Crònica IRONMAN Austria 2008

Hola a tots!

Aquesta és la meva crònica de l'IronMan d'Austria del passat 13 de juliol.

Podria ser molt curta i clara dient només: GRAN CURSA a tots nivells (esportius, suporters, companyerisme, organització...), però us faré patir una mica i haureu d'aguantar el rotllo...

Tot va començar fa un any, quan depressa i corrent ens vam apuntar a un IronMan que acaba les plaçes (2.700) en 19 hores!, serà per alguna cosa, i efectivament ho vàrem comprobar.

Ha estat una temporada una mica estranya, al principi de temporada bastantes sobrecàrregues musculars i el fet que amb el Ricard i el Pere, que finalment eren amb qui compartia objectiu, no vam poder entrenar plegats fins al final de la temporada, va fer que els inicis fossin difícils.

Sort de tots els Piris que compartien entrenaments amb mi i de les classes de natació, que creaven un ambient molt bo per anar-me motivant. Així, poc a poc vaig anar recuperant la forma, un canvi de bici també va ajudar a donar aquell toc de motivació extra per afrontar el repte de l'IM. Sempre us dic, que el més dur d'una cursa d'aquest tipus és l'entrenament, i que com més el puguis compartir menys feixuc se't fa.

Quan s'anava apropant el dia de la cursa l'ambient i sensacions ja eren diferents, em sentia fort, molts suporters s'interessaven per venir a Klagenfurt a animar-nos, finalment amb el Pere iel Ricard vaig poder compartir uns molt bons entrenos, i tot plegat contribuia a afrontar el repte amb el major optimisme i ganes possibles.

Va arribar la setmana de l'IM, desplaçament a Austria i ja trobada amb els Piris i suporters Ricard, Glòria, Pere, Laura, Gerard i tota la colla del Natació Barcelona. Sopar conjunt i prepara les bicis per anar a fer reconeixament del circuit l'endemà al matí.

Vam fer el reconeixament amb el Ricard, els del CNB i el Pere havien sortit una mica més d'hora. Vam fer 60 km suaus, vam tenir temps de saltar-nos 2 semàfors i que un cotxe de la policia camuflat, ens parés i poses una multa de 36 euros a cadascú (cal remarcar que quan li vam dir que erem del Piri ens va perdonar la multa!).

Aquella tarda arribava un altre contingent de supporters (Manel, Sandra, Xescu, Marcel) i dissabte amb el Gus la Núria i el Xavi Cotet, ja teniem a tot el SUPPORTERS TEAM a punt.

Vam anar a deixar les bosses i bicis als boxes i vam anar a sopar alguna cosa (sopar mogudet, a la italiana...) i descansar...
Diumenge era el dia de la cursa, despertador a les 4:00, esmorzar 4 kellog's mal comptats i anar cap a boxes, amb el Ricard ens vam fer bona companyia en aquells moments de nervis, els supporters preparadíssims esperant el tret de sortida.

La natació se'm va passar força ràpida, hi havia molta gent però no vaig rebre gaires cops, bé, només un, inclús al tram final, que és un canal d'uns 10 metres d'ample i 900 de llarg, tampoc vaig rebre, sempre nedaves envoltat de gent però podies abançar.

Vaig sortir de l'aigua amb un temps de 1:04:16 i ja em trobo a tot el grup de supporters animant-me als boxes, és impressionat!

Faig una ràpida transició 4:14 i agafo la bici. La primera volta de 90 km la faig molt ràpid, comença a ploure i a les pujades les ulleres se'm entel·len i no veig res, em prou feines m'adono de la gentada que hi ha (rotllo tour de france) a les últimes rampes abans de coronar que animen sense parar. Arribo al final de la primera volta i allà hi ha tots els supporters, bandera en mà, que amb els seus crits em fan augmentar la velocitat en 2 o 3 km/h (com a mínim!).

