dimarts, 18 de gener de 2011

CRONICA DEL TRAIL DE FONT ROMEU – LA ROMEUFONTAINE

Aquest passat diumenge 16 de gener, un grup de Piris; La Sol, La Mònica Isern, L’Andoni, el Fran Arechaga, el Jordi Llibre, el Francois Peytral, el Jordi Ferrer i el Xavi G.T, es varen deixar caure pels Pirineus per tal de fer el Trail de Font Romeu o la Romeufontaine, cursa que pertany al Circuit Saloman Endurance. Tots, excepte el Jordi Ferrer, varem fer la distancia de 25 Km que al final varen ser 27,5 !! El Jordi va fer la cursa de 37 km i penso que es mereix una crònica individual. Felicitats Jordi, va ser un plaer veure’t arribar cansat però satisfet. Una gran cursa.


El Trail de Font Romeu, es una cursa un tant peculiar perquè el recorregut passa pel ben mig dels Pirineus, amb trams sobre neu i que puja fins els 2250 m. A més el paisatge es imponent i el recorregut força exigent, no només per l’alçada sinó per el perfil de la proba en si mateixa.

A les 9 en punt es donava la sortida de la cursa al carrer principal de Font Romeu i al cap d’uns pocs metres, cap a munt. Primer per un prat que ens portava a un corriol que ja ens donava pistes del que trobaríem pel camí, poca neu però forçà gel traïdor que feia que les caigudes fossin freqüents. També veiem que tindríem un gran dia; clar, sense cap núvol i gens de fred. Magnífic !!!!


Només a poca estona de la sortida, molta gent ja es va adonar que no corria a peu de platja i que patiria més de lo normal. Alguns de nosaltres també però afortunadament tots varen superar aquest inconvenient i poder arribar fins al final.


Aquest primer corriol pel mig del bosc, ens deixava en una pista més ample que seguia pujant fins al primer avituallament on enllaçàvem amb un altre tram de pista que ja era coberta de neu i que ens portava a la part més alta de l’estació d’esquí de Font Romeu a 2250 m per fer-nos baixar per la pista negre més llarga que te l’estació. Una baixada d’infart, on uns anaven a poc a poc, altres patinant i uns altres corrents a tope i que no paraven de riure i cridar, suposo que per l’adrenalina de baixar a menys de 4 saben que era impossible parar i que en qualsevol moment podria venir “la patinada”. Espectacular !!!


Un cop a peu de telecadira, començava un terreny totalment diferent tipus tundra, on tenies que anar saltant de planta en planta per tal de no caure a l’aigua o al gel…. Recordeu aquella sèrie de “Humor amarillo” on els participants saltaven de pedra en pedra i de tant en tant queien a l’aigua? Doncs semblant però durant varis kilòmetres. Força dur per les cames.


Aquesta planícia ens tornava a portar a un altre pujada fins a arribar al Llac de les Bulloses que varem travessar per la presa, molt xulo.... Desprès venia un tram que alternava pujades i baixades fins a tornar a peu del telecadira de la pista negra que havíem fet abans i on un es preguntava,” i ara per on anirem?” I després et deies “No s’atreviran?” Doncs si…. Ens tocava pujar per la mateixa pista negra que havíem baixat abans. Una pendent brutal i a estones relliscosa i on no et podies agafar a res. Era còmic veure a algú que en lloc de pujar tornava a baixar rodolant uns metres, sempre que no fossis tu, es clar …. Perquè us feu una idea, una pujada com 3 Turons de l’Infern seguits, nevats i a més de 2000 m.


Un cop a dalt de la “pujadeta”, ja era pràcticament tot baixada fins a la meta, primer per les pistes d’esquí i desprès per corriols que no acabaven mai perquè cada cop que et deien la distancia per finalitzar, quedaven 5 km per a desesperació de més d’un i d’una, i als últims 3 sempre en quedava un, d’això es va encarregar un Piri malintencionat......

Finalment, baixada de gespa fins a la meta amb força gent animant i amb banda de musics inclosa. Banda que senties de ben lluny mentre alguna deia “On collons està la pu.. banda” Doncs a 1 km..... com no.

El primer en arribar va ser el Fran que va fer un últim km quasi a sprint i no per guanyar posicions, sinó perquè arribava tard a buscar les nenes i va treure forces d’on va poder. Uns segons més tard, la Mónica i el Xavi G.T agafats de la ma.... uixxxx que maco. Felicitar a la Mònica per el seu 11 lloc en noies i la tercera espanyola de la general tot i haver patit al principi per adaptació a l’alçada i a l’últim tram. Una estona més tard arribaven la Sol, l’Andoni, el Francois i el Jordi Llibre que varen fer la cursa junts tirant els uns dels altres en els moments difícils i sobretot gaudint del recorregut i al cap de res arribava el Jordi Ferrer que havia sortit a les 7:30 de matí per fer la cursa dels 37 km i malgrat lo cansat que estava va tenir paraules per a tots els que l’esperàvem.

Us deixo link de la classificació dels 25 km.

http://www.toutrail.com/modules/course/uploads/574/resultat_653.pdf

Un gran dia que estic segur que tots els que hem participat recordarem; uns per haver superat els moments de feblesa i els obstacles que anaven trobant i tirar endavant amb força e il•lusió. Altres, per el companyerisme viscut que es el que fa gran aquest nostre grup. Altre, per haver gaudit l’aventura al costat dels més propers i tots plegats per el magnífic dia viscut entre un paisatge impressionant ple de 1000 matisos diferents.

Crec que tots, sense excepció, hem dit “Fins l’any proper Font Romeu” i esperem que molts de vosaltres ens hi acompanyeu.

4 comentaris:

Piri ha dit...

Un paseo por las nubes.
Gracias por la crónica

Andoni

Sol ha dit...

Molt divertida i molt molt bona companyia

FPanda ha dit...

Espectacular. El año que viene más y mejor. Iremos a por la maratón para llegar a los pies del Carlit, ese que nos contempló toda la carrera con sus más de 2.900m de altura. Fran

Pilar Prats ha dit...

Sou tots uns cracks!!!!!