Mitja Marató de Barcelona, la crònica

Debut en una Mitja Marató.

Ahir es va disputar la Mitja de Barcelona, la meva estrena en una cursa d´ aquestes característiques. Fins ara només havia disputat 2 Burriac Atac.

I la veritat es que va ser un èxit personal, un èxit que m´ agradaria compartir amb tots vosaltres.

La prova va començar a les 9 en punt, en un matí bastant fred però amb tota la il·lusió del món.

El començament va ser força lent, però cada vegada notava que les meves sensacions eren millors i això em permetia gaudir de l´ ambient, de la ciutat i de l´ esperit de competició.

El quilòmetre 10 el passava amb un temps de 47:09 i arribava a l´ alçada del Frank Alonso, company Piri que anava seguint amb la mirada a uns metres de distància durant tota la cursa. Anava agafant confiança i anava perdent la por.

La clau va arribar en el quilòmetre 15, on em vaig sentir fort per poder incrementar el meu ritme, per tornar a ajuntar-me amb el Frank i un altre Piri, el Raul Sales, que venia del darrere, al quilòmetre 19.

Finalment vaig entrar a 1:35:35 amb el Raul i per darrere del Frank, podia parlar i estava molt sencer. Això si, el dolor de cames encara perdura i perdurarà.

Vaig sentir molt orgull personal i estava eufòric, però sobretot sentia agraïment.

Agraïment pel Frank, que m´ havia engrescat per fer la cursa amb ell desprès del meu esguins de turmell que no em va permetre debutar a Granollers.

Agraïment per l` Àlex, el culpable de que hagi descobert aquest món.

Agraïment pel entrenadors que han fet que tot sigui més fàcil, i sobretot.

Agraïment a tots els Piris, que han creat aquest bon ambient, aquest “bon rotllo” que permet que nouvinguts com jo es sentin integrats, gaudeixin entrenant i tinguin més esperit de superació.

Pepe