Vam anar amb en Raul Porta i alguns altres amics que feien la seva primera incursió en el món de les duatlons d'alta muntanya. Jo era la tercera vegada que em deixava caure per la XM de Queralbs. Com sempre, arribo al dia de la cursa amb la sensació que em faltaven uns quants dies acumulant desnivell a les cames, com sempre.
11 km de btt-cronoescalada en poquet més d'1 hora + alguns minuts per una transició un pel relaxada. Powergel a la mà, pujada al Puigmal a un ritme inferior al que haviem fet dies avans revisant el traçat del circuit, i baixada a Nuria força ràpida però vigilant no fer-se mal. Bon avituallament al costat del llac. La remuntada a Fontalba es fa dureta, com sempre, i camino a les pujades i corro als troços plans i a les baixades fins visualitzar el parquing de bicicletes. Allà ja s'ha mig acabat el patiment, i psicológicament sembla el final. No obstant, la baixada és ràpida i s'ha d'anar en compte per no sortir disparat a cada corba. Els braços i les mans fan mal de tant frenar. En uns 18', transició inclosa, ja estem abaix a Queralbs i toca estirar una mica, dutxa i un bon ápat per recuperar forces.
Al final, i desprès de molt patiment i alguna rampa a la baixada per no haver entrenat com hauria, vaig acabar sense pena ni gloria amb un temps de 3h 50' (posició 139ª), pájaras incloses, per variar (no vull recordar la BATAC...).
No obstant, en Raul Porta un super temps de 3h 27' (posició 54ª), on assolia el seu objectiu d'apropar-se més a les 3 hores que a les 4. A mi em tocarà treballar una mica més per l'any vinent.
MIKI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada