Exactament no conec els motius pels que em vaig apuntar a l'Ultra Trail Mític d'Andorra. Suposo que era un recorregut atractiu, per unes muntanyes properes i familiar,sabia que hi havia molt públic, .... Si volia provar-ho aquest era el lloc. A més, els comentaris que havia anat sentint, auguren que aquest UT sabia que es convertirà en una referent a Europa. I en el fons, malgrat una certa mandra inicial, tenia una curiositat per introduir-me en aquesta disciplina. I per què no?
Escric l'article per col.laborar a difondre l'activitat i per ajudar als próxims a tenir un punt de partida.
LA CURSA
L'UT que es portava fent desde fa uns anys, és el Mitic (117km i +9700m). Els temps dels primers (al voltant de les 21h) fan valer el recorregut i, de forma evident, demostrava que hia havia alguna cosa que feia aquesta cursa molt dura. Mica en mica vas entrant en el circuit, sents parlar de cordes fixes, baixades interminables, 2 nits senceres sense anar a dormir (en un temps mitjà), de 300p només hi van arribar 90 ,... Malgrat semblava insuperable, també haig de dir, que aquesta any l'organització s'ha superat organitzant la Ronda dels cims (només accepten a gent amb un curri excepcional i superen el 180km!!!!). Ja veurem que passa però crec que serà de lo més exigent a Europa....
ENTRENAMENT
Hi ha molt poc escrit sobre com entrenar un UT d'aquestes dimensions.Des del moment en que vaig decidir participar, fa mig any, vaig començar a encaminar els meus entrenaments a augmentar el volum setmanal (setmanes de 115km de volum màxim) i a baixar molt el meu ritme de cursa . Partint d'una prova d'esforç on hi veia claríssimament que no havia treballat gaire els ritmes baixos.Convinant 2 setmanes de volum amb una de descans. Sabia que si en algun moment corria massa als entrenaments, podia causar-me una lesió. Només vaig incrementar-lo una mica, en un microcicle especial per preparar Zegama (i així va anar, que el meu cos, no sabia com s'havia de posar...). El ritme no ha sigut l'important per què sé que no es tracta de correr molt sinó d'aguantar al màxim. Les tirades de Pirineus amb desnivell i per muntanya, van ser en un inici amb esquis, per mitja muntanya (Barcelona-Montserrat, Mataró-Barcelona, voltes pel MOntseny) i més tard, ja per muntanya (tirades de 6-8h per Núria, Carros de Foc, Cavalls del vent,....). Com més proper a l'objectiu, intentant fer-les sol, més llargues i amb motxila posada. Realment, han sigut autentiques excursions que m'ho han fet passar molt bé!!Entremig, he fet alguna cursa: Zegama, Trail Blanch Font Romeu, raid de Tamarit... però poques perquè enseguida vaig veure que no eren ritmes que em servissin.Al final, han sortit uns 1800km i més de 100.000m positius. M'hauria agradat poder treballar més en llocs técnics, però tenint en compte que sóc de Mataró.... ja està prou bé, tot i que mai suficient.
NUTRICIÓ
Aquest era un altre gran tema a tractar. Els dubtes eren molts però com més hi vas entrant, més clar hi veus: en una cursa tan llarga es tractarà de menjar el més equilibrat possible. Són tant importants els hidrats, com les proteïnes com els greixos. Mai he estat tantes hores corrent. Sé com es duràn i quins seràn els processos metabolics però no conec com reaccionarà el meu cos. També sé que haig de menjar coses fàcils i que al final no toleraré.
Portaré la Camel bag plena d'isotonic i un bidonet amb hidrats, barretes de proteïnes i glucids i alguna amb cafeina per les nits: de la casa NUTRISPORT. M'han comentat que portar pans de llet amb formatge (per les sals) és molt profitós i entra molt bé : NUTRISPORT encara no els ha descobert.En principi, als controls hi ha caldo, pasta, formatge, embotit, aigua,... així que no m'enduré molt més.
MITES i FANTASMES
Diuen que hi ha metges als últims refus que et pregunten el nom i no et deixen sortir a fer l'etapa
Per què tots els que l'han feta et pregunta si estàs segur de fer-la enlloc de dir-te que és molt divertida i maca?
COMPANYS DE PENURIES
Ens acompanyarem tot l'UT amb el pare del meu fillol (el Jordi Palu) amb força experiència en coses llarguetes i amb una motivació i óptimisme inacavable. Company ideal per l'UT.
Però també haig de destacar als que m'acompanyaràn de suport: el Carles Riera, L'Edgard i la Marta (germà de l'Ester), el Dani i l'Anna (que aprofitaràn que estàn a Andorra).
També l'Ester hi ha posat un munt incalculable d'hores: hores per correr jo, hores de rotllo meu (cotxe amunt i avall, sopars...).
I, sobretot també, aquells que m'heu acompanyat en alguna d'aquestes sortides fanàtiques: Eric, Oriol D, Jaume Oliveras i l'equip de wednesday Pirinight's. Als que m'heu aconsellat: Ferran Vilella, Oriol G, Pedro, Judith C
I ara queda el més important, recloïr-me i intentar fer-ho tot com déu mana pq surti la cosa fina. Tot aixó que he pogut fer, només representa un 20% de la cursa.... L'experiència i el saboi faire tb hi conta molt (i això no la puc aportar).Si no acabo, en ple malhumor, no deixeu de recordar-me tot lo bo que ja m'enduc .
SEGUIMENT CURSA
Pel que volgueu segui la cursa, l'organització ha creat una pàgina per veure en directe per on estàn els corredors:
Cliqueu a UT Mític al dorsal 1120.
Escric aquesta entrada ara, pq quan acabi, em compraré uns peus d'anec i aniré a nadar, lluny de la muntanya.... per un temps només!
Ànims Jordi, TU POTS!!!
4 comentaris:
Fot-li Jordi deixa el PIRI ben alt!
Molta sort Jordi, vas ben preparat i a més segur que gaudiras de l'experiencia. Espero amb il.lusió llegir la teva crònica de la cursa. Anims valent !!!!
Moltes Felicitats Jordi, he vist que l'has acabada molt bé.
Sol
Publica un comentari a l'entrada