Som Piris! Tri Piris!: Rita Udina

Triatleros, sóc la Rita.


A mi ningú m’ha enredat per formar part de la secció Triatló del Piri: m’hi he tirat de cap totalment convençuda.
Per què?
· Perquè m’agrada córrer, m’agrada nedar, i la bicicleta és el meu mitjà de transport habitual, i, dit això, entendreu que no només no feia falta que em venguessin la moto, sinó que deixar passar l’oportunitat de conèixer aquesta secció hauria estat un cras error per part meva.
· Perquè córrer, nedar i anar amb bicicleta és molt gratificant... però ho és més en bona companyia, i trobar una colla de motivats com jo amb qui entrenar i compartir fites atlètiques ho fa encara molt més divertit.
Sóc una persona apassionada i m’agraden els reptes, o sigui que no us ha de sorprendre que un mes i mig després d’entrar a la secció ja em decidís a fer el meu primer triatló: El tri-Endurance Maresme primera edició!!!
Val a dir que no les tenia totes... i que va ser l’Oriol qui em va acabar de convèncer i no me n’he penedit gens (te’n dec una!). Passat el pànic del dia i els minuts abans (PÀNIC de debò i amb majúscules) puc dir que m’ho vaig passar GENIAL, i que aquesta experiència m’esperona a fer-ne d’altres, i fer-les millor, si puc.
No crec que mai guanyi cap trofeu, però això no em fa perdre la il·lusió de superar-me, de fer els entrenaments amb ganes (a veure... sense morir en l’intent, tampoc, que hi ha vida més enllà de l’esport!) i d’anar a les curses a passar-ho el millor possible.
De fet, abans que guanyant cap medalla, em sentiré completament realitzada com a atleta el dia que no tingui la sensació que sóc sempre la última als entrenaments... si és que mai arriba aquest dia, clar, que el llistó està molt alt... sino, doncs què carai: a donar-ho tot, que el món és dels valents!!!
Ara li faré una mica la pilota al “passident”: Àlex, no només ets un triatleta ‘como la copa de un pino’ i un gran organitzador de triatlons, sino que encomanes l’esperit optimista per enfrontar-se tant a curses com a entrenaments. A més des del primer dia m’has fet sentir benvinguda en aquesta colla d’ironmans i dones biòniques (xavals... esteu tots tan catxas que intimideu una mica!) i com que sóc una mica tímida ho he agraït molt.

Al David de la piscina li he de dir que ara veig que potser no hauria d’haver respost tan ràpid quan el primer dia em va preguntar si sabia nedar i li vaig dir amb convenciment “és clar, que sé nedar”. David, ets un súper profe i m’encanten les sessions de natació perquè tinc la sensació que n’aprenc molt. Vamos... el dia que em surt allò de girar un braç en un sentit i l’altre cap a l’altre... em cau la llagrimeta!

Dels súper-mega entrenaments del Santi no dic res perque ja al segon dia em vaig passar a la muntanya... no és per tu, Santi, però ‘la cabra tira al monte’, i l’entorn natural és la meva perdició, no hi puc fer més: jo sóc de les de flors i violes i romaní, a l’ombreta l’ombrí.

Doncs apa, vist que no em fa cap vergonya fer el ridícul en activitats atlètiques, i que m’apunto a un bombardeig, compteu amb mi per córrer, nedar o pedalar: mentre el cos respongui, garanteixo entusiasme i il·lusió del primer moment a l’últim.


Rita