Dissabte passat es va disputar la 16a edició de La Marxassa, una caminada dins la Copa Catalana de Caminades de Resisitència, i el Fran i jo vam participar demostrant de nou que en qualsevol racó pot haver un Piri.
La prova, de 63,3 km i 3110 m de desnivell, era dura abans de posar-nos a caminar, a les 04:30 hores sonava el despertador per esmorzar, acabar d'agafar totes les "eines de treball", passar a recollir al Fran i estar a les 05:30 hores a l'Ermita de Sant Simó per agafar l'autocar que ens portaria a Sant Martí del Montseny.
El camí en autocar va ser un calvari, crec que vaig agafar el pitjor conductor del món i vaig arribar a Sant Martí amb l'esmorzar a la boca un altre cop, per sort el Fran anava en un altre bus i va arribar bastant millor.
A les 07:00 hores es donava la sortida i començavem per segon cop una caminada que l'any anterior va ser un suplici per nosaltres i on vam acabar en 14:30 hores.
Els primers quilómetres es van fer molt lents, hi havia molta gent i caminavem per un corriol molt estret, però de seguida vam trobar el nostre forat i vam poder començar a caminar amb un ritme més alegre.
El primer segment era tot pujada fins a Font Martina i no vam parar d'avançar gent, ens trobavem bé i vam decidir mantenir un ritme fort esperant que tard o d'hora l'hauríem de baixar. Al segon segment tocaba baixar fins a Sant Celoni, una baixada molt ràpida en la que vam decidir còrrer tot el que vam poder, continuàvem avançant a molta gent. De nou tocava pujar fins a Sant Martí del Montnegre, continuàvem amb bones sensacions i vam pujar bastant ràpid corrents sempre que podíem. La baixada cap a Vallgorguina va fer-se llarga, eren gairebé 10 quiolómetres i les cames ja comenaçaven a picar una mica. A l'avituallament, una amanida, un botifarra i una mica de vi i cap al Santuari del Corredor, 6km de pujada dureta però que vam fer amb un bon ritme. A partir d'aquí i amb els genolls bastant carregats només quedava continuar baixant fins a Sant Simó, ja veiem el mar i cada pas ens apropava una mica més al final.
A les 17 hores entràvem a l'Ermita de Sant Simó i finalitzavem la nostra participació a La Marxassa amb un temps de 10 hores (04:30 menys que l'any anterior) i dins dels 100 primers participants.
Com no podia ser d'una altra manera a les 20 hores estàvem a la reunió de planificació de la nova temporada i després al sopar. Un dia llarg que va acabar amb bones sensacions i de la millor manera possible.....
La prova, de 63,3 km i 3110 m de desnivell, era dura abans de posar-nos a caminar, a les 04:30 hores sonava el despertador per esmorzar, acabar d'agafar totes les "eines de treball", passar a recollir al Fran i estar a les 05:30 hores a l'Ermita de Sant Simó per agafar l'autocar que ens portaria a Sant Martí del Montseny.
El camí en autocar va ser un calvari, crec que vaig agafar el pitjor conductor del món i vaig arribar a Sant Martí amb l'esmorzar a la boca un altre cop, per sort el Fran anava en un altre bus i va arribar bastant millor.
A les 07:00 hores es donava la sortida i començavem per segon cop una caminada que l'any anterior va ser un suplici per nosaltres i on vam acabar en 14:30 hores.
Els primers quilómetres es van fer molt lents, hi havia molta gent i caminavem per un corriol molt estret, però de seguida vam trobar el nostre forat i vam poder començar a caminar amb un ritme més alegre.
El primer segment era tot pujada fins a Font Martina i no vam parar d'avançar gent, ens trobavem bé i vam decidir mantenir un ritme fort esperant que tard o d'hora l'hauríem de baixar. Al segon segment tocaba baixar fins a Sant Celoni, una baixada molt ràpida en la que vam decidir còrrer tot el que vam poder, continuàvem avançant a molta gent. De nou tocava pujar fins a Sant Martí del Montnegre, continuàvem amb bones sensacions i vam pujar bastant ràpid corrents sempre que podíem. La baixada cap a Vallgorguina va fer-se llarga, eren gairebé 10 quiolómetres i les cames ja comenaçaven a picar una mica. A l'avituallament, una amanida, un botifarra i una mica de vi i cap al Santuari del Corredor, 6km de pujada dureta però que vam fer amb un bon ritme. A partir d'aquí i amb els genolls bastant carregats només quedava continuar baixant fins a Sant Simó, ja veiem el mar i cada pas ens apropava una mica més al final.
A les 17 hores entràvem a l'Ermita de Sant Simó i finalitzavem la nostra participació a La Marxassa amb un temps de 10 hores (04:30 menys que l'any anterior) i dins dels 100 primers participants.
Com no podia ser d'una altra manera a les 20 hores estàvem a la reunió de planificació de la nova temporada i després al sopar. Un dia llarg que va acabar amb bones sensacions i de la millor manera possible.....
Jimbo
4 comentaris:
Molt bona crònica i millor Marxassa!! feliciatats pel vostre crono!!
Una abraçada!
Àlex
Molt bé Jimbo i Frank, però, i de la marxassa de la nit, no hi ha crònica?
Oriol.
Molt bé marxassans.
Sol
Jimbo i Franky vaya parell de dos. Uns autentics cracks de lña naturaleça i grans companys.
Molta SALUT
Publica un comentari a l'entrada