diumenge, 31 d’octubre del 2010
Som Piris! TriPiris!: Ricard Cesari
Hola Piris, jo soc en Ricard Cesari.
Soc de vilassar de Mar, tinc 19 anys, i estic estudian Ciències de l'Activitat Fisica i L'esport (lo que es coneix per INEF).
Respercte a la meva carrera esportiva, tota la meva vida he jugat a rugby..Primer a Badalona, despres als Gotics, i finalment al meu club on he crescut i he apres tot el que se: el Sant Cugat. El últim partit que vaig jugar va ser amb la seleccio catalana contra Valencia, alla va ser on em vaig destrossar el meu ombro i m'ha obligar a aparcar el rugby per una temporada llarga.
Estic recent operat del ombro dret, entre moltes altres lesions mal curades, que tard o dora acabem surtin, per lo que me apuntat a Triatló, es un esport que sempre m'ha agradat, i motivat alhora, la natació la vaig practicar durant els primers 10 anys de la meva vida al CN Premia, Cada diumenge anava ( i continuo anant) amb mountainbike, i correr doncs...a rugby, i es un repte poder-les juntar totes tres.
He partiticat en algunes carreres: Cros Can Carelleu, Cursa dels Bombers de Barcelona entre daltres, i la mes recent el duatlo de montjuic ara fara 3 semanes.
Abans de entrar el club piri em vaig a puntar a algunes de curses per anar a entrenar motivat, la mitja marato de granollers al febrer crec que es, daki 2 semenes a duatlo de Vallfogona de Ter i la proxima la semana que ve la cursa de sants (10km), i com a objectiu realista que em marco es acabar sencer la half-challenge de maresme en 5 messos.
Basicament la meva vida la assosio a una piramide, a dalt de tot tinc la familia, A un costat tindria els estudis, i a l'altre els meus hobbies i relacions.
Per finalitzar vull donar les gracies a un parell de companys que m'heu ajudat desde el primer dia, i
espero aprendre molt amb vosaltres i creixer molt mes com a esportista.
Una abraçada a tots i gracies.
Ricard
dissabte, 30 d’octubre del 2010
divendres, 29 d’octubre del 2010
PER A TOTS SANTS
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Entrenaments Bici Entre Setmana
Hola,
- Lloc: Piscina Vilassar
- Hora: 16:30h
- Dia: Dimarts
- Recorregut: El marcat a l'entrenament (a priori)
- Contacte/coordinador: Xavi Puig, Jordi Abril, Andoni
- Lloc: Piscina Vilassar
- Hora: 13:45h
- Dia: Dimarts i Dijous
- Recorregut: El marcat a l'entrenament (en pricnipi)
- Contacte/coordinador: Carles Campabadal
Som Piris! TriPiris!: Rafa Segura
Primer de tot hola a tots el companys de la secció Triatló Piri.
Soc el Rafa Segura, i m´he apuntat en aquesta secció gràcies al meu amic Andoni, que es qui em va animar a sortir amb vosaltres, la qual cosa em feia molta ilusió, ja que sempre entrenava sol, i on he trobat un ambient molt acollidor.
Els meus objectius de la temporada 2011, a part de fer triatlons i duatlons el que m’engresca més es “ III Half Challenge Costa Barcelona-Maresme” i “ II Triathlon Endurance Maresme”.
Aquest any correré la categoria de “Veteranos II”, el qual penso que amb els temps que he fet aquesta temporada, tinc opcions de fer-ho força be, sempre i quan em respectin les lesions.
I finalment agrair-vos la possibilitat de poder sortir amb vosaltres, amb el qual em sera mes fácil assolir els meus objectius de la temporada 2011.
PD. No dubteu de comptar amb mi per qualsevol cosa.
Rafa.
“Força PIRI”
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Cap Norfeu - La Crònica
Aquesta, es una travessa no competitiva de 5.800 m que va de Cala Jóncols a la platja de Montjoi, on es el famós restaurant El Bulli, encara que no ens hem quedat a dinar...
Arribem a Roses tot just per agafar el vaixell que ens portarà fins a la sortida en un agradable trajecte d’uns 30 minuts que ens permet veure el recorregut per on nedarem i ens expliquen una miqueta el paisatge i l’historia de l’entorn. Un cop a Cala Jóncols, esperem uns minuts i comença la travessa !!!!
El mar està pla i només hi ha una lleugera corrent del sud, encara que no molesta i s’avança força bé i malgrat que el dia està tapat, la tramuntana que està anunciada ens respecta i no entra mentre nedem. Un dia perfecta per nedar !!!
A diferencia d’altres curses, la sortida es per grups de nivell i al ser no competitiva, sense els típics cops i empentes per lluitar per la posició que trobes en altres curses. Take it easy my friend !!!!
