Crònica de Niça, by XESCO!!!!

Dedicat als PIRIS... PIRI PIRI PIRI!!!!

Hola Piris!!!

Com molt bé han explicat l'Alex i David, el IM de Niça no ha fallat a les nostres expectatives. Va anar com esperàvem, una jornada molt intensa plena d'emocions al límit.

Pol y Marta moltes gracies al meu amor infinit

Afronto aquest nou repte amb bastant tranquil·litat, dintre del que cap, sabia per on volia nedar, els dos últims entrenos de bici em van anar per primera vegada bé, i la marató la duia millor preparada que mai, havia assimilat bastant bé els entrenos que em passa cada setmana Marcel Zamora, i en els meus somnis quan visionaba el que havia de fer, sempre imaginava que correria una marató com déu mana, 3:40 / 45 patint però disfrutantla, de fet la marató és el moment culminant si és que hi ha un.

Sembla que la natació i la bici siguin uns tràmits...on s'aixeca el teló de les teves possibilitats és quan comences a córrer...

Aquest any m'aixeco abans i arribo dels primers al parc. Ràpidament verifico la bici, inflo les rodes i em vaig posar el neoprè. Prenc un gel, l'últim glop d'aigua i al control. Vaig fer un escalfament suau i en solitari. Des d'uns dos-cents metres vaig veure com s'omplia la platja de gent i com el sol començava a despuntar, l'aigua estava boníssima plana amb corrents suaus, ideal per a nedar, les boies s'apreciaven bé.

Torno a la platja i em vaig posar a esperar en primera línia de costat esquerre. Era la meva opció sortir primer per aquest costat i nedar tranquil (?). Sorpresa 3 pro i Laurent Jalabert es posen al meu costat... olle el teu ets PRO? bé doncs posa't just davant meu... Bona senyal no?

De sobte tots comencen a córrer i a l'aigua, nedo els primers crec que dos-cents metres de gom a gom, quan baixo el ritme miro enrera ... i terror tinc a la marabunta que s'abalanxa sobre meu!!! aquests tios em passaran per damunt, total que m'obro un poc més a l'esquerra i em situo en zona tranquil·la, em relaxo, i al meu ritme vaig completant el recorregut.. 1:15, set minuts més que l'any passat..bé aquesta clar que feia més metres però sense embussos...

Surto de l'aigua vaig directe on estava la meva bossa i allí mateix em canvio sense anar a la zona..Sempre hi ha un voluntària que t'ajuda, em va recollir la roba que anava tirant al terra i me la posava en la bossa, després un somriure i un “merci bé” i a buscar la bici, quan passo per la zona de transició hi havia centenars de tios allí.. vaig pensar bé ja estic avançant a un bon grapat...

La bici fa poc vent, condicions òptimes, m'acoblo inconscientment i a la càrrega... vaig amb el 36 per a escalfar fins al turonet de 400 mts, ho supero tranquil i llavors per a mi comença la bici de debò..vaig pujant ràpid i veig que vaig 29/30, no dubto i poso el plat (50) no el deixo fins a la pujada llarga del primer port, fa calor em vaig hidratant bé i em fa mal el cap, dalt del port ja tinc pensat prendre'm la aspirina ... arribo a l'estació d'autobusos i es que allí comença el port de debò...surts de l'abric del bosc i el sol et castiga de ple, les cames van bé, tinc tres pinyons de reserva, l'última part del port la gent va en fila índia i molts m'enxampen!!! corono el port i comencen els falsos plans, la baixada pega de cara el vent i cal pedalar per a no parar-se, ja tinc el mal de cap atormentantme... però aquesta vegada crec que la aspirina m'ajuda i es fa més suportable.

Al Marcel Zamora, moltes felicitats pel teu tercer triomf consecutiu..em vas fer feliç, quina passada veuret arribar guantyador desde dins...como ex esportista no puc demanar més..et desitjo lo milloor pel teu futur gracies.

Arriba el segon port i gairebé dalt ehh!! Xesco és David!! la veritat és que no pensava en no-res i si crido em fa conscient que sóc un piri, fotre m'emociono penso en Ricard.. segur que està amb l'ordinador..i ens aquesta seguint, les pintades de Alex.. els meus fills Pol i Marta...faig un crit vas bé siiiii!!!, Vinga Xesco concentrat que no estàs per a emocions...entro en el bucle... és horroròs comences a veure els que van davant teu que tornen, i al finalper a donar la volta que no arriba mai, per fi gir i la pujada es fa volant és increïble, ara la sensació és al contrari, els que et persegueixen fan mala cara...em creuo amb David PIRIPIRI PIRI!!!!, i a buscar el descens que no és tal ja que gairebé cal posar les rodes de motocròs...vaig controlant el rellotge i m'animo sol...això funciona..em trobo bé i estic arribant abaix quan veig a Alex i família cridant.. és una zona ràpida i solament puc saludar movent la mà per darrere ja que allí es va ràpid però el fibló de l'alegria m'ho han clavat i m'ho enduc amb mi,... arribo a la part baixa i afluixo trec el plat i torno al 36 per a descarregar les cames i preparar-les per a la transició.

Completo el recorregut en 6:05, i bé la qual cosa em dóna ànims...miro el parc de bicis perfecte estic dintre dels 500 primers..segur que veig a Marcel Zamora encara corrent. Em canvio tranquil trio la samarreta de la meva cervesa preferida ( en el sac sempre em deixo dos o tres perquè mai em puc decidir el dia abans en com córrer, així que ho deixo per al moment just. Surto a córrer.. és espectacular les cheeleaders et donen la benvinguda a l'infern... m'emociono .. em salten algunes llàgrimes però això ningú ho pot veure Marcel Battlle em veu XEscuuuuu!!! no corris tant afluixa em diu li aixeco el polze.. vaig amb un trot suau i còmode al costat d'un altre que duu ja una volta... ens saltem els avituallamients, només amb un gel en la mà i aigua perfecte... vaig a completar la primera volta i per darrere m'arriba a el patinador que duu A Marcel Zamora a la meta per a entrar com guanyador... m'aparto i quan arriba li aplaudeixo força Marcel felicitats!!! li dic llavors ve cap a mi i m'agafa pel coll i em fa córrer amb ell abraçats cap amb cap... no m'ho puc creure altra vegada les llàgrimes crec que és el moment més super..pel que significa per a mi...i per l'admiració que li tinc, un detallàs de campió segur!!! La segona volta la completo sense menjar ni beure perquè se m'ha tapat la canonada d'entrada..i m'entren nauseas... m'adono que sense beure ni menjar això s'acaba... em creuo amb Manel que ni tan sols puc saludar.. començo la tercera volta... no puc més i decideixo començar a caminar...ja que estic com en una càmera de gas completament marejat... arribo al control de l'aeroport i em vaig directe a la mànega i em dutxo literalment durant una bona estona segueixo caminant, el sol m'abrasa els bessons és pitjor caminar que córrer cansa més m'estic abrasant arribo al control intermedi fet pols...amb el coco al revés completament.. això no és per a mi ..l'he cagat..no tinc edat per a aquestes coses... hauria de dedicar-me a... arribo arrossegant-me fins a on estan les banderes piris no puc ni parlar estic enfonsat psicamente, Alex es posa a caminar i parlar-me al meu costat, em dóna fins a vergonya el que m'aquesta passant li dic que paro que he pillat, no puc beure ni menjar... Alex no em fa cas i em diu que intenti continuar s'obstina força piri..penso en tots.. és com el que et diuen que passa abans que et moris et van passant imatges pel cap Marcel.. Ricard..altra vegada..als piris...Jordi no et faré més cròniques..la meva filla em dóna aigua amb gas i me la puc empassar...me la noto que m'entra freda fins a l'estómac, joderrr el tap s'ha anat i s'ha desembussat la cañeria principal no ho dubto falta una volta... cal acabar així que torno a córrer... completo la volta sense parar i bevent cocacola...veig altra vegada a Alex dóna'm la bandera li crido... i em vaig al passadís d'entrada Pol m'espera per a acompanyar-li amb altra bandera Piri, la gent aplaudeix però no m'assabento de res....em donen la medalla m'abraço a Pol i em poso a plorar aquesta vegada es que sense vosaltres segur que no hagués acabat ho reconec gràcies Piris.

i acabat la primera volta i estic content disfrutan...

Mai havia patit tant us els dedico amb tot el meu cor. El temps ara és el de menys, l'estar amb Alex,Manel Marcel,Sintu, David.. ho val tot.