Som Piris! TriPiris!: Eva Pallerols

Wenu, aprofitant que estic avorrida i que aquí a les 7 ja tothom tanca la paradeta i s'amaga a la llar... he avançat feina i m'he despullat pel Piri (bé...si més no m'he tret una mica de capes de roba de sobre).No se si és el que demanàveu (espero complir amb les espectatives) però allà va la parrafada personal d'una servidora.

Un petorrano amb regust a cervesa alemanya i molt de fred!

Sort i muntanya!

EVA PALLEROLS

Data de naixement: 5-1-1980
Lloc: Oviedo (Astúries)
Raça: Carballona de naixement, masnovina d’adopció i catalana per sang paterna.
Estat civil: Soltera i sense peques.
Professió: Periodista I futura profe d’educació Física (a falta del Pràcticum II).
Feina: M’estresso entre fadders, gravacions i viatges a l’emissora de Radio BCN (SER).

Adhesions: Encara que no se’m vegi el pèl, teòricament sóc PIRI i estic al C.E. del poble. Pel.lícula Preferida: En tinc varies. Entre d’altres, “Reservoir Dogs”, “El Pianista”, “Mucho Ruído y pocas nueces”, “Battle royale”, “La vida es bella”, “Sonatine”, etc.

Grup Musical Preferit: Queen.Solista Preferit: Freddy Mercury.
Cantautors Preferits: Sabina, Serrat, Aute, Silvio Rodríguez...

Llibre Preferit: Difícil elecció. No se si preferit però em van marcar “Verónica decide morir”, “Los pilares de la Tierra”, “La catedral del mar”, “El principito”, “La sombra del viento”, “El hobbit”...i molts més!

El meu diari: “El Periódico” (en català)

El meu cotxe: Opel corsa cutre (amb expectatives de millorar).

Aficions: Viatjar, llegir, escalar i trepitjar molta muntanya.

Un lloc per viure: Un lloc amb mar y muntanya.
Un desig: No perdre mai la curiositat, perquè com diuen, “la pèrdua de la curiositat és la mort de la joventut”.

Un somni: No deixar de somiar.

Home Ideal: No existeix (com tampoc la dona ideal). M’atrauen els somiadors, utòpics, sincers, amants de la natura i l’esport i que siguin capaços de suportar-me.
Sobrenoms: Natsuki, Polita, Bitxa… (s’accepta tot menys “Evita”).
Esports Practicats: Atletisme (1.500, 3.000, 5.000, 10.000, mitjà marató), patinatge, futbol, basquet, voleibol, escalada, barrancs, espeleologia, senderisme...I tot el que la carrera i/o la vida m’ha ofert.

Fites a aconseguir: Arribar als 70 trepitjant roca i muntanya.

AUTODEFINICIÓ Ovetense de naixement, em vaig traslladar a la terra del pa amb tomàquet farà uns deu anys.
Em considero una personeta senzilla (amb les complicacions que comporta ser personeta avui en dia), tranquil·la, dormilega i molt amant de la natura i de la llibertat.
Sóc tossuda però no pertinaç, crítica però no fiscal i exigent però no inflexible.
Com en Serrat, m’estimo més els barris que la gran ciutat, la raó que la força i l’instint que la urbanitat.

I, en paraules del susdit (que me les faig meves perquè així les sento...): “Prefiero querer a poder, palpar a pisar; ganar a perder, besar a reñir, bailar a desfilar y disfrutar a medir. Prefiero volar a correr, hacer a pensar, amar a querer, tomar a pedir. Porque antes que nada soy partidaria de vivir.”
I com que sempre és millor viure que somiar, intento caminar per la vida trepitjant fort i obrint bé els ulls.

De petita se’m va parar el cor (literalment) i sense saber llavors el perquè, vaig decidir bombardejar sang a les venes i aprofitar aquest regal que molt sovint se’ns escapa de les mans.
Fidel a aquesta filosofia, cada dia intento sobreviure a un món estrany, artificial però terriblement additiu.