Crònica IM Àustria, per Ricard Monllau

Hola Companys, aquí teniu una crònica del Iron Man d’Austria, i un cop més agrair el recolzament de tots vosaltres, que ens veu donar ales per volar a Klagenfurt.

El dijous a l’aeroport de Barcelona, la Glòria i jo, vem coincidir amb en Pere i tota la troupe del Natació Barcelona (per cert, una penya EXCEL·LENT, tant esportivament, com com a persones). A més va coincidir que en l’avió ens havien col·locat tots junts, amb el que ja vem començar a viure ambient Tri des del principi.

Un cop arribem a Klagenfurt (després d’un enllaç que el vem pillar pels pèls), faig un truc a l’Alex (que venia via Graz) i em comenta que està pel mig de la ciutat buscant l’hotel. A les 7 de la tarda ja estem tots instal·lats i a punt de sopar (plat de pasta, com marquen els cànons).

A les 10 de la nit, arriba la furgo amb les bicis del CNB amb xofer d’excepció (Marcel Zamora). I l’Alex, en Gerard Rebés i jo, anem a buscar la meva bici que la portava el SBR a la zona de boxes.

Divendres Matí, en Pere surt amb la gent del CNB a fer part del recorregut de bici, l’Alex i jo, matinem menys i sortim més tard. En qualsevol cas, acabem amb bones sensacions i veiem que serà un recorregut força ràpid.

Divendres tarda, comencen a arribar els Suporters piris des de diferents fronts; Xescu i Marcel via Venècia; Manel, Sandra i Laura via Lintz. Dissabte per la tarda, arribaven els darrers suporters Gus, Núria i Xavi Cotet. Malauradament, en Jordi Babra, estava malalt i no va poder venir, per sort per a la resta de pirians, ja que així va poder redactar al blog una crònica genial.

Dissabte tarda, estem a l’hotel preparant la bici per a portar-la a boxes, i l’Alex em fa un truc. Ricard, prepara’t anem a baix que el Marcel Zamora ens farà un briefing pre-cursa!!

Collons, quin puntàs!! Durant 20 minuts – ½ hora en Marcel ens reuneix als del CNB i als Piris i ens dóna una sèrie de consells de cara a la cursa del dia següent. Un cop més, veiem la qualitat humana d’en Marcel.


Dia de la cursa

Abans de començar la natació, tenia unes molt bones sensacions, habia pogut esmorzar molt bé. Em sentia molt concentrat i a punt. Fem un breu escalfament, i ens col·loquem a primera línea de sortida amb l’Alex, una mica escorats a la dreta per evitar trompades. La veritat, és que la sortida va ser força tranqui-la, i tota la natació també. Potser, que fos per aquesta manca de pressió, que em vaig relaxar, i vaig fer un temps bastant per sobre del que volia (1:11 vs 1:05).

Surto de l’aigua, i veig que el temps que he fet no és el que volia, però no vull obsessionar-me, ja que la cursa és molt llarga, faig una transcisió acceptable 4 min, i començo a rodar. Em trobo molt bé de cames, veig que començo a avançar molta gent i malgrat la pluja que comença a caure, penso que si aguanta així, es pot rodar molt bé.

Continuo avançant a molta gent, i estic content per que veig que totes les hores d’entrenament estan donant els seus fruits.

Hi han molts jutges, cada 2 x 3 passa una moto controlant, i això em posa una mica nerviós, ja que amb tants competidors que hi han, és impossible mantenir la distància de 10 metres, però crec que ells mateixos en son conscients.

Passo els 2 portets, i arribo cap al final de la 1ª volta, totes les pors ja son història, ja que veig que el circuït és molt ràpid. Arribem al punt on no es pot avançar, i llei de Murphi pillo a un tio que aprofita per estirar cames i relaxar-se. Anem a 45 Km/h i podríem estar anant al menys a 55. Veig que m’adalanta 1, i un altre, i dic a pendre pel sac, vaig i passo al payo, m’acoplo i a volar. 10 segons i tinc la moto del àrbit que s’em para al costat, em deixa anar una parrafada en alemany que no entenc de res, li contesto en anglès, i ni flowers. M’apunta el dorsal i penso, a parar al final.

Arribo al final de la primera volta i sento al Xescu, “vinga Ricard molt bé!”. Això em dóna Ales, faig la volta 180 graus, m’acoplo i veig una bandera PIRI, és el Gerard. Nois no sabeu el que motiva això.

