Crònica IM Niça 2011 (Motoret Go!!! Go!!!!!!!)

Des de l'any 2006 quan vaig començar a fer esport amb regularitat, sempre m'havia mirat de reüll als Xesco, Àlex, Manel i Ricard, els únics que coneixia que havien fet un IM. Semblava quelcom inabastable.

Jo en aquella època, encara a la pre-història, feia afirmacions que després me les he hagut de menjar totes amb patates: "Jo bici de carretera mai, és molt perillós, només faré btt.", "Nedar ni de conya, no nedo des dels 12 anys."

Amb el temps, i com qui no vol la cosa et vas engrescant, comences fent duatlons de muntanya, 10.000m, que si les XM series, que si una mitja, que si la marató  de BCN,........ i cada vegada disfrutes més, i una prova que veies tan lluny com l'IM veus que cada vegada et sembla més aprop.

Mai he estat un esportista, ni tan sols m'hi considero ara, soc un paio que porta 5 anys engrescat fent esport, però que tinc clar que no forma part de la meva naturalesa, del meu ADN. Fruit d'això, i que feia molts anys que no practicava esport amb regularitat, el meu cos tot sovint s'ha queixat i he patit forces lesions que m'han posat entrebancs en tot aquest procés. De fet soc un membre honorífic dels Piri-Pupes, subclub que tinc l'honor de compartir amb SergiBuffAndrés i MarcPirinotxomitgetes.

Malgrat aquests entrebancs físics, aquest 2011 tenia totes les condicions òptimes per tal de preparar un IM: Una feina en jornada intensiva i amb molt poc desgast físic i psicològic, i un any de solteria que m'ha permès fer el que m'ha donat la gana en cada moment. I per altra banda a nivell físic, només he patit una lesió al genoll que malgrat no he pogut començar a córrer fins a l'abril el dia de la cursa no em va donar ni una molèstia.

Per tant, aquest 2011:

-Tenia a favor: temps ( a causa de feina i de no compromisos parella/familiars)
-En contra: lesió genoll.

Ara, em faltava un últim ingredient, sense el qual no hauria fet res de res, i ha estat la companyia. Hi ha companys que saben/poden/els hi agarada entrenar sols, i d'altres com jo que necessiten dels companys com qui necessita un gel per sortir d'una "pajara".

No cal dir que aquest ingredient me l'heu donat vosaltres, ens els entrenos oficials, en l'inolvidable Stage i sobretot amb el mini grupi dels que vam anar a Niça amb qui he compartit mil anècdotes i bons moments i mil.lions de e-mails!!!!!

Del dia de la cursa ni en parlaré, és l'anècdota, la cirereta del pastís, tan sols diré que m'ho vaig passar pipa i agrairé als que em vau donar suport, desde BCN i als familiars i amics que vau anar a Niça. Us deixo una foto  que ho explica tot.

Ara em dedicaré a descansar, a treure brillo a la negra, i a la nova feina que serà el meu veritable objectiu aquest 2012.

I al 2013 (per celebrar els 40)..... ja en parlarem......


Go!!!! Go!!!!!