PEDALS DE FOC NON STOP 2008, Crònica Per Marc Orriols

Divendres, dia 27 de juny

Arribem en Ramon i jo a Vielha tot just abans de les 19 hores, anem al village de Probike a fer el registre i recollida de l’equipació: macuto, polo, barretes i gels, saludem a l’Albert Jorba, qui es sinònim de primeres places i ja ens imaginem que no el veurem gaire l’endemà.
L’organització ens posa la cinta taronja que vol dir categoria d’Or, els de Plata la porten vermella i els de bronze blava.
En Jaume i la Sílvia ens truquen i ens diuen que de camí a Vielha la bici d’en Jaume va caure del portabicis i van haver de tornar a Vilassar per agafar la de recanvi i finalment arribarien a Vielha al voltant de mitjanit, mal presagi.
Ens assignen l’hotel Riu Nere però hem d’anar a sopar a un altre hotel, l’Aran.
A les 21 hrs anem a sopar; una amanida variada, espaguetis, pollastre al forn i flam, sopar potent. A la nostra taula es seuen altres bikes, comencem a escoltar; que si a la Titan bla bla bla, que a la Transpirinenca tal i qual... en Ramon i jo ens mirem i pensem “a on ens hem ficat!” això en una casa de bojos!
Quasi a les 23 hrs anem a dormir i puc garantir que en Ramon va dormir a “pierna suelta”, com roncava, que cab... i jo amb prou feines vaig dormir 2 hores.

Dia 0 hora H

Ens despertem a les 3:45, ens vestim ja amb la indumentària escollida per a la gloria, el dia es preveu assolellat malgrat ens va dir el Pere de Probike que podria haver algun xàfec per la tarda. Esmorzem a l’hotel (malgrat teníem assignat un altre hotel per esmorzar però estaven dormint...) i anem al garatge a posar a punt les bicis.
Arribem a la plaça on esta Carros de Foc 10 minuts abans de la sortida, es fosc però 350 bikers estan ansiosos per començar l’aventura, signem el control de sortida i a falta de dos minuts ens trobem en Jaume i la Sílvia i ens fem la foto de rigor.

Km 0

Son tot just passades les 5 del matí i comencem des de Carros de Foc (Plaça Arnals) cap a munt ràpidament sortint de Vielha per pista cimentada, anem en grup, i la serp lluminosa pels frontals enfila els primers 700 m de desnivell fins a la boca del túnel. Anem tots quatre en grup fent-nos pas ja que hem estats dels darrers en sortir.
El túnel estarà tallat al transit mitja hora des de que entra el grup capdavanter. Quan portem mes de la meitat del túnel comencen a passar els primers cotxes un cop reobert el trànsit. Sortim del túnel i fem la primera baixada per la carretera fins al 15 Km on agafem la primera pista pedregosa.
El primer tram al bosc es tècnic i pedregós, i com creuem diversos tolls d’aigua i fang els frens pateixen. A causa d’això la Sílvia en una baixada amb forta pendent i pedres es veu obligada a gairebé saltar de la bici quan no pot aturar la seva màquina, en conseqüència agafa una empipada de cuidado i malgrat li donem ànims per continuar li costa tornar a pujar a la bici. Mentres en Jaume fa una ullada a la bici de la Silvia, jo reprenc el camí en recerca d’en Ramon que estava més avançat.
Al primer avituallament i control a Vilaller, al Km 32 me’l trobo, li informo del succeït i emprenem camí cap al primer coll de la jornada; el de Seserres (Km 38) que superem sense dificultat, es aviat i encara fa fresqueta.



