diumenge, 28 de setembre del 2008

CRONICA 81 TRAVESSIA PORT DE BARCELONA

Bona tarda.
Avui diumenge s'ha cel.labrat la 81 Travessia nedant al Port de Barcelona. Com no¡¡ hi hagut representació PIRI. En principi en Ramon Fuster i un servidor teniem que defensar al nostre club, veritablement o no hem coincidit o no ens hem vist. El matí acompanyava, la presència massiva de talents de la natació era patent i molts, però que molts coneguts del mon de la natació. Antics companys de feina, m'ha fet especial ilusió. Com sempre les primeres curses son per els discapacitats, infantils, masters i l'última cursa per els absoluts. El desplaçament fins a la sortida es realitza amb les famoses "GOLONDRINES" com podeu comprovar a la fotografia. Puntuals a les 11h.15' es dona el tret de sortida des de la mateixa barca. La primera part fins arrivar a les boyes, un total de 1000mt., els faig bastant rapidets penso que la distància de 3000mt no ha de ser un gran esforç, decideixo agafar ritme i mantenir-ho fins al final. Bones sensacions i els últims 800mt. decideixo fer un segon esforç mantenint un ritme alt a roda d'un vell conegut del JUPITER. Entro en la posició 67 de 207 inscrits i el temps final és de 47'32"
La veritat que ha estat una cursa força bona, tenin en compte les males sensacions que vaig tenir a la Marnaton, les lessions i el poc entrenament que he acumulat. Així dons un bon dia per fer esport, saludar als coneguts i torna a tenir unes molt bones sensacions.
Salut per a tothom.

4 comentaris:

Mariona ha dit...

Enhorabona David! L'any que ve m'apunto, ha de ser xula aquesta travessa. Salutacions.

Anònim ha dit...

Excel.lent David, aixo de comnçar des de la golondrina ha de tenir el seu ganxo

Anònim ha dit...

Hola,
Acabo d'arribar al teu blog per casualitat i mirant la classificació i la teva crònica t'he reconegut. Puc donar fe dels teus darrers 800m ja que vaig anar a la teva roda i la del teu company. Quasi em moro seguint-vos però ho vaig aconseguir i em vas ajudar a realitzar un temps que per a les meves condicions em sembla estratosfèric.
Era el primer cop que feia la travessa de BCN i realment es increïble nedar en un entorn tan singular, una enorme piscina tèrbola, pudorosa i plena de bojos ;-).

Res, que m'ha fet gràcia la casualitat.
salutacions

NEMO ha dit...

Ramonet, ets el compi de la Marnaton? Si era la teva primera vegada has de ser tu. Felicitats i tens tota la meva admiració per el esforç que estas fent per segir amb les teves ilusions.

Salut