CRONICA IRONMAN SWITZERLAND

Bona tarda companys.
Qui no s'enrrecorda del HOOP, HOOP, trencant el teu ritme de córrer i pensant que aixó ja estava fet. Quins records després de 7 dies, encara tenim en ment els bons records i no tant els més dolents.

La meva crónica, un tant especial i després de parlar amb molta gent... diria que peculiar. Si és cert que algú va nedar sense neopré, però no hi ha per tant. L'únic va estar poder sortir de tot el mogollon de gent que tenia al meu costat i treure'l ,va ser molt fàcil. L'angoixa era patent, però la calma va superar tot l'imprevist. Després de 100 mt. nedant els nervis, les osties, la falta d'oxigen era patent, el fet de apretar-mer si cal una mica més la part del darrera va provocar una falta de respiració, una angoixa indiscreptible per un nedador com jo. NO podia ser veritat que a tal sols 55" de la sortida ja teniem greus problemes. TRANQUILITAT vaig pensar, però os puc garantir que en tinc molta però en aquell moment es va acabar del tot. CRITS molts de crits invadien la meva rabia, casquets de bany de color groc a la dreta, a la esquerra i al darrera. Trovo a POPOV, ostiat per tota reu, li dono ànims els que jo no trobava, però continuem. Abans de la primera boya, 600 mt trovo una barca i apartant a tot deu que venbia per la meva dreta arrivo fions ella. Els hi dic que tingin el traje, la jutge hem diu OK? ARA SI OK. L'aventura IRONMAN començava de nou. TRANQUIL vaig pensar, en NAXETE està molt lluny només queda la resignació de acabar amb dignitat. I així va ser, PIM PAM vaig poder superar la primera prova. HEM FELICITAVA A MI MATEIX, i anava creixent per moments, algun suporter vaig sentir, aixó si que era especial.

Desprès d'una transició tranquileta, un altre PIRI, torna a ser POPOV, el tinc justament al devant, possem peu a la bici junts i....................... ADEU ÀLEX. Va sortir com una moto, era evident el seu temps no habia estat del tot bo. Inici del 30km en plà super bé, acoplatamb casco inclós la mitja supera les espectatives, la primera volta fantàstica, però començen els primers problemes seriossos. El genoll dret, que nomé habia donat problemes al correr donaba les senyals d'alarma. Quina merda, enfonsat acabo els ùltims 15 kilometres de plà enfonsat, pensant el la meva feina, lessions i possibles recuperacions. No estic bé mentalment per afrontar la segona volta. PERÒ aqui entenc la importància del SOPORTER i el gran paper que desemvolupa. Al final de l'ùltima pujada HEAVY estavan allà, animant a tots les sensacions indiscreptible. REACCIÓ immedita de superació, animació, fora dolors a buscar la segona volta, no pots abandonar estan esperant la teva arrivada a meta. Vamos a buscar els següents 90 km. La veritat que el cap es immensament poderós en companyia del RAMONET, ens dediquem a fer el plà, la pujada ja no hi ha ningú hem quedo sol a meu ritme i a disfrutar del paisatge. PATIMENT una mica.

Un cop finalitzat el tram de bicicleta i amb XAVI COTET trepixant-me els talons, penso en fer una primera volta de correr. Vui sentir les sensacions, vui veure com respon el genoll. Evidenment els miracles no sé, però allà no succeien. Fatal al final de la primera volta, mai penso en abandonar però si que fer 3 voltes més caminant no era lo més propici. Penso i decideixo canviar la forma de correr, trepixar amb els talos, carregar els PSOAS ILIACOS i estrategia a seguir: 1km caminant, 1km correns, 1km caminant, 2km correns, 1km caminant, 4km correns. Les sensacions fantàstiques he trovat la manera de correr, i la estrategia idonea. Després de la mitja marató estaba a gust, pensant en les voltes que faltaven i consient que aixó estava a la meva mà. Passen en XAVI COTET, MARC ORRIOLS, EN POPOV, EN NAXETE, NACHO PUJOL, JUANJO, RAMONET, a tots ells els felicito per el seu gran paper, en GUS no vaig tení l'oportunitat però ho teniem.

Només quedava arrivar, sense gran celebracions, només una engoixa invadia els meus ulls, la no presencia del meu pare, que va ser el que hem va apoya sempre ens els meus inicis al TRIATLÓ i aquells dia no estava amb mi, o si qui sap. Els meus fills que son lo més gran que tinc ara mateix i no precisament al meu costat i les persones que més admiro que tampoc estaven amb mi.

Desvordat per la il.lusió, POPOV hem posa la medalla de finisher i desvodament total, no tinc paraules només admiració per el que hem aconsegit, tots els PIRIS i per saber que sempre hi ha algú que vol i desitja el millor per a tú.

Només quedava sortir del aquells esdeviment esportiu, que tants mals de cap havia supossat, només quedava gaudir dels companys amb un bon sopar, només quedava buscar el PUTO neopré. Tornaré a fer un IRONMAN però aquesta vegada entrenat, asmb kilometres a les cames tant de bici com de correr i es demostra que el CAP SUPERA LA FORMA FÍSICA i que en l'esport amateur hi han esportistes MOLT BONS, BONS I YO.

GRÀCIES A TOTS ELS MEUS COMPANYS PERQUE EN QUALSEVOL MOMENT DE LA CURSA HAN ESTAT AL MEU COSTAT. GRÀCIES TAMBÉ A TOTS ELS SOPORTERS PERQUE SENSE LA VOSTRE ENTUSIASME NO HAGES COMENÇAT LA SEGONA VOLTA DE BICICLETA I MÉS ENCARA NO HAGES SIGUT FINISHER.

Així dons gràcias a tots per tant. SALUT.