Cursa BurriacXtreme d'Argentona, la crònica

Hola a tots!

La temporada ja ha començat i això a la STP es nota. Primera prova del trofeu STP amb afluència massiva de Piris, i també molts participants a la travessa de natació a mar obert entre Premià i el Masnou.

Els que feiem la cursa d'Argentona vam quedar a les 7:45 a les piscines de Vilassar, les cares de son i de saber el patiment que ens trobariem eren evidents...

Ens repartim en cotxes i enfilem cap a Argentona per retirar els dorsals i prepara-nos per fer aquesta prova, un clàssic de duresa extrema de la nostra zona.

Aquesta edició començava amb 2 males notícies, una que queien 4 gotes i l'altra que ho havien allargat uns 3 km.

Els Piris ens situem a la sortida, nervis típics. Personalment, coneixent l'exigència del recorregut i l'alçada de la temporada que ens trobem, em vaig plantejar una cursa molt conservadora, un entreno de qualitat de més de 2 hores.

La sortida en asfalt i pujada, alguns Piris ja es desmarquen i altres anem més o menys agrupats, també alguns queden una mica més enrera. Comença la primera pujada seria, al turó dels Oriols, rampes curtes però molt fortes que m'obliguen a caminar, em passen Piris, jo volia agafar-m'ho amb calma, però quan un és competitiu...

Fem la baixada de les abelles i entrem a Cabrera, molt poc ambient, una llàstima, és l'únic que li falta a aquesta cursa.

Després de Cabrera pujem al turó de l'infern, allà trobem als primers supporters fidels, el Juanjo i el Raul Sales animant a tothom qui passava i encara més als Piris, gràcies, en aquells moments eren imprescindibles els vostres ànims!

Del turó de l'infern anem cap a les planes de Mont Cabrer i enfilem cap a la creu de l'abella i el turó dels Cirers pujant pel rocà. Dalt del turó també presència Piri amb els supporters Jordi i Ester que ajudaven a acabar de pujar aquella forta pendent. Baixem una mica i arribem a la mútua, allà en Jaume Teixi en Rugi i en Marc de Corriol i l'Albert Raider Masnou, m'animen però la meva cara era un poema, no podia apretar, podia aguantar el ritme que portava però res més.

Començem la baixada cap a Òrrius, em vaig creuant fent la molla amb el Pucu, que només pensa amb guanyar-me! Aquesta no te la perdono!!!!

Ja al final de la baixada comencem la pujada última que acabarà a dalt del castell de Burriac, em passa el Frank i jo recupero al Fran Aréchaga que té alguns problemes musculars, també atrapo a la Dolors i a l'Albert Lanuza que porten un molt bon ritme.

Arribem a l'esplanada del monòlit de Burriac, últim avituallament, més supporters Piri, mofant-se de la meva posició!!! Jo tenia la moral per terra, però els hi agraeixo que em possesin al meu lloc, si no s'està en forma, s'ha de reconèixer i s'hi ha de posar remei, JA US AVISO QUE COMENÇO A ENTRENAR!!! El Gus i el Nacho animen de valent i al cap d'uns metres, altra vegada el Raul i el Juanjo. Un cop a dalt del castell, 3 km de baixada i l'ARRIBADA!!

Tots els Piris ens felicitavem per la prova que haviem realitzat, cadascú tenia les seves sensacions i impressions del que havia passat, però el que estava clar és que tothom s'ho va passar molt bé.

Jo no vaig fer la cursa de la meva vida, però com sempre alguna cosa treus de cada participació en una competició i t'ajuda a abançar més fort cap als teus objectius.

El que si que us puc dir és que un dels meus objectius si que es va complir, vam guanyar un trofeu a l'equip amb més participació, vam passar una exel·lent jornada amb els companys d'equip i em vaig sentir molt orgullòs de ser PIRI i dels exel·lents resultats que tots i cadascú de vosaltres vàreu aconseguir!!

Enhorabona i moltes gràcies a tots!!

Salut i Força!

Àlex

P.D.: Quan arribin més fotos ja les penjaré.