diumenge, 27 de març de 2011

MITJA VALL DEL CONGOST

Tot va començar a les 5:45 del mati quan va sonar el despertador.” Esos locos que corren”. Tot preparat , solament era salta del llit esmorzar i cap Aiguafreda que falta gent. Un cop allà els preparatius d’última hora, que si màniga curta o llarga, paravent, pantalons curts o llargs.. aquelles hores del matí feia fred . Mentre acabàvem de decidir, molta gent escalfant, carrer amunt carrer avall, això hem posa nerviosa, l’hora de la sortida s’acosta. Ens col•loquem sota l’arc de sortida a primera fila, com els professionals; quatre , tres, dos, un TOP, comencem a corre i en el meu cas a escalfar, tenim 21 kms per endavant; “Calma Mònica acabes de començar.” Davant tinc un número gros de PIRIS, ni em plantejo seguir-los, era la primera carrera que feia al meu ritme sense seguir a ningú . Tenia por de desmotivar-me , de sentir-me sola, però en cap moment va passar això. Els corredors que anava trobant em donaven ànims i això et dona ales per seguir corrents. Un cop varem sortir del poble, comencem a enfilar muntanya amunt, ens esperen uns kms durs, pujada i pujada, en alguns tram pots corre , es comencen a fer grups, ara tiro jo ara tires tu, i arriba el km.11 , prova superada. Comencem a baixar , corriols, camps, vistes impressionats, els Pirineus nevats , rius i més corriols fins al km.17, on ens espera l’ultima pujada. Començo a notar les cames i sobretots els lumbars, tant puja que puja es nota i al km.18 baixada de pedres, un trenca cames, recta de 2km, amb un petit terraplé que ens porta directament a la plaça d’Aiguafreda. De lluny veig la gent i els nens que ens esperen aixeco els braços, “ja soc aquí” i passem tots junt l’arc d’arribada. Ja està , una més , contenta i satisfeta amb un temps de 2:57:01 i 2ona dona de la general. Monica Isern

1 comentari:

Sol ha dit...

Moooooltes Felicitats noia!!!