Km 55

De camí al segon Coll, passem pel Camí de l’Aigua (Km 45), tram de forta pendent, vorejant inicialment un riu, relliscós, humit i que obliga a fer algun tros a peu. Veig que estem rodejats de polseres taronges i vermelles, no es mala senyal.
Al segon Coll, Sant Salvador, hi ha el segon punt de control, son passades les 9 hores, signem, ens mengem un entrepà, engrassem les bicis i continuem.
Miro els fulls de control i veig que l’Albert Jorba ja ens treu 50 minuts, carai!
En aquest punt ja no hi ha gaire acumulació de bikers, el grup esta molt estirat.
D’altra banda, no em trobo gaire fresc, el fet d’haver fet el pic d’entrenament la setmana anterior amb més 160 Km de Btt i 60 de carretera en hores de sol màxim i bons desnivells em comença a passar factura, tan que quan enfilem el tercer coll del dia, el de la Peranera (Km 70) em noto les cames algo pesades i en el meu genoll esquerra començo a notar unes molèsties, un maleït tendó ja queixant-se! Li comento a en Ramon que suposo que devia pensar “ja esta el pupes”, però per precaució començo a pedalejar amb només la cama dreta lligada a la cala del pedal.
En aquest punt ja ens dona el sol i no hi ha ombra, son els voltants de les 11 hrs i el terreny comença a ser pedregós i la pujada es fa una mica llarga.
En Ramon mica en mica es comença a distanciar, li dic que la Flama del Canigó deu ser un nou tipus de substància dopant per que el tio va la mar de bé (fora bromes, vaja tute es va pegar també els dies previs, vaja planificadors d’entrenaments estem fets).
Tot i així ho fem amb un temps raonable i ens disposem a anar cap al quart coll del dia.


Km 85

Comencem a pujar cap el Coll de l’Oli, el quart esglaó de la jornada i el port amb més pendent (al menys aparentment) fins ara, en Ramon es distancia avançant uns quants bikers, el sol comença a picar de debò i el meu genoll quan portem més de mitja ascensió diu prou i de tenir molèsties passo a tenir un dolor cruixent a la part alta, on s’inserta per la part externa del genoll un dels tendons que venen del quàdriceps.
Em trobo a en Ramon esperant-me a sota un arbre on hi ha una molt bona ombra i una banyera plena que va rebent aigua en abundància d’un mànega penjada d’un arbre. Aprofitem per descansar un moment i li dic a en Ramon que haurà de continuar l’aventura sense mi. Fem xocada de mans i li desitjo tota la sort, el veig convençut de les seves possibilitats i sé que ho pot aconseguir.
Em quedo una estona mes allà, fico el cap dins de l’aigua alhora que van arribant altres bikers també necessitats d’ombra i frescor. Després de prendrem uns minuts mes, posant-me un mocador humit al cap per sobre del casc començo a fer el que queda de pujada, intento anar amb la cama esquerra deslligada de la cala per minorar el dolor, m’apropo a la part del Coll on hi ha trossos que s’han de fer a peu i me’l passo tot “a pota”.
A la baixada, força tècnica, no arrisco i baixo de la bici a la mínima dificultat. Truco a la karen que estava venint en cotxe i li dic que en lloc d’anar a Vielha que vagi a Espot, on prefereixo retirar-me i conec com donar-li les indicacions per arribar venint de Lleida.
Faig la baixada ja un cop deixada la falta del Coll i enfilo una carretera asfaltada que faig força ràpid amb la fortuna que un abellot es fot dins del maiot i es pega una festa “revolotejant” pel meu pit, aconsegueixo lliurar-me d’ell sense patir cap accident i arribo a la Torre de Capdella.


Km 105

A la Torre de Capdella, lloc d’arribada de la categoria bronze i 4rt punt de control , em trobo a en Ramon sentadet a l’ombra acabant de dinar; un plat de macarrons amb pastanaga i blat de moro.
Es refresca, fa una trucadeta a l’Esther per informar-la de l’estat de la cursa. Em torno a despedir d’ell desitjant-li força per afrontar el Triador.
Em quedo una estona més, també dino, em refresco, faig un repàs a la bici i sota un sol de justícia emprenc en solitari camí cap a Espui (4 km) i cap al Coll del Triador (12 Km més amb 900 m de desnivell), un cop deixo Espui i agafo la pista cap el Triador sent conscient de que no podré pedalejar penso que fer-lo tot caminant serà insofrible.
Se m’acudeix baixar la tija del sillin uns 5 cm pensant que així canviaré el “joc” del genoll. A sota un arbre procedeixo a baixar la tija, per un moment em cago en tot quan perdo el cargol que fa la pressió de tancament, afortunadament el trobo entre les pedres i plantes.
Un cop ajustada la tija reprenc la marxa i al menys puc, encara que de forma incomoda per estar massa baix, pedalejar. De sobte aconsegueixo agafar un bon ritme i a mesura que guanyo elevació començo a avançar gradualment fins a 10 bikers. Això em motiva moltíssim, pujo de pulsacions com no ho havia fet fins el moment i tinc l’esperança de poder contactar amb en Ramon si allarga la seva parada a l’avituallament de dalt. Quan queden 3 Km avanço un noi capbaix amb un pajarón de la llet, em diu que avisi a l’organització que el vinguin a recollir.
Quan queden 2 Km miro a dalt i identifico de lluny al Ramon amb la seva senyera al casc quan esta aprop de coronar el cim. Li envio un sms per informar-li que he renascut i que hi ha possibilitats de continuar junts.
Un cop a dalt em presenta a en Joan de Lleida, un company amb el qui ha fet tota l’ascensió xerrant (que sobrats), una màquina d’home que amb la seva Giant doble se’l veu capaç de fer grans fites. Bevem uns quants litres d’aquarius, ens agafem un entrepà per afrontar els 20 Km de suau ascensió fins al Coll de Portella (2268 m), el sostre de la Pedals, per acabar al següent punt de control a la Creu de l’Eixol i enfilar la baixada vertiginosa cap a Espot on la pendent i trams pedregosos fan que les maquines pateixin de debò.

