Pere Bossa : Pre- Crònica Niça: "Si no em fallen les forces, volaré"

Diumenge farà un any que vaig pendre la decisió de fer novament un Ironman després del meu debut el 2005 a Frankfurt. Tot i que en aquell moment vaig dir que mai més doncs ja havia complert un dels meus objectius esportius amb un bon resultat (10h57´54") l´eufòria dels companys de Cabrils i del C.N.Barcelona va fer que m´inscriguis.

Durant l´any he anat entrenant, unes vegades més (Meridià Verd), altres menys (durant la preparació de la duatló de Cabrils). Però en cap moment he estat motivat per l´ironman. Tant és així que aquest any em presento amb un 50% de l´entrenament realitzat per Frankfurt (129.500 de natació el 2005 per 79.600 ara, 8187 km de bici per 4518 km en el dia d´avui i 1322 km de cursa a peu per 1022 km). Amb aquests números farà aproximdament un mes vaig decidir renunciar a l´Ironman, no tant per l´entrenament realitzat, però si per la falta de motivació.

Però que carai, un PIRI és un PIRI vaig dir. Un IRONMAN no ha de poguer amb mí, Així doncs que em teniu aquí, preparat per diumenge deixar-ho tot.

Les sensacions físiques són bones, em trovo bé nedant (tot i que darrerament he nedat poc), molt bé en bici (encara que no he fet pràcticament tirades llargues) i potser lo millor, la carrera a peu (però tot dependrà de com baixi de la bici, doncs no he fet cap transició). A més estic lo que se´n diu finito: en aquests moments estic en 63,5 kg, quan lo normal és 67-68. Si no em fallen les forces, volaré.

I en quant a motivació, doncs més motivat que abans i més veient la ilusió que hi posen i hi han posat els meus companys de club en els seus reptes passats i presents així com tots els piris durant els entrenaments que he pogut compartir amb vosaltres: xesco, david, manel, ricard, alex,jordi, ramón, etc.

Gran culpa d´aquesta motivació la tenen, també, els 5000 euros, que m´han costat la nova màquina, una argon 18 galium. Però sobretot el plus de motivació me´l donarà la Laura, la meva parella des de fa una setmana que ha decidit acompanyar-me a Austria. Només per ella, ganes no me´n faltaran per arribar a la meta el més aviat possible.

No voldria acabar sense donar-vos les gràcies (ho faig ara, potser després de l´IM no podré) a tots els que ens seguireu des de casa, però sobretot a tots i totes els que fareu un esforç per estar amb nosaltres a Austria.

Gràcies a vosaltres el patiment serà menys dur.

I els que em coneixeu ja ho sabeu: a saco paco.

Força PIRI´S