Cònica MM2010, Objectiu NO assolit

Em vaig llevar de bon matí, a les 8.30 per esmorzar. Un cop esmorzat, vaig agafar el cotxe i vaig pujar a la Mútua per anar a veure les vistes de com es presentava la jornada després de les tormentes de la nit anterior. Molt bones vistes, amb tot el Montseny, el cingles de Bertí, la Mola i Montserrat totalment despejats. A més, els camins sense ni gota de fang. Cap a la banda del mar, molt negre.

Dinem amb el Jordi a les 12.30, a les 13.30 els seus pares gentilment ens porten a Sant Celoni i la primera sorpresa: el Montseny ni es veu, boira i nuvols baixos el tapen completament. A Sant Celoni agafem el bus de l´organització que ens portarà dalt i a mesura que ens anem acostant a Collformic comencen les primere gotes. Després del colapse circulatori provocat per la pujada i baixada d´autocars, finalment arribem a la línia de sortida. Allà, amb fred i sota una fina pluja, i juntament amb 3000 participants i acompanyants intentem amagar-nos durant una hora sota una carpa.

Puntualment a les 16.27 se´ns dona la sortida i quina sort, ha parat de ploure i ja no ho farà més en tota la cursa. 300 metres de corriol i tap que amb el Jordi decidim fer caminant i ràpidament enfilem les pistes del pla de la calma. La cursa és lenta, doncs cada X metres et trobes els packs dels 25 corredors que cada 1 minut havien sortit abans nostre (un total de 700 teníem per davant) i has d´anar apretant i afluixant el ritme per anar avançat i anar fent ziga-zagues. El Xavi Moll (Piri de la Secció de Muntanya, amb molta expriència en llargs trails)  surt ja des del primer metre per feina i el perdem de vista, mentre jo i el Jordi fem el primer km junts i a partir d´aquí es va quedant a cada baixadeta.

Corro molt còmode, avanço a tots els caminaires (per cert, molta gent ho fa caminant), agafo el Xavi Moll i a tots els que van corrent i mica en mica els vaig deixant endarrera

Arribo a les primeres trialeres en baixada i les baixo molt còmodes (no tinc pràcticament ningú per davant) tot i una primera torçada de turmell i em planto a Aiguafreda (km 17) més ràpit del previst, amb 1h24´. Allà ja m´espera la Laura. Vaig entre els 25 primers de la cursa (no vol dir entre els 25 millors temps, doncs hi ha gent que sortia darrera meu). A partir d´aquí comença la meva aventrura en solitari: aniré sol la resta del dia. Arriba la primera pujada dura (Cingles de Bertí) i em donc compte que els quadriceps em fan molt de mal (potser he forçat massa en els primers 17 km). Decideixo només corre al pla, a les baixades i a les pujadetes lleugeres. La resta, caminant ràpìt, a lo Jaume teixidó. Tot i això, hem trobo molt bé físicament i els temps, tot i alternar el caminar, són bons, massa bons. Arribo al km 31 amb 3h05´ (ja vaig el 10), paro 5 minutets a canviar-me de roba i menjar amb la Laura i arrenco de nou. Només em queden uns 45 minuts de llum i cal aprofitar-los, vull arribar dalt de tot de dia per fer la baixada fins St Llorenç Savall amb llum. No pot ser, el fet de caminar a les pujades em va consumint els minuts i just a la primera trialera de baixada ja haig d´agafar el frontal. Estic sobre el km 38-39. D´entrada el frontal horrorós, la boira baixa que hi ha no et deixa tenir una bona visió i tot i ser baixada em costa corre. El peu em falla moltes vegades, me´l torço varies vegades i començo a baixar amb por. Tot i aixó vaig agafant a gent (ja només corredors, els caminaires fa estona que els he deixat endarrera). Físicament em trobo bé, però els problemes de visibilitat, les molesties al turmell, i una petita molestia al peu dret de sobrecarrega (suposo) i tenint en compte el què em quedava, ja em comença a circular pel cap la retirada a St. Llorenç. Però em trobo bé físicament i vaig entre els 10 primers i amb millor ritme del previst (per baixar de 11 i acostar-me a les 10). Segueixo baixant i arribo a Sant Llorenç (Km 45) el seté amb 4 hores 45 minuts. Em trobo el Manel, em diu que el Jordi plega i estan mirant la forma de recollir-lo. Una mica més avall tinc a la Laura i la meva Germana amb el seu marit i els meus nebots (quina ilusió, no m´ho esperava).

Decideixo plegar pensant en el futur:  Hem quedaven 38 km (5 horetes anant bé), el tema frontal no em convencia, tenia molesties a un turmell i un mal al peu que anava in crecendo i tot el que em quedava era en solitari. A més, tenia molta pixera però quan anava a fer-ho em feia mal i sortia molt poc pipi´i molt fosc. Em va recordar les sensacions de l´Ironman de Frankfurt en el 2005 que vaig acabar pixant sang. O plegava allà o el següent punt on em podien recollir era al km 60 (15 km més). Molt probablement si hagúes anat acompanyat potser hauria seguit, molt probablement hauria fet una bona marca (mai ho sabrem) i molt probablement m´hauria lesionat més seriosament, però un altre any serà.

 En tot això arriba en Xavi Moll que segueix i crec que finalment ha fet 8èa Montserrat amb 10 horres 42 minuts. 

Felicitats Xavi

 

 

Com a conclusió: com ja vaig dir, potser ens hauria faltat algun entrenament nocturn, alguna tiradeta llarga (7-8 hores encara que fos patejant), però físicament m´he trobat molt bé.

Increible l´ambient que es viu al voltant de la MM: molta gent a les carreteres, a les pistes on s´hi pot accedir en cotxe. Us la recomano.

Molt bona organització (cal millorar però l´accés al Collformic), felicitar al Club Excursionista Gràcia.

Pere

PD Jordi, només hi afegiria que m'ha quedat un regut molt amarg per haver d'abandonar, ho estava disfrutant molt, així que ja tinc la primera anotació al calendari pel 2011!!!!!

Agrair al Pere, per haver compartit amb mi tot el procés pre-cursa, i haver-me tutelat de meravella!!

Merci Pere!!!

Jordi

http://www.nikoclick.cat/cat/matagalls-montserrat08.php