CRONICA TRES NACIONS

Aquest passat diumenge s’ha fet la 32 Marxa ciclista de les 3 Nacions. Es una marxa no molt multitudinària comparada amb altres; només uns 560 ciclistes i que surt de Puigcerdà, va cap a la Seu d’Urgell per entrar a Andorra i enfilar-se a dalt de tot del Port d’Envalira a 2400 m per començar a baixar per Pas de la Casa, Porte i de Nou Puigcerdà. En total 140 km.

A les 7 ja soc a Puigcerdà buscant una cafeteria. He descobert que sinó hi ha cafè, el meu cos no respon bé i a més no val qualsevol cafè, te que ser de cafeteria !!!!. Tinc sort i gaudeixo d’un bon cafetó abans de començar, així que penso que tot anirà bé i tinc ganes de sortir i patir una mica, però de nou, a vegades no tot surt com està previst, ara us explico….

Sortida i cap a la Seu. Fins allà un gran grup molt compacte. Aquí ja es veu que no soc un ciclista. No estic acostumat a anar rodant rodejat de innumerables ciclistes més, vaig súper atent i amb molta tensió. Primer em quedo per darrera, però veig que no es bona idea, el grup va força ràpid i tinc que fer constants esforços per no perdre el grup, així que em fico al mig i la cosa millora, al menys físicament vaig més tranquil. Un cop a la Seu el grup es desfà una mica ja que per davant comencen a apretar i a portar un ritme massa fort per a mi i per el que queda per endavant, així que em quedo en un segon grup més tranquil i en el que rodo força còmoda.

Pasem la frontera i ens endinsem a Andorra i de sobta em veig implicat en un accident i vaig a parar contra les pilones de plàstic que separen els dos carrils. No arribo a caure però quedo entravessat i de l’impacta em faig una estrebada a la cama i la roda de darrera queda totalment descentrada i bloquejada, fins i tot es surt. Un cop valorada la situació, decideixo afluixar tot el que puc el fre de darrera inutilitzant-lo i encara que queda un pelet frenada decideixo continuar, després de tot; Quina altre alternativa tinc? A més, sembla interessant pujar Envalira amb la roda frenada i baixar sense fre de darrera; la cosa promet.

Pujo millor del que esperava i pel camí vaig passant a força gent que fins i tot al veure la roda, m’animen i arribo a dalt de tot força bé, ara nomes queda baixar….. Fins a Pas de la Casa vaig sol i sembla que la roda aguanta bé i no fa cap estrany, nomes cal anticipar-se una miqueta a les corbes i anar fent, em passa força gent però que hi farem….

Ultima pujada a Porte i de nou cap a baix, ara cada cop més ràpid i amb més confiança fins que em situo a la cua d’un grupet que cada vegada es més gran ja que anem agafant a gent pel camí. Anem força ràpids amb una punta de 73 km/h i jo sense fre de darrera. El que no faig es cap relleu, em quedo rere el grup a una miqueta de distancia, no sembla el més prudent ficar-me al mig del grup… La baixada se’m fa eterna però finalment ja apareix Puigcerdà i l’ultima pujadeta, Salvat ¡!!!!

Finalment arribo després de 4h43 i fins i tot aconsegueixo el diploma d’or y una excusa perfecta per canviar de rodes per què no es pot arreglar.

Aprofito aquesta plataforma de comunicació per animar-vos a publicar les vostres cròniques. Com veieu, procuro fer-ne una de cada proba a la que hi vaig. Penso que es la millor manera de compartir les nostres experiències esportives com a col·lectiu i més en un grup tant heterogeni com el nostre amb un mun d’activitats diferents. Soc de l’opinió de que es deuria de fer una crònica de qualsevol activitat que fem; ja sigui un IM, una intensa proba Sprint, una apassionat cursa de muntanya, una cursa o pedalada popular i fins i tot un entrenament que es sortí de l’habitua’l o es vulgui comentar. Tot es enriquidor i dona sentit el blog com a mitja de difusió de la nostra Secció.