Som Piris! Tri Piris!: Jordi Marsal

Ja farà cosa d’un mes i mig que vaig aterrar al planeta Piri i tal com ens va demanar el Presi, “órdenes son órdenes” aquí teniu la meva presentació.

Hola, sóc en Jordi Marsal, d’ara en endavant en Marsal que no Marcel, ja, ja, ja. Tinc 36 anys i sóc de Barcelona però des de fa 7 anys que tinc fixada la meva residència a Vilassar de Mar i a més sóc un estiuejant de tota la vida, aaaaaaah !!!! i a tot això cal afegir un avantpassat que va ser alcalde del poble, ¿Us sona el carrer Jeroni Marsal?

Si, per fí, a la 3ª va la vençuda. Sí, sí, després de donar-li moltes voltes, què complicat qué és el “coco” ¿Què m’heu de dir, oi?, doncs finalment m’he incorporat al Piri si no em retira les credencials el Presi pel trist paper que vaig fer a la passada duatló de Cabrils. La veritat és que quan us veia des de fóra i ara des de dins em feieu i em seguiu fent por, aneu tant forts, ara penso: ¿A quin “berenjenal” m’he fotut jo?

Tractaré de conciliar la meva vida laboral amb la esportiva sempre i quan la feina m’ho permeti, ja que treballo en una multinacional americana de reconegut prestigi, PepsiCo (Gatorade, Pepsi, Lays, Matutano, Alvalle, Sunbites, …), ¿Publicitat? No, home, no, s’ha d’aprofitar l’avinentesa en aquests moments de crisi.

M’agrada l’esport, el mar, la natura i per sobre de tot un enamorat de la família. Per sort ó per desgràcia estic solter però amb tres nebots que són un luxe i als quals m’estimo molt, mooooolt, mooooooolt !!!! Petonets.

La veritat és que sóc conscient dels meus límitis i per tant de fins on puc arribar però només espero seguir passant-m’ho bé fent esport i si pot ser envoltat de gent com vosaltres, doncs millor que millor.

¿Objectius? Mentre no hi hagi pressió, com a la feina, doncs els que es posin per davant: mitges maratons, duatlons, maratons, pedals de foc, triatlons, half, ironman, ¿Com? ¿Què he dit? No, no estic “cuerdo”, primer començarem pel principi, mica en mica, amb seny com a bon català.

Per anar finalitzant s’haurà de millorar el desastre de la duatló tot i que al final vaig acabar ben baldat però el que se’n diu baldat, baldat. No sabia que tinguessim tants músculs al cos humà, ¡No me siento las piernas!, ara amb la satisfacció d’acabar, ja deia algú “No hay recompensa sin sacrificio”.

Vinga, fora romanços i espero d’ara endavant anar-vos coneixen a tots.

Ens veiem als “entrenos” (quan pugui), salutacions,

Jordi Marsal
j.marsalm@terra.es
615 019 829