dimarts, 3 de febrer del 2009

Mitja Marató de Granollers, la crònica

Hola a tots!


Aquest diumenge es va disputar la mitja marató de Granollers, un clàssic de les mitges del nostre país.

A part de ser una prova emblemàtica de l'atletisme, amb més de 6.000 corredors, també formava part del trofeu STP, així que com sempre els Piris vam tenir-hi una representació massiva.

La concentració era a les 8:45 a les piscines de Vilassar, allà poc a poc anaven arribant tots els Piris i supporters.

Granollers estava pres pels atletes, tots vam aparcar com vam poder i a escalfar una mica, els crits de PIRI!! PIRI!! es repetien constantment...


Alguns ens vàrem situar a primera fila de sortida (darrera dels pros), amb un altre pro, el Marcel, que va decidir fer-nos de llebre per intentar arribar a una marca de 1:20. Em sembla que no ens ho farà mai més...


A partir del tret de sortida la cursa ja és diferent per tothom, personalment vaig intentar seguir el ritme que ens marcava el Marcel, junt amb el Jaume Caro i el Jordi Colomé, però només vaig aguantar els 4 primers km. Em vaig anar despenjant fins que el Ramon Fuster i el Llorenç em van agafar (km 6 o 7 aprox), el Ramon tirava una mica més i el Llorenç i jo vam anar a un ritme bastant bo.


A partir del km 10 vaig poder apretar una mica (la mitja comença a fer una mica de baixada) i vaig deixar una mica enrrera el meu company dels últims 3 o 4 km.


Poc a poc passaven els km i anava recuperant a algun Piri, el Sergi i la Llibia animaven a tots els pIris que se'ls creuaven i l'Ester Nebot també va fer de gran supporter a la Garriga, on també hi havia el supporter camuflat Rogero, que cridava Piri quan algú de nosaltres passava, i erem més de 25!!!!


La recta final no s'acabava mai, molta gent animant i els arcs de meta que quedaven molt lluny però que ja es veien. L'objectiu de 1:20 era inassolible, però 1:25 era possible, vaig apretar i sort sentia algun crit de Piri i que vaig veure al Ramon Fuster davant meu i això em va donar les forces per apretar una mica més i poder esgarrepar així un puntat al trofeu STP...


Al ceruar meta vaig veure al Marcel, el Jaume i al Xavi Puig que amb 1:24 i escaig ja estaven comentant la cursa, al final jo vaig entrar dins del 1:25 seguit de ben a prop pel Ramon Fuster, Llorenç i Jordi Colomé.


El dia era plujós i no acompanyava a esperar als companys, tots a mesura que arribàvem, ja recolliem i marxavem.


Va ser una gran cursa on els Piris van fer un gran paper. Gràcies als supporters, sempre fidels i al Marcel per arrossegar-me fins al km 4.


Felicitats a tots!!!


Després de la cursa i va haver calçotada al Xeflis.


Al final, un gran dia PIRI!!


Salut i Força!