en aquets tram passaves per dos rierols més, i ara si, agraïes de veritat l’aigua fresqueta a les cames. Fins i tot hi havia algú que aprofitava per estar un ratet en remull per pal•liar les rampes i netejar-se una mica del fang acumulat, tot val, no?

Un cop a dalt d’aquest tram, trobaves un altre baixada força tècnica amb molta pedra que anava a parar a una pista on es desviava als valents que feien la marató cap el Purgatori i els de la mitja directament al poble i a la meta on s’esperaven els incondionals seguidors de sempre. Què faríem sense ells? Gracies per ser-hi, gracies per cuidar dels nens, gracies per fer possible que la nostre arribada sigui com la d’un campió !!!

Per finalitzar, voldria destacar el segon lloc de la Mònica Isern a la general de noies (esperem crònica) i també el segon lloc del Centre Excursionista de Vilassar a la classificació per Clubs i felicitat a tots/es els valents/es que vareu participar !!!!!!

També cal destacar que l’organització va ser estupenda i que el tracte al corredor encara va ser millor. Ens varen donar ànims i somriures tota l’estona. Al mateix passava amb els corredors que passàvem de la Marató, ens animaven com si fossin uns espectadors més quan ells eren els autèntics protagonistes del dia, sense paraules !!!

Si tingues que resumir tota la cursa amb una paraula faria servir el terme “Èpic” i si tingues que definir el que sentia mentre corria “Que aquesta cursa no acabi mai i que tingui la força de arribar més lluny i gaudir més estona la propera vegada.”

Us deixo link amb les classificacions i les fotos de la proba.

http://www.cursavalldelcongost.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=7&Itemid=13

També us deixo un link ambel track que he trobat a wikiloc

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1550912

dimecres, 23 de març del 2011

DAVID VERGES

Us informa que el proper dia 25 de març es celebrarà una reunió general amb el nostre entrenador DAVID VERGES per realitzar un seguiment dels entrenaments realitzats fins ara, evolució dels mateixos i feed-back amb l'entrenador.

La xerrada serà a la sala Galbany, carrer Sant Roc, 2, Vilassar de Mar, a les 20:00 hores.

No falteu és molt important ja que arriba la primavera i és el punt de partida de totes les competicions.
Una salutació a tots I FORÇA PIRI.

Xavi Puig

dimarts, 22 de març del 2011

Som Piris! TriPiris!: Mercè Ortiz

Sóc la Mercè, sóc Vilassarenca de tota la vida encara que vaig néixer a Barcelona el 22 de juliol del 1976.
Després de 4 anys vivint a Barcelona, el meu marit (en Sergi) i jo vam decidir tornar al meu poble, on es viu millor??!. Gràcies a una reunió de pre-Pirinenes convocada al setembre, vaig decidir fer un pas endavant i apuntar-me als piris!
M’agrada la muntanya, m’encanta el mar, havia practicat escalada i quan puc encara practico l’excursionisme (que no alpinisme). Espero d’aquí a poc posar-me amb els esports de vela lleugera.

Vaig decidir apuntar-me al ST Piri per seguir una dieta d’entrenaments i posar-me en forma, perquè mens sana in corpore sano. De moment aspiro a aconseguir una disciplina personal en els entrenaments acompanyada de companyes i companys tan entranyables com els que he trobat fins al moment i espero en un futur presentar-me a alguna cursa, a veure que sento!

dilluns, 21 de març del 2011

Intermon Oxfam (IO) Trailwalker

Necessito la vostra ajuda!!! Com molts de vosaltres ja sabeu, m'he inscrit amb tres amics a la Intermon Oxfam (IO) Trailwalker. Es tracta d'un cursa solidària que IO organitza arreu del món amb l'objectiu de recaptar diners per finançar els seus projectes en més de 40 països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Els equips participants estan formats per 4 persones i aquestes 4 persones han d'estar juntes durant tot el recorregut (no s'admeten relleus). Cada equip compta també amb 2 persones d'equip de suport que es trobaran als avituallaments proporcionant-los menjar, aigua i roba.

Us convido a què visiteu la pàgina web perquè pugueu saber més sobre aquesta cursa (http://trailwalker.intermonoxfam.org/es/que-es-tw).

Com us he dit abans m'he inscrit amb 3 amics més i hem format l'equip "Efecte 6x100", així que ara tenim els següents reptes per davant:

1) Reunir 1.500 euros en forma de donatius per a IO.
2) I només si aconseguim el primer repte, podrem participar en la cursa de 100Km que es farà els dies 7 i 8 de maig. .

