dimarts, 21 de juny de 2011

CRONICA TRES NACIONS

Aquest passat diumenge s’ha fet la 32 Marxa ciclista de les 3 Nacions. Es una marxa no molt multitudinària comparada amb altres; només uns 560 ciclistes i que surt de Puigcerdà, va cap a la Seu d’Urgell per entrar a Andorra i enfilar-se a dalt de tot del Port d’Envalira a 2400 m per començar a baixar per Pas de la Casa, Porte i de Nou Puigcerdà. En total 140 km.

A les 7 ja soc a Puigcerdà buscant una cafeteria. He descobert que sinó hi ha cafè, el meu cos no respon bé i a més no val qualsevol cafè, te que ser de cafeteria !!!!. Tinc sort i gaudeixo d’un bon cafetó abans de començar, així que penso que tot anirà bé i tinc ganes de sortir i patir una mica, però de nou, a vegades no tot surt com està previst, ara us explico….

Sortida i cap a la Seu. Fins allà un gran grup molt compacte. Aquí ja es veu que no soc un ciclista. No estic acostumat a anar rodant rodejat de innumerables ciclistes més, vaig súper atent i amb molta tensió. Primer em quedo per darrera, però veig que no es bona idea, el grup va força ràpid i tinc que fer constants esforços per no perdre el grup, així que em fico al mig i la cosa millora, al menys físicament vaig més tranquil. Un cop a la Seu el grup es desfà una mica ja que per davant comencen a apretar i a portar un ritme massa fort per a mi i per el que queda per endavant, així que em quedo en un segon grup més tranquil i en el que rodo força còmoda.

Pasem la frontera i ens endinsem a Andorra i de sobta em veig implicat en un accident i vaig a parar contra les pilones de plàstic que separen els dos carrils. No arribo a caure però quedo entravessat i de l’impacta em faig una estrebada a la cama i la roda de darrera queda totalment descentrada i bloquejada, fins i tot es surt. Un cop valorada la situació, decideixo afluixar tot el que puc el fre de darrera inutilitzant-lo i encara que queda un pelet frenada decideixo continuar, després de tot; Quina altre alternativa tinc? A més, sembla interessant pujar Envalira amb la roda frenada i baixar sense fre de darrera; la cosa promet.


Pujo millor del que esperava i pel camí vaig passant a força gent que fins i tot al veure la roda, m’animen i arribo a dalt de tot força bé, ara nomes queda baixar….. Fins a Pas de la Casa vaig sol i sembla que la roda aguanta bé i no fa cap estrany, nomes cal anticipar-se una miqueta a les corbes i anar fent, em passa força gent però que hi farem….

Ultima pujada a Porte i de nou cap a baix, ara cada cop més ràpid i amb més confiança fins que em situo a la cua d’un grupet que cada vegada es més gran ja que anem agafant a gent pel camí. Anem força ràpids amb una punta de 73 km/h i jo sense fre de darrera. El que no faig es cap relleu, em quedo rere el grup a una miqueta de distancia, no sembla el més prudent ficar-me al mig del grup… La baixada se’m fa eterna però finalment ja apareix Puigcerdà i l’ultima pujadeta, Salvat ¡!!!!

Finalment arribo després de 4h43 i fins i tot aconsegueixo el diploma d’or y una excusa perfecta per canviar de rodes per què no es pot arreglar.

Aprofito aquesta plataforma de comunicació per animar-vos a publicar les vostres cròniques. Com veieu, procuro fer-ne una de cada proba a la que hi vaig. Penso que es la millor manera de compartir les nostres experiències esportives com a col·lectiu i més en un grup tant heterogeni com el nostre amb un mun d’activitats diferents. Soc de l’opinió de que es deuria de fer una crònica de qualsevol activitat que fem; ja sigui un IM, una intensa proba Sprint, una apassionat cursa de muntanya, una cursa o pedalada popular i fins i tot un entrenament que es sortí de l’habitua’l o es vulgui comentar. Tot es enriquidor i dona sentit el blog com a mitja de difusió de la nostra Secció.

3 comentaris:

Ferran Vila ha dit...

Enhorabona! Ets dur de pelar, amb la roda tintxada jo no se si m'hagues a travit amb el recorregut que et quedava. Per cert, jo les crònicques les penjo al meu blog, pero si em dius com ho poc fer, cap problema per penjar-les també al blog del Piri. Salut Piris!

ORCA ha dit...

Felicitats crack, ja m'explicaràs el teu secret i reservat un dia aquest estiu a la Cerdanya per fer el recorregut amb mi. Pel que fa el blog tens tota la raó, jo estava esperant que algú dels nous fes la crònica de la Half però ja la faré jo.

Sol ha dit...

Moltes felicitats noi!!! Totalment d'acord, s'ha de dinamitzar el blog.

Ens veiem,

Sol