dilluns, 25 de juliol de 2011

Crònica de la Triatló de la Vila




Arriba la primera triatló de la temporada a Barcelona i aquesta vegada l’Equip Piri C es va rajar en part. Que si hi ha massa gent, que és massa car per ser una Sprint.. bajanades!! Van aparèixer els veterans Antonio i Rafa i em van donar una lliçó de com es fa una Sprint!! Quin parell de cracks...

Després de matinar fa unes setmanes per anar a Torredembarra pensava que per anar a Barcelona podria dormir una mica més...jajaja! Sortida a les 8h, tancar boxes a les 7:30h, arribar amb temps per evitar problemes...a les 7:00h...sortida...a les 6:30h...despertador a les 6:00h...un diumenge més, la meva parella es planteja si estic boig o simplement sóc un friki...(i té raó!)

Aparco el cotxe bastant a prop de boxes i pago la zona blava, que a Barcelona es paga fins i tot el diumenge. Us podeu imaginar el contrast de tota la fauna de borratxos entre el passeig i la platja a la zona del port olímpic a les 7 del matí amb la onada de 2000 bojos-frikis disfressats amb monos multicolors que anàvem a ficar-nos a l’aigua.

Deixo les coses a boxes i em trobo que l’Antonio té el dorsal següent al meu, cosa que m’alegra, ja que no sabia que venia i no el veia des de Blanes. No tinc manera de localitzar al Rafa i tampoc a l’Albert, de fet tenia una altra sortida i no el vaig veure en tota la cursa.

Aquesta vegada he decidit que havia de millorar a les transicions, així que vaig comprar cordons de goma, vaig deixar les mitjons al cotxe i a més estrenava en cursa els acoples que m’ha “deixat” el Xavi GT (mil gràcies de nou)...ara semblo un sprinter de veritat.

Caminem per la platja esquivant els borratxos i tota la merda que han anat deixant a la platja. És la primera vegada que em fa fastic anar descalç per la platja. Ens preparem a la sortida i ens avisen que el tram de l’aigua s’ha retallat una mica i el recorregut té una distància aproximada de uns 600m. Em col·loco amb l’Antonio a la sortida, ja que és un paio experimentat i sempre evita els cops inicials a l’aigua. Hi ha molta gent, però la seva estratègia és bona...sortida i a nedar. Crec que no havia rebut tantes hòsties en la meva vida. Al cap, braços i cames, patada en la cara i un cabró que tenia la costat que m’anava empenyent tota l’estona. Vinga a apretar, tu em fots, jo te la torno...crec que em vaig cansar més barallant-me amb tots que nedant...em fixo bé i...el cabró amb qui porto 10 minuts fotent-me hòsties és l’Antonio! Ens donem compte i ens separem! Capullos!!

Sortim de l’aigua i quan arribo a la bici l’Antonio ja surt...merda, a ell li ha anat millor que a mi el separar-nos!. Transició ràpida sense mitjons i a volar. El tram de bici era molt planer, i amb els acoples nous començo a volar. Es un tram molt ràpid, que de fet em marca 18km en comptes de 20km. Impossible enganxar a un veterano que ha sortit cada dissabte en bici!

Última transició molt ràpida i a córrer pel passeig. Crec que només va sortir el sol els 20 minutets que va durar la cursa. Passem pel costat del que devia ser el dipòsit de merda de tota la ciutat, una pudor terrible i, a 180 pulsacions, semblava que me l’estava empassant...veig a l’Antonio en l’altre sentit i apreto una mica més...res de res...arribo a meta amb un bon temps, content per les transicions i una petita ferideta al turmell provocada pel fregament entre cames de les sabatilles.

Em trobo al Rafa i a l’Antonio discutint la jugada en la zona d’avituallaments (el Rafa va quedar segon de la categoria, però la medalla de plata està trista per no guanyar...) Surto a veure la Georgina i perdo la pista dels Piris (llàstima foto d’equip).

En resum, he millorat a les transicions amb els cordons de goma i evitant els mitjons...però per moltes parides, si no agafo la bici res de res!....el que tiren són les cames!!! Com a anècdota us dic que vaig tenir la mala idea de demanar una tirita per no tacar les bambes de sang, i aquest és el resultat...(quin ridícul que vaig passar!!!)

En fi, aquesta ha estat la última Sprint, ara a La Molina a divertir-se (Sprint de Muntanya), i a preparar el Burriac Atac i les Olímpiques, Tossa i Gavà...i potser alguna gran pedalada de BTT com la Selènika..

Força Piris!!!

Aprofito de nou per agrair al XGT la seva generositat!

Piri C (C de Calçasses...)

7 comentaris:

Ferran Vila ha dit...

Ja,ja, els borratxos a la patja són un clàsic del tri de la Vila. Enhorabona per la temporada que t'hastan marcant una molt bona experència que t'anirà de conya, per propers reptes. Salut!

ORCA ha dit...

La joventut puja amb força, els veterans ens tindrem que posar les piles, Felicitats Crack!

Sol ha dit...

Moltes felicitats, i un crack en cròniques, moltes gràcies per escriure-la.

Jaume ha dit...

La "C" és de cracks... oi?
visca les cròniques.

XGT ha dit...

Thanks to you !!!!

Marina ha dit...

Molt bé! Em tronxo amb les teves cròniques!!

NEMO ha dit...

MOLT BE XAVALOTE¡¡ L'ANY QUE BE SERA DIFERENTS I MOLT MILLOR SEGUR.

DAVID VERGES