dimarts, 14 de juliol del 2009

IRONMAN SWITZERLAND, la crònica




Hola a tots!!

Avui és dia de crònica, la crònica d'una jornada molt especial per molts de nosaltres, la crònica de l'IRONMAN DE ZURICH.

La història comença fa un any, quan de pressa i corrents (per no quedar-se sense plaça) ens apuntem un bon grup de PIRIS a l'Ironman de Suissa.

A partir d'aleshores, entreno, dedicació, constància, moments més alegres i moments més dolorosos marquen una temporada on la il·lusió per aconseguir UN SOMNI ens acompanya per superar-ho.

Cada entreno de natació amb el David i de running amb el Santi, així com les competicions que hem anat fent durant l'any ens anava preparant pel gran dia, com diuen allà: EL DIA MÉS LLARG...

L'últim mes sempre és el més difícil, el cap ja no aguanta més, la sensació de que no estàs prou preparat t'assalta i els dubtes es multipliquen, a més les baixes de Piris com el Lluís Mª, el Jaume i la Silvia i el Xavi Puig, fan una mica més dura aquesta última apretada per arribar a l'IM.

Al final, però, no te'n adones i ja estàs viatjant cap a Suissa...

La movilització Piri va ser impressionant, al final 9 triatletes i 15 supporters preparats per fer del 12 de juliol de 2009 una data per recordar.


Un munt d'anècdotes i sensacions marquen els dies previs a la cursa.

DIA D! El despertador sona a les 4:15! ja ho tenim tot a punt, esmorzem, unes paraules per motivar als Piris i a la FURGO-PATERA que ens va portar a tots fins a la zona de sortida.

El dia estava tapat, preparem el box i ens col·loquem per sortir. Aquí vam tenir la primera sorpresa, la sortida era desde dins de l'aigüa, no us podeu imaginar els cops i empentes que hi havia, tot i així, res en comparació a el que ens esperava...


Donen la sortida i comença el combat, mai havia rebut tants cops, en 5 segons ja no veig a cap Piri, només rebo cops i feines a respirar, nedo molt malament i de sobte veig un triatleta sense traje davant meu, m'hi fixo i porta el mallot del PIRI!! Era el David, la sensació d'ofeg de tots era molt gran, i ell va optar per treure's el traje, potser era la millor opció... els Nachos, el Juanjo, el David i jo ho podem constatar.

Poc a poc els Piris anavem sortint de la 1a volta per començar la segona, una mica més tranquil·la...

Al sortir de l'aigüa els supporters animaven i els Piris ja anavem superant una de les 3 disciplines, personalment vaig sortir molt enfonsat del temps que havia fet nadant, i això em va condicionar tota la prova...

La transició 1, super ràpida, al punt on pots començar a pedalar, el David em saluda, el tinc just a darrera, començo a tirar, em trobo bé, cauen 4 gotes però no fa fred, em concentro per recuperar el temps perdut a l'aigüa. Poc a poc vaig agafant els Piris que tinc davant, m'alegra veure que s'ho estan passant tant bé, ens animem i seguim. Al km 85 hi havia una altra sorpresa, una pujada estil la primera rampa de Can Bordoi desde Llinars, però plena de gent, rotllo Tour de France que t'ajudaven, amb els seus ànims, a pujar. Era un dels punts més emocionants de la prova. Com no podia ser d'una altra manera, allà hi havia un grup nombrós de Piris animant.

El circuit era més difícil del que em pensava, la primera volta molt ràpida, però a la segona ja no podia mantenir el ritme i a més sabia que després encara tocava la marató...

A la segona volta els 30 km primers, plans però amb vent en contra, es van fer molt llargs, després tocava una espècie de Collsecreu desde Arenys de mar i un seguit d'ondulacions d'aquelles que només sembla que pugis! La baixada era molt ràpida, 74 km/h, però només durant 3 o 4 km... Al km 170 tornavem a arribar al Breakheart hill, i després ja planejavem per tornar al box.