Continuo donant voltes a lo de la moto, m’ha penalitzat o només m’ha advertit? Deicideixo que quan arribi a boxes pararé, passo de que em descualifiquin per no parar, em sento amb molt bones sensacions i no tiraré mig any per aquesta xorrada.

Arribo al primer port de la segona volta, i com ja havia fet anteriorment, no forço, però de cop i volta veig un parell de tius cridant “Vinga Ricard!!” son en Gus i en Xavi, que s’em posen al costat corrent, i em fan volar. La penya al·lucina, per que de cop poso el turbo a la pujada i començo a passar a tothom.

Finalment arribo al final dels 180 Kms, deixo la bici i em dirigeixo al penalty box. Allò és un merder, la gent histèrica, els tios desbordats, pregunto si tinc sanció, la tia no s’entera, em demana el dorsal, li donc i li pregunto si tinc sanció o no, em diu: “seu i espera!”. Els nervis fan que no pugui ni seure, arriba un nou àrbit, i li faig la mateixa pregunta, “pots confirmar-me si tinc sanció o no?”.
S’ho mira i em diu, si t’has d’esperar. Amb tot això un tercer em diu 1162 et queden 30 segons, 20, 10, GO!!

Hem dirigeixo volant cap a la zona de transcisió, comença a ploure, en Marcel i el Luis Enrique están allí, en Marcel em diu “vinga Ricard que vas molt B!”, em torna a donar ales.
Em foto les bambes, no agafo ni gorra, ni ulleres, crec que amb la pluja em faran més nosa que bé.
Calculo que el temps real de transcisió ha d’haber estat molt ràpid uns 3 min. Surto a córrer i em noto les cames molt senceres, al·lucino amb la penya !!! veig a n’en Gus, en Xavi i la Núria, busco una mica més i veig a l’altre costat a la Glòria. Nois no sabeu l’energia que transmeteu.

Ara comença a caure la del Pulpo. Veus a la gent com comença a punxar, penses com tota la Marató sigui amb aquesta pluja, serà molt dur. Ens creuem amb l’Alex i el Pere, veig que van molt B.

Per sort, la pluja només dura 45 minuts i després deixa una temperatura ideal.

Em creu-ho amb els suporters del CNB al veure’m m’animen, el pare del Marti i en Pau, em diu “Vinga Ricard con un Par” (Moltes gràcies a tots! Feieu que les cames tiréssin més del que podíen).

Sobre el Km 15 o 17 em torno a creuar amb en Pere i l’Alex, pero aquest cop en Pere ja anava per davant, que cabron com tirava el tio.

Final de la primera volta, em creuo amb el Marcel i Luís Enrique, em donen ànims xoquem les mans i és com si m’hagués fotut un xupetín.

Em creu-ho amb la Glòria: “Va Ricard que vas molt bé!”, Subidón d’adrenalina.

Km 26, ara el sol apreta, i em topo amb el “Muro” les cames les tinc tocades, i veig que el cos ja no pot. Habituallament, em prenc 3 coca coles seguides, 1 plàtan, i de cop revifo i com si no hagués passat res.

Mentalment, penso, em queden 14 Kms això és anar desde casa a Montgat i tornar, no és res, és le que feia els dies de baix entrenament, i mentalment m’ajuda a recuperar-me.

Passo pel costat de la Gloria, corra 100 mts al meu costat animant-me, energia directa en vena.

10 kms casa – Masnou i tornar, cosa feta. Ara ja tinc clar que baixo de les 11 hores i això encara em dóna més energia.

5 kms em passa una noia volant, i em trobo tant bé de cames que deicideixo apretar aquests 5 kms.

200mts, Sento el meu nom per megafonia, busco a la Glòria, penso si està pujada a la barana com l’any passat l’estiro i entrem junts. La veig està per darrera. Veig a n’en Gus, Xavi i Nuri, la pell de gallina. Li demano la Bandera Piri a n’en Gus, em cau per darrera i les cames continuen cap a Meta 10:45, Objectiu assolit.

Creu-ho la Meta, estic que floto, una hostessa m’agafa del braç i m’acompanya cap a la tenda de recuperació, de camí veig a n’en Manel i el Gerard, Ens abrassem.

Dia post cursa

Anem al village a buscar la foto de finisher, donc el dorsal i temps a meta. No troben la foto, em demanen que revisi bé el temps. Em busco als llistats oficials, 10:45 no em veig. Mira que com m’hagin descualificat,... Busco enrera ... 10:41 Ricard Monllau, m’han tret la penalitsació, finalment no estava sancionat. Millor Regal de fi de cursa impossible però sense foto de finisher.

Gràcies a tots.

Ricard