Com a tota travessa una mica llarga, l’idea es mantenir un ritme constant que et permeti arriba bé fins al final, encara que hi ha moments per a tot; cansament, eufòria, moments amb moltes ganes d’arribar i altres amb ganes de no arribar mai i gaudir del mar.
A destacar l’avançament que ens fan els nedadors de primer nivell que sortien des de enrere, un altre dimensió, val la pena aturar-se i veure com van. També d’agrair als caiaquistes, en especial al que ha estat al meu costat quasi tota l’estona.
Després d’unes dues hores, més o menys, arribem tots tres contents per l’experiència de nedar en un dels millors indrets de la costa catalana. En especial l’Andoni, ja que per ell era la seva primera travessa, Felicitats amic !!!!
A més, a l’arribada trobem un bon avituallament amb fruita, beguda, bunyols de vent, caldo calent i de pas em faig un bon massatge esperant a l’últim participant al que tothom rebem amb molta emotivitat, es nota el bon ambient que es respira en tot moment.
Un cop hi som tots els participants (mencionar que no hi ha hagut cap abandonament), pugem de nou al vaixell i tornada fins a Roses comentant la jugada amb aquella sensació de cansament i al mateix temps de felicitat que donen aquets petits reptes personals.
Si em permeteu, penso que aquesta travessa tindria que estar marcada al nostre calendari amb lletres majúscules per varis motius.
- Per la travessa per si mateixa, en un indret que val la pena conèixer.
- Perque es una bona travessa per iniciar-se en aquesta disciplina sense els agobis típics de la competició.
- Per que al ser no competitiva, hi ha lloc per a tots els nivells, sempre trobes el teu grup.
- I per mi el més important; perque es la recompensa a tantes hores de natació a la piscina. A més, quan acabes et sens força motivat per seguir entrenant.
Us animo a tots a que l’any que ve participeu, de bon segur, trobareu que es una experiència que no oblidareu mai i que, només per a ella mateixa, dona tot el sentit els entrenaments que fem. Espero que l’any que ve no siguem 3 sinó 33 !!!
Aquí trobareu algunes fotillos;
http://picasaweb.google.es/eduardmarques1/IITravessaNorfeu#
http://picasaweb.google.es/esportemporda/TravessiaNatacioNorfeu2010#
Video: http://nedaelmon.blogspot.com/
Fins l’any que ve Norfeu !!!!
Xavi Garcia Torras.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Som Piris! Tri Piris!: Mario López
Hola soc en Mario,
vaig neixer l'any 1984, visc a Mataro y comparteixo la meva vida amb la meva xicota Alex.
El meu inici en aquest mon de bojos va començar ara fa un any despres de trencar-me el menisc de la cama esquerra. El metge hem va suggerir que fer bici m'aniria molt be i un tal Santi, que alguns coneixereu, va insistir una mica fins que hem vaig comprar la meva bici.
Vaig començar molt a poc a poc fins que hem vaig sentir amb anims per unir-me a vosatres.
Abans havia fet algo d'esport, vaig començar fent Judo, un esport que m'encanta. A l'escola vaig fer un parell d'anys de futbol sala, despres vaig estar anat a un gimnas a fer algo de pesses i amb els amics feiem petites sortides amb btt.
Despres la meva "vida d'esportista" va tenir un paron (l'edat del pavo) fins que vaig començar a jugar a futbol a una d'aquelles lligues de "cerveceros" com jo dic fins que, com he dit, hem vaig trencar el menis de la forma mes tonta, a la platja.
La veritat es que la meva intencio no es fer cap triathlon, unicament fer esport, estar una mica en forma.
Les meves aficions a part de l'esport es sortir amb els amics, la musica, m'encata el mon del motor en especial el de les motos i per suposat el que mes m'agrada es estar amb l'Alex, la persona que m'enten, bueno mes be intenta entedre'm, m'aguanta i sempre esta quan ho necessito.
Una frase que hem va venir al cap un dia crec que m'ha ensenyat a veure la vida amb mes alegria "De lo dolent aprenem les coses bones" (EX MALIS BONA NOVIMUS, en llati). Sempre hi han coses bones perque existeixen les coses dolentes, pareu-vos a pensar.
Jo hem definiria com una persona sencilla, disposada a ajudar en el que pugui a aquell que ho necessiti. Amic dels seus amics, extrovertit quan conec a la gent amb la que estic i tranquil, poder massa tranquil, res de nervis.
Dit aixo crec que hem coneixeu algo mes, encara que espero coneixer-vos a tots i que hem coneixeu algo millor a mi.
Salut i FORÇA PIRIS.
