Cavalls del Vent, la crònica

Hola a tots!

Aquest cap de setmana estava ple d'events on els Piris demostraven la seva polivalència i es revindicaven com un club multidisciplinar amb amb un objectiu clar i comú, DIVERTIR-SE FENT ESPORT.

Tres Piris vam anar a Bagà per participar a la primera cursa CAVALLS DEL VENT, un ultra trail de montanya de més de 80 km i 9.000 metres de desnivell acomulat a completar amb menys de 24 hores.

El Ramon Fuster debutava en una cursa d'aquestes característiques i el Nacho Campmany, malgrat haver fet la volta de Cavalls del Vent pel parc del Cadí Moixeró en 2 dies, també s'estrenava en categoria SKYRUNNER. Jo tornava als origens, i després d'haver fet a finals d'agost els Carros de Foc i ara els Cavalls, ja tinc els punts per apuntar-me a la mítica ULTRA TRAIL DEL MONT BLANC.

En Marc, un company de Figueres, ja acostumat a aquestes proves, es va sumar a l'equip Piri.

Molt bon ambient per Bagà a la prèvia de la sortida, 350 corredors amb el neguit d'enfrontar-se a un gran repte a la cara es preparaven per escoltar les últimes recomenacions de la organització (cal dir que impecable).

La sortida va ser puntual a les 11:00 a la plaça del poble, força gent i molts nervis.

El primer que trobavem no era fàcil, una pujada cap al refugi de Rebost (coll de pal) i seguir fina a la tossa d'Alp (Refugi Niu d'Àguila), superant amb poc menys de 3 hores un desnivell de 1.750 metres positius. Fins aquest punt anavem junts, el Ramon fent-se a la idea del que es trobaria, el Nacho fent cates de genoll, el Marc disfrutant i jo concentrat.

Després de l'avituallament de Niu d'Àguila, ens dirigiem al Serrat de les Esposes (Riu de Cerdanya), superant previament el coll de Jou, Penyes altes de Moixeró i una bona baixada fins al refugi. Jo vaig apretar una mica i anava passant a gent, però els Piris em trepitjaven els talons. El dia preciós, l'ambient genial i les vistes espectaculars! Tot apuntava a que seria un dia molt especial!!

Del Serrat als Cortals de l'Ingla (Bellver de Cerdanya), vaig anar molt ràpid, i vaig separar-me una mica dels companys, que portaven, tots 3, un ritme molt compensat. A partir d'aquest moment ja estava sol, però amb la tranquil·litat se còneixer el terreny i de saber que no hi havia cap Piri sol i que estaven disfrutant. Vaig passar per paratges que conec perfectament i que em recordaven molts moments passats, estava content i gaudint.

El fet que la sortida fos a les 11 del matí feia que la nit ens agafés durant molt troç, la lluita estava en intentara que m'agafés com més avançada la cursa millor.

De Cortals a Prat d'aguiló (peu del Cadí), vaig enganxar a un grup i poc a poc anavem abançant a gent fins que vam quedar 2. L'entrada al Cadí ens esperava i voliem fer el pas dels Gosolans (tartera que puja dalt del cadí) de dia. El refugi de Prat d'aguiló era un punt mig i important de la prova, hi havia bosses d'avituallament personal, (jo no hi tenia res), però si que em vaig menjar un parell d'entrapans.

Vaig sortir encara de dia i vaig fer els 500 o 600 metres de desnivell del pas dels gosolans a un molt bon ritme, volia guanyar minuts a la nit! Un cop a dalt del Cadí, una d'aquelles imatges que no s'obliden, mentre creuava la carena direcció al Berguedà i al Pedraforca, per un costat sortia ja una lluna plena increible que semblava que es compadís del nostre patiment i ens volgués ajudar il·luminant el camí i per l'altre, un sol que ja ens havia ajudat prou, es ponia entre les muntanyes, deixant un joc de colors increïble i creant una atmosfera única.

La baixada cap a l'estassen va ser pesada, es va fer de nit, el marcatge estava super bé i era impossible perdres, tot i que el cansament era evident. Volia fer 14 hores (el Teixi m'havia picat! jejeje) i tal com anava veia difícil de aconseguir-ho, com a molt 15 hores...

Ara tocava un dels trams pitjors, de l'estassen (base del pedraforca) a Grasolet, només 3km a més amb baixada, però que va ser un infern, estava tot enfangat, hi havia molt pendent i les caigudes eren inevitables, sort que en l'estat de semi hipnosi que ja estavem no ens donavem compte de les contusions... En aquest punt va ser on el Nacho va caure per un barranquet i li va quedar la cama mal posada, lesionant-se el genoll.

De Gresolet al refugi de Sant Jordi (coll de Pendís) va ser un tram molt llarg, uns 14 km molts d'ells per pista amb una pujada final, els empedrats, una de les zones més boniques de la cursa (llàstima que fos de nit!), que després d'apretar una hora i passar a varia gent, em situaven a l'últim refugi. Una mica de caldo, un gel i a córrer com un boig per poder tenir un 14:-- al crono! Sóc un motivat...!

Una baixada plena de pedra suelta et conduïen a l'últim collet, uns 300 metres de desnivell positiu on vaig tirar absolutament de braços gràcies als pals i ja em deixaven a una pista que em portava a la carretera que arriba a Bagà. No vaig parar de còrrer, em feien mal les cames, però veia la possibilitat de baixar de 15 hores i deixar el Piri una mica més amunt a la classificació, anava sol, motivat i concentrat. Vaig arribar al tram final d'asfalt (4km) que em portava a meta. En aquest punt van funcionar els entrenos del passeig i vaig començar a ùn RM2 jajajaj! Passava els punts quilomètrics a 4:30 min/km!! estava molt sencer, baixava de 15 hores!!!

Al final unes escales abans d'arribar a la plaça on hi havia la meta, que s'asseguraven de trinxar-te aquella petita part del cos que encara tenies a lloc i ja després d'un carreró estret l'ARRIBADA!! Eren la 1:48 de la matinada, no hi havia públic, tampoc el necessitava, tenia la millor supporter del món esperant-me i acabava amb menys de 15 hores!! Només esperava que els altres Piris arribessin bé, jo ja estava al cel...!

A les 4:30 rebia una trucada del Nacho, em deia que estava molt tocat del genoll però que acabaria, que el Ramon estava també tocadillo de quadríceps i que encara renegava d'un senyal que havia vist feia hores on posava Bagà 4,4 km! i el Marc que estava cansat però completant l'esquadra PIRI.

Finalment amb 18:08 van creuar la meta i van aconseguir un preciat somni, ser SKYRUNNER!

ENHORABONA A TOTS!!

Salut i força PIRI!!

Àlex