Som Piris! TriPiris!: Nacho C

Bones Piris!

Bé, fa unes setmanes va fer un any de les meves primeres aparicions pels entrenaments Piris. Així que crec que ja toca fer la corresponent presentació, no Presi?

Porto voltant per Cabrils des dels 5 anys, ara en tinc 33. Ha passat bastant de temps, però llavors bàsicament corria, anava en bicicleta i em banyava a la piscina, així que tampoc han canviat tant les coses, no? Fa una mica més de tres anys em vaig casar (és clar que llavors jo no era Piri, ara em diria que m’hi fotés fulles segurament).

Quan no era Piri i tenia temps per fer coses, m’agradava el que a tothom, cinema, llegir, música. Entre les preferències hi ha de tot, des de Monty Python a Clint Eastwood, passant pels germans Coen, Woody Allen, Jean-Pierre Jeunet o Tim Burton, a més a més d’alguna frikada amb subtítols i d’altres en blanc i negre, tot i que tampoc bé mai malament un Indiana Jones. Pel que fa a la lectura, doncs el best-seller del moment i qualsevol cosa de l’Eduardo Mendoza, a més a més del Finisher, Runner’s World, Trail... En quan a la música, de tot menys el xumba-xumba. Sóc dels que pensa que des de fa 30 anys que no es fa res gaire interessant, és clar que en fa 10 que no estic gens al dia tampoc. Em quedo amb Van Morrison, Led Zeppelin i el grandíssim Kiko Veneno.

Una altra de les meves aficions és agafar el cotxe i descobrir els racons d’aquest petit gran país nostre.

De jove (de més jove encara), com al cole era dels pocs que nedava sense manguitos, m’agafaven per participar en campionats escolars. Si no recordo malament (que segurament sí) encara vaig fer alguna que altra medalla.

Després vaig fer tennis uns anys i bàsquet uns altres més tard. Tot a un nivell molt amateur i en pla lúdic. Us deixo un parell de fotos d’aquelles èpoques (jugant a bàsquet quan estava molt moreno i després d’un partit de tennis amb un col·lega).

Entre una tendinitis, les cerveses de la Concòrdia i fer el burro a Nivell2, vaig deixar de fer esport habitualment. Alguna sortida en btt i poca cosa més. Uns altres anys intentant agafar certa constància pel que fa al córrer, però no vaig passar mai d’una Cursa de Bombers sub-50. Fins que fart de veure créixer la panxa, vaig conèixer el Piri i m’hi vaig atrevir a apuntar-m’hi (cosa que em va costar). Des de llavors la meva panxa s’ha reduït proporcionalment al que s’ha reduït el meu compte corrent i inversament proporcional al número de satisfaccions aconseguides. Al Piri hi he trobat una grup d’amics espectacular amb qui compartir els “sacrificis” i les moltes alegries que ens dóna l’esport. Agraïr, sobretot, als que hi dediqueu moltes hores per tal que així sigui.

D’aquí a unes setmanes me’n vaig cap a Zürich a intentar sobreviure a un IM. De reptes futurs ja en parlarem, sobre la marxa, però m'agradaria fer (amb esperit turístico-esportiu) històries rollo Carros de Foc, Cavalls del Vent... i una marató de muntanya també ha de caure. N’hi ha un que si que em faria especial gracia: fer la Burriac Atac!2025 amb el fill, i guanyar-lo evidentment! Ho veig complicat, però hi ha res impossible per a un Piri?

Una abraçada!!!