En l'anterior lliurament, vam analitzar volums d'entrenament i condicionaments climatològics dels tres triatletas que han col·laborat en aquest reportatge: Ana Burgos, Xavi Llobet i Ainhoa Murúa.
En aquest segon i definitiu capítol, parlarem de concentracions, objectius olímpics i alimentació. Molts triatletes prefereixen la calor per a portar a terme la seva preparació invernal .Les concentracions són habituals en aquestes èpoques de l'any. Gran part de l'equip femení de la selecció espanyola de triatló (Ana Burgos, Pilar Hidalgo, Zuriñe Rodríguez, María Pujol i Patricia Díaz) es va concentrar en Serra Nevada (Granada) del 21 de gener al 11 de febrer. Només faltaven Ainhoa Murúa i Marina Dalamcourt. Xavier Llobet, que ha prestat els seus serveis en Serra Nevada, també col·labora amb l'Adreça Tècnica de la FETRI (Federació Espanyola de Triatló) en aquest any olímpic, en el qual es redoblen esforços en la preparació per a la gran cita de l'any. Segons Llobet, en Serra Nevada es va perseguir "l'estimulació de la sèrie vermella; és a dir, tot el grup que afecta al ferro, hemoglobina, hematíes, epo, reticulocitos... Estan tots dintre de la sèrie vermella perquè es troben principalment en la sang". I, a més, es va buscar un bon treball "de condició física general, especialment en el segment de la natació i el gimnàs gràcies a les magnífiques instal·lacions que oferix el CAR de Serra nevada". Tot això a 2.330 metres sobre el nivell del mar, amb el benefici que sempre aporta l'altura.
Els nostres nois, en canvi, han buscat descaradament la calor. Iván Raña va viatjar a Lanzarote i Javier Gómez Noya va optar per marxar-se encara més al sud: Sud-àfrica (on fins i tot ja va assolir la seva primera victòria de l'any). A diferència de les noies, ells ja saben que amb tota seguretat estaran en la cita olímpica (coparan les dues places de les quals disposa la delegació masculina), pel que poden preparar-se recreant algunes de les condicions que es trobaran a Pequín: calor i humitat. Llobet, en la seva faceta de triatleta, també és partidari de buscar el sol: "Intento anar a Lanzarote, i si l'economia escasseja, tinc la sort de contar amb un gran amic en Font Àlber (Murcia) que m'acull com si anés un familiar. Ho recomano, el múscul agraïx la bona temperatura i el risc de lesions és menor. No hi ha distraccions, en les concentracions només vas a entrenar i descansar; si et mentalizas bé d'això, els resultats i el salt de qualitat en el teu estat de forma és gran". Habitualment, Llobet entrena a Manresa, on "acuso molt el fred, m'agrada el calor i sobretot el sol; el múscul i la ment agraïxen una bona temperatura, tot es fa més amè si no es passa fred". No obstant això, com tot és qüestió de gustos, la madrilenya Ana Burgos creu que aquestes concentracions per a buscar la calor, "són recomanables en funció de la necessitat de cada persona. Jo no ho faig, em costa molt canviar de llocs d'entrenament". No opina el mateix Murúa, a qui li encanta buscar "el bon temps". És per això que al costat de les citades Pilar Hidalgo, María Pujol i Zuriñe Rodríguez entrena des del 28 de febrer (i fins al 10 de març) a Lanzarote, en una nova concentració de la FETRI.
La llunyania de les competicions convida a saltar-se la dieta, encara que sense passar-se. Murúa opina que "a l'hivern menges un poc més que en la resta de l'any. Està bé agafar un poc de pes". En la mateixa línia se situa Llobet: "A l'hivern s'entrena molt, fa fred, i cal tenir unes petites reserves, sempre dintre d'una lògica i un respecte al cos, doncs afinar molt primerenc pot ser perillós i pots tenir moltes malalties...". Altra cosa és quan avancen els dies i ens vam situar al març-abril, època en la qual cal començar a controlar el pes i el menjar. "AL no tenir molts problemes, en dues setmanes estic en el pes. Però reconec que per a rendir al màxim nivell cal ser meticulós en aquest aspecte, és més important del que la gent pensa", admet Llobet. Amb 40 anys recién compliments, Burgos ha de cuidar-se com el qual més: La disciplina (també en la dieta) és un dels secrets per a entendre la seva longeva carrera. "Com de tot, encara que prop de les competicions llevo tot el que són salses i greixos fregits". La idea és sortir de l'hivern amb una conidición física idònia per a competir al màxim nivell (Foto: DPPI) Com bé apunta Murúa, "si has fet un bon hivern, sense lesions ni problemes, es nota durant tot l'any". A més, "et dóna una bona base per a poder estrènyer i forçar quan es requereix", postil·la Llobet. Encara que tampoc cal passar-se: "Potser a la majoria dels triatletas ens agrada picar massa: cremem massa energies en la preparació i arribem fosos a l'època competitiva; som una espècie que ens motivem molt i vam pecar per això. Com diuen els anglosaxons: 'train smart & race hard' (entrena intel·ligent i competeix dur); de vegades nosaltres ho fem al revés".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada