dissabte, 9 d’octubre de 2010

CRONICA MARNATON GARRAF-SITGES 2010

Bona tarda companys.

Segur que no serà l'última vegada que farem aquest tipus de travessies, segur que l'any que bé tornarem i segur que voindran molt més PIRIS agaudir de les Costes del Garraf. Dissabte dia 2 d'octubre varen participar en un d'aquells reptes dificils de pair, per la seva duressa, per el temps que demanaba el cos per cobris 10 km a mar obert.
Un dia matiné, 6:15 a BADALONA per anar amb la furgo del "PUIGCOLORS" cap a les costes del Garraf. Ens esperaba una auténtica palliça però..... varen tenir un SOPORTER molt entrega't a la causa, en Ramon Fuster, que va decidir fer-se dentetes ell mateix i donar-ho tot per la nostre comoditat. Es d'agrair la seva presència dona't que ens va facilitar molt tot i dic tot. Gràcies Fusterini per tal entrega, per cert que l'organització també li agraeix la seva preséncia, jejejejeje.
A les 8:00h. ja estaven preparats per la sortida, unes rises, unes salutacions, Robert Mayoral com sempre, Lluis Saura, parlem també amb un gran conegut com es Israel Escudero però no sabien que ens esperaban les medusses a l'aigua, aquelles que el dia anterior varen mirar de ven a prop. Els 90 participants estem a punt, temperatura ideal, nubuls però decideixo possar-me les ulleres de mirall per el sol. En un principi la tàctica es anar conjuntament amb Xavi Puig, però només fets 200mt. veig que no es el seu dia, li costa molt seguir el ritme lent que marco i vaig pensar que el millor seria marxar i cadascún la seva cursa, sense pressió. A vegades la responsabilitat de seguir al company provoca stress innecessri.

Els metres varen passar i aconsegueixo unir-me a un grup de 4 nedadors que anavem a ritme, una mica forts però millor avançar i no quedar-me tira't. Aquesta actitud sé que en comportarà problemes al final, però no podia resistir la tentació de valorar la força dels meus muscles i articulacions. Paro a tots els avituallaments, un plàtan obligatori i beguda isotonica, en senta bé molt bé diria jo. Seguim a ritme i sobre el km 6 els colçes ja donen senyal de cancansi, intento cambiar la tècnica, mès oberta la braçada i resulta positiu. De seguida parem al km 7 a veure i menjar. La cosa anaba ja justeta, però que cony... a seguir.

Els últims 3km apareix una corrents inesperada, al entrar dins del port tram d'aguadolç començem a pujar, baixar, no hi habia manera de nadar. CANSANCI POT SER? Tot compte però el fet és que es veia Sitges al fons i teniem que continuar. A falta d'un kilometre tenim l'últim avituallament que evienment tots els companys de travessa varen parar. Quedem d'acord en anar tots junts però noi, les meves forçes... s'han acabat. Intento seguir el ritme a 5-10 metres sense perdre de vista i an una bona orientació aconsegueixo entra els 500mt finals devants d'ells. Aixó en permet arrivar a tan sols 10" perduts del grup que durant tota la travessia ens varen fer companyia.

Un temps total de 3h.00'28" fan d'aquesta travessia una de les més dures que he fet, apart de la Baixada del Reneixament de l'Ebre no habia fet res tant llarg. La posició no importa, la valentia de fer-ho si es important. Ramon espera a la sortida de l'aigua i tots dos esperem l'arrivada del Xavi. Van passant els minuts i no ariva. Estem d'acord que ha patit al igual que jo estem convençuts. El seu temps final 3h.24'58".
SOM FINISHER¡¡¡
SALUT¡¡¡

7 comentaris:

XGT ha dit...

Moltes felicitats !!! Això si que es una travessa.

Ferran Vila ha dit...

Felicitats nois. Tot un honor comaprtir pisicina amb uns megacraks com vosaltres. Salut!

Franky ha dit...

ENHORABONA CRAKS !! VAYA MAKINES !! LA BOSSA DE BASURA ESTA PLENA DE MEDUSSES OI ?? JJEJJEJE ...

Danibarça ha dit...

Amb un parell de collons !!

una abraçada

Sol ha dit...

Molt bé nois!!!

Rita ha dit...

Quin ménage a trois!
Moltes felicitats

Andoni R de Galarza ha dit...

Que envidia......
Felicidades a los dos