Qualsevol persona que estigui relacionada amb la competició esportiva sap la importància que l'activació i l'ansietat tenen en l’esport i el rendiment. Els entrenadors i els esportistes atribueixen freqüentment l'èxit o el fracàs en una competició a la intensitat de l'activació general de l'esportista.
Una elevada activació pot suposar un avantatge en el context esportiu però existeixen ocasions que això pot ser contraproduent. L'activació es refereix a la tendència a respondre del sistema nerviós; En canvi el concepte d'ansietat sol referir-se a un estat emocional negatiu caracteritzat per sentiments de tensió i nerviosisme, i per pensaments molests i preocupacions. L'ansietat és independent de l'activació. Ambdues estan íntimament relacionades ja que, l'ansietat pot considerar-se com l'impacte emocional de l'activació.
Les tècniques més importants per a aconseguir el control de l'ansietat són: Relaxació, activació, biorretroalimentación, reestructuració cognitiva i visualització.
1-TÈCNIQUES D'ACTIVACIÓ: Conjunt d'estratègies d'entrenament psicològic que tenen com objectiu principal el control de l'activació fisiològica, buscant generalment la potenciació de la mateixa. Algunes tècniques específiques que poden usar els esportistes per a incrementar el seu nivell d'activació poden ser: el control de la respiració, la visualització d'imatges enèrgiques, la formulació de paraules claus enèrgiques, la biorretroalimentació, la música, etc.
Una elevada activació pot suposar un avantatge en el context esportiu però existeixen ocasions que això pot ser contraproduent. L'activació es refereix a la tendència a respondre del sistema nerviós; En canvi el concepte d'ansietat sol referir-se a un estat emocional negatiu caracteritzat per sentiments de tensió i nerviosisme, i per pensaments molests i preocupacions. L'ansietat és independent de l'activació. Ambdues estan íntimament relacionades ja que, l'ansietat pot considerar-se com l'impacte emocional de l'activació.
Les tècniques més importants per a aconseguir el control de l'ansietat són: Relaxació, activació, biorretroalimentación, reestructuració cognitiva i visualització.
1-TÈCNIQUES D'ACTIVACIÓ: Conjunt d'estratègies d'entrenament psicològic que tenen com objectiu principal el control de l'activació fisiològica, buscant generalment la potenciació de la mateixa. Algunes tècniques específiques que poden usar els esportistes per a incrementar el seu nivell d'activació poden ser: el control de la respiració, la visualització d'imatges enèrgiques, la formulació de paraules claus enèrgiques, la biorretroalimentació, la música, etc.
2-REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA: Conjunt de tècniques que pretenen canviar directament les cognicions i els pensaments dels esportistes; Tècniques com els pensaments de afrontament, els pensaments positius, pensaments dirigits a la tasca, paraules emotives, autoinstruccions, etc.
3-BIORRETROALIMENTACIÓ: Pot ser útil per a aconseguir tant la relaxació com l'activació. La retroalimentació (element essencial) fa referència a la informació que rep l'organisme dels seus propis processos biològics, normalment difícils de sotmetre a un control voluntari.
CONCLUSIONS La competició esportiva és un procés on les demandes ambientals, amidades per factors intrapersonales de l'esportista, poden generar una reacció d'ansietat. Diverses teories han intentat explicar com aquesta reacció d'ansietat pot repercutir en l'execució esportiva; la teoria del Drive i la hipòtesi de l'O invertida. La teoria del Drive defensa que en la mesura que l'activació augmenta l'execució millora. La hipòtesi de l'O invertida: nivells extremadament alts o baixos d'activació deterioren l'execució mentre que els nivells moderats la faciliten.
CONCLUSIONS La competició esportiva és un procés on les demandes ambientals, amidades per factors intrapersonales de l'esportista, poden generar una reacció d'ansietat. Diverses teories han intentat explicar com aquesta reacció d'ansietat pot repercutir en l'execució esportiva; la teoria del Drive i la hipòtesi de l'O invertida. La teoria del Drive defensa que en la mesura que l'activació augmenta l'execució millora. La hipòtesi de l'O invertida: nivells extremadament alts o baixos d'activació deterioren l'execució mentre que els nivells moderats la faciliten.
En definitiva, en la pràctica de l'esport i sobretot en la competició, cal trobar el nivell d'activació adequat sense caure en l'ansietat. Això s'afavoreix amb el coneixement del propi cos i psicologia, i amb les tècniques mencionades anteriorment.
Dit molt gràficament, es tracta d'excitar-te per a produir l'erecció, i saber-la mantenir en el punt just, sense que un excés d'excitació ens faci ejacular, i en conseqüència destrempar, i perdre tota la fortalesa i duresa de l'erecció. (així s'entén millor, oi?)