Km 150

Arribem a Espot a les 18:45 on hi ha el 7e punt de control. Allà ens espera la karen, li dic que em veig en cor de continuar cap al final un cop arribat a aquest punt i que ja ens veurem a Vielha ni que sigui demà. En Ramon ja te un somriure de boca a boca i ja ho veu fet. El calmo una mica ja que les màquines han patit força i mai sap si es poden espatllar en el següent tram.
Desprès d’estar-nos més de 45 minuts i gaudir de que hem arribat per sota l’hora de tall (21 hrs) reprenem la marxa cap a Jou i Son del Pi per una estreta carretera en bon estat i amb lleugera ascensió encara que arribat a un punt entrem en un preciós sender estret que ens porta a través del bosc fins el sender del Calvari (en Joan ens guia acertadament en tot moment i se li veu ganes de trialeres i baixades, ja ens ha convidat a l’Octubre a una pedalada que ell organitza aprop de Lleida), i desemboquem a una zona pantanosa on els mosquits es posen les botes. Rebo fins a 7 picades que ni els mosquits Tigre més ferotges, a més a la zona mes pantanosa se’ns enganxen les bicis al fang i haig d’enfonsar el peu un pam a la mugre per mantenir-nos drets, puahh!
Sortim a la carretera de la Bonaigua per ciclar un parell de kilòmetres i ja enllaçar amb la pista que pujarà fins el Montgarri. Arribem a Alos d’Isil a les 21:45 on esta el 8e control. Alli ens informen que en Jaume i la Silvia van abandonar, quina llastima perque son unes bèsties de la bici però hi ha molts factors que influeixen en una travesia tan llarga com la Pedals.


Km 195

D’Alos d’Isil al Montgarri ja es de nit i el trajecte de 15 km es ascensió continua en mig de la foscor i el silenci tan sols pertorbat pels cencerros de les vaques i el so del riu baixant. Tot aquest tram el fem amb tres bikers més i així tots ens sentim més arropats. Aquests tram se’ns fa bastant llarg i tenim el cul més que quadrat i estem desitjant arribar al refugi del Montgarri que se’ns fa interminable. 9e control al qual arribem passada la mitja nit.
Un cop allà encara ens queda la pujada al Pla de Beret, 5 Km que també se’ns fan inacabables. Un cop a dalt, i com de nit no podíem fer la trialera de baixada fins a Salardú, fem tota la carretera en picat, jaqueta ben posada tan sols parant a Unha on esta el 10e control abans de l’arribada.

Km 230

Enfilem cap a Vielha a tota pastilla, i arribem triomfants passades dos quarts d’una de la matinada entrant a la plaça Arnals on un grup de l’organització en dona una càlida arribada enmig dels aplaudiments, ho hem aconseguit!!! 20 hrs i mitja!!! amb temps de pedaleo real de 16 hrs i 40 min. Per la nostra sorpresa ens diu en Pere de Probike que encara queden uns 15 participants de la categoria d’or per arribar.
En abracem tots junts, i anem cap als hotels per tenir el descans, per a nosaltres, dels campions, malgrat els primers participants no van trigar ni 12 hores en fer la Pedals!!!