Aquest cap de setmana vam estar a la cursa de Tivissa amb l'Ester.
Aquesta és la crónica...
Sense massa entrenament específic i molt just de dates (una setmana abans de la Marxassa) vam anar a correr la Cursa de la Serra de Tivissa. La veritat és que hi havia bastants motius emocionals que van fer que ens apuntessim a correr i coneixer les muntanyes de la serra de Tivissa. La nit prèvia sopant (tast de vins i formatges) amb els organitzadors de la cursa, presagiava una cursa tècnica (la més tècnica del calendari: terra de calcari punxegut i camins oberts dins la màquia expressament per la cursa) i dura pels quilómetres i desnivell (23km i +2089m). Per tant, una cursa especial peró només apta per a qui li agrada.
La sortida de 2km per l'interior del poble és l'únic moment rodador.
Jo aprofito aquest moment per agafar la meva posició. D'aquí, entrada en un sender tancat d'on ja no sortirem amb tota la cursa. Creuar bafrrancades i cavalgar per la cresta de la serra de les canals va ser preciós. L'Ebre a sota i els Ports també. Curiós el pas d'un forat enmig de la roca que l'any passat va ser el causant de que dos corredors els haguessin de posar traus al cap. La cursa permet correr molt lentament en alguns trams plans peró les pujades per màquies i baixades a sac (algunes amb cordes) la fan molt lenta. Personalment, no en sé més de correr en aquest terreny i perdo algunes posicions.
Al final 3h20' i 70ena posició. L'Ester ha tingut un molt mal dia i decideix acabar-la acompanyant al seu germà.
JORDI FERRER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada