Inaugurem una mini sèrie d'articles sobre psicologia de l'esport i la importància que té la ment en la pràctica de l'esport, i com aquesta afecta al rendiment i resultats.
Moltes de les respostes a preguntes, cal buscar-les en el funcionament psicològic dels esportistes. “com pot ser que en David em guanyi si....”, “com pot ser que amb el que he entrenat....”, “com pot ser que no millori...”, “com pot ser que....”.
La part psicològica és de vital importància per tal de poder rendir al 100% de les nostres possibilitats.
Quan analitzem una competició en la qual hem perdut o no hem obtingut els resultats esperats, les conclusions que traiem són molt diferents a les dels guanyadors o a les dels satisfets. La diferència entre guanyar o perdre quan es competeix entre els millors moltes vegades és mínima. Tots hem entrenat i ens hem preparat a fons per a aquest esdeveniment, no obstant això no tots som capaços de donar el màxim de nosaltres mateixos.
Hi ha esportistes que son capaços de rendir al 100% de les seves possibilitats (les que li ha atorgat l’entrenament i les seves condicions físiques més innates) i d’altres que es queden al 80%. Quan se'ls pregunta sobre els motius de l'èxit una gran quantitat d'ells ho atribueix a la força mental, la que permet que un esportista que té una capacitat de 90, i que rendeixi al 100% en competició, pugui superar a un altre esportista que amb una capacitat de 100, rendeixi al 80%.
Així doncs centrem-nos en les habilitats psicològiques que permetran que un esportista rendeixi al 100%, o el que és el mateix, com diem els PIRIS (donar-ho tot).
AUTOCONFIANÇA: És clau. En el terreny esportiu l'esportista ha de voler aconseguir i creure que té capacitat per a aconseguir un bon rendiment. L'autoconfiança és un dels factors psicològics més freqüentment citats per la seva influència sobre el rendiment esportiu (relació positiva entre autoconfiança i rendiment)
Dos esportistes que hagin tingut els mateixos resultats esportius no tindran necessàriament el mateix nivell de confiança, sinó que aquest dependrà de la interpretació que facin dels mateixos, per tant com que és subjectiu i psicològic, es pot entrenar.
Per millorar l’autoconfiança cal:
· Establir metes realistes: no determinar metes absolutes de guanyar o perdre, sinó d’altres que es pugui assolir, “millorar el meu temps....”, “fer el tram de bici en x minuts”,.... La consecució de petites metes retroalimenta la nostra confiança.
· Tenir autodisciplina en l'entrenament físic.
· Actitud positiva: la teva actitud és el teu aliat; si el teu cos respon com a guanyador en el teu interior et sentiràs com a tal, i en conseqüència rendiràs més, per contra si la teva imatge és negativa, el teu cos no et respondrà, i estàs condemnat a perdre.
· Pensar amb confiança: mantenir una actitud mental positiva.
· Definir una estratègia de competició, planificar, decidir com actuarem, quines tàctiques utilitzarem.
· Establir una rutina abans de la cita, competició: llevar-se sempre la mateixa estona abans, vestir-se, esmorzar, escoltar música,....
· Lluitar fins al final, malgrat veiem que els nostres contrincants ens estan superant.
3 comentaris:
molt bo l´article. en aquests moments molts dels consells em fan falta. Gracies a tots pels ànims i el soport. Una de les coses per la qual, el PIRI es com una droga, es per la gent que fem la secció.
Molt interesant el tema. Com sempre la secció PIRI surt de la normalitat.
l´anonim que surt soc jo. Gracies a tots.
Publica un comentari a l'entrada