El divendres tarda el vam aprofitar per fer una ullada al llac de Puigcerdà, esperant una aigua neta i clara...més lluny de la realitat impossible. Allò era un gran WC per tota la fauna de la zona. Després de veure la zona de boxes, agafem el cotxe per veure el recorregut de bici. Recta de Queixans i pugem la collada. Al cap d’una estona decidim que ens hem passat i, a punt de fer mitja volta, dos màquines del Triatló Prat pujaven davant nostre...encara quedava un bon tros. Ens anem cap a casa una mica acollonits. Gràcies a deu el tram de córrer ja el coneixíem, ja que era el mateix que vam fer al Stage.
Un bon plat de pasta preparat per la Marga, amanida i a dormir. Ens aixequem a primera hora i a les 8 tots com un clau cap allà. Fa un sol espatarrant i a la muntanya pica més, així que ens posarem morenos...Decidim provar l’aigua abans de sortir i a més de fastigosa, estava més freda que el mar!!
Sortida a les 9:15h i, entre la complicació del circuit pel llac i el sol que feia, no es veia absolutament res!! Sortida de l’aigua en primer lloc Rafa, Bosco, Xavi i finalment Ricard, que va remuntar posicions a la bici.
Un tram de bici més còmode del que ens imaginàvem el dia anterior. Veiem al Rafa quan baixa de la collada (tots teníem clar qui guanyaria dels Piris), i els altres tres estem separats menys de 100 metres, així que comença la persecució! El Xavi acusa la manca d’entrenament i baixa el ritme al final de la pujada del la collada, i el Ricard, que no para d’entrenar, agafa una lleugera avantatja a la baixada i recta de Puigcerdà.
Arribem a boxes i quan entro em trobo al Ricard que comença a córrer. Surto a perseguir-lo i veig al Xavi com arriba a boxes (la gràcia de les Sprint és que no hi ha grans diferències!) Finalment agafo al Ricard i el deixo enrere maleint els meus ossos. Arribem a meta i el Rafa ja estava avorrit d’esperar als novatos...ens fotem tota la fruita que trobem i el Ricard fa un acopi d’Acuarius per dos anys.
Arriba el moment del sorteig i després que un pobre nen estigui traient números dos hores no ens toca absolutament res!!
Anem cap a casa, un bon dinar de pasta, una mica de tele i cap a Vilassar!! En resum, una gran experiència, molt divertida i molt aconsellable. Recomano muntar sortides uns quants piris i anar a les curses un grupet, sempre és més divertit!
Per cert, no se si ja les haureu vist, les fotos que va fer la nostra fotògrafa les ha penjat el Xavi a
https://picasaweb.google.com/xfornesa/20110625TriatloDePuigcerda
2 comentaris:
Felicracks nois, bona crònica! Espero més cròniques com aquestes.
Una mica tard, pero moltes felicitats als quatre.
Publica un comentari a l'entrada