Marató de Nova York 2009, la crònica

Sóc conscient que sóc el primer Piri en participar (i acabar!) aquesta proba… QUIN HONOR!!

Intentaré resumir-ho tot encara que costa…

Permeteu-me començar pel final: Tot el que sentiu del MARATÓ DE NOVA YORK i L’AMBIENT que hi ha, SÍ ÉS totalment CERT.

30 d’octubre de 2009:
Recollida del dorsal a la fira del corredor, en un espai brutalment gran, i on ja es percep la dimensió de tot el relacionat amb la proba… jutgeu vosaltres mateixos amb la imatge…

31 d’octubre de 2009:
Des de fa 4 anys el dia abans del marató es celebra davant de la seu de la ONU una “cursa” de 5km pels corredors estrangers, The International Run.
Si feu el marató, recomano també fer aquest entrenament, on et trobes gent disfressada de tota mena i un ambient absolutament festiu. Nosaltres a més vam tenir l’oportunitat de córrer al costat de tot un il·lustre com el Martín Fiz.
1 de novembre de 2009:
5.30h del matí: tot i que ja estava despert pels nervis, ja toca llevar-se perque tot i que la proba no comença fins a les 9.40h, els autocars de l’organització, i que són l’únic medi per arribar a la sortida de Staten Island, surten entre les 6 i les 7h.
7h: arribada a Staten Island, després de creuar la ciutat sencera i prendre consciència de quanta distància tocarà córrer arribem al destí.
9h: l’espera es fa eterna, sort que l’organització és brutal, una infraestructura en serveis a l’alçada de les millors probes, carpes per descansar, esmorzar, guardarrobes, lavabos… pero excel·lentment dimensionat per als 50.000 participants!!
9.40h sortida: en aquest punt faré l’única crítica per si mai voleu fer la proba en un temps inferior a la mitja - i no teniu marca per poder sortir davant de tot - intenteu situar-vos el més endavant possible perque tot i l’amplitut de la sortida vaig tenir problemes per portar el meu ritme, en el meu cas fins al km 15 no vaig poder agafar el ritme sostingut de 5.00min/km que buscava.
La proba:
Una festa contínua, a cada dues cantonades una banda de música, coral, percussions… el públic animant com si a cada instant passessin els primers classificats, indrets que com a tursita no s’acostumen a vistar com Queen’s o Brooklin, i on veus la veritable vida de barri dels residents de Nova York.
Això sí molt més dur del que pensava, en el transcurs dels 4 ponts de la proba les pendents que et trobes allà són veritablement fortes i la llargada d’aquests oscil·la entre els 1000m i els 3500m! No és un marató per anar a fer marca, pero sí per gaudir-lo. I ja per acabar destacar l’arribada a Manhattan (km 23) on l’afluència de públic és tan gran que s’apleguen 3-4 files de persones en les valles de tot el traçat, impressionant.
El final: patint molt (ja que part dels darrers 7 km són amb pujada), vaig haver de parar dues vegades per rampes en els isquiotibals, finalment pero vaig acabar en 3.44. Pensava que faria algo menys, pero en fi després de tot content perque tant el meu pare – el qual va ser el primer en ensenyar-me a estimar l’esport- com jo, vam acabar (destacable que ell amb els seus 55 anys l’acabés en 3.38).

En fi, tota una experiència on la gent amant de l’esport, pel fet d’acabar la proba s’hi trobarà un reconeixement excepcionalment brillant.

Ara, a gaudir del record d’una fantàstica temporada al Piri, i a descansar uns dies per la propera que comença!!

Una abraçada Piris!!

Frank.