Deixar la bici ràpid, posar-se les bambes i començar la disciplina que marca l'Ironman, la MARATÓ.

4 voltes a un circuit una mica enrebassat, amb continus canvis de sentit però molt ben repartits els avituallaments i amb els supporters sempre a punt per donar-te l'empenta quan més la necessites.

Vaig agafar un bon ritme i el vaig intentar mantenir tota la marató, m'ajudava veure els altres Piris que apretaven fort i que tenien molt a l'abast el seu objectiu, jo no volia ser menys!!


L'arribada com sempre espectacular, els últims metres plens de gent animant i al fons, passat l'arc de meta, els "meus" supporters, els més especials, els més fidels, un amb la bandera del Piri, un amb la màquina de fotos a punt i l'altra amb la medalla per posar-me-la i poder ser finisher per 4a vegada! Gràcies, sense vosaltres tot hauria estat diferent!!

Poc a poc, bé, molt de pressa!! arribaven els Piris, són uns moments indescriptibles, l'emoció i les llàgrimes de satisfació, orgull i de fer la feina ben feta, compensa tot el patiment i sacrifisis.

Nacho Pujol, Nacho Campmany, Juanjo Sanchez, Ramon Fuster, Xavi Cotet, Marc Orriols, David Vergés i Gustau Barredo JA SOU FINISHERS, HO HEU ACONSEGUIT!

DISFRUTEU-HO!!!!!

No puc acabar sense dir que de cada cursa s'aprenen coses, que n'hi ha que surten més bé i altres pitjor, però que de tot se'n ha de treure allò positiu i aplicar-ho a la pròxima per millorar.

A Zurich he aprés que la il·lusió mou muntanyes, que la força que ens donen els nostres supporters, tan els que estan animant a peu de cursa, com els que ho segueixen per internet (Pere i Laura una feina impecable! FELICITATS i MOLTES GRÀCIES), els companys d'entreno, els entrenadors, en definitiva, la FAMÍLIA PIRI, és la nostra veritable força!


MOLTES GRÀCIES A TOTS!!

Salut i Força!

Àlex.

6 comentaris:

NEMO ha dit...

Molt bona crónica Popov. Hem quedo amb ls ultimes paraules. Les curses son diferentes per cadascu de nosaltres i les il.lusions son com nosaltres les volem enfoncar.
Des nde la meva experiència segueix disfrutant com fins ara i deixa que les coses segueixin el seu curs natural.

Moltes felicitats i gràcies per estar allà en els moments més emotius.

MENDI ha dit...

Gran crònica Presi!!! així si que motives a la gent...a a quest pas en uns anyets serem el club més nombrós a tot arreu,inclosos Ironmans extrangers.

Enhorabona Alex!!

Jose Mendiolea

FPanda ha dit...

Sol y yo nos hemos comprado una bici de carretera ;-)
De nuevo enhorabuena a todos. Fran

Sol ha dit...

Bueno, això de la bici jo no ho sabia, però el que sí sé és que és un orgull formar part d'aquest club, la seva filosofia i la seva il.lusió. Això ho has creat tú Àlex, amb l'enfoque que li has donat.

Mil Gràcies,

Sol

lorenzo ha dit...

M'emociono el llegir la teva crònica Alex. Recordava les vostres cares d'angoixa i de nerviosime el dia anterior ala vostra marxa, a la furgoneta... M'imaginava a tots els companys patint a la marató...quina llàstima no haber pogut compartir amb tots vosaltres aquests moments irrepetibles!!! Confio en poguer compartir d'altres. Calella ens espera a molt de nosaltres.
Sou uns autèntics cracks.
Moltes felicitats i una abraçada molt forta a tots.
Llorenç.
P.D. Pagaria per escoltar el discurs de l'Alex abans de la sortida. El voldria sentir a Calella. Segur que ploro.

MARCEL BATLLE GIRÓ ha dit...

MOLTES FELICITATS A TOTS!!! TOHTOM QUI ACAVA UN IM ES UN GUANYADOR!!!