Cronica de l’Aquatló de Torredembarra (Sprint-Piris)

Aquest Dissabte es va organitzar la segona edició de l’Aquatló entre els pobles de Torredembarra i Creixell. És una cursa impressionant per l’entorn i el recorregut, 5km corrent per la sorra de la platja al costat del mar, 2000m nedant en la platja de Creixell i tornar per la platja els 5km fins a Torredembarra.

Després de la experiència de Puigcerdà, l’equip ens vam engrescar en una aquatló, encara que no érem conscients que hi havien 2000m de natació al mar fins que era massa tard…(totes les altres aquatlons tenen la meitat de distància!!). Ara m’alegro de la nostra decisió, aquest no deixa de ser un esport de reptes i aquest ho era.

Així que ens vam apuntar els mateixos, els Piris de les Sprint, el Xavi, a prop del seu estat de forma inicial, el Rafa, que portava tota la setmana entrenant els 2000m a la piscina de les Picornell, el Ricard, que finalment va ser baixa per una lesió al genoll, provocada per un excés d’entrenament de running, i un sprinter poc experimentat com jo, que em vaig preocupar més de disfrutar de la zona d’aigües nova que no pas d’entrenar…la gran sorpresa és que una vegada allà ens trobem a l’Albert, un Piri que encara no s’ha federat al nostre club però que no falta a cap entreno!

Així que tornàvem a ser 4 amics cagats de la por davant un nou repte. Tampoc vam veure el dia de la inscripció que la cursa començava a les 8:30h (a Torredembarra….) El maleït google maps deia que trigaríem una hora i mitja en arribar, així que em desperto a les 5:30h i a les 6:15h a les piscines, per anar tots en un sol cotxe. El google maps no té en compte el poc tràfic que hi ha a aquestes hores a l’AP-7 ni el fitipaldi del conductor, així que a les 7:30h estàvem tots preparats al lloc de sortida veient com encara la organització muntava les carpes i l’arc de sortida. S’ha de dir que no hi ha res pitjor que arribar tard a una cursa….

La organització va preveure un sistema de dos boxes ben curiós, et portaven el casquet i les ulleres en cotxe fins a Creixell i després ho tornaven a portar. Llàstima que no ho van saber explicar gaire bé, i els dubtes i milers d’explicacions van fer que aquella mitja hora passes més ràpid…

A punt per la sortida, el Xavi arriba suant de l’últim pis-stop i endavant!

M’havien dit que la gent sortia més tranquil·la…ja, ja, si home, semblava una cursa super-sprint de 1km! Cabrons, tothom a volar i en 30 segons el cor a punt de sortir per la boca…Paro pensant en els 2000m d’aigua i em dedico a esquivar totes les onades per no mullar les peus…més o menys em surto i arribo amb un bon temps a la transició. Sortida cap al mar i vinga, a nedar!!

Crec que portava una eternitat nedant, ja no sabia si comptar braçades, buscar boies, parlar amb els del kayac o arreglar el món!! (també em preguntava que collons havia perdut jo un dissabte a Torredembarra)…Finalment surto de l’aigua intentant no moure gaire la cama esquerra, a punt de rampa els últims metres, i cap a córrer un altre cop…aquesta vegada, quan intento esquivar una onada, la meva agilitat de lleopard s’ha quedat en la última boia i l’aigua m’arriba fins als genolls…xip, xap, xip, xap…5km…, em menjo el 90% de les onades, semblàvem tots una versió patètica de “Los vigilantes de la playa”!

Arribo a meta i com no, el Rafa ja estava prenent el sol a la platja (va ser el guanyador de la categoria veterans! encara que en aquesta cursa no donaven premi…)arriba el Xavi amb el coll desfet per culpa del tritraje i finalment l’Albert, que va aconseguir ser un finisher i no quedar l’últim!!enorme l’Albert, ets un crack!!

Ens fotem un parell de plàtans i un pastís que la organització es va preocupar de dir-nos que no era de xocolata, que era de garrofa…però que més dona, en aquell moment ets capaç de menjar garrofes crues…vam veure el sorteig per curiositat i per comprovar que mai ens toca, i cap a vilassar!! Ara si que vam fer una hora i mitja per arribar, cua de domingueros inclosa…

El millor? La companyia i l’equip, de nou mol divertit i molt aconsellable, tots disposats a repetir…llàstima el Ricard que encara està recuperant-se…la pròxima? Triatló de la Vila, aquest diumenge, on espero trobar-me al Jose i a uns quants piris més.

Força Piris!

Equip Piri C (C de Campions..)

PD: Gràcies Xavi GT per re-animar el blog!