Començo la segona volta amb alguna molèstia al genoll esquerra i decideixo afluixar una mica, no em funciona el comptaquilòmetres, em guio només per sensacions, i són fantàstiques, estic disfrutant de valent! Paissatges i gent increïbles, i no oblidar l'arribada a la primera rampa de la 2a volta, de sobte, ja cansadet..., se'm posen a córrer al costat el Gus i el Cotet animant al més pur estil tour i cridant: vaya tiempazo Presi! Va que vas molt bé, el primer a 40 minuts! (mai abans en cap cursa m'havien donat la referència del primer...jajaja)
Acabo la bici amb un temps de 5:08:48, fent una mitjana de 35 km/h, no m'ho podia creure, faig una transició rapidíssima (2:46) i surto corrent a molt bon ritme. Moment d'un altre situació màgica, agafo la curva de sortida de boxes i em trobo al Manel, Xesco, Gerard, Marcel Batlle, Marcel Zamora i Luís Enrique animant-me com bojos i dient: Vas molt bé, el primer! a tope! jo em trobava molt bé, encara al·lucinant de com m'animaven els meus, a 300 mts em trobo al Gus, Cotet i Núria que em tornen a carregar les piles cridant i repetint la frase de vaya tiempazo!

Agafo un ritme que penso que podré mantenir tota la marató, al km 11 o 12 em passa com una fletxa el Pere, impossible de seguir, ens animem i seguim. Torno a passar per on estaven tots els supporters, és espectacular, no us podeu imaginar les forces que donen!

Continuo amb el meu ritme fins al km 20, on em pilla un baixón dels forts, no puc ni parlar, estic marejat, vull caminar..., però just allà, quan més fet pols estava, el Xescu, i la resta de Piris se'm posen al costat a animar com mai, ho necessitava més que res! Del km 20 al 23 vaig molt tocat i decideixo parar a caminar als avituallaments (fins aquell moment no havia parat ni un moment), va ser una estartègia molt acertada i quan vaig tornar a passar per on hi havia els supporters (km 33 ja!) estava molt bé, ja podia parlar i córrer a un bon ritme, m'anava creuant i corrent al costat de companys del Nata. Segueixo al meu ritme i quan faltaven 4,5 km per arribar, veig la possibilitat real de baixar de 10 hores, el meu objectiu més optimista era acostar-me a les 10:30, no m'ho podia creure, decideixo apretar una mica, no podia, els quàdriceps estaven a punt d'obrir-se pel mig!, l'únic que podia fer era córrer igual i no parar als avituallaments. La gent animava a cada km de la marató, era molt maco, tot i que al final, acabes una mica fart dels xiulets a la orella...!

L'arribada s'acostava, passava pels boxes amb 9:58, veia molt difícil baixar de 10 hores però no vaig afluixar, la gent cridant i com tret d'un somni, arribo al punt on els que ja haviem fet 2 voltes ens desvien cap a l'arribada... Una recta d'uns 300 mts plena de gent cridant, que et donen la mà... indescriptible, però encara no és tot, passats els 300 mts gires 90º i et plantes a la recta d'arribada, això és l'EXTASI!!, sento crits de Piri, Àlex! vaig tant grogui que no distingeixo ni una cara, em tiren la bandera del Piri, la recullo i entro a meta emocionat per l'ambient la gran cursa que m'ha sortit i sobretot sentir als meus amics tan aprop! INDESCRIPTIBLE!

Al final 10:06:29 i unes emocions que mai més s'oblidaran!

Quan els Piris em trucaven per donar-me ànims els dies abans, els deia que cada trucada em donava la moral suficient per baixar 5 minuts més la marca, i així va ser, entre TOTS VAM FER UNA GRAN CURSA!

MOLTES GRÀCIES A TOTA LA SECCIÓ i especialment als que us vareu desplaçar a Austria per compartir aquests moments inolbidables amb mi!

També als que ho vareu seguir desde Catalunya, i com no als altres Piris que van córrer aquest IM al meu costat! Tots heu fet un gran paper, Pere, Ricard i Ricky, MOLTES FELICITATS!

GRÀCIES DE TOT COR A TOTS!

Salut i Força!

ÀLex.