diumenge, 21 de març del 2010

Cape Epic, cronica Stage 1

Hola a tots!

Avui sere molt breu, ha sigut una etapa molt dura i estem molt cansats, la feina ha sigut nostra per acabar una de les etapes mes dures i llargues amb uns ferros que trontollaven per tot arreu. El fet de no tenir-les a la mida i de ser tant pesades feien que els km se'ns fessin molt durs i que les rampes no ens deixessin tranquils.

De moment les nostres bicis encara no han arribat, dema en principi ens en deixen unes de millors, a veure..., no costara gaire!!
Ara anem a sopar i dormir, dema a les 7 del mati mes!

Dema espero que arribin les nostres bicis i que poguem fer les etapes decentment, la gent d'aqui al.lucina al veure amb els ferros que anem!

salut i Forca! La necessitarem!!

Una abracada desde (no se on estic, pero es Africa!!!)

Alex

7 comentaris:

Unknown ha dit...

MOLTS ANIMS PELS 2!!! i sort amb les bicis!!!

Sol ha dit...

Encara amb ferros sou uns cracks. Molta sort i disfruteu de l'experiència.

Sol

Motoret ha dit...

va nanos!!!!!!!! que sou Piris!!!!!

go!! go!!!!!

JeMiMü ha dit...

suerte ALEX, va por ellos

Unknown ha dit...

Animo Piris, esto aunque duro será una bonita anecdota de la carrera.
Os seguimos desde aqui!!!

titi ha dit...

Felicitats pel primer pas, la veritat és que el tema dels ferros encara li dona més emoció al asun tu.Tranquils que una setmana passa volant.

MENDI ha dit...

A tope Alex!!! disfruteu a tope que no tots els dies es pot rodar per zones tant autèntiques... a la que tingueu les vostres bicis, volareu!!

Ens veiem aviat