Mario.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Cercar reptes!!Som piris, tri piris
Atentament,
Xavi Puig- Area Técnica y noves incorporacions.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Anys, i anys per molts anys Francesc Monllau
divendres, 22 d’octubre del 2010
AQUESTA ÉS UNA CRIDA ALS MACHOMEN-PIRIS,
Macho-men vs Pirinenes
No cal que entreneu gaire perquè estem segures que guanyarem, perquè:
1. Utilitzarem les nostres tècniques femenines.
2. Les dones sí sabem orientar-nos millor que els homes.
3. Som més àgils i flexibles per fer el mico i amagar-nos en un arbre per esperar l’enemic.
4. Ens queda genial el vestit de camuflatge.
5. Simplement, som més bones que vosaltres.
Per la gent que es vulgui apuntar, que deixi constància en el blog o que envïi mail a laura.majadas@hotmail.com
• Preu per persona: 22€
• Inici de la guerra: 9.15h (finalització cap a les 12h)
Quantes més siguem, més patireu!!!
Les Pirinenes
Sortida Bici Carretera - Els matinadors guanyen.
- Terreny plà, 42x19 agilitat (100rpm) Vilassar-Alella-Vilassar-Arenys-Vilassar
dijous, 21 d’octubre del 2010
Sortida Bici Carretera 8h vs 9h
PRESENTACIONS!
Salut i Força Piris!
Carles
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Anys i anys per molt anys... Cristina Portoles
Per MOLTS ANYS!!!!
dilluns, 18 d’octubre del 2010
MARXASSA 2010- La Crònica
Mica en mica fem un grupet de 4 o 5 que ens anem trobant al llarg del recorregut. Malgrat un perfil que aparenta dret, ens hi posem molt de cap i no deixem de córrer en gaires trams. Amb el Jaume Oliveras fem una cursa en creixent. Un cop arribats a Vallgorguina (km43) el terreny ja és molt conegut i l'eufória ens va pujant. La baixada del corredor a Mataró la fem en 1h 30 i a un ritme mooolt ràpid. Sembla mentida el poderio que arriba a sortir de les cames en aquestes situacions. Al final (a falta de 4km) , jo que corro en els camins de casa, m'escapo un mica. Arribo en 5ena posició a 20' dels primers (el que ens han tret alprimer tram) i el Jaume 7é a 7'. Total 7h45' per mi i 7h53' pel Jaume, segons el meu rellotge.
Estirem força. Malgrat tot, no ha sigut tant dura com pensàvem.Quina serà la próxima?
JORDI FERRER
diumenge, 17 d’octubre del 2010
dissabte, 16 d’octubre del 2010
TIVISSA La Crónica
Aquesta és la crónica...
Sense massa entrenament específic i molt just de dates (una setmana abans de la Marxassa) vam anar a correr la Cursa de la Serra de Tivissa. La veritat és que hi havia bastants motius emocionals que van fer que ens apuntessim a correr i coneixer les muntanyes de la serra de Tivissa. La nit prèvia sopant (tast de vins i formatges) amb els organitzadors de la cursa, presagiava una cursa tècnica (la més tècnica del calendari: terra de calcari punxegut i camins oberts dins la màquia expressament per la cursa) i dura pels quilómetres i desnivell (23km i +2089m). Per tant, una cursa especial peró només apta per a qui li agrada.
La sortida de 2km per l'interior del poble és l'únic moment rodador.
Jo aprofito aquest moment per agafar la meva posició. D'aquí, entrada en un sender tancat d'on ja no sortirem amb tota la cursa. Creuar bafrrancades i cavalgar per la cresta de la serra de les canals va ser preciós. L'Ebre a sota i els Ports també. Curiós el pas d'un forat enmig de la roca que l'any passat va ser el causant de que dos corredors els haguessin de posar traus al cap. La cursa permet correr molt lentament en alguns trams plans peró les pujades per màquies i baixades a sac (algunes amb cordes) la fan molt lenta. Personalment, no en sé més de correr en aquest terreny i perdo algunes posicions.
Al final 3h20' i 70ena posició. L'Ester ha tingut un molt mal dia i decideix acabar-la acompanyant al seu germà.
JORDI FERRER
divendres, 15 d’octubre del 2010
Sortida Bici Carretera
- Terreny plà, 42x19 agilitat (100 rpm)
- Vilassar-Sant Cebrià-Arenys-Vilassar
VILASSAR CAMINA O CORRE
No teniu escusa per no fer una competi o simplament un passeig amb la family gaudint del nostre entrenyable entorn.
A gaudir-ho.
SALUT¡¡¡
dijous, 14 d’octubre del 2010
Anys i anys per molt anys Marina Rocabert
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Som Piris! Tri Piris!: Óscar Hernàndez
Hola a tots/es!
Un any després de començar amb el Piri… em presento… jajaja… hi ha gent que no té vergonya!
Pels que no em conegueu, i pels que em coneixeu ja també, em dic Óscar Hernàndez Amigo, i vaig nèixer a BCN ara ja fa 31 anyets!
Si em preguntes a qué em dedico… et diré que sóc proveïdor de moviment… sí sí… ajudo a que els cóssos de les persones recuperin la mobilitat perduda en una lesió, i tornir a rendir al màxim nivell possible.
