Som Piris! Tri Piris!: Mario López

Hola soc en Mario,

vaig neixer l'any 1984, visc a Mataro y comparteixo la meva vida amb la meva xicota Alex.

El meu inici en aquest mon de bojos va començar ara fa un any despres de trencar-me el menisc de la cama esquerra. El metge hem va suggerir que fer bici m'aniria molt be i un tal Santi, que alguns coneixereu, va insistir una mica fins que hem vaig comprar la meva bici.

Vaig començar molt a poc a poc fins que hem vaig sentir amb anims per unir-me a vosatres.

Abans havia fet algo d'esport, vaig començar fent Judo, un esport que m'encanta. A l'escola vaig fer un parell d'anys de futbol sala, despres vaig estar anat a un gimnas a fer algo de pesses i amb els amics feiem petites sortides amb btt.

Despres la meva "vida d'esportista" va tenir un paron (l'edat del pavo) fins que vaig començar a jugar a futbol a una d'aquelles lligues de "cerveceros" com jo dic fins que, com he dit, hem vaig trencar el menis de la forma mes tonta, a la platja.

La veritat es que la meva intencio no es fer cap triathlon, unicament fer esport, estar una mica en forma.

Les meves aficions a part de l'esport es sortir amb els amics, la musica, m'encata el mon del motor en especial el de les motos i per suposat el que mes m'agrada es estar amb l'Alex, la persona que m'enten, bueno mes be intenta entedre'm, m'aguanta i sempre esta quan ho necessito.

Una frase que hem va venir al cap un dia crec que m'ha ensenyat a veure la vida amb mes alegria "De lo dolent aprenem les coses bones" (EX MALIS BONA NOVIMUS, en llati). Sempre hi han coses bones perque existeixen les coses dolentes, pareu-vos a pensar.

Jo hem definiria com una persona sencilla, disposada a ajudar en el que pugui a aquell que ho necessiti. Amic dels seus amics, extrovertit quan conec a la gent amb la que estic i tranquil, poder massa tranquil, res de nervis.

Dit aixo crec que hem coneixeu algo mes, encara que espero coneixer-vos a tots i que hem coneixeu algo millor a mi.

Salut i FORÇA PIRIS.

Mario.