dilluns, 9 de juny del 2008

Cicloturista la Bonaigua




4 Piris, van assitir aquest dissabte a la duríssima Cicloturista de la Bonaigua, en Lluis Mª Bassas (el dia abans del seu aniversari) , en Xescu, en Manel i en Sintu.

Us deixo crònica d'en Lluis Mª Bassas

Una nit de divendres i pensant que era l'únic Piri a fer presència a una de les mítiques del cicloturisme, arribo a lloc i em poso a dormir somiant en l'endemà.

Em llevo al mateix poble i amb el sol aixecant-se es comencen a veure coulottes ben abrigats amunt i avall amb les preceptives bosses. Jo, acabo de repassar la màquina, i confirmo que no puc jugar-me-la, haig de canviar la coberta!, i aprofito el bon servei de mecànic de la cursa. Ja som a la sortida, unes 700 màquines amb els motors freds!.

Sortim cap amunt, sembla que amb força presa, cap el coll de Perbes. Després dels primers neguits per col.locar-se en el grup que es vol seguir comença el coll de veritat i just abans de fer-ho, ensopego amb dues màquines triatlètiques!. Sorpresa!, el Manel Nogueras em reconeix i em diu que som 4 els piris presents: el Xesco Recatalà, el Sintu Vives i naltros 2, llàstima no haver-nos fet la foto de rigor!. Bé però ara el que toca és començar a escalfar cames pel que ens espera!.

El sol és un company agradable així que anem pujant, el Manel sobrat, es va desfent de la resta, el Xesco i jo anem veient com el Manel es va distanciant sense poder-hi fer res. Acabem el primer port amb ganes de continuar, la baixada es força maca i ràpida fins a Pont de Suert. Al primer avituallament em despedeixo dels companys, espero el Pau, amb el que he pujat en cotxe i ja no torno a veure els companys Piriencs o pirinencs?, tot i això segur que van tenir una cursa semblant a la meva.

A partir de Pont de Suert, apart de l'emprenyamenta de punxar per un filferret, comença el martiri de la tramuntana, que en alguns tunels es canalitza fins a fer-nos anar a uns 10km/h i a intentar agrupar-se per resistir. Jo, que m'he quedat una mica fòra de lloc entre espera i punxada, vaig fent sol i patint el vent sense gaire ajuda. En els tunels d'abans del de Vielha atrapo un grupet que s'està arrecerant darrera d'un dels cotxes de la organització!. Vaja que m'entraven ganes de possar-m'hi!, com els santfeliuencs que hi eren, però em va semblar que no era del tot just, així que també els deixo.

A mesura que ens apropem al tunel de Vielha comença a caure aigua del cel (no podriem dir-ne pluja) i els núvols ens tapen el sol que ja començava a cremar. Els km del túnel, jo pensava que eren de pujada, es fan molt ràpids i fer-ho amb el trànsit mig controlat va ser tot un luxe. Sortim a la Val d'Aran i el temps ens respecta: sol i nùvols. Tornem a baixar ràpid i en l'avituallament de Vielha espero el company.

Em sento cansat de lluitar amb el vent i anar massa sol i torno a demanar els serveis tècnics per a que m'inflin de veritat la roda punxada pq només ho havia pogut fer amb la bomba manual i anava massa enganxat a l'asfalt.

Comença el mític port: LA BONAIGUA!. Amb la sort que el vent ha afluixat i a més ara fins i tot ens ajuda a pedalar!, vaig passant metres i més metres, no duc comptakm i vaig una mica despistat. les últimes giragonses les noto a les cames, la panxa i el cap doncs Eolo passa a fer-nos la guitza cada cop que canviem el sentit en les paelles. I arribo a dalt!, content i esgotat!, ara ja només queda baixar!, però encar no m'imagino el que m'espera!

Agafo alguns ganyips al port, per cert que els avituallaments els vaig trobar molt correctes, escolto les recomanacions de prudència per la presència de graveta i veient la neu que ens envolta i com s'emboliquen alguns ciclistes en plàstic i s'acaben les existències de paper de diari dels organitzadors, em poso el 'xubasqueiro' i cap avall que fa baixada! (després el meu germà em va dir que havia vist que al port estàvem a o així, el que sí puc assegurar es que feia fred, que hi havia neu i que feia una setmana em van dir que havia nevat).

Barda avall sense por... fins que sorpresa!, al que ens prometiem com un plaer de descens es converteix en un camí de carro!!, la graveta que tots ens pensàvem s'havia ajuntat tota i en comptes d'asfalt anàvem per sorra, pedres i bonys i forats!. Els braços comencen a patir les frenades contínues i com que no vam llegir el full informatiu que donàven amb la inscripció (tots anem per feina en els moments previs a la marxa i no ens llegim ni el que ens fan signar de full de descàrrec de responsabilitats) patim encara més el martiri del ciclocross fins a València d'Àneu o fins i tot més enllà, ja no ho recordo!.

120km!, diu el rètol, vol dir que estic esgotat i encara em queden 67km fins a meta...patirem!, i tant que vaig patir!. Trobo un grupet de 5 i começo a tirar ràpid ràpid junt amb un altre durant uns 30km fins a rebentar!, i sí, faig llufa!, em quedo sense força ni a les cames ni al cap, em fa mal l'esquena, els trapecis, els tríceps i els isquiotibials, i fent una mica la goma arribo amb els companys que em duen fins a META!, ho he aconseguit!.

Cremat com a bon ciclista bombero, endrapo el dinar (un pollastre boníssim!) i sense trobar els companys Piris (em manquen els vostres telèfons!), enfilo cap a la ben guanyada dutxa, recullo el company Pau i tornada a Argentona ben inflats, contents i orgullosos!.

L'any que ve altre cop!, m'agraden aquestes cicloturistes!


Lluis Mª


Classificació Piri

-Xescu: 07:12
-Manel: 07:26
-Sintu: 07:28
-LLuis Mª: 07:37

7 comentaris:

Motoret ha dit...

Ets un artista Lluis!!!! Gran Crònica!!!!

Anònim ha dit...

A veure si el Manel ´té alguna foto!
Lluís Mª

Piri ha dit...

Impressionant la crònica!
Felicitats!
Gran entreno, ara..., això s'ha de rematar al mar i a la cursa a peu! jajajaaj!

Ens veiem!
Dimarts, classe de natació normal a la piscina (20:30)
Salut!
Àlex.

Anònim ha dit...

encara tremolo....vent...fred....i "dirt-track"
llastima no dinar junts.
gran crònica força piri!!!!!!!
Xesco

Anònim ha dit...

lluis!!
és una molt bona crónica per una cicloturista que s'ho val de veritat. jo també vaig patir les punxades, llàstima!; des d'aquí animo als piris a que s'animin a fer aquesta clàssica.
de fotos no en tinc cap! una pena

NEMO ha dit...

Piris aixó està q arde, cicloturistes, triatletes, en q nos convertiremos y hacia donde nos decantaremos.

Felicidades a todos por los tiempazos.

Pedro Hidalgo ha dit...

"Pedazo crònica", m´has fet patir i tot......