Sempre he volgut fer algo a la vida que ajudés a d’altres persones, i per aixó actualment em dedico a l’art de l’osteopatía… i aixó em fa molt feliç!
Treballo a Cabrils, Barcelona, St.Just i Llavaneres… jajaja… quin estrés!!! Sempre tinc les piles posades, i no paro… MAI!
El meu objectiu? Molts.. pero els propers son obrir un centre multidisciplinar que combini esport i salut, i engegar un nou projecte rel·lacionat amb la muntanya i la neu!
Visc a Vilassar de Mar desde fa 9 mesos, i haig de dir que he trobat el meu lloc, per ara…
Aviat em casaré amb una Pirinena… la Clara Solà, així que ja li podeu donar canya… que ha d’arribar en forma a la data en qüestió!!!
M’encanta la natura, la música i l’esport, evidentment, si no no formaria part d’aquest fantástic grup, en el que, tot s’ha de dir, m’he sentit molt ben acollit desde el principi!
No he fet cap triatló… encara… només alguna pedalada y curses d’orientació, pero he estat força desconectat un temps. Espero que aixó canviï aviat! Eh, David “mister”?
Pero dintre de tots els esports, sóc un apassionat de l’esqui!!! Algú s’apunta a fer Heliesquí a Canadà??? Busco gent atrevida… jejeje…
I una altra cosa que també he descobert i m’ha sorprés molt és el submarinisme… tant que em vaig embarcar en un projecte ara fa 2 anys, amb la Clara i 2 amics… que s’ha convertit en www.bucearen.com.
Si la visiteu, ja em direu qué us sembla.
Bé, doncs espero aquest any veure’us més sovint (les intencions bones també compten…) pels entrenos!!!
Fins aviat i FORÇA PIRIS!!!!
ÓSCAR HERNÀNDEZ AMIGO
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Anys i anys per molts anys Clara Solà
Per MOLTS ANYS!!!!
dissabte, 9 d’octubre del 2010
CRONICA MARNATON GARRAF-SITGES 2010
divendres, 8 d’octubre del 2010
Som Piris! Tri Piris!: Hèlia Rocha
Hola bon dia,
Sóc L’Hèlia Rocha, una nova incorporació al ST PIRI.
Primer de tot voldria agraïr la forma que em veu tractar d’entrada. Em vaig sentir integrada molt fàcilment. És nota que sou un grup unit i que teniu sentiment d’equip.
Us faré una petita introducció de mi;
Em dic Hèlia, que vol dir filla del sol en grec.
Vaig nèixer el 25 de febrer de 1990 a Barcelona, he viscut tota la vida al Masnou.
Tot i haver viscut al Masnou he anat a escoles d’Alella(Hamelin),Montgat (Mireia.C.E.)i Barcelona(Súnion).
Actualment estic cursant l’últim any de Ciències Empreserials i des de fa un any estic treballant a una empresa Naviera del port de Barcelona sota el càrrec de becària al departament de trànsit (fent importacions i exportacions).
Quan acabi l’intenció és de fer el grau en administració i direcció d’empreses i un màster.
M’agradaria poder diriguir la meva pròpia empresa o bé estar en una multinacional i als caps de setmana tenir la meva columna a un diari.
Tema esport; que és la raó d’haver-me adreçat a vosaltres, de petita feia havia fet algun curset de natació, algún estiu tennis, vela, però durant l’any airobic, funky, etcètera.
No va ser fins als 16 anys que vaig començar a córrer de forma més freqüent. Fa tres anys que faig la cursa del corteinglés de 10km (el meu primer repte). L’any 2009: Vaig quedar 1º categoría amb un temps de 1h00’3’’. Tambè aquest mateix any vaig fer la meva primera mitjà marató, el 4 d’octubre a Sant Cugat del Vallès amb un temps de 2h08’ i 2ª categoría.
Com entreno simplement corria I feia spinning al Club Nàutic del Masnou.
Al febrer em vaig apuntar a la piscina municipal del Masnou. Vaig començar nedant 4 h /setmana, i ara intento fer 5h/setmana. Vaig veure resultats molt ràpidament sobretot en la tonificació I modelació del cos, cosa que sempre ànima a continuar…
A principis de juny vaig veure lo de la triatló de Malgrat i em vaig apuntar amb un amic de la Universitat i amb uns quants del nàutic. Vaig aprendre realment el que és anar amb una BTT per la muntanya (al principi, hi havia cada pujada, que déu nidó…),sort que tinc un amic que li agrada molt això de la BTT i m’animava sortiem des d’Alella i anavem fins a Teià per la muntanya,Orrius,Dosrius,etcètera…
El 25 de juliol va arribar, la meva primera triatló, estava nerviosa, al començar vaig posar-me de les primeres, i vaig patir una mica al principi a l’aigua( vaig pensar: on m’he ficat?, estàs boja, però vaig dir; tu contínua). Per fer aquesta triatló vaig veure una série de videos al Youtube d’Ironman i em vaig quedar amb una frase : “There two kinds of people in the world, those people who say: I can’t, and the others who say: I CAN” . Jo sabia que volia ser del segon tipus de persones. Tenia ben clar que em costés el que em costes, fes el temps que fes, havia d’acabar la triatló popular de malgrat. Va ser una primera experiència amb aquest món. (1h27min). La recomano a tothom.
