dijous, 23 de juny del 2011

CRÒNICA HALF-CHALLENGE

Un bon dia per nedar, ciclar i córrer. Arribem a Calella en Lluís, la Barbara i jo, l'ambient matutí es impressionant tot de triatletes preparant-se per la cursa i sento una mica de vergonya de participar en una cursa que sembla mes pro del normal. Repasso la bicicleta i el material com m'han dit tots els Piris amb més experiència (sobre tot en XGT). A estat una setmana molt tranquil·la per mi i aquest matí no esta sent diferent. Em poso el neoprè i vaig cap a la platja on em trobo tots els Piris que corren i els que no, Jóse L. , Ricard, Lluís, Ramon, Barbara, Franky, Jimbo, Fran i mes suporters. Sona la música i...

Surto per una banda, de seguida m'adono compte que estic molt nerviós, tota la setmana tranquil i ara em surten els nervis. Veig que soc molt més ràpid que els altres però no hi ha manera de nedar recte, quina rabia. A l'ultima boia em poso les piles i quan ja no queda res fins la platja es quan començo a nedar, es el que te se un novato.

Transició un pel lenta però em serveix per treure'm la mala llet del mar. Surto amb bici tranquil es el meu fluix i no vull cagar-la. Anava preparat per no parar a cap avituallament no vull caure. Primera volta al meu ritme, em conec cada línia blanca d'aquesta carretera on acoplar-me on posar-me de peu. El millor de tot una mica de vent direcció Girona. Ens van passant tot els pro's i els no pro's amb uns pepinos que fan enveja. Última volta em trobo de collons i acoplat tot el camí avanço una cabra amb casc aerodinàmic (toma ja). Durant el camí m'he fotut dos bocatas de pa bimbo amb nocilla (doping del millor).


Transició mes ràpida i de bon humor ja que vinc de fer bon temps a la bici per mi. Ara a córrer, confiat i sabent que vaig mes rodat que en bici em poso a 4:50,....que passa? No puc aguantar el ritme, be 5:15,....tampoc? Collons, 5:30...impossible? Ara m'adono de que quan es diu vull fer un IM s'ha de ser mes humil. Faig els últims 19 kilòmetres a uns 5:45 no estic molt cansat però no puc anar més ràpid, he pagat no portar la bici més ben preparada.

Finisher, objectiu complert! Ara si que puc dir amb humiltat l'any que be l'IM amb la mateixa ajuda que he tingut per fer la Half: la meva familia, el meu club PIRI, el mister i els meus amics.

Força Piris! Força TriPiris!

2 comentaris:

Sol ha dit...

Moooooooooltes Felicitats Finisher!!!

Ferran Vila ha dit...

Felicitats!!! Ja tens el primer pas. L'any vinent a per l'IM.