Diumenge 4 d’octubre de 2009, 10.00h.
Entre tanta proba esportiva d’aquest passat cap de setmana, també hi tenia cabuda tot un clàssic de les Mitges Maratons, la 26a edició de la Mitja de Sant Cugat.
Donat que el calendari de l’especialitat es concentra ara, o a finals d’hivern principis de primavera; aquesta era una cursa especialment indicada per la data, ja que és de les primeres mitges catalanes després d’estiu, i per aquest motiu és especialment indicada com a test, per a tots els que entrenem per aquesta tardor fer alguna de les Maratons del calendari, tant del calendari català com el internacional amb algunes d’especial renom (Gavà, Chicago, Nova York...).
La Cursa: un traçat en asfalt i pràcticament tot dins de la pròpia població de Sant Cugat del V. Cosa que s’agraeix, tant per l’assistència de públic com pel fet que trobo que sempre és més gratificant córrer entre jardins, places i cases, que no pas en zones industrials o carreteres perdudes. Tanmateix, el traçat és singular ja quasi tota l’estona són “tobogans” tant en pujada com en baixada, afavorit pel fet que els darrers 2km són en lleugera pendent descendent. En la meva opinió, no és la millor proba per anar a fer marca, pero sí una bona proba per veure sensacions i comprobar el teu estat de forma i la capacitat de recuperació en cada “tobogan”.
Una mitja amb una climatologia molt bona, ja que les temperatures pel matí a Sant Cugat sempre són més fresques que al litoral, molt ben organitzada amb traçats ben marcats, amb 4 habituallaments i molta facilitat en la recollida del dorsal el mateix dia de la proba.
Entre tanta proba esportiva d’aquest passat cap de setmana, també hi tenia cabuda tot un clàssic de les Mitges Maratons, la 26a edició de la Mitja de Sant Cugat.
Donat que el calendari de l’especialitat es concentra ara, o a finals d’hivern principis de primavera; aquesta era una cursa especialment indicada per la data, ja que és de les primeres mitges catalanes després d’estiu, i per aquest motiu és especialment indicada com a test, per a tots els que entrenem per aquesta tardor fer alguna de les Maratons del calendari, tant del calendari català com el internacional amb algunes d’especial renom (Gavà, Chicago, Nova York...).
La Cursa: un traçat en asfalt i pràcticament tot dins de la pròpia població de Sant Cugat del V. Cosa que s’agraeix, tant per l’assistència de públic com pel fet que trobo que sempre és més gratificant córrer entre jardins, places i cases, que no pas en zones industrials o carreteres perdudes. Tanmateix, el traçat és singular ja quasi tota l’estona són “tobogans” tant en pujada com en baixada, afavorit pel fet que els darrers 2km són en lleugera pendent descendent. En la meva opinió, no és la millor proba per anar a fer marca, pero sí una bona proba per veure sensacions i comprobar el teu estat de forma i la capacitat de recuperació en cada “tobogan”.
Una mitja amb una climatologia molt bona, ja que les temperatures pel matí a Sant Cugat sempre són més fresques que al litoral, molt ben organitzada amb traçats ben marcats, amb 4 habituallaments i molta facilitat en la recollida del dorsal el mateix dia de la proba.
Adjunto imatge de l’altimetria, extreta del Suunto que portava en la mateixa proba.
Pels curiosos, el meu temps: 1h36min, en qualsevol cas, bones sensacions de cara a la marató de Nova York, l’1 de novembre.
Una abraçada Piris!!
Frank Alonso
2 comentaris:
A per Nova York, Frank!!!!
Sol
BOna cursa Frank, ara a tope a NYC!!!
ja explicaràs...
Jose
Publica un comentari a l'entrada