El 12 de setembre vaig fer la triatló de la dona, la gent molt maca, era una cursa més a nivell familiar, no hi havia competivitat, simplement ho feiem perquè ens agrada l’esport i perquè volem que la figura de la dona en aquest món poc a poc vagui agafant relleu. Que som capaçes d’això i de molt més. (31minuts-1ºcatgeoria,10ºcategoria gral.)
Els meus reptes de futur: Acabar la triatló sprint de Salou el 26 de setembre de 2010 i la Garmin de Barcelona distancia Olímpica. I si físicament em veig capaç el 2011 fer un Ironman…
Porto des de Juny entrant les tres modalitats, i més seriosament especialment per la Garmin des d’Agost. Entreno 6 dies per setmana 2h..
Ara tambè em porta un nutricionista el Tony Alba, va ser campió de culturisme a nivell Europeu.
Aficions: Montar a cavall, fer snow, viatjar, estar amb els amics, lleguir ,escriure,els animals i fer sempre que puc una escapada de 3mesos al estranger per millorar el meu nivell d’anglès.
Espero i desitjo aprendre molt amb vosaltres i animar-me a fer més coses.
Ànims a tots i a tirar endavant.
Un petó molt fort,
I encantada d’haver-vos conegut.
Hèlia.
RUNNING MUNTANYA DIUMENGE 10
Vendo Polar RS200
dijous, 7 d’octubre del 2010
VI MARXA TERRITORI PUIGCERDA - BTT (La Crònica)
La festa va començar dissabte al matí amb la celebració una cursa per a nens en un circuit de 800 metres i dues voltes que van fer la delícia dels petits i on el Piri-Marrec Ricard va participar quedant en una meritòria 15 posició de la seva categoria de 8 a 10 anys (encara que en te 6....) Una bona iniciativa per fomentar l’esport i que a més va estar perfectament organitzada. Es notava la gran il•lusió que hi varen ficar els voluntaris de l’organització. FELICITATS !!!!
Diumenge a les 8:30 em tocava a mi. Sortida des de Puigcerdà per anar fins a Alp on començava lo bo.... una forta pujada fins a la estació d’esquí de La Masella que travessaves per anar a buscar al Bikepark de descens de la Molina on podies baixar a tope i gaudir del circuit, divertidíssim !!!!! Llàstima que al final em vaig equivocar de corriol i vaig perdre més de 5 min tornant al camí bo... coses que passen.
Un cop arribaves al pàrking del telecabina Alp 2500 venia pràcticament tot baixada fins a l’estació de tren de La Molina per increïbles corriols que a vegades eren força tècnics, ràpids i vertiginosos, que no et deixaven ni un moment de descans i et feien bullir els braços. Aleshores venia una segona pujada força llarga i constant, primer d’asfalt fins anar a trobar la Collada i després per pista fins al cim. Sort dels gel que portava.....
Un cop a dalt del Pla de Les Forques, la breu recompensa d’unes vistes meravelloses de la Cerdanya perquè enseguida venia un altre descens d’infart ple de pedra solta que anava a parar al pla de la Cerdanya i llavors pista fins a Puigcerdà amb el plat gran. Encara que just al final tenies una petita sorpresa en forma de rampa brutal d’un 25% que et duia fins al carrer Major de Puigcerdà i a la arribada a la plaça del Campanar on hi havia força gent animant.
Si tingues que valorar la marxa, diria que dura, tant les pujades com les baixades on no estic gens acostumat al terreny de pedra solta tant diferent al que trobem pel Maresme, però amb uns paisatges i corriols realment espectaculars que t’oferien el millor de la Cerdanya.
Espero poder repetir el proper any i també espero que acompanyat d’alguns Piris més, gaudireu de la BTT i de La Cerdanya.... Ara intentaré, si recordo per on.... repetir el circuit a un altre ritme que em permeti gaudir de l’entorn.
A nivell esportiu vaig fer 3h29 i el 26 de la general.
Xavi Garcia Torras
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Anys i Anys, Per molts Anys Blog del Piri!!!
Han estat tres anys de molta activitat, una mitja de 388 entrades/any, més d'una al dia!! i molta gent que hi ha col.laborat, visitant-nos dia a dia, escribint comentaris, i fent les entrades més diverses, desde les convocatòries, als Anys i Anys, el mercat de 2a ma, les cròniques,.......
A tots i totes.
Moltes Gracies!!!!!
Blog del Piri
1a entrada Publicada:
http://stpiri.blogspot.com/2007/10/el-blog-est-agafant-forma.html
Anys i anys per molts anys Txell Collado
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Som Piris! Tri Piris!: Miquel Martín
“El zorro conoce muchos trucos. El erizo sólo uno, … pero es muy bueno!“ (Arquíloco. Poeta griego).
Titan Desert 2010
Com us podeu imaginar, a mi (... com suposo que a vosaltres) m’hagués agradat ser guineu, és a dir, un esportista amb molts recursos d’aquells que tots coneixem, que es caracteritza per la facilitat de practicar i destacar en un esport innatament; però ho sento nois i noies ... soc eriçó! Només conec un truc: entrenar, entrenar i entrenar, a base de força de voluntat!!!
I aquest és el truc que vaig començar a aprendre als 8 anys (ara en tinc 45), quan una mica inconscientment vaig aixecar la ma quan un professor va entrar a l’aula i va preguntar qui es volia apuntar a l’equip de handbol. El que cap dels que ens vam apuntar sabíem, era qui seria l’entrenador. Es tractava d’un alumne gran del cole jugador del Barça, un tal Valero Ribera...de seguida vam començar a entendre el truc de l’eriçó: entrenar xiquet, entrenar!, doncs Valero ens feia “formar” cada dia de la setmana als migdies i jugar els dissabtes. Així la Sagrada Família, una modesta escola barcelonina del barri d’Horta, va aconseguir ser campiona d’Espanya i cinquena en el campionat mundial escolar. No hi havia lloc per a “figures”, prepotents o “guineus”... qui entrenava, jugava i quan tots ho fèiem de valent, l’equip era una pinya. Després en Valero va ser entrenador del Barça i ja sabeu que va passar...més de 50 títols.
Estudiant BUP, o bé saltaves al Barça (varis companys ho van fer: Barrufet - el seu germà gran -, Xesco Espar, Chafer, etc.), o bé deixaves el handbol. Ho vaig deixar, i segurament pel fet de que tenia un gimnàs al costat de casa meva, vaig continuar fent l’eriçó amb el Karate. Després de molt entrenar, vaig aconseguir el cinturó negre i algun campionat de Catalunya. En aquesta època els genolls ja començaven a grinyolar després de tants cops. A aquesta edat, va començar també una altra gran passió, l’esquí,
esport que practicava només per plaer. Quan no hi havia neu, tenis, windsurf, motos (però això ja és una altra història)...
Fent la mili, vaig tornar a aixecar la ma ... aquesta vegada per formar part d’un dels primers equips de futbol americà que es va formar a l’Estat: els Barcelona Boxers. Sis anys superintensos, a on vam aconseguir vàries lligues, copes i formar part del primer equip de la selecció espanyola. Jack Bicnell, entrenador dels Barcelona Dragons, em va cridar per fer els “trails” de pretemporada per finalment dir-me que no podia jugar amb ells, perquè era petit per la posició que ocupava...petit! un percherón com jo de 100 Kgs. i 1,90 m... doncs sí, els DE (Defensive End) dels Dragons pesaven 120 Kgs. de mitja i el més petit feia 1,92. A la foto, un partit contra els Badalona Dracs i a l’altra campions de lliga a l’estadi olímpic, contra naturalment...un equip de Madrid, els Osos. L’energumen que subjecta la copa soc jo.
Quans els genolls van dir: “Miquel, que així no anem bé...”, va començar una etapa de gimnàs (spinning, body pump, etc.), continuava amb l’esquí, però volia experiències noves. Encara que visc a Barcelona, des dels 6 anys he passat cada cap de setmana i els estius a Cabrera de Mar. Tothom m’animava a aficionar-me a la bicicleta, doncs el territori és molt propici. Així em vaig engrescar fa uns 6 anys a comprar la primera BTT. Sortia sol, doncs vaig entendre ràpidament, que per practicar amb garanties un esport aeròbic, primer t’has de posar en forma i després ja trobaràs el grup. Van començar les aventurilles en solitari: Pedals de Foc, sortides pel Pallars Sobirà, Volta a Mallorca, etc. Un dia, tornant d’una sortida en diumenge, em va passar un grup de ciclistes que rodava ràpid. Només vaig tenir temps de llegir l’esquena d’un mallot; eren els de la S.C. Cabrils. Vaig buscar-los per Internet i al dissabte següent ja sortia amb ells. Amb aquest magnífic grup
(de ciclistes i de persones) he aprés tot el que se de la bici i he anat progressant com a esportista, primer en BTT i després en carretera. Hem fet la Transpirenaica, la Quebrantahuesos, la Defí – Occitaine, la Bonaigua, Cadí-Moixerò, Segarra-Solsonés, i moltes altres cicloturistes. Actualment soc el tresorer del club (ai, ai, ai, desaprensius...deixar-me manegar els diners!!) i com ja sabeu, organitzem la Cabrilenca BTT i la Caminada.