Per aquesta raó, estem organitzant una rifa solidària i entre totes les persones que s'animin a col•laborar farem dos sortejos:

- Un pack d'experiència "aventura" per a dues persones, el dia 5 de maig.
- Un pack d'experiència "benestar" per a dues persones, del dia 6 de maig.

Per a cada donatiu de 5€ us donarem un número per a les dues rifes. Així podreu provar sort dues vegades amb un sol número!!!

Podeu fer els donatius directament a través de la nostra pàgina web d'equip (recordeu que el nostre equip es diu Efecte 6x100):
http://trailwalker.intermonoxfam.org/es/equipos/ficha/efecte-6x100
Indiqueu el nom i cognoms i que sou dels piris i jo us faig la reserva dels números i us els dono el proper dia que us vegi.

O si preferiu me'ls podeu comprar directament a mi . A partir d'avui, miraré de portar el material de la rifa a tots els entrenaments i estar entre 5 i 10 minuts abans perquè ens doni temps (normalment vinc als entrenaments de córrer de dilluns i dimecres a la tarda, i a nedar els dilluns i divendres pel matí).

Teniu en compte que tots aquests diners són per a Intermón Oxfam i que nosaltres l'únic que guanyem és la il•lusió de participar en un esdeveniment solidari com aquest.

MOLTES GRÀCIES per la vostra ajuda!!!

Cristina.

diumenge, 20 de març del 2011

IronTrail Les Medes

Tercera edició del IronTrail Les Medes-Premi Lurbel el diumenge 12 de juny 2011 (Estartit), un triatló cross de característiques similars a les proves Xterra, peró amb l'atractiu d'uns circuits molt técnics i exigents, en un entorn molt salvatge.

Amb novetats i com sempre un format innovador: sense transicions, 3 sortides independents una per cada prova, converteix aquesta competició en única, aixó la fa encara més dura pel ritme de cursa.

Una competició pels amants dels reptes més durs, o qui vulgui pot competir en la prova o proves de la seva especialitat: Natació 1.800 metres, cursa Trail 13'5 km, Mtb 20 km.

Els circuits transcorren dintre del Espai Natural de les Illes Medes i el Massís del Montgrí, un territori espectacular.

La població de l'Estartit (Costa Brava, Girona) ofereix una gran oferta turística i de serveis per tots els participants i aficionats. I la data un clima inmillorable per gaudir de l'entorn d'una zona coneguda per les seves meravelloses platges.

I la competició del circuit IronTerra 2011, més informació sobre el circuit IronTerra al web http://www.ironterra.org/ o enviant un mail a ironterra.org@gmail.com .

dissabte, 12 de març del 2011

TRANAMARESME 2011 - La crónica

La Transmaresme es una cursa lineal que surt de Santa Coloma i arriba a Santa Susana. Son uns 80 km dels que un 90 % son per pista amb un desnivell acumulat positiu d’uns 2.200 m. Es una cursa apta per a tothom que estigui mitjanament entrenat. Això si, cadascú al seu ritme perquè es una cursa molt llarga i no t’has de deixar portat al inici on es te tendència a anar per sobre de les teves possibilitats. En aquesta ocasió et podies fixar un objectiu d’acord a un hipotètic diploma en funció del temps en fer-la; diploma d’or en menys de 5 hores, d’argent en menys de 7 i de bronze en menys de 9.




Mentre uns corrien pels carrers de Barcelona, uns altres estàvem pedalant de punta a punta del Maresme en BTT. Es el que te ser un club multidisciplinari......


La sortida era a las 8 h a Santa Coloma amb uns 300 participants i un bon ambient “BBTero”. Vaig fer una mala sortida perquè malgrat estava ben col•locat, molta gent va sortir per fora del arc i em vaig quedar atrapat, lo que va fer que al principi no rodes molt còmode i em trobes algun tap. Lo bo es que vas passant a molta gent i això també anima.



El trajecte era totalment “ciclable” es a dir, no es tenia que desmuntar en lloc encara que anaves trobant alguns trams de força pendent i malgrat que les baixades no eren massa tècniques, eren molt ràpides i tenien el seu “que” d’adrenalina.



Tota la cursa estava marcada perfectament amb cintes i guix i a cada cruïlla amb alguna carretera i havia voluntaris. Fins i tot hi havia cartells just abans dels llocs considerats perillosos que anaven força bé per al menys ficar la ma al fre i està preparat per si de cas.... En resum, tot molt ben organitzat per la botiga Tomas Domingo, felicitats.



