Mitja Marató de Muntanya de Chelva, la crònica

Marxem dissabte a les 8:00 del matí cap Chelva tres famílies Fran-Sol, Carles Campabadal-Marga i Bartomeu-Dolors, primera parada a la plantació de tarongers i mandarines (se li podria dir així per l’ho gran que era), dels avis de la Sol i comencem a collir caixes plenes de mandarines, per cert boníssimes.
Desprès de l’esforç, com no, una paella valenciana i tot seguit cap al poble de Chelva, un poble petit d’interior de Valencia, amb el seu encant, però el millor de tot, la casa dels avis de la Sol, on passem la nit, una antiga casa immensa, on realment allà no hi havia passat el temps, molt impactant, tot estava exactament igual de quan hi vivien els seus avis, els mobles, la decoració fins i tot unes nines antigues sentades en la seva butaca enmig d’una sala immensa, realment treta d’una veritable pel·lícula de por.
Desprès de tot això, sopem i a dormir, que el dia següent hi ha la cursa.
A les 7:00 sonen els despertadors, esmorçar i ja preparats, Fran, Bartomeu, Carles, Sol i jo, que a les 9:00 donen la sortida, i Maria (germana de Sol), que la fa caminant.
Els 6 primers km són de molta pujada i escalada al final, el pitjor la quantitat de pedra suelta que hi ha, que encara fa més difícil la pujada. Un cop a dalt una parada per contemplar la vista, impressionant, però ràpid a continuar que fa molt de fred. Seguidament unes baixades molt tècniques, degut un altre cop per les pedres sueltes que hi ha, i el que rellisca, però bé, fins que cap al km 15 una altre llarga pujada impossible de córrer, desprès d’això baixada fins el poble.
Arribo i a tots els ha anat bé, exceptuant una pujada de bessons a l’últim moment a la Sol, com mai, però amb bons temps, Bartomeu 2:26, Fran 2:29, Carles 2:36, Dolors 2:43, i per sorpresa meva quedo tercera de la general i faig podi, i Sol amb 2:55.
Per rematar a tot això, un bon dinar de poble amb una quantitat de menjar que no te l’acabes, que encara fa que se’t facin més passades les quasi 5 hores de cotxe per arribar a casa.
El millor de tot és el sentiment que queda d’haver disfrutat de la cursa, l’estada i la companyia, gràcies.

Dolors