Al 2009 vaig posar-me un objectiu ambiciós, fer la Titan Desert. Em vaig inscriure i vaig començar a entrenar de debò. Vaig contractar els serveis d’un entrenador ciclista per Internet (Yago Alcalde). La progressió en un any va ser brutal i tenia clar que arribaria al final...fins que va aparèixer una companya inesperada. Vaig sortir a entrenar al migdia, després d’haver sentit per radio, que Lance Armstrong s’havia trencat la clavícula en una caiguda a la Volta de Castella – Lleó. Pobre Lance, amb 37 anys torna a la bici per córrer el Tour i se la fot!!! Bé, suposo que per solidaritat amb ell, aquell mateix dia jo també em vaig trencar la clavícula. La Titan Desert 2009 s’havia acabat.
Però com soc caparrut, vaig dir que la del 2010 no se m’escaparia i així ha estat. Vaig conèixer a gent molt interessant, com Josef Ajram (que veieu a la foto), el primer espanyol en córrer la Ultraman de Hawaii. Com que per ell la Titan devia ser un passeig, la va fer amb una Orbea single speed que veieu a la foto (amb un sol pinyó i un sol plat, i pujàvem a més de 2.000 m!). Ara estic llegint els seu llibre: “¿Dónde está el límite?”. La resposta que dona és genial i molt apropiada pels Tripiris; “no se donde está el límite, pero se donde no está.” Penseu, penseu,...que te substància la frase!
Hi ara ... un nou repte, el Triatló! En bici aniré més o menys bé; nedant suposo que em defensaré com pugui, però corrent ... patiré de veritat, perquè per tamany i pels genolls matxucats que cada dia grinyolen més, suposo que em costarà arrossegar-me, però recordeu-vos: l’eriçó, l’eriçó...
En quant a la resta, estic feliçment casat amb la Carme, una pallaresa PIRInenca i tinc dos xurumbels (Maria 12 i Albert 7) als que ja fa dies que els hi explicat el rotllo de l’eriçó! Ells pel moment es concentren en el tenis, l’esquí i neden un dia per setmana. Com que quan els porto a esquiar a Portainé, trobo que l’esquí alpí no és massa aeròbic i no et fa millorar massa físicament, porto 3 anys aficionat a l’esquí de muntanya ... amb pells de
foca. Ara, quan ells baixen, jo pujo (no deixa de ser catxonda la situació quan ens creuem...).
L’Albert Jorba, una altre Tripiri em coneix per “Miquel 3XL”, i és que aquesta és la meva talla “Inverse”. En Joan Sabaté (un dels propietaris d’Inverse) ja sap que quan fem mallots, ha de fer una 3XL per mi i els dos ja ens ho prenem a broma.
Bé, el 4 d’octubre ens veiem i tindré el gust de conèixer a un munter de gent amb les mateixes inquietuds. Serà una temporada dura, però amb tots vosaltres segur que la gaudirem de veritat!!
P.D. Us juro que al començar pensava que no passaria de les 20 línies, però com l’acudit: “he comenzado y ... me he liao!!!”
____________________________________
Miquel Martín Alba
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Inici Temporada 2010-2011
Amb un inici de temporada d'allò més nombrós, uns 20 Piris afamats de començar a entrenar abordaven la recent remodelada piscina, i on el Mister els esperava preparat per donar les primeres directrius tan als Piris més veterans com a aquells que avui es disposaven a fer el primer entrenament com a Piri.
Ha estat una hora en la que en David ha observat atentament el nivell de cadascún, i on s'ha començat a treballar la tècnica.
Aquesta tarda a les 19:30, hi haurà el primer entrenament de running, i si a les 06:30 del matí hi havien 20 persones.....quants frontals s'encendran aquest vespre?
Força Piri!!!
Som Piris! Tri Piris!: Olga Monràs
Sóc l'Olga Monràs. Nascuda a Vilassar de Mar el 25 de desembre del 77. He viscut un total de 13 anys fora entre l'estranger (Anglaterra) i a la ciutat veïna de Mataró. Ara fa un any que he tornat al meu poble d'origen i que millor que fer-me del Piri.
Soc un terratrèmol, on hi ha sarau, allà hi soc jo, tinc set de vida i m'encanta l'esport, l'aventura i el risc! A vegades crec que soc massoquista.. pq quan més pateixo, més gaudeixo. Soc una amant de la naturalesa i la muntanya, com a bona cabra (capricorn) m'encanta fer senderisme i pujar cims, ho comparo amb la vida... tot costa però amb constància i paciència un sempre assoleix el que es proposa. I aquesta soc jo, lluitadora incansable i molt tossuda!!
Currículum esportiu:
-He practicat: tir amb arc instintiu (federada 4 anys i subcampiona de Catalunya, je,je), escalada (em ve de família, teníem rocòdrom a casa), barranquisme , natació sincronitzada (no era lo meu..) basket, ski
- Ara: corro per muntanya i asfalt (tot suma) em vaig estrenar (inconscientment) amb una mitja marato: Sitges 2009 (2 h 10 min) des d'aleshores ho vaig tindre claríssim "volia córrer", vaig amb bici btt: ( fa un any) ( Cabrilenca 10, Cabreres 10, Ruta del Ferro, Cap de Creus- Roses, vaja ens muntem rutes improvisades), amant de l' snowboard, trekking (Carros de Foc, Portes del Cel, Mont-perdut, Aneto, la Pica... vaig fent cims..), nedar la meva assignatura pendent i la que em fa més respecta... gràcies a les classes del profe Sr. Vergès he millorat algo, però em queda un llarg camí, espero no ser un plom i convertir-me en una ploma dins l'aigua!!
Els meus objectius son clars... practicar l'esport tant com pugui, compartir els bons moments que t'ofereix l’esport, participar en curses de tota mena. Millorar ens tots els aspectes (aprendre dels professionals) i superar-me a mi mateixa dia a dia!!!
Fins aviat!!!!
diumenge, 3 d’octubre del 2010
INSCRIPCIONS OBERTES BURRIAC ARGENTONA
Ja estan obertes les incripcions de la Burriac Argentona (14 Novembre). Cursa molt dura pero molt i molt guapa dels nostres veins del Grup excursionista d'Argentona.
Aqui deixo el link (alugns de nosaltres ja estan inscrits), la llicencia de Triatlo també es valida.
Anys, i anys per molts anys Nacho Pujol
dissabte, 2 d’octubre del 2010
divendres, 1 d’octubre del 2010
RUNNING MUNTANYA DIUMENGE 3
Per diumenge dia 3 hi ha una sortida de Running per Muntanya. Aproximadament unes 2 hores amb un circuit variat.
Sortida: 8:00
Lloc de sortida: Piscines de Vilassar
Durada aprox: 2H
Nivell: Sin prisa, pero sin Pausa
Després si hi esteu interessats podem fer un esmorçar.
Som Piris! Tri Piris!: Francesc Tolrà
Hola !! Em dic Francesc, però em diuen Franky. El meu objectiu és completar un triatló de llarga distància.
Sòc electronic i treballo en una empresa de Telecomunicacions a Matarò.
El meu "fantàstic" currículum es:
__FRANKY___
V CURSA AIRE 10KM
Bon dia companys.
SORTIDA CURSA 10 KM: 10:00h
INSCRIPCIONS I PREUS - INTERNET
Cursa 10 Km:
Fins al 3 d’Octubre: 10€ + 3€ lloguer del xip
Del 4 al 6 d´Octubre: 15€ + 3€ lloguer del xip
Cursa infantil 1000m:
INSCRIPCIÓ GRATUÏTA
Inscripcions online únicament
INSCRIPCIONS I PREUS - BOTIGUES
RUNNERSWORLD: Passeig Garcia i Faria, 25 (BCN)
DEPORTES ATLETA'S: Carretera de la Bordeta, 7 (BCN)
BIKILA: Passeig Pujades, 7 (BCN)
INTERSPORT RONDA 43: Ronda Barceló, 43 (Mataró)
COMPLEX ESPORTIU AIRE: Ronda Catalunya, 42 (Cabrera)
SALUT¡¡¡
II TRAVESSIA CAP DE NORFEU
www.nedaelmon.blogspot.com
Plazos y precios:
Fins el 14 d'octubre: 25 euros Hasta el 14 de octubre: 25 euros
Des del 15 fins el 21 d'octubre: 35 euros Desde el 15 hasta el 21 de octubre: 35 euros
La organització es reserva el dret de d'acceptar inscripcions el mateix dia al preu de 40 euros. La organización se reserva el derecho de aceptar inscripciones el mismo día al precio de 40 euros.
Realitzar el pagament al compte de “La Caixa” 2100-0064-81-0200565412 Realizar el pago a la cuenta de "La Caixa" 2100-0064-81-0200565412 indicant " Norfeu. Nom i Cognoms " abans del 21 d'octubre indicando "Norfeu. Nombre y Apellidos" antes del 21 de octubre
Nom i Cognoms Nombre y Apellidos
Data de naixement Fecha de nacimiento
DNI / NIE DNI / NIE
Mòbil Móvil
Adreça Dirección
Temps aproximat en 1500 o 3000 metres Tiempo aproximado en 1500 o 3000 metros
Federat en Natació o Triatló Federado en Natación o Triatlón
Te esperamos
Salut i Norfeu
Neda el Món
www.nedaelmon.blogspot.com
nedaelmon@gmail.com