Realment, no recordo gaire el recorregut, se que vaig passar per unes vinyes a Alella on pujaves fent zig-zag amb el plat petit, travessar la carretera de Font de Cera, la Carena, passar per la Mútua i la baixada del Duatló de Cabrils fins la riera d’ Argentona i de la resta ni idea, era tot nou per a mi i amb prou feina tenia en anar concentrat. Per sort portava el GPS i vaig deixar el track gravat per fer-ho amb més calma i gaudir del trajecte.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1520410

Durant el recorregut hi havia dos avituallaments ben assortits segons em varen dir però no vaig parar. En aquesta ocasió portava la motxilla d’hidratació i les barretes necessàries per fer la cursa de “tirón”.



Un cop arribaves, si que hi havia el típic avituallament, un excel•lent servei de massatges ( i es que trobar-te a la teva fissió a la arribada no te preu) un lloc per netejar les bicis, un altre on l’engrassaven, etc.... i la parada de tren just al costat per tornar a casa.





A destacar el gran paper dels nostres; El Jaume Caro va quedar el 16 i durant els primers 10 km va liderar la proba…. Que animalot , El Juanma, el 14 i el Titi el 7, brutal tenint en compte que el primer va ser el Roberto Heras i només li va treure 15 minuts !!!! i això que diu que no entrena (Encara que m’ha dit un ocellet que treballa al Favela que el rodillo no para mai quiet…..Titi, que al final tot es sap ¡!!!!) Per la meva part 4h15 i el 55 de la general i content en aquesta proba que em feia una especial il•lusió.

Per acabar, una divertida tornada tots plegats amb tren fins a Sant Adrià per pujar pel costat del riu Besos fins a la sortida on teníem les furgos… això si a ritme tranquil, com diria el Juanma “a tu ritmo” Que cabr´… Una mica més i no arribo.....

Us deixo el link de la classificació.


http://www.tomasdomingo.com/classificacio.pdf

divendres, 11 de març del 2011

Anys i anys per molts anys... Inma Moner!!!

Avui es l’ aniversari de l'Inma Moner, una piri-nena molt simpatica, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dimecres, 9 de març del 2011

Anys i anys per molts anys... Fran Arechaga!!!

Avui es l’ aniversari d’en Fran Arechaga, un que d'asturies,desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dimarts, 8 de març del 2011

Anys i anys per molts anys... Xavi Cotet!!!

Avui es l’ aniversari d’en Xavi Cotet, un dels veterans del piri, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

Anys i anys per molts anys... Bosco Pineda!!!

Avui es l’ aniversari d’en Bosco Pineda, una de les últimes incorporacions al club que ve ficant llenya, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dilluns, 7 de març del 2011

Anys i anys per molts anys... Marcel Batlle!!!

Avui es l’ aniversari d’en Marcel Batlle, fins ara l'únic Piri que s'ha qualificat pel campionat mundial de Hawaii !!!!!
Per molts anys!!

divendres, 4 de març del 2011

Tertúlia amb Marcel Zamora al Piri

El passat divendres, el triatleta català de llarga distància més important de tota la història, en Marcel Zamora, va fer honor  a la seva generositat i professionalitat i va oferir una presentació magnífica als socis del CEVDM i amics.

La sessió va començar amb un breu repàs de la seva història personal/professional que el van portar a introduir-se al món del triatló i més tard a guanyar-ho tot, i tot seguit ens va deleitar amb el video de la seva cinquena victòria a Niça, destí que estem convençuts que aquest any farà que per creuar la linia d'arribada ja necessiti dues mans.

Finalment es va desenvolupar la part més interessant de la trobada, la tertúlia, on els assistents li vam plantejar dubtes i ell va respondre totes les qüestions plantejades.

Per acabar, com no, la inevitable firma d'autògrafs i les fotografies amb el nostre admirat Marcel.


Marcel, t'agraïm una vegada més la teva presència i l'exemple que ens dones a tots dia a dia.


















dijous, 3 de març del 2011

Anys i anys per molts anys... Nacho Sagrado!!!

Avui es l’ aniversari d’en Nacho Sagrado, triatleta, desitjar-li moltes felicitats, força i salut.
Per MOLTS ANYS!!!!

dimecres, 2 de març del 2011

Terra de Remences

Ja són obertes les inscripcions a la XIV Marxa Cicloturista Terra de Remences que, com cada any, organitza la CC Bas i gaudeix de la participació d'una representació de la STP.




Ja sóm uns quants inscrits.... encara faltes tu?

Aquí tens l'enllaç... ja estàs trigant!!!

http://www.terraderemences.com/

Jimbo