Les PIRInenes a la Cursa dels Mussols de Sant Quirze del Vallès

El passat dissabte 26 de març era el tercer aniversari de la cursa dels mussols de St Quirze del Vallès. L’any passat em va quedar un bon regust de boca i enguany m’havia proposat córrer de nou i aconseguir millorar el meu temps. Aprofitant l’entreno que porto des que formo part de la STP vaig decidir apuntar-m’hi i liar a dues companyes més del club (Marina i Txell). El mateix dissabte a les sis de la tarda ja estem al cotxe de la Marina i anem cap a Sant Quirze, perquè la sortida és a les 19.30. Arribem a les 18.50. Tot i ser una cursa poc multitudinària (375 inscrits) i no molt coneguda (pel moment) noto una millora considerable respecte l’any passat: Molta més gent animant, un grup de música tocant els timbals i molta alegria. Nosaltres ens posem a to ràpidament, agafem els dorsals, ens posem les samarretes d’equip, el buff a conjunt i… Quina patxoca que fem!!!! Decidim trotar una miqueta per escalfar motors, tot i que fa una temperatura ideal. Serà una bona cursa: Bona companyia i moltes ganes. L a gent està neguitosa i tots estem esperant el moment de sortir, ben col•locats i el tret de sortida és a les 19.35. Comencem a córrer per una pista de baixada i poc a poc ens porten per un corriol força ampli que no permet que s’hi facin embuts. La cosa va bé. La Txell aquesta nit vol anar tranquil•la i em diu que em portarà. Genial! Serà l’excusa perfecta perquè jo m’esforci, i estigui a l’alçada… Jo no em separo d’ella, anem fent , bon ritme i els corriols són com una muntanya russa, pugen i baixen lleugerement, ens permeten rodar d’una manera còmoda. Gaudim de la cursa. El camí és net i només hi ha alguns matolls pels costats i reguerols que de tant en quan hem de trepitjar amb seguretat per no fer un fals moviment de turmell… Jo no perdo de vista (literalment) el cul de la Txell. Ella contínuament m’anima i l’escolto en tot moment. Jo li dic que sí de tan en quan . Només parlo a les rectes i a les baixades perquè és quan aprofitem i avancem. És quan jo tinc més força i recupero després de les pujades contínues però poc verticals (d’aquelles que vas fent senseproblema però que a mi em maten poc a poc perquè no acaben mai). Ella em diu que m’ho agafi com un dels nostres entrenos… “je,je” penso per dins, i quan parem per fer un glopet…. “mecagüenla”.

Avancem a força gent i ella em marca el ritme. Anem corrent per corriols, passem per un habituallament, trobem molts infants i ens animen fort perquè som dones i de les primeres ( jo no m’ho crec!!!). Cada vegada que passem per davant dels espectadors que ens anem trobant per la muntanya ens diuen coses maques i això ho val tot! Quins ànims!!! Nomes per això val la pena estar corrent un dissabte per la nit quan podríem estar a caseta al sofà tapadetes amb una manta i un bon sopar. Nomes qui gaudeix d’aquestes sensacions, entén que el sacrifici ha valgut la pena!! De fet, em sento orgullosa i m’omple molt aconseguir aquests petits, però grans i valuosos moments. Estem a punt d’arribar al final, però abans ens trobem una pujada vertical. La Txell se m’escapa pero no la perdo de vista. Sé que a ella li xiflen les pujades com aquesta, mentre penso: “m’esforço per pillar-la??” I mentre va pujant l’escolto parlant i animant-me. Es pensa que estic just darrera seu, però qui l’està seguint és un grupet de nois que fa estona que vénen amb nosaltres. De fet, crec que ella és la culpable que hagin agafat aquest bon ritme que portem perquè m’anima a mi i de retruc a ells. Em pixo de riure perquè me n’adono de la situació i ella no té ni idea de l’energia que està aportant a tota la tropa. Arribem a dalt i ja ens diuen que tot el que queda és recte i baixada fins l’arribada. Recupero l’alè sense deixar de trotar i en 30 segons decidim córrer ràpid fins la meta. Non-stop. Tenim dues contrincants davant i decidim avançar i no parar. Ara les tenim al darrera i no ens passaran. Ho tenim clar. Quin és el nostre crit de guerra? Doncs que si una cosa sabem fer millor que la resta les PIRI-nenes és baixar. O sigui que… “Sabem baixar i hem d’aprofitar el moment!!!”. I sense parar arribem a l’arribada entre crits de la gent: “Vinga noies ho esteu fent molt bé”, “Sou de les primeres”, “Nenes Spiridon”, “Va que ja esteu a la recta final”… Increïble!!! La Txell es gira i em dóna la mà. Arribem plegades i emocionades ens abracem molt fort per celebrar la nostre cursa. Gràcies Txell! He millorat el meu temps en escreix!!! I vist això, ara em repeteixo a mi mateixa que SI JO M’HO PROPOSO, JO PUC. Una Cola per celebrar-ho i esperem la PIRInena que falta per arribar. La Marina apareix contenta I amb un gran somriure. Un gran final i una cursa més al sac! Aquí teniu el link dels resultats i el perfil de la cursa: http://www.cursadelsmussols.cat/Resultats/Result.html

L’any que ve repetim. I quants més serem, més la liarem!

Olga Monràs