Duatló Queralbs: Consells TRAIL

En els 14 km de la Duatló que es faran caminant/corrents, en la pujada i baixada al Puigmal és on es guanyarà la cursa, ja que la part de bici no comporta cap dificultat.

Baixar bé corrent en muntanya pot ser la clau entre guanyar temps i no caure, i semblar un ànec marejat. Pujar amb una tècnica correcta pot ajudar-nos a reduir esforços i millorar posicions.

La gambada, la biomecánica de la carrera en muntanya no és com la qual apliquem en les carreres d'asfalt o de camp a través. Els llargs i empinats desnivells, d'una banda, i les dificultats del terreny per una altra són els dos principals factors que diferencien les carreres de muntanya i que les fan especialment atractives al corredor, sense obviar per descomptat, la naturalesa i els paisatges. Els especialistes en aquestes proves són atletes de gran resistència orgànica, com els maratonians, però a més amb bon to muscular, força en les cames, gran sentit estratègic i paciència en carrera, per a regular els esforços.

Quan parlem de tècnica en això de córrer per muntanya, ens estem referint principalment al domini del terreny i, en segon pla, al control del ritme. L'adaptació al terreny suposa molt avantatge a l'especialista en muntanya. Tant en els ascensos com, sobretot, en les baixades, on les diferències es poden incrementar notablement si tens bona tècnica i habilitat.

En gran part, aquesta adaptació proporciona seguretat per a desembolicar-se per terrenys amb dificultats: pedres soltes, corbes i sengles superestretes, neu i altres obstacles. És una capacitat que es pot entrenar, que s'aconsegueix perdent la por a caure i a fer-se mal, però també amb un bon to muscular en turmells, bessons i cuixes. Per a dominar la tècnica de desembolicar-se bé per qualsevol terreny suggerim dues formes: una, practicar i practicar sobre el terreny. I dos, adquirir i mantenir un bon to muscular.

Important: cuideu les vostres articulacions. Treballen molt i necessiten acostumés també a aquestes situacions.

PUJADES

En els ascensos hi ha dues formes comunes d'avançar. La primera és córrer a ritme constant, excepte quan el desnivell ens obligui a caminar. La segona és alternar la carrera i caminar a passos ràpids. La primera alternativa és més freqüent en ascensos de desnivell constant i perfil més suau, sobretot per a atletes amb gran sentit del ritme i resistència aeròbica, capaços de mantenir el trot durant pujades llargues. Els quals alternen córrer i caminar són esportistes més forts, capaços de caminar amb molta freqüència costa amunt, per a després tirar a córrer més estona. És més usual en desnivells més forts o terrenys més complicats que no ens deixen desenvolupar bons suports. Com veiem en la seqüència, es progressa amb les mans recolzades en els genolls, pressionant la cuixa només quan estenem la cama. En qualsevol cas, també és una qüestió més de força mental (i coratge) perquè moltes vegades podríem mantenir-nos corrent durant més temps del que pensem i amb el mateix esforç que si anéssim caminant. Prova i veuràs.

RECOLZAMENTS

En les baixades estretes i complicades, els suports són fonamentals. Els corredors de muntanya desenvolupen una agilitat mental per a ‘llegir’ el terreny major que la resta de corredors. En senders estrets, amb obstacles i altres situacions inusuals, anirem desenvolupant la destresa per a esquivar, girar i buscar els millors suports. Com s'aprecia en la seqüència, és millor obrir els braços i inclinar el cos lleugerament cap a enrere per a ajudar a mantaner l'equilibri i donar passes petites però ràpides, buscant suports estables, com pedres grans.

DESCENSOS

Per a millorar en les baixades cal anar progressant a poc a poc en velocitat i en confiança. Primer baixeu a poc a poc buscant suports complicats i aparentment inestables. Una tècnica apropiada per a desnivells forts i en terreny bo és alternar una passa i un salt, com en aquesta seqüència. D'aquesta manera no sobrecarreguem els cuádriceps i vam avançar molt més ràpid. Amb una bona tècnica, et serà més fàcil anar de pressa que a poc a poc. És com aprendre a muntar amb bici. Una vegada que ja saps, és més fàcil anar de pressa. Després veuràs la velocitat que, a poc a poc, arribes a i les sensacions que proporciona.

Sort a Núria!!!

Font: www.runners.es