Crònica d'un SUPPORTER, IronMan Niça 08

Hola a tots!

Com molts sabeu aquest diumenge 22 de juny es va disputar a Niça l'IRONMAN de FRANÇA, els Piris MARCEL, SINTU, DAVID, XESCU i MANEL hi van participar.

No me'n he pogut estar d'escriure una crònica enfocada amb una visió que normalment no tinc, la de SUPPORTER.

L'aventura començava el divendres, quan la major part dels Piris ens vam desplaçar cap a Niça (6,5 hores amb cotxe).

Primera parada a dinar a ARLES, però ja eren les 14:30 i havien tancat cuina, així que entrepa en una area de servei i carretera altre vegada.

Arribem a Niça, fa molta calor, anem directes a l'Hotel a deixar les bicis i maletes i com a bons supporter penjem la BANDERA DE LA STP a la finestra. Comencem a sentir crits de Piri! Piri!, ja arriba el Xescu amb la seva família (grans supporters PIRI).

Donem una volta pel Village, ambient 100% triatló, sopar i dormir.

Seguir el circuit de bici el dia de la cursa amb el cotxe és complicat, així que per donar ànims als Piris, vaig agafar la bici i vaig fer el circuit ciclista, deixant missatges de suport amb groc fluorescent a l'asfalt del port de l'Ecre, vaig pensar que sempre estaria bé sentir-se animats a aquelles alçades de cursa...

Mentrestant els Piris passejaven i descansaven per Niça, preparant el gran dia.

La nit de dissabte a diumenge (dia 21 de juny) és la FETE DE LA MUSIQUE a tot França, i es monta un merder impressionat amb gent i escenaris de música de tot tipus per tota la ciutat. Com que els Piri's competien l'endemà, amb el Pol, vam anar a veure com estava la festa. Impressionant...

El diumenge (dia D) a les 4:00 sona el despertador, esmorzar i cap a la sortida (6:30) allà tots els Piri's es fan les foros de rigor i es preparen per començar la prova.

Amb la família del Xescu, l'Anna, la Marta el Pol i la Marta Vives, ens posem a la rampa de sortida del tram de natació per animar-los quan passin. Eren les 7 del matí i ja feia una calor infernal.

Primer el Marcel, surt dels primers de l'aigua, seguit a un minut pel David, després le Xescu, el Sintu i el Manel, que ja estavem organitzant una operació de rescat perquè no venia...

Transició i a pedalar.

Aquí és quan comença la feina dels supporters, estudiar la millor ruta per veure els Piris en acció i esquivar els controls policials que tallen les carreteres.

Vam trobar un bon lloc (tenia ombra!) i vam anar animant a tothom que passava, es fa molt llarg i engoixant l'espera, penses que ja han passat i no els hem vist, que van molt malament..., i al final és el sol que et trastoca! perquè un rere l'altre van passar com a fletxes, el Manel es va aturar a on erem, i ens diu que el David ha trencat la bici i que no pot seguir, així que agafem el cotxe i tornem a Niça.

Arribem al passeig dels anglesos que just passa el Xescu i a un minut, el Marcel Zamora, qui incontestablement va guanyar aquest IRONMAN altra vegada! FELICITATS! (al final em va confesar que va veure les pintades de FORÇA PIRI de la carretera i que va pensar en nosaltres!)

Seguir la marató és molt dur (no tant com fer-la, però gairebé!), veus passar a la gent cada volta més tocats, el Sintu cada volta tenia el cap més tort, el Xescu més xupat i el Manel, al seu ritme, però sempre rient!, els vam animar tan fort com vam poder, a més d'animar a tots els atletes que passaven i que agraïen moltíssim el nostre suport. Alguns atletes, quan passaven ens deien: MERCI PIRI! jajjajaj! Val a dir que el Pol i la Marta van ser uns exel·lents animadors i que amb la col·laboració de tots vam poder donar aquella empenta que faltava per empenyer als piri's cap a la línea de meta.

Poc a poc van anar arribant tots, el Xescu entrant a meta amb la bandera del Piri, el Sintu fent un esprint increible als últims 100 metres cridant Piri! Piri! i el Manel, que del somrriure que portava gairebé no passava pel carril d'arribada.

El David i el Marcel, que no van córrer la marató, tampoc van parar d'animar en cap moment.

És molt emocionant l'arribada dels atletes, la cara de patiment es transforma en una cara de felicitat i molts amb llàgrimes als ulls i carregats amb els fills, parella, banderes... arriben com flotant portats per l'ambient a complir el seu objectiu, ser FINISHER, el temps... una anècdota!

No m'acomiado sense FELICITAR ALTRA VEGADA a tots els Piri's, XESCU, SINTU, MANEL, DAVID i MARCEL, per la gran cursa que han fet, i AGRAIR-LOS la seva companyia durant tota la temporada d'entrenos i els moments tant entranyables que m'han fet viure al seu costat.

També FELICITAR als suporetrs per la seva perseverània i entrega!

MOLTES GRÀCIES I FORÇA PIRI!

Àlex.