divendres, 8 de juliol de 2011

Crònica de la cursa de La Roca del Vallés

Una mica tard, però responc a la crida feta per en XGT de cara a dinamitzar el blog. De fet, sóc de les que regularment entro al blog i m’encanta llegir les vostres cròniques i m’adono que en el fons ens passen les mateixes coses pel cap, sensacions i emocions similars, etc. I després de cada cursa, he fet intents d’escriure cròniques, però, ja sigui per mandra, per vergonya, per falta de temps o qualsevol altra excusa, acabo per no fer-la…però XAVI, AQUESTA VEGADA, LA TEVA CRIDA M’HA CONVENÇUT! Tens tota la raó, tots hi hem de contribuir.



Total que la meva primera crònica és sobre la cursa de la Roca del Vallés del passat diumenge 26 de juny. No és cap proesa de cursa, però la cosa ha anat així. L’Olga m’havia comentat uns dies abans de fer-la (ella ja s’hi havia apuntat amb en David, el seu xicot) i en un pim-pam ens hi vam apuntar amb en Dani, el meu xicot. Es tractava d’una cursa de 10 km que transcorrien en un 30% per asfalt i en un 70% per pistes amb uns 120 metres de desnivell. Molt assequible i molt adequada com a entrenament, sobre tot per a mi, que he estat força irregular en els últims mesos.
La cursa començava a les 8:30h i vam quedar al Sindicat de Cabrera a les 7:15h. perquè tot i que la Roca és a prop, no teníem clar com aniria el tema aparcament, recollida de dorsals, etc.. I allà estàvem amb cares de son perquè la nit abans havíem estat disfrutant de la festa major de Vilassar.
Amb 15 min. ens plantàvem a la Roca (no recordava que fos taaant a prop) i vam trobar aparcament amb molta facilitat i prop de la sortida. I sort d’això!! Perquè la retirada de dorsals va ser un desastre!! Només hi havia dues persones. Una comprovava que fossis a la llista i l’altra et buscava el dorsal. Un a un. Ens vam haver d’esperar una mitja hora i la cua anava creixent a mesura que ens acostàvem a l’hora de sortida. Ens va quedar el temps just per tornar al cotxe a deixar les coses i directes cap a la sortida. I la cua per retirar dorsals seguia. Després ens vam assabentar que alguns van acabar sortint més tard per culpa d’això, quan potser el més lògic davant del desgavell dels dorsals hagués sigut, potser, endarrerir 5 o 10 min. la sortida.


Tret de sortida, comença la cursa. Tothom surt, en desbandada, bé és la sensació que sempre tinc jo, que tothom surt com bojos i jo haig de vigilar perquè m’emociono i em deixo emportar per aquesta eufòria col•lectiva i llavors em poso fàcilment en zona 4!!! Les maleïdes zones!! Fa 4 dies vivia feliç en la ignorància... L’Olga i en David que estan molt més forts que nosaltres comencen a tirar...i jo cursa rere cursa, aprenent a començar a poc a poc en els primers kms, com un escalfament i després ja apretar. Tot i això, en Dani em va avisar que afluixés…que ja ens coneixem…i l’eufòria col•lectiva m’estava envaint...perquè a més tothom m’avançava...i quan veus algú que et triplica l’edat o que en fa 3 com tu però en horitzontal...penso...no pot ser...estic fatal!!! Però si...ens vam posar a córrer molt tranquil•lament..., com si passegéssim, a més a més no eren ni les 9h que ja queia un sol de justícia...i la calor apretava de valent....i de fet...el sol ens va acompanyar durant tota la cursa perquè en transcórrer per asfalt i pistes no hi havia massa ombra...si ho arribo a saber corro en bikini i de pas faig bronzo!!! I clar...amb tanta calor ja em vaig començar a ratllar amb el tema aigua....els que em coneixeu ja sabeu que porto el bidonet fins i tot a la piscina!!! I ja m’estic pensant com portar-lo en el mar....podria lligar el bidonet amb un cordill i una boia amb una bandereta que posi H2O.... total...que no la vaig agafar perquè havia llegit que cada 3,5 km hi ha avituallament…però ja havíem passat el km 3,5 i amb el sol que queia jo ja anava cavil•lant i inquietant-me i llavors encara tens més set...i comences a pensar el que seria capaç de pagar per una ampolla d’aigua i és quan entens allò de l’oferta i la demanda...i total, tanta ratllada per res...perquè l’avituallament era al km 4. Agafo la meva ampolla d’aigua, faig uns bons glops i me la guardo per seguir fent glopets pel camí fins el proper avituallament....no sigui cas que em tornin a enganyar i no hi sigui en el km 7!!! Seguim corrent per les pistes. Per sort el desnivell és poc i la major part dels trams són força plans, tot i que del km 4 al 6 és quan ens trobem la pujada més “forta” del recorregut”. I ja a partir del km 7 tot feia baixada ja de tornada cap al punt d’arribada i si que hi havia avituallament però jo per si de cas m’havia racionat l’aigua que em vaig acabar d’un glop i vaig arreplegar una altra ampolla que m’acompanyaria els 3 últims kms i llavors és quan vam començar a avançar a uns quants d’aquests que havien sortit a tot gas i després acaben punxant...
I a l’arribada tornem a fer una cua monumental per recollir la buti i la beguda. Allà ens trobem amb l’Olga i en David que havien arribat una estona abans. Vam estar mitja hora llarga fent cua intentant buscar trossos d’ombra per no socarra-nos!! Una llàstima la organització, perquè la cursa en si està força bé a nivell de recorregut, pels novells, per fer un bon temps, com entrenament, etc...i a més a prop de casa. A mig matí ja erem a la platja aprofitant el dia!!
Adjunto l’enllaç de les classificacions per si us pica la curiositat i volem saber el meu “tiempazo”!!! jajaja


https://www.inscripcions.cat/access.php?page=operacions/classificacions.php&codi_cursa=cursalaroca2011

4 comentaris:

ORCA ha dit...

Molt be! molt be! cròniques, així m'agrada, felicitcracks noies!

monica ha dit...

Molt be noies,

Moraleja, porta sempre alguna cosa per veure.

Mònica

monica ha dit...

sorry beure amb b alta

mònica

Sol ha dit...

No sé si veureu el comentari, però MOLT BÉ noies. Marina, si et serveix de consell jo també sóc estil granota, moooolta aigua, també a la piscina i en cada avituallament, mínim 2 gots.
Ens veiem,

Sol