dilluns, 27 d’abril del 2009

Duatló de Vic, la crònica


Duatló Ciutat de Vic (26/4/2009)
Vaig anar a la Duatló de Vic, el mateix que a la de Banyoles i que faré en la Triatló de Sitges, per aprendre i agafar ritme de competició per la HALF.


El primer tram de la cursa a peu (7 km.) per camí de sorra, força planer, el vaig fer en 31:08, a un ritme una mica per sota de 5 per guardar forces per la bici (crec que no hi havia 7 km).




El tram de bici (34 km.) amb dos ports de "primera categoria" l'Alt de la Mansa (785m. al km 10,2) i el Col de Romagat (726m. al km. 22,5) va ser un "infern". Va ploure només començar fins al final, de vegades molt intensament i feia un fred que deixava les mans congelades, sense tacte ni per frenar, la carreterra amb dos dit d'aigua, us podeu imaginar les baixades, més a poc a poc que per pujar. L'organització va haver de treballar de valent, caigudes, hipotèrmies, etc. En total 56 abandonaments de 229 inscrits. Al final com vaig poder vaig arribar a boxes amb les mans tant fredes que no podia descordar el casc.



El segón tram de cursa a peu (4 km) va deixar de ploure i al córrer vaig escalfar-me una mica, per acabar en total 2h 25 min., el 160 de la general i el 4t de la meva categoria.

Una experiència més de cara a la HALF.

He de treballar més la bici i les transicions.

Salutacions a tothom.

Mario

9 comentaris:

Piri ha dit...

Felicitats per la cursa i la crònica!

No agafis tant de ritme pel Half, que no et veurem passar!!!

Enhorabona!

Salut!

Àlex

Jimbo ha dit...

Enhorabona Mario!!! Una mica de patiment no va malament per la Half!!!

27 dies i baixant!!!

Una abraçada.

Xavi Puig ha dit...

Felicitats Mario
la Half la tens chupada.

titi ha dit...

Si tant vas patir com és que rius tant a les fotos?
Ets el meu ídol.

Unknown ha dit...

Ets un campió Mario! La propera vegada que plogui tant portarem el teu neopren :-) i acabis nedant. Vas seguir fins al final i més a més amb una somriure- increible! Go get 'em.
un petó molt fort

PEPE ha dit...

Felicitats Mario!!!

Això dóna esperit de superació. Que el necessito,

Mariona ha dit...

Enhorabona, però un altre dia li demanarem a l'home del temps que ens posi una mica de sol :S

Sol ha dit...

Moltes Felicitats Mario, deu ni do quin patiment i tú amb el somriure.

Ens veiem,

Sol

NEMO ha dit...

Mario ets el amo de la carretera. Moltissimes felicitats i a seguir expèrimentant.